Dificultat * F, S2-S3,
Desnivell +/- 750
Mentre pugem cap el Col de Puymorens per arribar a Grau Roig, anaven pensant on aniríem a comprar si quan travesséssim el coll d'En Valira continuava la densa boira que ens envoltava...
Tot just arribem dalt els núvols es queden tots a la banda francesa, i un cel clar i net s'obre davant nostre.
Els ànims s'aixequen i la Laura, la Luisa, la Teresa i jo ens encaminem al noste senzill però practic objectiu.
Quan sortim de pistes per anar el coll de Montmalús una sèrie de maleïdes motos de neu ens amenitzen amb el seu soroll estrepitós i ens acompanya durant una bona estona.
Quan tot just arribem al coll, podem gaudir d'un silenci momentani, les motos han desaparegut per un moment.
Ens trobem amb el Dani, el Roger, el Jordi i la Mireia que ja estan de baixada i mentre ells ja retornen nosaltres anem enfilem amunt. El darrer tram el fem peu.
Un ventet maliciós no ens deixa gaudir del cim el que voldríem no així de la vista que ens envolta i observem que els núvols han decidit no passar cap aquí.
Iniciem la baixada, la neu està força bé, sempre que trobis algun lloc verge que hagin deixat les motos, que ho han trinxat, tot, tot i tot...però algun lloc trobem bé.
Encampadana, (2491) cim fàcil de darrer recurs per aquells assedegats de fer metres... pel diumenge
Dificultat * F, S2-S3,
Desnivell +/- 800
Sortim de l'estació del Tarter (1700), pugem per pistes fins al Refugi de Riba Escorsada a 2070 m,que es troba al bell mig de les pistes,
d'aquí enfilem per una talla foc que es troba justament al darrera, per rar que sembli obrim traça tot travessant una traça de baixada.
Tranquil·lament ens posem a un avant cim, una llomada que seguim fins arribar al nostre destí. Com el dia anterior, el vent ens torna acompanyar i no es deixar gaudir l'estona que voldríem del cim.
La vista, magnífica, la banda del Casamanya es veia bastant pelada, i tornem a posar en dubte el risc 4 d'allaus, amb plaques perilloses a totes les vessant, com deia meteo france en el seu parte de divendres, però, malgrat algunes discrepàncies, no dubtem que hem fet la millor elecció.
Baixem per unes pales quasi verges justament estrenades per algú que ha baixat abans que nosaltres i que ens permet baixar-les gaudint de la neu, una mica pesada però, que deixar fer, fins que ens retrobem de nou a les pistes que ens durant de nou al pàrquing del Tarter.
Una sortida tranquil·la amb gent tranquil·la, per poder gaudir d'un cap de setmana tranquil.
Vall d'Incles |
Diumenge, es van afegir el Dani, el Roger, la Montse el Jordi i el Josep Mª
Fotos: Anna, Teresa (encampadana)(montmalús)
Gràcies a tots per la companyia
Bona neu i bones traces!!
Ueps, Teresa! ja et trobàvem a faltar! Visca!
ResponEliminaés el que té Andorra.....és preciós.....però sempre penso en si compraré alguna cosa.....i les motos apareixen per darrere el Montmalús....
ResponEliminaTeresa!!! visca!!! espero que ja estiguis recuperada :)
Poc més a afegir Anna, certament les motos hi eren per totes bandes com borinots donant la murga, però independentment d’això va ser un cap de setmana immillorable. Bona companyia i bona mèteo van ser els ingredients perfectes per una fórmula magistral.
ResponEliminaGràcies per compartir capde i traça.
P.D. Teresa, dir també que content de tornar-te a veure en actiu!!!
Z’s i S’s!!!
DaniMa ,el lisiat ;-)
Si! Ja torno a ser-hi!!!
ResponEliminaMoltes gràcies
MOLT BÉ PER TOTE SLES FÈMINES ! ;-)
ResponEliminaAmb la Berta sempre haviem dit de fer una sortida femenina ...... la propera per a quan ?!
Doncs a veure quin cap de setmana queda lliure i la fem!!!
ResponEliminaQue a mi ja em comencen anar escadusers...
Una mica va ser per casualitat que ens vam trobar les fèmines, però va anr molt bé...
Com la resta que va venir tot de cara...
Salutacions a tots