Pic Cordier (3.263 m) per la Pleta de Paderna

Sortida col·lectiva del Centre Excursionista de Badalona amb la participació de setze esquiadors de muntanya. Divendres al vespre vam arribar a Benasc i ens vam allotjar a l'Escola de Muntanya. Dissabte al matí sortim en direcció al Pic Cordier, una de les tres puntes de la Maladeta Occidental. És un objectiu important per l'altitud del cim, la dificultat tècnica d'algunes pales molt dretes i, sobre tot, pel gran desnivell a superar, 1.500 metres. Des de l'aparcament inferior de l'Hospital de Benasc, i després d'un curt trajecte per la pista, ens hem endinsat a la Pleta de Paderna. Després d'una pujada pel bosc i de superar una canal força dreta, arribem a un punt més obert i ens dirigim a l'est per superar la carena que baixa del pic de l'Alba. L'itinerari triat, molt treballat, passa a la gelera de la Maladeta i puja deixant a l'esquerra el Diente de la Maladeta per buscar un pas que ens porta a una gelera penjada que ens ha permès pujar amb els esquís als peu fins a pocs metres del Pic Cordier, del qual només ens separava una canal una mica dreta. Mentre pujàvem s'han anat complint les previsions meteorològiques, que indicaven bon temps al matí i nuvolades a la tarda, de manera que poc abans d'arribar al cim ens ha envoltat la boira i no ens ha permès fer la panoràmica circular que esperàvem fer en el cim. Només hem fet un parell de fotos de cim i hem iniciat una llarga esquiada per la gelera de la Maladeta fins al refugi de la Renclusa on ens hem allotjat. Diumenge al matí teníem intenció de fer un altre cim però al matí estava tot nevat i nevava, de manera que hem tornat cap a casa.

Podeu veure l'àlbum de fotos clicant sobre la imatge que il·lustra aquesta entrada del blog. Aquí teniu també una petita pel·lícula:

---

---

Dictamen pericial: en la primera versió d'aquest post havíem ressenyat l'ascensió al Pic Sayó, una de les tres puntes principals de la Maladeta Occidental. Com que aquesta vegada anàvem en sortida col·lectiva i el conductor del grup havia fet aquesta ascensió altres vegades, no vam dubtar ni un moment que havíem pujat aquest cim malgrat que la boira no ens va deixar veure res des del cim. Dilluns al matí, però, la piulada publicada en el blog del CEB pel Pito Costa ens va posar sobre avís; en aquesta piulada es ressenyava la pujada al pic Cordier, una altra -la més alta- de les tres puntes de la Maladeta Occidental. Ràpidament vam analitzar les mesures dels nostres instruments. Bàsicament es van analitzar dues informacions:

• Geo-referències de les meves fotos del cim.
• Track enregistrat pel GPS d'en Raul

Les dues informacions coincideixen i confirmen, sense cap mena de dubte, que el cim que vam pujar era el Cordier, el més alt de les tres puntes de la Maladeta Occidental. El track posat sobre el mapa de l'editorial Alpina n'és la prova definitiva. Per tant, procedim a rectificar-ho tot i ressenyem l'ascensió al Pic Cordier (3.263 m).