Pic de Tempestats i Pic de Vallivierna

+/- 1950m, 9h30, S3, S4 si esquiem des del cim del Tempestats, ***
Cordino recomanable pel pas del Cavall. Hi han 3 pitons si la neu els deixa veure.



Amb la ressenya de l'Edunz i en Guillem a la mà (merci), tanquem la temporada 2010 amb una volta rodona, rodona. Dos grans cims i una vall solitària tot i la proximitat amb l'Aneto. No hem trobat ni una ánima en tot el recorregut. Si bé és cert que la neu ja és alta, l'esquiada no ha estat pas curta!

Sortim a quarts de set del refugi de pescadors (1950m) i calcem els esquis a l'estany de Llossars (2470m). A partir d'aquí, neu continua, de bon avançar. La neu caiguda entre dijous i divendres ha esdevingut una crosteta que ajuda als cantos a mossegar la neu i aguantar-nos de bon matí. Força rocs vora el cim del Tempestats (3284m), que assolim a peu en el darrers metres al cap de tres hores i mitja. Vent moderat i temperatura fresca.



Descens des del cim per la canal més occidental, la neu és encara força dura. Aniria bé esperar una horeta, però se'ns farà tard. Creuem les pales com si volguéssim vorejar el Russell fins arribar a la Collada d'es Sarrios i baixem per la canal més occidental fins a l'estany més alt de Vallivierna.



Pells de nou i xino-xano cap a dalt, que ara toca orientació nord-est i la neu ja s'ha estovat força. Gotes de suor i l'aire que ens falta. Arribem a l'aresta, i amb grampons la resseguim amb compte fins el cim oriental del Vallivierna (3056m), seguint unes matineres traces (per on han pujat?)



El pas del cavall és aqui mateix, i és veu pelat com a l'estiu. Quina diferència amb les fotos del juny de fa dos anys! Ens encordem, desgrimpem uns metres i a trotar (ja no portem ritme de galop). Tuca de Culebres (3062m). Baixem uns metres fins trobar la neu, posem esquis i descens ràpid i directe fins el fons del barranc de Culebres. La canal alta ja ha transformat i és de molt bon esquiar (no és cap sorpresa, se'ns han fet les 3!) La part baixa ja és una altra cosa, però les purgues son velles i aconseguim esquiar fins la cota 2200 i pico. L'excursió acaba creuant descalços el gelat barranc de Vallivierna (no trobarem mai aquesta palanca!) i sentint les pessigolles del prat a les plantes dels peus.



Bon estiu a totes i tots.
Montse i Carles

Un casament d'altura

Degut a les fortes nevades, el risc d'allaus i el mal temps, l'expedició Alt Pirineu 2010, va haver de redefinir els seus objectius i adreçar-se el més assequible Pic de la Coma del Forn on es va realitzar l'acte matrimonial.

A l'event hi varen participar el regidor Ricard ("oficiant"); la Glòria i l'Oriol I (en qualitat de testimonis); en Martí, en Manel, l'Oriol II i en Joan Manel (equip de suport i traça); l'Escamot Raqueta (Anna i Esther), dirigit pel Subcomandant Oriol III; el Moix (unitat 4x4) i els nuvis.

Després de sopar i dormir (i esmorzar!!) al refugi de la Pleta del Prat, sota una nevada intermitent, es va assolir el cim cap a quarts d'onze. Enllestida la cerimònia es va tancar la boira i el descens es va fer amb un withe out absolut (que no es veia un pijo, vaja) a caigudes i trompicons. La boira no va permetre enregistrar tan llastimós espectacle…


Concep i Koki

el vídeo dels dimecres... gairebé Tendereña

de SQLP

(autor AlbertoEpic)

Cotiella (2912 m) per Lavasar

Diumenge 23 de maig de 2010

Refugi forestal de Lavasar (1928 m)- barranc de Lavasar- Collado de la Ribereta - Collado de la Pala del Puerto (2607 m) - vall de la Era de las Brujas - Colladeta - Cotiella (2912 m). Descens pel mateix itinerari

7h30 incloent parades, ±1415 m , **

Dissabte a la tarda, prenem la pista de Saravillo a collado del Ibón, on es troba el refugi forestal de Lavasar (1.928 m), només disposa de taula, banc i llar de foc. Abans de sopar ens acostem a l'Ibón de la Basa de la Mora, indret de gran bellesa, però en lloc de la llum de la posta de sol ens rep una curta pluja de tarda de primavera.



A les sis del matí comencem a caminar, remuntem el barranc de Lavasar i calcem esquís al cap d'una hora, ja per sobre del bosc, per sobre de la cota 2200. Passem de llarg les Agujas de Lavasar en direcció al Collado de la Ribereta i creuem en direcció el Collado de la Pala del Puerto. Per superar-lo cal fer un llarg flanqueig en pendent, ple de purgues, amb cicatrius d'allaus i cornises per sobre.



Baixem uns dos-cents metres per la vall de la Era de las Brujas i comencem la darrera pujada, cap a la Colladeta (2.714 m) i la pala final del cim del Cotiella. Arribats al cim els núvols rodejen el massís i no gaudim de les vistes que esperavem, però fa un bon sol.



A la magnífica pala somital hi trobem encara neu una mica dura, que es va estovant a mida que perdem alçada. Al punt on cal tornar a posar pells, la neu ja s'ha transformat molt. Remuntem el Collado de la Pala del Puerto i repetim el flanqueig amb neu molt estovada pel sol.



A partir d'aquí ja trobem neu primavera, passem de nou per sota les agulles i baixem la darrera pala fins que s'acaba la neu i a caminar de nou. Uns acaben la temporada avui mateix i l'altre encara no ho sap, ja veurem...

Gemma, Santi i Jordi

Bones traces de primavera i bon estiu!

Travessa del Massís de les Maladetes

del Pic d’Alba a l’Aneto
22/05/2010
12h, +/- 2480m, ***

No sabem si serà la darrera sortida de la temporada, però ja teníem ganes de visitar les Maladetes. Amb la travessa clàssica dels tres colls al cap (Alba – Cregüeña – Coronas), pensem un itinerari que visiti més cims i faci aquesta fantàstica ruta encara més espectacular i memorable.

Divendres vespre ens afegim a la romeria de gent cap al Pla de la Besurta (1890 m) i fem nit vora el cotxe. Despertador a les 2:30 h: uf, com costa sortir del sac. Esmorzem quatre galetes mentre posem pells, i sortim caminant amb la llum del frontal en direcció a la Renclusa (2100 m), on calcem esquís. Passem per l’Ibon de la Renclusa i seguim en direcció al coll d’Alba. A cota 2800 m aprox., ens desviem d’aquest camí per anar a buscar una canal evident que ens portarà a la part alta de la vall d’Alba. Assolim amb comoditat la pala somital i fem un curt tram d’aresta de neu amb algun pas aeri per roca amb gel per arribar al Pic d’Alba (3107 m). Són les 6:20 h i des del cim gaudim de la bellíssima sortida de sol, just darrera del Tuc der Òme (Val d’Aran).

Desfem el camí fins a retrobar l’itinerari del coll d’Alba (3084 m). Seguim en direcció al coll de Cordier (3121 m) i per pendents fàcils arribem al Pic Cordier (3262 m). El sol ja brilla amb força. Que bonic que es veu el Posets des d’aquí.

Descens amb neu molt dura fins a l’Ibon de la Maladeta, on és obligat seguir flanquejant en direcció E ja que el barranc queda tallat per una barra rocosa. Sense perdre alçada, donem el tomb a l’Ibon de Cregüeña i remuntem el coll de Cregüeña (2905 m). Esquiem amb neu primavera molt bona fins als Ibons Superiors de Coronas. Posem pells i comencem a pujar en direcció la canal Estasen.

A la base de la canal, just a sota el Pic d’Aneto, ens trobem una motxilla abandonada (plena de material de muntanya, GPS, cartera, mòbil, etc. ) encastada a la neu. No la volem deixar aquí i dediquem una estona per contactar amb el propietari: van pujar a l’Aneto fa dos dies i un fort cop de vent se la va emportar. El mal temps de l’endemà els va impedir tornar per buscar-la.

Ens carreguem la motxilla i entrem a la canal Estasen. Amb tot, se’ns ha fet tard i cal que ens afanyem ja que la canal comença a purgar per dalt. Trobem la neu molt dura i irregular per nombroses purgues i petites allaus i amb una immensa rigola al mig. A més, ja anem tocats i no ens sobren forces. Sortim de la canal i seguim per cresta en bones condicions fins al Pic d’Aneto (3404 m).

Fem l’aresta de neu en direcció l’Espalda d’Aneto (compte cornises!) i descens per la solitària vall de Barrancs. Excepte els quatre primers viratges sortint de l’Espalda, la neu ha transformat molt i l’esquiada és de supervivència fins al Pla dels Aigualluts. Retornem a la Besurta 12 hores després, i “una mica” més cansats. Però ben contents i satisfets de la volta!

Bones traces de primavera.

Carles i Montse

la tonteria dels dimecres... esquiar, quina por!

Intent a l'Aneto i Maladeta

A l'abril cegesqui bullia amb 30 piulades, la meteo d'aquest mes de maig ha quedat reflectida en aquesta primera piulada a 16 de maig, que s'ha quedat en intent. Moltíssima gent intentant Aneto o Maladeta, tots confiant que el dia s'obrís, segons deien les previsions, que no s'han acomplert.

Diumenge 16 de maig de 2010

Palanca de l'Hospital (1724 m) - refugi de la Renclusa - Portillón Superior - glacera de la Maladeta (aprox. 3150 m) - Pla de la Besurta (1900 m).

6h30, +1426 m /-1250 m, **

Com no he trobat quorum, he anat sol cap a Benasc amb la idea de fer l'Aneto diumenge, com és un lloc ple de gent, la idea era trobar-me algun conegut o afegir-me amb algun grup. Surto de la palanca d'abans de l'Hospital, 0ºC, nevant, hi ha uns 15 cm de neu i em diuen que dissabte al matí aquí no hi havia gens de neu! Just a la desviació cap a l'Hospital calço esquís, hi ha cotxes que pugen amb cadenes cap a Pla de la Besurta, prefereixo deixar el cotxe on segur que puja la llevaneus, per si la cosa es lia. Deixo la carretera i segueixo les traces cap a la Renclusa.

Segueixo cap amunt en direcció als Portillons. El dia està molt tapat i a voltes segueix nevant, però al cap d'una estona s'obre uns minuts i s'arriba a veure el sol, però es torna a tapar. Veig molta gent més amunt i comencen a fer mitja volta, això no té pinta d'obrir-se de nou... M'arribo on comença el flanqueig cap al Portilló superior i un grup torna del Portilló, la visibilitat és dolenta i hi ha un bon toll de neu, ningú ha baixat cap a la glacera de l'Aneto.

El grup de cinc esquiadors és d'Arenys de Mar i decideixen seguir pujant cap a la Maladeta, m'uneixo a ells i seguim per la glacera de la Maladeta fins que ens trobem la paret de roca que baixa de la cresta de les Maladetes. Hi ha discrepàncies sobre on ens trobem exactament, que si el coll de la Rimaia és més cap aquí o cap allà, però tant li fot per que no és veu res, treiem pells i comença el descens. Hi ha molta neu, clavo el pal de 125 cm del revés tot sencer sense fer gaire força! Fins arribar a l'alçada del Portillo superior la visibilitat és molt dolenta, més o menys tots acabem per terra en un moment o altre. Més avall millora la visibilitat però a l'hora que s'ha fet la neu s'ha anat humitejat, però en alguns trams la neu és prou bona.

Per sota de la Renclusa, neu primavera i alguna rascada, arribem fins a la Besurta i em conviden a baixar en cotxe fins a l'Hospital i a unir-me al dinar a Benasc. A la pista trobem un cotxe creuat que s'ha sortit de la pista, amb les pales i força mans, el cotxe torna a la pista i amb compte podem arribar a l'Hospital (que aquí no ve el RACC!)

A Benasc fa un fantástic sol de tarda de primavera, segur que avui dimarts la neu per sota de la renclusa ja s'ha fos, no tenia cap base abans de la nevada.

Records a Arenys de Mar i bones traces !

Xerrada sobre la Via Alpina al C.E de Gràcia

Aquest dijous a 2/4 de 10 del vespre, als locals del C.E de Gràcia, dins del Cicle d'audiovisuals Buch i Pareera, la Pili Vendrell i jo mateix fem una petit passi audiovisual titulat "A la descoberta de la Via Alpina".

No hi veureu res d'esquí, però si que hi surt força neu. Tampoc veure cap esquiada, però segur que  les imatges us suggeriran una pila de llocs on anar-hi a esquiar la propera primavera!

Intentarem explicar en què consisteix el projecte de la Via Alpina, la xarxa de senders que recorre l'arc alpí, entre Trieste i Mònaco, travessant els 8 països de la serralada, i que alguna vegada heu pogut veure en aquest blog com en gaudia d'algun tram.

En total són més de 5.200 kms de senders senyalitzats que travessen tots els massissos dels Alps, del Tríglav al Mont Blanc, de les Dolomites als Alps Marítims, i ens ajuden a entendre la veritable dimensió d'aquelles muntanyes.

Si teniu ganes de venir a aguantar-nos el rotllo, us esperem aquest dijous al passatge Mulet, 4, de Gràcia (Barcelona).

el vídeo dels dimecres... super 8

Aquestes imatges són del 2010 però les pel·lícules amb que estan filmades (Wittnerchrome 100D, Kodak Ektachrome 64T) i l'edició ens catapulten a l'era predigital que, al cap i a la fi, no és tan lluny... o es que ens fem grans?

(Stockholm, autor: Rackelfim)

el vídeo dels dimecres... Cordillera Darwin

Intent de primera travessa longitudinal de la Cordillera Darwin, a la Patagònia.

(autor, de nou, Kari Medig)

Vídeo: Ljeljen Peak 1970m - Bòsnia Herzegovina-

El Ljeljen Peak (1970m), forma part del massís de Visocica, a la zona central de Bòsnia-Herzegovina. Tenint en compte que està fet el 10 de març, només cal veure la quantitat de neu que hi ha per tenir una referència de les possibilitats de la zona.

Bones Traces