Pàgines

23 de maig 2010

Travessa del Massís de les Maladetes

del Pic d’Alba a l’Aneto
22/05/2010
12h, +/- 2480m, ***


No sabem si serà la darrera sortida de la temporada, però ja teníem ganes de visitar les Maladetes. Amb la travessa clàssica dels tres colls al cap (Alba – Cregüeña – Coronas), pensem un itinerari que visiti més cims i faci aquesta fantàstica ruta encara més espectacular i memorable.

Divendres vespre ens afegim a la romeria de gent cap al Pla de la Besurta (1890 m) i fem nit vora el cotxe. Despertador a les 2:30 h: uf, com costa sortir del sac. Esmorzem quatre galetes mentre posem pells, i sortim caminant amb la llum del frontal en direcció a la Renclusa (2100 m), on calcem esquís. Passem per l’Ibon de la Renclusa i seguim en direcció al coll d’Alba. A cota 2800 m aprox., ens desviem d’aquest camí per anar a buscar una canal evident que ens portarà a la part alta de la vall d’Alba. Assolim amb comoditat la pala somital i fem un curt tram d’aresta de neu amb algun pas aeri per roca amb gel per arribar al Pic d’Alba (3107 m). Són les 6:20 h i des del cim gaudim de la bellíssima sortida de sol, just darrera del Tuc der Òme (Val d’Aran).

Desfem el camí fins a retrobar l’itinerari del coll d’Alba (3084 m). Seguim en direcció al coll de Cordier (3121 m) i per pendents fàcils arribem al Pic Cordier (3262 m). El sol ja brilla amb força. Que bonic que es veu el Posets des d’aquí.

Descens amb neu molt dura fins a l’Ibon de la Maladeta, on és obligat seguir flanquejant en direcció E ja que el barranc queda tallat per una barra rocosa. Sense perdre alçada, donem el tomb a l’Ibon de Cregüeña i remuntem el coll de Cregüeña (2905 m). Esquiem amb neu primavera molt bona fins als Ibons Superiors de Coronas. Posem pells i comencem a pujar en direcció la canal Estasen.

A la base de la canal, just a sota el Pic d’Aneto, ens trobem una motxilla abandonada (plena de material de muntanya, GPS, cartera, mòbil, etc. ) encastada a la neu. No la volem deixar aquí i dediquem una estona per contactar amb el propietari: van pujar a l’Aneto fa dos dies i un fort cop de vent se la va emportar. El mal temps de l’endemà els va impedir tornar per buscar-la.

Ens carreguem la motxilla i entrem a la canal Estasen. Amb tot, se’ns ha fet tard i cal que ens afanyem ja que la canal comença a purgar per dalt. Trobem la neu molt dura i irregular per nombroses purgues i petites allaus i amb una immensa rigola al mig. A més, ja anem tocats i no ens sobren forces. Sortim de la canal i seguim per cresta en bones condicions fins al Pic d’Aneto (3404 m).


Fem l’aresta de neu en direcció l’Espalda d’Aneto (compte cornises!) i descens per la solitària vall de Barrancs. Excepte els quatre primers viratges sortint de l’Espalda, la neu ha transformat molt i l’esquiada és de supervivència fins al Pla dels Aigualluts. Retornem a la Besurta 12 hores després, i “una mica” més cansats. Però ben contents i satisfets de la volta!

Bones traces de primavera.

Carles i Montse

12 comentaris:

  1. Aquesta vegada vull ser el primer:

    Chapeau! Per aquesta sortida i per la travessa al massís del Mont Perdut:
    les dues només per a autèntics amants de la muntanya

    ResponElimina
  2. i jo la segona....que també sóc matinera (per obligació!):
    quines fotos!!!!!!!!!!! espero que encara en feu unes quantes més, que fa goig el Pirineu......i l'encant de fer aproximacions a peu no té preu...jajajaja

    ResponElimina
  3. Va! i jo la tercera!!!
    que no sigui dit
    quina enveja sana que feu.
    Felicitats i aprofiteu el final de temporada vosaltres que podeu!!
    Abraçades

    ResponElimina
  4. Felicitats per la travessa! I com aneu sobrats, a sobre agafant més pes pel camí...

    ResponElimina
  5. Carles, fas agafar ganes d'obrir el mapa! i de tornar a coincidir allí dalt... la darrera vegada al juny del 2004? Hi haurà més ocasions, hi ha ganes!

    ResponElimina
  6. espero que ens expliqueu com acaba la piulada de la motxilla.....que aquestes coses m'emocionen :)

    ResponElimina
  7. Una passada de sortida ¡¡¡
    Jo aquell mateix dissabte em vaig llevar a les 3 de la matinada al pallars per anar a fer el pic Royo i alguna cosa més, una tonteria comparat amb la vostra sortida. Vaig tenir el presentiment de que hi éreu "a prop",...i no em vaig equivocar.
    Sou uns cracks ¡¡

    ResponElimina
  8. Pep, no em queda clar si ens estàs titllant de "tontos" (comparativament, eh!) als que alguna vegada hem PIULAT el pic royo... o és que no som dignes de les teves piulades! ja ja! això s'acaba (lo de piular) -sinif- ja ja !

    ResponElimina
  9. El propietari ens deia que deixessim la motxilla a La Renclusa, però nosaltres no volíem canviar els nostres plans. Així que li vam proposar dipositar la motxilla al quartel de la Guardia Civil de Benasque. A la tarda, hi vam fer cap i un jovenet molt educat ens va rebre i felicitar per la nostra acció... és que la motxilla estava molt ben equipada!

    Aquest és el final de l'anècdota del dia. Encara que no sabem quan el xaval, que és de Madrid, hi podrà anar a recollir-la. En tot cas, allí la té, amb tot el material.

    Gràcies pels vostres comentaris. Estem molts contents de la travessa, una d'aquelles que recordes en especial... I jo, personalment, encara emocionada de la sortida de sol, quin moment tant bonic, i allà dalt...

    I de ben segur que hi haurà més ocasions per gaudir de moments com aquest plegats.

    Una abraçada a tots!

    ResponElimina
  10. Jaume... no em facis treure fotos de l'àlbum que riurem una estona!! :-))

    Quins records aquell vivac amb vosaltres i l'Enric! Aviat tocaria tornar-hi, oi?

    Salut, merci i felicitats!

    ResponElimina
  11. Felicitats i gràcies per compartir aquesta espectacular sortida!

    ResponElimina