Pic de Tempestats i Pic de Vallivierna

+/- 1950m, 9h30, S3, S4 si esquiem des del cim del Tempestats, ***
Cordino recomanable pel pas del Cavall. Hi han 3 pitons si la neu els deixa veure.



Amb la ressenya de l'Edunz i en Guillem a la mà (merci), tanquem la temporada 2010 amb una volta rodona, rodona. Dos grans cims i una vall solitària tot i la proximitat amb l'Aneto. No hem trobat ni una ánima en tot el recorregut. Si bé és cert que la neu ja és alta, l'esquiada no ha estat pas curta!

Sortim a quarts de set del refugi de pescadors (1950m) i calcem els esquis a l'estany de Llossars (2470m). A partir d'aquí, neu continua, de bon avançar. La neu caiguda entre dijous i divendres ha esdevingut una crosteta que ajuda als cantos a mossegar la neu i aguantar-nos de bon matí. Força rocs vora el cim del Tempestats (3284m), que assolim a peu en el darrers metres al cap de tres hores i mitja. Vent moderat i temperatura fresca.



Descens des del cim per la canal més occidental, la neu és encara força dura. Aniria bé esperar una horeta, però se'ns farà tard. Creuem les pales com si volguéssim vorejar el Russell fins arribar a la Collada d'es Sarrios i baixem per la canal més occidental fins a l'estany més alt de Vallivierna.



Pells de nou i xino-xano cap a dalt, que ara toca orientació nord-est i la neu ja s'ha estovat força. Gotes de suor i l'aire que ens falta. Arribem a l'aresta, i amb grampons la resseguim amb compte fins el cim oriental del Vallivierna (3056m), seguint unes matineres traces (per on han pujat?)



El pas del cavall és aqui mateix, i és veu pelat com a l'estiu. Quina diferència amb les fotos del juny de fa dos anys! Ens encordem, desgrimpem uns metres i a trotar (ja no portem ritme de galop). Tuca de Culebres (3062m). Baixem uns metres fins trobar la neu, posem esquis i descens ràpid i directe fins el fons del barranc de Culebres. La canal alta ja ha transformat i és de molt bon esquiar (no és cap sorpresa, se'ns han fet les 3!) La part baixa ja és una altra cosa, però les purgues son velles i aconseguim esquiar fins la cota 2200 i pico. L'excursió acaba creuant descalços el gelat barranc de Vallivierna (no trobarem mai aquesta palanca!) i sentint les pessigolles del prat a les plantes dels peus.



Bon estiu a totes i tots.
Montse i Carles