Deshabilitem la FEDME

Objectiu

Aconseguir poder federar-nos a la FEEC, amb tots els drets internacionals (descomptes a refugis inclosos), tal i com es preveu en la directiva de reciprocitat de la UIAA, sense haver de fer la tarjeta "habilitada" de la FEDME.

Proposta

Federem-nos en qualsevol de les modalitats d'assegurança previstes a la FEEC, vegeu quadre de preus, sense demanar l'habilitació a la FEDME, que costa uns 10 euros més i no aporta cap servei més. I demaneu, al mateix temps, que s'inclogui el logotip de la UIAA al carnet.

Per això m'he adherit a la campanya deshabilitem la FEDME: http://www.muntanyacat.blogspot.com/

Pasdeguia

Puigmal 2910m per Er, 30 de novembre 2008

Tot i les previsions del cap de setmana havíem intuït la possiblitat d'una bona esquiada per avui diumenge i aprofitar aquestes neus primerenques que no paren de caure ....... alguna cara nord per la cerdanya o andorra ??? !!!

finalment ens hem decidit pel Puigmal, el cim més proper a l'acollidor poblet-pessebre de Vallcebollere on a "Cal Xavi A." ens han tractat com a reis : super-raclette de sopar -inaguració de temporada.

La pujada fins l'aparcament ens l'hem assegurat amb cadenes abans d'arribar a l'estació ........ fred rigorós a l'aparcament, però un esperançador cel blau arreu augura una bona ascensió.

Hem anat pujant poc a poc sense parar, no gaire gent, fred però suportable, n'hem passat molt més altres vegades. al cim tocapared i baixar ràpid que bufa fort ! Baixem tranquilament i ens anem esperant uns al altres

estat de la neu: neu pols a la majoria de l'itinerari amb trams de neu dura. Neu dura ventada a la part alta.

meteo: finestra de "bon temps" ! cel serè i BLAU, fred i vent al cim .... com sempre aqui, oi ? ;-)

desnivell:+/-900 m

horari pujada: 3h

horari baixada: 1h

dificultat: * S2-S3

hi hem pujat: Greg, Yann, Elena, David, Pili i "dos fans del cegesquí " que hem pescat per camí

;-))

L'Arieja sota la força dels elements. Pic de la Mina

Dissabte 04:oo AM. Ring ... Ring. Sona el despertador.
Una estona més tard em trobo amb en Josep Maria i ens encaminem plegats a l'Arieja. Volem fer el Carlit per la vall de Lanós.

A la sortida del túnel del Cadí el termòmetre marca -7 ºC.

Amb un cel tapat a estones i una feble nevada arribem a Porta però no quedem satisfets de la quantitat de neu de la vall de Lanós i ens decidim per la Tousse des Pedourrés a l'altra cantó del port de Puimorens. Pugem fins a la cota 1950 m i ho deixem córrer: a mida que ens enfilem va disminuint la quantitat de neu: NO HI ANEU ! .

Finalment optem per pujar el Pic de la Mina des del mateix poble de Porta (1600 m) . Emprenem la pujada amb els esquís als peus sobre una neu abundant i de qualitat. A mida que pugem la visibilitat va disminuïnt, la nevada es va intensificant i el vent, que també vol dir la seva, es va fent més intens.


A la cota 2430m s'aixeca un veritable torb i, enmig del no -res, ens donem per satisfets i donem la volta. A mesura que baixem el temps i la visibilitat milloren radicalment i al arribar abaix estem d'acord que ha estat el descens (S2) sobre la millor neu pols que hem trobat aquesta temporada.




Han estat en total 1300 metres de desnivell acumulats d'activitat.

Josep M i Xavier M

Pic de la Carbassa, 23/11/08

Tot i el temporal de vent de diumenge, el cim de la Carbassa es va deixar fer. Això si, amb moltes ganes i molta voluntat !

Les condicions de la neu éren excel·lents, dura i uniforme, de manera que permetia baixar bé fins i tot entre els arbres. Tan sols cal fer els primer 300 m a peu pel bosc, però la pujada és força còmode...

Al blog muntanyenc hi trobareu més informació i al wikiloc hi he penjat el track de la ruta.

Pic de Pedrons - 23/11/2008

Mai havia esquiat al novembre !! Amb una previsió una mica dolenta, ens van decidir pel clàssic de principis de temporada, el Pic de Pedrons. Vam sortir amb núvols i amb els esquís als peus des de el pàrking de l’aduana franco-andorrana. El temps ens respecta encara que arribant a la carena el vent començava a ser molt fort. La neu ventada, irregular i amb ripples, però tot i així van gaudir d’un descens estupendo, llàstima de la boira. A la baixada ens trobem al Xavi Fanlo, el nostre “ guia espiritual“ d’esqui de muntanya, quina alegria¡¡

Joaquin i Montse

el vídeo dels dimecres... Berchtesgaden, "La Resplendor"

Memorable va ser l'escapada a Berchtesgaden del passat cap d'any! D'aquella sortida, en pasdeguia acaba de publicar un vídeo a youtube... l'altre vídeo... és gore? és de por? The Shining (La Resplendor) és el tema i porta bons records i més d'un somriure:

RANDONÉE DE ESQUÍ

Aprofito aquesta deriva reivindicativa (a la qual dono tot el meu suport) per penjar-vos una notícia apareguda avui a La Vanguardia sobre la mort d'un esquiador de muntanya (sembla). Feia temps que no veia unes ratlles tant mal escrites sobre el tema de muntanya i que tant contribueixen a la desinformació entorn el nostre esport preferit.
No te desperdici el "....el hombre fallecido, que iba acompañado de otra persona, practicaba lo que se denomina randonée de esquí, es decir, esquiaba fuera de pistas".

http://www.lavanguardia.es/free/edicionimpresa/res/20081124/53585344533.html?urlback=http://www.lavanguardia.es/premium/edicionimpresa/20081124/53585344533.html

Federar-nos amb els nostres drets

Federar-nos amb els nostres drets

Aquest és el títol amb que escric aquest article, amb la voluntat de demanar una reflexió pública a l'entorn de la tarja federativa.

En primer lloc dir que la FEEC té el reconeixement internacional com a federació esportiva. Per aquesta raó no veig necessari, útil i oportú que quan ens federem ens incloguin a la targeta de la federació el logotip de la FEDME, amb la bandera espanyola inclosa (a més de pagar el suplement és clar).

Des de la FEEC, se'ns diu que això és per obtenir els descomptes als refugis de la resta de l'Estat. Aleshores pregunto: Els socis del CAF, el CAI, o altra federació europea tenen descompte als refugis de l'Estat Espanyol ? Resposta: és clar que si, i sense estar adherits a la FEDME. La reciprocitat dels avantatges per a alpinistes com ara els descomptes en refugis, és norma en el conjunt d'Europa i a molts països de la UIAA.

A aquest fet se li suma el debat dels possibles cobraments dels rescats a Catalunya, amb el moviment de quotes que això pot suposar.

Conclusió: Us convido a enviar correus electrònics a feec@feec.cat així com fer trucades telefòniques o enviar faxos a la FEEC: Telèfon: 93 412 07 77, Fax: 93 412 63 53. Demanant poder obtenir la tarjeta federativa amb ple dret sense pagar quota adicional ni incloure cap referència a la FEDME. També demanant quines gestions ha fet la FEEC per evitar que el col.lectiu federat no surti perjudicat del possible cobrament dels rescats.

També us convido a estendre aquest debat a tots els fòrums que vulgueu.

Igualment crec que és important fer partíceps els presidents/es i les juntes directives dels nostres clubs respectius.

Personalment dir-vos que en cas que la FEEC no accepti aquesta petició cercaré alternatives per tal d'obtenir un recurs, d'assegurança i accés amb els drets de la UIAA per una altra banda, em consta que existeix, que és fàcil d'obtenir i que és més econòmic.

Ricard Martínez

Cap de Baqueira (2460 m) des de l'aparcament d'eth Orri

23-11-2008

El dia en que Baqueira fou nostra.

Aquest cap de setmana ens desentenem de la previsió meteorològica i decidim sortir com si això de les pertorbacions no anés amb nosaltres.

Després d'una nit ben dormida a l'alberg Era Garona, la matinada es presenta plujosa a Salardú, pel que canviem el nostre pla inicial i escollim un objectiu amb una cota de sortida més alta.

A les 8,45 hores ens posem els esquís a l'aparcament d'eth Orri (1860 m) . Amb una visibilitat d'uns 50 metres i enmig d'una nevada intensa, decidim pujar el Cap de Baqueira per les pistes de l'estació, totalment tancada en aquest sector. Aprofitem aquesta oportunitat per posar a prova el material de tempesta i així arribem al Cap de Baqueira (2460 m) desafiant els elements.

La baixada, amb una visibilitat millor que a la pujada, la fem sobre una neu pols disfrutona acabada de posar.

Al arribar a baix, la Rosa i jo decidim que encara no en tenim prou i remuntem altra vegada per el mateix camí fins que arrodonim els mil metres de desnivell acumulats.

Al arribar a baix, els agraïm a la Carme i en Ramon la paciència que han tingut i finalment celebrem plegats l'aventura al Puente de Montañana amb un bon dinar. Ens l'hem guanyat.

Ramon A, Carme S, Rosa S i Xavier M

Pic d'Augas 2213m i 2255m - 23/11/2008

Marina G i Jaume J.

Avui l'hem encertada amb la tria d'aquesta matinal llunyana i segura, ideal per dies "raros" o quan es va de camí al massís del Néouvielle.

+/-700m; orientació O-NO; 2-3h pujar, 30' baixar.
Dificultat: F, S2 (es poden anar a buscar pales més dretes que baixen de la cresta més al S).

Meteo: oasi enmig del marró... lleugera nevada la primera hora d'ascens. Clarianes després, amb visibilitat perfecta a la pala. Boira abans d'entrar al bosc. Vent fluix. Neu abundant en tot el recorregut, amb una base dura de 50 a 100cm i la superfície transformada o encrostada però que es deixava fer.
1cm de pols per fer ambient als arbres.


Itinerari: el punt d'inici és a l'antiga duana francesa del Tunel de Bielsa, a 1550m. Cal creuar el riu (pont) i remuntar el prat uns 80m per superar per sobre un ressalt rocós (només en aquest punt ha calgut descalçar els esquís). Aquí s'enllaça amb una pista forestal que creua el bosc cap a l'est fins la primera gran clariana. Es remunta per un pendent suau i constant durant 500m. A mig pendent hi ha la Cabane de Prat (1820m) amb taula per 6 i llar de foc però sense lliteres. Al cim s'arriba esquís als peus i és la punta més baixa de la cresta de Moudang, que baixa del Pic de Cuneille de 2626m. (GPS wikiloc; si seguiu aquest track millor pujar més al N, pel llom i clarianes de sapins).

Referències: IGN 1748ET Néouvielle, itinerari 42 del llibre "52 balades à skis dans les Pyrénées Centrales", de François Laurens (Editions Didier Richard).


Per cert, hem vist volar cap al sud uns ocells en formació, a uns 2400m. Eren molts i feien el so dels ànecs... algú sap si aquesta és la seva època de migració? ... fugien del fred que ve? eren un espectacle!

Bones traces!!!

Tossa Plana de Lles 2916m - 19 NOV 08

Desnivell: 1000m
Dificultat: F-S2.
Orientació: Sudest i Sud.
Neu: ventada principalment.
Horari: 3'30h pujada, 1h 30' baixada

Comenecem una mica mes endavant del refugi Cap de Rec i pujem cap a la cabana dels caçadors amb els esquis a l'esquena, a mig bosc ja es poden possar els esquis poca neu a baix pero mes que suficient a la cota 2200m, molt ventada pero es deixaba fer molt be de baixada.

Voldria fer una pregunta a veure si algú me la pot respondre... varem entrar per la pista que puja cap a la cabana dels caçadors, oberta al final del matí, varem acabar tard i aixo de les 18'30h de tornada estaba tancada, varem tenir que fer les mil i una per treure el cotxe per damunt d'un pedrot pujan-lo amb el gat i fent invents es a dir... q 1h30 mes tard vam sortir...algú em pot dir per que obrem i tancan una pista sense possar cap prohibició ni horari

salut i bones traces

Jaume i Edu.

Pica Cerví de Durro

Aquest diumenge, vam sortir al Cerví de Durro des de l'estació d'esquí de Boí-Taüll, aprofitant que encara està tancada i en unes condicions de neu molt bones. Una ascensió còmode, i una baixada genial.

Aquí en teniu més detalls, si teniu curiositat. També vam patir el fort vent de nord que ens va torturar tota la cresta.

Un petit video ens ho explica millor:

el vídeo dels dimecres... aquell novembre del 2008!

Fa uns dies, a www.esquidemuntanya.com, al·lucinava amb unes imatges d'uns cavalls atrapats per les primeres neus a prop del Costarjàs. A la piulada també hi ha 12 segons de vídeo, per guardar i no oblidar aquest fantàstic inici de temporada del 2008. Bones traces!

(autor: marcf3404)

Pic de Casamanya 2740m (neu primavera a la tardor...)

Pic de Casamanya 2740m

16 de novembre del 2008

Desnivell: 815m
Dificultat: F-S2,S3 descens per la pala directe.
Orientació: Sudest.
Estat de la neu: Primavera, ventada o fonda en funció de l'exposició.
Temps: assoleiat i amb vent fort a cotes altes.
Horari: 2'30h pujada, 30min baixada
Participants: Manel C, Carmela, Jordi L, Ricard M

Neu primavera a la tardor sona una mica estrany, però "el concepte és el concepte". Hem sortit des de la carretera de Canillo a la Massana, un cop passat el coll de Montaut, a la cota 1925m. Esquís als peus des de la mateixa carretera. La traça era oberta, així que només hem estat pendents del fort vent que ha anat bufant a partir de mitja ascenció. El descens formidable, amb neu primavera transformada. Un cop al cotxe, solet, bona temperatura i vermutillo. Si senyor, visca l'esquí de muntanya.

Més fotos a: jordi i pasdeguia
Bones traces

Pasdeguia

Pic Alt del Cubil 2833m

Pic Alt del Cubil 2833m

15 de novembre del 2008

Desnivell: 900m
Dificultat: ME-S2. S3 descens per la pala directe.
Orientació: Oest, Nord Oest.
Estat de la neu: Transformada i variable segons el tram. Un xic pesada i encartronada a cota baixa.
Temps: assoleiat i una mica de vent a primera hora.
Horari: 4h pujada, 1'30h baixada
Participants: Manel C, Carmela, Jordi L, Ricard M

És un plaer poder pujar per aquestes valls amb neu, sense sentir les pistes d'esquí que estan a tocar. Hem sortit des del revolt finals dels Cortals, a 1930m.

Hem obert traça nova fins el cim. El recorregut no presenta dificultat. Un cop al pre-cim, cal fer els darrers 200m a peu per una cresta fàcil.


El descens es pot atacar directe per la pala si hi ha bones condicions.

Fotos a: Jordi L i Pasdeguia


Bones traces !!

Pasdeguia

PD: La Neus i el Dani ens envien "l'altra piulada" amb fotos molt maques, gràcies.

Pic d´Envalira, Pas de la Casa

Sortida molt recomenable, ** 800 metres de desnivell, l´unica dificultat pot ser si la neu està dura als dos colls que s´han de superar, en aquest cas vàrem trobar neu pols no transformada gràcies a l´orientació nord, molta neu i vem poder aprofitar que les pistes no estan obertes encara, l´itinerari és fàcil s´ha d´anar fins al final del segon telecadira contant desde l´esquerra de l´estació d´esquí del Pas de la Casa, i superar dos colls que queden a l´esquerra, un cop superats només queda prosseguir pel llom fins a les dues puntes que té el Pic, la baixada si la neu està en condicions és pot fer per una àmplia canal que hi ha abans del coll de pujada, us passo fotos
Vista del Pic del Pedrons desde el Pas

Salutacions a tots!

Corronco de Durro 2543m - 15/11/2008

Gemma T, Jaume J i Berta A (mentres la Laia i en Toni feien de cangurs d'en Martí i en Bernat a Durro)

+/-1150m; orientació N; 4 a 5h (depenent de si hi ha neu o no a la part baixa de l'itinerari)

Dificultat: * (però compte si està glaçat!), S2-S3.

Itinerari: (track del descens: GPS wikiloc) Pont sobre barranc de Freixa 1450m (a la pista de Durro a St Quirc) - Planell de Pontirons - canalada SO cap al Pilaret de Xespal - Corronco de Durro 2543m. Si la cota de neu és alta, una alternativa és prendre la pista que surt de la part alta del poble en direcció SE, per anar a buscar el Planell dels Pontirons més amunt.

Si es dorm a Durro, què millor que anar a fer el Corronco!! Hem hagut de caminar força, perquè la neu començava a uns 1800m, i tampoc trobàvem la millor via per atansar-nos-hi.....però és bonic començar la temporada (en el meu cas) amb una bona encigalada. La neu era dura....molt dura...i hem posat ganivetes. Al final, el millor ha estat posar grampons (jo no....no perquè no volgués, sinó perquè en aquell punt era més fàcil continuar que començar a treure els patrecols de la motxilla, jajaja!). Ens ha donat molta satisfacció arribar al cim.....un dia assolellat sense vent, amb bones vistes per totes bandes......La neu estava tan dura que jo he dubtat posar-me grampons per baixar....sort que no ho hem fet!!!! Hem gaudit moltíssim i hem desfet el camí tot buscant la llengua de neu que ens ha deixat al cotxe, després de fer una petita caminada!

A Durro ens esperaven amb els braços oberts.....i el sopar ha estat memorable! Pena que al Toni no li ha sentat bé alguna cosa......i l'endemà no s'han vist amb forces per esquiar!!!

Tuc de Roca Blanca (2459m) - Val d'Aran

Circuit en travessa desde la boca nord del tunel fins a Vielha.
Dia esplèndit amb condicions excepcionals. Neu pols seca en tot el recorregut.

Iniciem la travessa a la boca nord del túnel de Vielha resseguit la pista fins la Valh de Sarrahèra. L'itinerari es comú amb el Tuc de Bargadera descrit pel Jordi i Xavi dilluns passat fins a Sarrahèra de Naut, planell a 1950m. Deixem el fons de la vall per remuntar direcció N les pales que menen al Malh Blanc. Passem de llarg aquesta punta per seguir l'ample llom que duu al Poi d'Estanho (2408m). Seguim l'aresta més fina fins el Tuc de Roca Blanca (2459m, +1100m, 4h30).



Descens continu i memorable per les pales primer a N, després a E, fins arribar al vall de Bargadera, riu abaix de l'Estanh d'Escunhau. Abans d'arribar a les cabanes i la pista, posem pells i remuntem la coma en direcció O que porta dalt de l'estació abandonada de la tuca (2225m, +400m, 1h45)

Descens pel llom en direcció NO, amb neu de somni, fins entrar al bosc (cafeteria inferior). A partir d'aquí, a peu amb esquis a l'esquena fins a Vielha ressiguint els camins que tallen la pista (980m, 1h30).



Bones traces.
Pili V, Eli R, Joan B, Joan Manel C, Carles L

Tuc de la Bargadera (2584 m) per l’Arriu de Sarrahèra

Desnivell: 1100 m
Dificultat: S2
Horari: 4h 15 min del vehicle al cim

Seguint una indicació d’en Carles L. ens regalem amb aquesta veritable petita joia de l’esquí de muntanya.

Variada ascensió que ressegueix la vall de Sarrahèra on gaudim del silenci i d'una inesperada bellesa especial de l'entron .
Cal però, estar atent al mapa a la part baixa de l’ascensió per seguir l’itinerari correcte.

Baixada:

Neu pols a la part superior
Neu pols pesada a la part mitjana
Neu primavera dureta a la part baixa

Un caramelet

Jordi V i Xavier M

el vídeo dels dimecres... palejar

Dissabte tingué lloc l'assamblea de l'Associació pel Coneixement de la Neu i les Allaus, l'ACNA. Previament es van fer unes xerrades força interessants amb gent d'aquí i de fora, especialistes i professionals de la neu i les allaus. Es van dir moltes coses, i si n'hagués de destacar algunes faria referència a tres idees sobre autorescat:

- Quan fem pràctiques tenim més o menys controlat l'ús de l'arva però, sabem que amb els models digitals actuals on es perd més temps en el rescat d'una víctima és en les tasques de desenterrament? Hi ha tècniques "estratègiques" per palejar, i sembla que sinó volem sorpreses si mai ens hi trobem, cal practicar...

- La sonda, la gran oblidada: sovint no l'hem posat a la motxilla pensant que malament rai si l'hem d'utilitzar... sembla que les estadístiques diuen el contrari, i la fan un eina indispensable juntament amb l'ARVA i la pala, i també té truco, cal practicar...

- Finalment, les estadístiques indiquen que la majoria de sinistres sepulten una sola víctima... potser cal centrar els esforços de les pràctiques en l'ús de la pala, la sonda, i la recerca simple amb ARVA, deixant per nota les tècniques de cerca amb funcions "multivictima".

I el vídeo d'avui mostra una pràctica de rescat de la marca PiEPS:

Pic dels Pedrons

Després de veure les darreres entrades del blog, podria dir allò de que no cal anar tan lluny per troba bona neu. I és que la neu dels Pedrons estava com no l'hi havia trobat mai en les incomptables vegades que hi he pujat.

En tot cas, aquí hi ha més detalls de com va anar tot plegat i, a sota, unes imatges suggerents de la baixada, que mai diríeu que són dels Pedrons !

Tuc dera Pincela 2546m

8 de novembre del 2008

1100m de desnivell
Dificultat: BE -S2,S3
Horari: 4h d'ascens, 1'30h de descens (sense badar...)
Estat de la neu: Neu de Tardor (sona estrany però és el que és...), fonda, crosta pesada a cota baixa, poc pesada cota alta en funció de l'orientació. Neu als peus a partir dels 1400m.

Torna l'esquí de muntanya a la tardor, i amb això iniciem una nova temporada que, de moment, pinta molt bé.

Tornen les bones vistes, les creus, les essas sonores i sordes, el bon vi, el retrobament dels amics, aquells petits allaus, el Manel...

L'aventura (paraula que alguns assignen a les encigalades... )... En fí, tornem a gaudir de la neu i de la gastronomia pirinenca.

Bones traces !!

Pasdeguia

Trobareu les fotos a: Pasdeguia, Ramon, Carles i Jordi