el vídeo dels dimecres... llaminadures a la butxaca forever!

 

Travessa al refugi de la Femma, 23-25 de març de 2024

 Sortim de l'aparcament de Le Manchet de Val d'Isère (56 € pagarem). S'ha passat la nit plovent i nevant (a cota alta). Just quan calcem esquís, ja predomina el sol i un vent prou important com per tancar tot un sector de pistes que tenim a tocar. Tros molt planer, fins al fons de la vall, passem per la Ferme de l'Arsellaz i arribem al refugi de Fond des Fours, que està format per unes quantes casetes. Parem a dinar i a demanar consell pel tema vent. 

Seguim endavant, amb la Pointe de Méan Martin al davant. Veiem un grupet que baixa de la Pointe des Fours. Nosaltres arribem al Col du Pisset i de seguida que podem traiem pells i cap al refugi de la Femma, fent una baixada amb neu dolentota, gelada a la cara sud i crosta quan és oest...i un vent que fa que la sensació de fred sigui major. 

Ens passarem el diumenge fent cura de son i llegint llibres:

- Ocàs i fascinació (Eva Baltasar)

- Afirma Pereira (Antonio Tabucchi)

- Neige (Maxence Fermine)

- Els combustibles (Amélie Nothomb)

A part, gaudim de la quotidianitat de la tribu de la Femma, amb una criatura de menys de 2 anys.

A fora fa un dia ben rúfol, vent, neu, poca visibilitat i fred....El refugi pràcticament buit per la meteo.

Dilluns es lleva ben assoleiat. Ens dirigim cap a la Pointe de la Sana de 3435 m, pel Col des Barmes de l'Ours. Es gira una mica de vent un cop a l'antiga glacera de la Sana, però es deixa fer. Arribem a un collet i traiem esquís per fer l'últim tram. Un cop a dalt veiem més gent que ve de Val d'Isère. Les vistes són brutals i la baixada d'aquesta pala també. 

Un cop al Col des Barmes de l'Ours, triem l'itinerari que va al Ruisseau du Pisset, Chalet du Riondet i cap avall, que fa baixada. És una ruta espectacular, que cal neu ben assentada, i passar-hi a una hora prudent. 

Ben contents marxem cap a casa. Teníem previst anar a Prariond i Benévolo però la meteorologia no ens és favorable.

Bones traces!

Relive

Roncs, soroll i neu

Ens animem a fer una escapada cap a l’Aragó, sortint el divendres tarda i parant a sopar unes tapes de migas i ternasco a Biescas, una cosa lleugereta per començar el cap de setmana.

Passem la nit al refugi Casa de piedra dels Baños de Panticosa, on jo passo la nit desvetllat, i no, no és pel que penseu marranos, sinó perquè un desconegut que dorm a la llitera del costat sembla que s’hagi empassat tots els roncadors del club a la vegada, no diré noms, però els sismògrafs del Pirineu detecten terratrèmols cada cop que el senyor aquest respira.

Vistes des del cim del Garmo Negro

Garmo Negro 3.064 +1450 PD/S3

Tot i la mala nit, sortim el dissabte a bona hora, cap a les 8, després d’esmorzar. Ens sembla que no cal matinar més i ens equivoquem, la calor que fa és tremenda, ens hem d’anar posant crema cada poc i donar de beure als camells i altres bèsties del desert perquè no morin deshidratades.

De seguida avancem un grup d’una vintena d’esquiadors amb guia que han sortit davant nostre. Sembla un grup bastant d’iniciació, i avancen ben poc a poc.

Per accedir dels Baños a la vall del Garmo, es travessa un bosc força dret que rarament és esquiable, el dissabte no és l’excepció. Els primers 400m de desnivell els fem amb els esquís a l’esquena, fins que entre el Mallato inferior i el Mallato superior la neu es torna contínua.

El Garmo Negro és una d’aquelles muntanyes que no dona treva, són quasi 1500m de desnivell en només uns 5km, així que la pendent és acusada en tot el trajecte, sense trobar pràcticament ni un replà per tenir un respir.

En el camí de pujada ens trobem un segon grup d’una vintena amb guia, en aquest cas muntanyencs amb botes i grampons. Com la pendent és pronunciada, no és un terreny apte per les raquetes, i els excursionistes es van enfonsant fins els genolls, l’engonal i destrossant les traces d’esquí i les pales de baixada. Amb la calorada que fa la neu està estovada i no ens cal posar ganivetes enlloc, però el grup de muntanyencs vinga clavar grampons i trinxar la neu.

Després del Mallato Alto passem una canal on calen algunes voltes Maria, i unes quantes voltes més calen per superar la llarga pala final fins al cim, al que arribem amb esquís als peus.

Dels grups amb guia van caient víctimes. El grup d’esquiadors novells l’hem perdut de vista, i del grup de trinxeraires muntanyencs només en veiem uns pocs arribar al cim. Uns pocs més ens els trobem pujant la pala quan comencem a baixar, però la majoria els espera a baix de la pala.

La pala del Garmo Negro és ampla i espectacular. Llarga i disfrutona de baixada, però hem d’anar esquivant excursionistes, i sobretot els forats que han fet a la neu. Per sort com n’han pujat molt poquets podem trobar una traça divertida.

La pala somital, prou ampla

L’orientació de tota la sortida és est sud-est, així que la neu està transformadíssima. A la pala prou consistent, a mida que es perd alçada més pasta. A tenir en compte que pràcticament tota la baixada és S3, així que amb condicions diferents cal vigilar risc d’allaus o neu dura.

Arribem cap a les 3 al refugi, i passem la tarda fent cerveses i passant del sol a l’ombra per por de cremar-nos.

Al sopar ens situen a una taula amb els nostres futurs companys d’habitació, un parell de catalans amb els que de seguida trobem cegesquiadors coneguts en comú i uns bascos d’aquells que poden tallar troncs amb les mans mentre aixequen pedres de 300 kilos amb els peus.

El grup dels 20 esquiadors novells arriba a les 21h30, 1h30 tard al sopar, fosc i destrossats. Les han passat canutes amb les voltes maria de pujada, la baixada contínua S3, la calor i el porteig. La majoria no han arribat al cim i un bon nombre va dient que l’endemà es queda al refugi descansant, perquè estan fets puré. Es nota que no han fet el Curs d’Iniciació de Cegesquí. 

La nit torna a ser terrible. Aquest cop el gran roncaire no hi és, però els bascos es lleven a les 5 del matí, es posen a fer la bossa mitja hora, i a comentar el darrer partit de la Reial Societat en basc, amb aquelles veus tan finetes que tenen els bascos que aixequen pedres de 500 kilos mentre llegeixen el diari.

Completament desvetllats i havent dormit poquíssim altre cop, ens aixequem a quarts de 7 per fer la motxilla i esmorzar.

Arroyetas 2573m +-850m PD/S3

Ens fa mandra tornar a portejar 300 o 400 m de desnivell els esquís per fer una altra sortida des dels Baños, així que havent esmorzat agafem el cotxe direcció al Portalet. Aparquem al pàrquing d’Anayet de l’estació de Formigal i tirem pel barranc de Culivillas.

Barranc de Culivillas

Aquesta pujada transcorre per un barranc, així que s’ha de vigilar amb risc d’allaus elevat, sobretot amb la cara oest quan està força carregada de neu. Al principi és el mateix camí que porta al Espelunciecha o al Vértice de Anayet, però feta una tercera part, has de decidir si tires a l’est cap a aquests dos darrers cims, o si tires més a l’oest.

Amb la calorada que vam passar el dissabte optem per tirar per l’oest. La pifiem, perquè ens trobem que la vall oest encara no ha rebut prou calor, i que ha refrescat una mica el diumenge, de manera que ens trobem la neu dura i hem de posar ganivetes bona part del trajecte. Per la banda més assolellada del Vértice i l’Espelunciecha, segurament hauríem arribat relaxadament al Vértice sense patiment, però ens toca fer unes quantes voltes Maria amb neu dura.

Vistes al Midi d'Osseau

Ens plantem al coll des del que s’arriba al cim pelat de neu, que s’ha de fer caminant els últims metres. Desfem camí des del coll. Tenim una baixada amb bona pendent, esquiable però amb neu dura, i després flanquegem pel barranc per tal de no enclotar-nos al riu.

Sortida més curteta però perfecta per tornar aviat a Barcelona, dos dies molt complerts. Ens aturem a picar una altra cosa lleugereta a Sabiñánigo, uns torreznos, unes racions de truita de patates i 3 o 4 senglars dels de l’Obèlix.

Quan arribem a Barcelona me’n vaig a dormir de pet.

Hem estat Sancho i Hèctor

Pic Negre d'Envalira 2.823m, 23/03/2024

Sortida "express" on posem a l'equació no anar massa lluny, no haver de carregar i que sigui fàcil ... i anem al Pas de la Casa.

Sortim amb esquís als peus a cota 2.200m i creuem les pistes direcció al darrer remuntador més a l'esquerra i fins a l'estany de les Abelletes.

Deixem ja l'entorn de pistes i seguim direcció sud vers el coll que deixa el Pic d'Abelletes a l'esquerra. La neu està gelada i  posem ganivetes.

Continuem cap al coll dels Isards a 2650m, que fem també amb ganivetes, i partir d'on ja podem veure el cim. Només resta fer la pala que ens posta fins a dalt.

Bones vistes de la vall de Campcardós, que quedarà pendent per una altra temporada, amb força neu encara en la part més propera al cim però pelada al fons de vall. Veiem també el PuigPedrós per la cara nord, bastant dret ...

Per la baixada portàvem un track que feia ruta circular per la portella d'en Joan Antoni però preferim desfer el camí de pujada, doncs hem vist que per on hem vingut tenim la neu assegurada pel descens.

La pala del cim està cremeta perfecte i baixem en un moment fins al coll - tot i que hi ha un moment que descalcem doncs hi ha un petit tram en que la neu no és conínua.

Encara que sembli estrany per la temperatura que tenim, en la zona del coll del Isards la neu no ha transformat i baixem amb neu una mica gelada però sense massa complicació i deseguida som a l'entorn de pistes per fer les darreres esquiades fins al cotxe.

Bona matinal (8kms i +/-700m) ... malauradament es respira més primavera que quan vam anar-hi fa uns anys un 1 de maig ... a veure si la Setmana Santa ens porta una mica més de neu.

Eduard i Núria   

Pic de Tablato (dissabte) i pics de Peiralun i Estremère (diumenge)

Cap de setmana 17 i 18 de març del 2024

Divendres tarda enfilem cap a Pueyo de Jaca, on en Mikel ens ha reservat lloc a l’alberg Quinta de Vista Alegre. Al Bruc, pugem tots a la furgo i fem el trajecte tot conversant i posant-nos al dia. Poc abans d’arribar al destí, en Mikel ens avisa que el de l’alberg s’ha confós de Mikel i que no tenim lloc allà, però ens busca una solució ràpida: Anirem a dormir a casa d’un amic seu, Fernando, monitor de snow a Cerler, que viu a Casa Florentina, Biescas, on estarem molt ben atesos. La conversa amb en Fernando és amena i ens dóna informació de la zona: com va pujant el preu de la vivenda, l’estat de la neu, les sortides que podem fer, etc.

Dissabte el matí anem fins a Baños de Panticosa i ens disposem a fer els Foràtulas, però l’estat de la neu ens recomana fer el pic de Tablato (2699). El camí del principi (tram del GR11) avança entre avets i és força entretingut, la neu al matí està una mica dura i cal foquejar amb prudència. 

Sortint del bosc s’obre una clariana, deixem l’Ibon de Brazato a la nostra esquerra i avancem en direcció sud fins al cim de Tablato. 

El dia és assolellat i fa calor. La neu transforma ràpid.

La baixada es deixa fer bé, fins que entrem al bosc i comença l’entreteniment. Qui no ensopega amb una branca, perd una roseta, i avançant pel camí estret dins el bosc, curveta a curveta, oi m volta maria cap per avall, arribem directes a la piscina exterior. Quines ganes de posar-s’hi dins encara que sigui vestits i amb esquís i botes!

Fi de trajecte: merescut refrigeri al costat de les furgos, gentilesa vasca amb truita de patates, carn arrebossada i cervesa fresca, fresca (enterrada a la neu, en el moment de començar l’excursió).

En acabar, anem a l’alberg Quinta de Vista Alegre, una casa del s. XIX al costat de l’embassament de Búbal. Només entrar, veig un piano vell, m’acosto i el tasto. La majoria de tecles han perdut la capa de marfil i no sonen. Només emana, com un lament, algun acord desafinat de Fa i de Do en el registre greu. 

El responsable de l’alberg ens explica més tard la història de la casa i de Celina, mainadera dels nens de la casa, propietat d’uns burgesos amants de les termes, que es van voler fer la casa a prop del balneari, per passar-hi l’estiu. Una tarda, Celina va sortir a passejar els nens i una forta riuada se’ls va endur. La llegenda conta que les seves ànimes ronden l’indret.

Diumenge al matí anem al pàrquing del coll del Portalet per fer le Peiralun. Deixem un vehicle al pàrquing i les dues furgonetes dos quilòmetres més avall, per no haver de remuntar carretera amunt en acabar l’excursió. Avui el trajecte es clar i obert, cosa que ens permet tenir vistes als cims que l’envolten: les imponents roques del Midi d’Osó, la punta de l’Anayet, el Canal Roya, ... 

Poc després de passar per la Majada de Petrusos hem de treure pells i baixar un tram curt però gaudidor, també es pot fer la volta sense necessitat de fer el puja-baixa, però és més llarga i menys variada. A partir d’aquí comença l’ascens fins al cim del Peiralún (2435).  

Foto de cim, ganyipada, transició i baixada amb neu força transformada però que es deixa esquiar bé. 

Cap a cota 1800 tornem a fer transició i pugem en direcció nord est cap a l’Estremère. Descalcem esquís en els darrers metres per fer el cim des d’on contemplem els rocs imponents del Midi d’Osó. 

La baixada fins on hem deixat els cotxes la gaudim molt. Ens creua algun isard i algun surfer, però nosaltres ni cas.., seguim la nostra fita.

Arribada: escampada de roba i material tipus campament gitano a peu de carretera; birres, festucs, formatge del roncal, eufòria, abraçades, foto final i comiat.

Hi han estat: Isabel, Mikel C., Mikel, Míriam, Montse, Roger, Teresa i Clara

 Pic de l’Infern (2.869m) i Pic Negre d’Envalira (2823m)

16 DE Març 2024. Pic de l’infern (2869m)

13,5 km +1150 m. Fácil+/S2.

Aprofitant que hi há neu al Ripollés, busquem fer un cim que feia molt temps no es trobava en condicions de fer amb esquis.

Ens apropem al parking d’abaix de Vallter seguint l’itinerari clàssic fins al Coll de la Marrana. Allà s’aprecia com el fort vent dels últims dies ha ventat la neu als lloms i carenes. Baixem sense treure pells el flanqueig que es dirigeix al Coll de Tirapits, però a l’alçada de Aigols Podrits anem girant a Sud cap el coll entre el Pic de Fresers i el Pic de l’Infern. Anem lliscant sense treure esquis tot i que trobem algun punt amb herba o pedra.

Al coll poso grampons i faig els últims 100m de desnivell fins el cim per roca, neu i algun tram amb gel. Bones vistes i gairabé sense vent.

La neu de baixada primavera crema que es deixa fer. Remontem de nou fins el coll de la Marrana i baixem fins les pistes per una neu més dura i trillada del pas de molta gent.

 

Anem a dormir a Bourg-Madame, per apropar-nos al objectiu de demà, i a sopar al restaurant Rita Porta de Llivia, un menú ben complet!

 17 DE MARÇ 2024. PIC NEGRE d’ENVALIRA (2823m)

10km +800 m. Facil S2/S3.

La 1era intenció era repetir la pujada -segons la piulada de la setmana pasada- al cim Puigpedrós, però hem vist que a les cares sud de la Cerdanya la neu ha reculat molt i no veiem clar que es pugui fer l’ascenció amb esquís. Decidim anar al Pas de la Casa a intentar pujar el Pic Negre d’Envalira. Aparquem en un Pk just abans d’entrar al Pas i anem pujant per la falda de neu que Baixa del Pic de Pedrons. Arribem al Estany de les Abelletes i encarem la vall que puja al Coll dels Isards per la Esquerra del Pic de les Abelletes seguint una vall estreta i solitaria. Superem les 5 ó 6 ziga-zagues amb ganivetes fins al Coll i des d’alla fins al cim per la carena suau que només es redreça els ultims 50m. Vistes de Grau Roig i del cims i valls que l’envolten. Encara es veu tot ben blanc!

La baixada per neu primavera fins al Coll. Allà agafem una canal a la esquerra del coll que encara guarda bona neu pols. Saltem per la Esquerra del Pic de les Abelletes i baixem fins les pistes que arriben al Pas de la Casa tancant la circular.

 

Bones Traces!

Inés, Nuria i Carles

el vídeo dels dimecres... To the Hills & Back

 

TRAVESSA al REFUGI D’ILLA per pics PESSONS (2.839) i LLOPS (2.843)  i tornada per MONTMALUS (2.781)

Sortida de cicle 16/17 Març 2024

 Fem  la  “clàssica” travessa al refugi, circular de dos dies desde Grau Roig, anant per canal dels             Isards del pic Pessons i tornant per les Tortes de Vallcivera i Montmalús

És una sortida assequible, només  el canalet dels Pessons amb una bona inclinació de 35-40º pot alentir la marxa i  segons l’estat de la neu ens obligaria a posar grampons.

La ruta és sempre per sobre els 2000 m., que fa que sigui una de les sortides que es poden fer quan la neu comença a anar justa, i la zona de refugi i Tortes de Vallcibera/ llac de Montmalús ens ofereix un paisatge de muntanya inmaculat, tot i la proximitat a l’estació d’esquí de Pas de la Casa-Grau Roig. És una ruta preciosa.

Estat de la neu:

Les temperatures són de ben avançada la primavera, fa molta calor, però per sort la neu encara aguanta (no durarà gaire amb aquestes condicions).

Trobem neu primavera a tota la ruta, encara força esquiable, només complicadeta amb neu crostra la baixada del pic de LLops.

 La millor neu la trobem diumenge a la baixada del Montmalús, trinxadeta pel pas de molts esquiadors, però ben disfrutona.

 

Dissabte 16 Març

 

Parquing de Grau Roig- Pic dels Pessons o Gargantillar

 (2.839)-Pic dels Llops (2.843) - Refugi de l’Illa

+  1100 m.; 8 Km;  PD, **, S2

Progressió cap al circ del Ribuls- Pessons

La canal dels Isards s’ha fet una mica durilla a alguns,  pels pans de neu, però la podem fer amb esquís als peus fins dalt. 

A la carena cap al pic de Pessons ja hem d’anar buscan les clapes amb meu.

Fotografia de cim al Pessons o Gargantillar (2.839) 

Baixada neu cremeta, força bé encara!!!!!

Un cop al refu, dinem amb el menjar que portem, s’està tan bé al solet de la terrassa que només s’animen a pujar a Llops el Miquel i el Dani, i és on troben la pitjor neu (en paraules del Dani: “baixada guarra de supervivencia!)!!!

El refugi és molt agradable tot amb fusta i molt bones vistes. Hi fa calor i té dutxes, només cal dur el sac llençol.  

Ens decepciona una mica el menjar, un pèl escás, sobretot l’esmorçar (ni embotit, ni suc, ni iogurt). Només pa, mantega, mermelada i una magdalena i alguna maría.

La ruta de dissabte i el post a instagram del Dani: 

https://ca.wikiloc.com/rutes-esqui-de-muntanya/grau-roig-a-illa-per-pessons-i-pic-de-llops-163949318

https://www.instagram.com/reel/C4mvVXNNenK/?igsh=NTgxaWE2MHpiMG1m

 

 Diumenge 17 Febrer:

Refugi de l’Illa- Port de Vallcivera- Llomets a les tortes de

 Vallcibera-Estany i Pic de Montmalús (2781) - Grau Roig

+ 500; 11 Km;  PD,* *, S2

Ens encarem cap al Port de Vallcivera (des d’on es podria pujar a la Tossa Plana de lles per la seva vessant nord), i desde el coll ens llencem cap a les tortes de Vallcivera (les aigues “tortes” que hi ha sota la Muga de d'on tornem a posar pells per remuntar entre arbres el l riuet on desaigua l’estany de Montmalús .

Atravessem la gran plana de l’estany. Pujada al coll de Montmalús per la vesant sud, i uns metrets mes amunt coronem el pic de Montmalús

El llac de Montmalús, amb el pic de la Muga al fons

Pujada al coll de Montmalús

Foto de cim al Montmalús, on ens trobem tres amics més del CEG

Un cop fet el cim, baixem  cap a l’estació desde el coll, amb una neu molt remenada però molt disfrutona, fent la  part final per pistes fins el cotxe.

https://ca.wikiloc.com/rutes-esqui-de-muntanya/refugi-de-lilla-a-grau-roig-per-tortes-de-vallcivera-i-pic-de-montmalus-163595844

 https://www.instagram.com/reel/C4n2QnANGnR/?igsh=MXczenozdXdnc2ZiOQ==

 

Hi van ser: el Dani, que es va oferir a portar la sortida i li estic molt agraïda!!, (per baixa meva d’última hora), la Núria, l’Angel, Manel, Sancho, Oriol S., Adrià, Jordi Rovira., Jordi Izquierdo, Miquel, Edu.

Escric la ressenya amb les notes que m'han passat el Dani i la Núria, a qui estic molt agraïda

Fotografies: Dani, Eduard, Núria, Àngel i Oriol 

Bones traces!

Cap del Verd 18-3-2024

Era avui o esperar la temporada vinent i fa il·lusió d'anar a esquiar com qui diu al terrat de casa. A mesura que ens anem acostant a Gòsol, però, creixen els dubtes de si podríem esquiar ni que fos una miqueta. Arribem amb cotxe per la pista que puja pel marge esquerre del torrent Forcat fins als 1600m on una congesta no ens deixa passar més. Calcem esquís que ens hem de treure poc després i així anem fent fins poc abans del torrent Fosc on ja calcem definitivament. A la baixada, en aquest punt carregarem esquís fins al cotxe.

 

pujant el Torrent Fosc

 

El Pedraforca des del coll de Belitres

 

A partir del torrent, la cosa ja es posa interessant, neu suficient per esquiar amb certa comoditat malgrat el pendent i els entrebancs en forma de pins, pedres i troncs.

La pujada final

A partir del coll dels Belitres, la neu és escassa però suficient degut al poc pendent i al terreny herbós. Arribada al cim sense incidents i baixada pel torrent Fosc amb una neu pesada i humida però que a mesura que t'hi vas acostumant deixa fer prou bé.

 

el cim

 

 

i la baixada pel torrent Fosc

 

De baixada ens sembla que haguésim anat molt millor pujant amb el cotxe per la pista que passa pel marge dret del Forcat, ens hauria permès continuar la baixada pel torrent i probablement el porteig s'hauria escurçat significativament, però haurà de quedar per un altre dia. Rematada a Gòsol a Cal Paraire on ens han atès molt bé, Cesc i Jaume.