Encara tenia un dia de festa així que el dilluns era el dia... la meteo i els butlletins no posaven fàcil l'elecció i fins a l'últim moment no vaig decidir itinerari... però no volia quedar-me a casa...
Previsió era de molt de fred (-12ºC) i amb una mica de vent fluix, així que en l'últim moment, veient que donaven cel tapat amb petits ruixats de neu, descarto Capcir i Puymorens i cap al pàrquing dels Alabaus per fer Puigllançada.
Quan arribo només hi han 4 cotxes al pàrquing així que serà una ascensió tranquil·la. Surto a les 11h amb les pells a -10,5ºC però el cel encara no està tapat i a estones el sol encara escalfa una miqueta.
Coincideixo a mitja ascensió amb un altre esquiador de muntanya amb el que fem cim plegats.
La visibilitat es molt bona i sort que no he anat a França ja que a les 12h tot estava cobert.
Ascensió ràpida i en 2h1/2 torno a estar al cotxe, just quan es tapa i comença a nevar amb força intensitat.
Per cert, fa 4 setmanes aquesta zona estava pelada i ara pel torrent es baixa amb prou neu.
Bones traces!!!
Agus
Sortida de Cicle Valle de Hecho
25 i 26
DE febrer 2023
Tal com heviem previst a l’inici de
temporada ens apropem a Valle de Hecho penúltima vall abans de Navarra. Tot i la llunaynia (gairabé 400km)
es fa per una carretera ràpida i sense pràcticament corbes. Així arribem en diversos cotxes divendres 24 a l’hora de
sopar a Borda Bisaltico situada a 1,5 km de la carretera del Valle de Hecho.
25 febrer. Intent Castillo de
Acher (2390m)
S2/S3, D+ 1140m, 8h
Pujem la carretera que
porta a Puente de Oza, però 2,5km abans d’arribar-hi enmig de la Boca del
Infierno, la neu i el gel ens obliguen a deixar el cotxe allà. Amb esquís fem
el troç de carretera però hem d’anar saltant els blocs de gel que han caigut de
la pared així com vigilar amb les cascades de gel que cauen a plom per la
mateixa.
Arribats a Puente
de Oza, decidim continuar amb el pla, tot i que algún forestal ens avisa
que adalt ha ventat i la pala que ens apropa a la entrada del Castillo está justeta.
Atravessem el Puente de Oza i 1er per una pista amb neu, i després per sender
resseguim el Barranco Espata (1420m) fins gairabé el final on el creuem i iniciem
pel bosc una pujada dreta i exigent, buscant el millor pas entre els arbres.
Sortim del bosc i arribem al Refugio Forestal de Acher. Allà menjem algo i
continuem fins arribar sota la pala, a la alçada d’una bretxa que es pot
apreciar en la muralla del castillo (1800m).
Amb ganivetes, doncs
la pala està ventada i dura, anem a buscar un pas obligat sota un resalt rocós que
dona a la entrada del Castillo. Allà veiem que hi
ha masses rocs i no tanta neu, decidim continuar amb grampons però desseguida
veiem que es fa tard i no ens dona marge per arribar als cotxes a una hora
prudent.. abortem a 2150m.
La baixada pel
mateix itinerari amb neu 1er ventada i crosta – la única cegesquiadora que la
troba bona es la Rosa, que amb la seva lleugeresa “sura” per sobre la neu com
una ballarina...
De cop veiem un
ramat de sarrios de més de 20 ó 30 individus saltant per la neu com la Rosa! just quan la neu ja la trobem pols i gaudim per
la baixada fins que el bosc ens obliga a descalçar, així com pel barranco Espata,
fins que arribem a la pista que ens deixa de nou a Puente de Oza.
La tornada per
la carretera, tot i que tornem a sortejar els blocs de gel, la fem ràpida lliscant
per la neu,... Arribem als cotxes satisfets per l’activitat i per la bellesa
dels paisatges i la natura.
També ens
recompensa l’estofat de senglar, les amanides de formatge, bacallà ajoarriero, el
chuletón de vaca,.. 😉
26 febrer. Punta de la Cuta (2016m)
cota 1850
S2/S3, D+500m, 3h
Ens
llevem i el dia no acompanya, a fora un vendaval. Tot el pirineu està revent
vent fort de NE i la barrufa que arriba a la Borda fa pensar que està nevant.
Amb
la calma, sense massa confiança, pujem amb cotxe per la mateixa carretera que puja
la Borda, fins al Refugio Gabardito (1374m). Allà el panorama es millor, pel
bosc arrecerats del vent podem intentar apropar-nos a la Sierra de Gabás on la Punta
de la Cuta i de Gabás son els punts més alts.
La
pujada es agraïda pel bosc, i anem 1er per trams de pista i després pel bosc el
millor pas fins arribar a la carena de la Sierra de Gabás. Allà alguns decideixen
que no volen sortir volant per la carena i tiren abaix. La resta ens apropem a
l’ultim arbre que ens protegeix del vent, i després de veure que els 150m que
ens separen del cim serien a peu i amb un ven molt fort decidim també baixar.
La
baixada la gaudim amb neu pols pel bosc..
Fem
un aperitiu al Refugio Gabardito i tornem cap a casa amb bon horari.
No
sempre es pot coronar amb cims les sortides,.. però l’activitat i la companyia de
lo millor!
Hem estat: Manel,
Héctor, Leticia, Pep L, Pep-Lluis, Raquel, Miriam, Ricard, Rosa S., Roser, Lorena,
i Carles
Triem el camp base: Hotel Puitavaca a Ainet de Cardós....i ja veurem què farem:)
Dissabte pugem a La Pleta del Prat i fem un Campirme per l'estany de Mascarida i baixada prudent fins al coll que connecta amb el Tuc de la Cima. Val la pena la pujada a aquest segon cim per la baixada pel bosc fins a la pista d'esquí de fons.... és bona, molt bona!
Avui no hem vist traces per les canals del Campirme i hem preferit ser prudents. El dia s'ha llevat clar però poc a poc han vingut els núvols alts (sense vent) i nevadeta puntual dalt del Campirme.
Sabíem que anar a Ainet de Cardós era encertar-la de ple! Ens firem a la carnisseria i a Cal Joanet ....i tenim la sort de trobar un cargol per la bota de l'Oriol al taller del pare del Pau i l'Olga. Sempre hi són.... i sempre ens donen un cop de mà :)
Diumenge hi ha previsió d'entrada de vent fort.... Volíem aprofitar el Bony d'Altars, que no es pot fer sempre, però decidim arrecerar-nos al Bosc de Virós. Només hi ha tres clientes al refugi de Gall Fer (dues sembla que faran raquetes i una esquí). Anem directes a pagar el peatge de 7€....no tinc ganes de discutir...hehehe. El guarda ens explica que el dia anterior han intentat fer cim un grup de raquetes però que no van arribar, cansats d'obrir tanta traça. Ens fa seguir el circuit de raquetes que surt per l'esquerra del refugi (sempre havia anat cap a la dreta). Seguim unes marques vermelles i després unes de color groc i negre. És un accés molt bonic però que no puja gaire.....i ens porta al final d'una pista a cota 1946 m. Les traces de les raquetes del dia anterior encara ens obren camí cap al barranc de Buscallado i pugen decididament pel barranc fins a la pista a 2100 m. A partir d'aquí, la muntanya ja és tota nostra i podem escriure el nostre propi poema :) Anem guanyant metres fins a la pista de més amunt, a 2360 m. La resseguim un tram curt per intentar agafar la pala final per la banda que ens sembla menys carregada i de menys pendent, amb algun arbret fent de petit ancoratge. El vent fa acte de presència quan som al cim. Quines vistes més impressionants.....Salòria a tocar!!! Fem el descens anant a buscar un coll que va cap al Pic de la Màniga. Quina baixada.....bufffff....neu pols boníssima.....com més avall, més gruix!
Tornem per la pista força plana a cota 2070 m; crèiem que les raquetes ens haurien obert traça de baixada....però ningú ha passat per aquesta pista..... Així que es fa força feixuga l'obertura de traça per accedir a les pistes trepitjades d'esquí de fons.
En resum, cap de setmana ben gaudit! Tot a punt per continuar amb la temporada :)
Sortida del Centre Excursionista de la Segarra programada a la Cerdanya.
Força dubtes la setmana prèvia respecte la meterologia i sobretot la innivació de la zona però finalment mantenim la proposta inicial amb l'expectativa posada en les nevades dels darrers dies.
Tenim alguna informació de les xarxes que ha nevat a l'estació Puigmal 2900 però quan hi arribem, el panorama supera en molt les nostres expectatives. Hi ha molta neu: han caigut uns 30-40 cms ben bons en tot el recorregut.
Calcem esquís a peu de cotxe que no treurem fins al cim.
Dia ennuvolat però que no fa ni una mica d'aire així que anem progressant còmodament aprofitant la traça d'un grup de francesos que ens precedeixen però no gaire més gent.
Per la baixada trobem unes pales amb neu molt bona encara que ens falta visibilitat del relleu en algun punt a més d'algún "tauró" que apareix esporàdicament però en general mooolt bones condicions.
Acabem ben satisfets de la sortida. Potser per què les expectatives eren baixes però creiem que avui l'hem encertat.
Diumenge 26/02/2023: Puig de la Coma d'Or 2.826m +/- 950 S2 (intent)
L'endemà ens trobem amb un altre company al Coll de Puymorens on el vent que fa és més que considerable i superior al que veiem en les previsions. Ens mantenim una estona al cotxe per decidir què fem i mirem alternatives però sembla que la situació és bastant general.
L'Eduard diu que no farà activitat avui i finalment sortim l'Agustí i jo amb l'expectativa que quan ens allunyem del coll i entrem a la Coma d'en Garcia estarem més protegits.
La realitat és que no pararà en cap moment lligat a que hi ha una boira que no acaba de marxar.
Anem avançant tot i el vent, molta estona obrint traça ja que les dels grups que tenim al davant ràpidament queden totalment desdibuixades.
Hi ha un parell de grups que ens precedien què han girat, però de moment nosaltres anem seguint fins que a poc més de 50m de la Portella d'en Garcia, les ràfegues de vent són molt continuades i fortes, aixecant molta neu. Hem de parar-nos sovint, fixant bé els pals per a que no ens tombi.
És una llàstima per què està molt bé de neu però veiem que avui no és el dia, ja que enlloc de parar cada cop va a més i preferim no complicar-nos. Treiem pells i tornem, el cim quedarà per un altre dia.
Circular - Pic de Ginèvre
-Estany de Quérigut – Puigbalador
+/- 925 m, F, S1, +/- 12,5
km
El dia es lleva rúfol, Pugem
per les pistes de l'estació tancada de Puigbalador, fins al cim, sense cap
dificultat
Des del cim baixem direcció
nord-est per anar a buscar el bosc per la part esquerra del Torrent de Prat de
l'Estany, fins al mateix estany de Quérigut.
Des de l'estany remuntem per
la banda dreta del torrent, és bosc és clar i la pujada fins a la Jasse de Roc
de l'Egue és fa fàcilment.
Sense perdre alçada anem a buscar, travessant
pistes i bosc la part de l'antiga pista del Bosc Negre, on els arbres estan
guanyat terreny, fins a baix a l'estació de Puigbalador
Hi
vam anar: Pepi C, Ferran A, Oriol G, Josep M. S, Anna M
Puig d'Estaques (2060) des
de la pista de Santa Locadia
+/-
440m, F, *, S1, +/- 9 km
Matí
radiant, però ventós, ens fa buscar un lloc arrecerat del vent, el puig té unes
bones vistes i un bon bosc i com el bosc ens crida, hem fet una bona baixada
amb bona neu acabada de caure.
Agafem la carretera que va a
l'estació d'esquí de Puigmal i deixem el cotxe a la Bosquerona, per pujar per
la pista forestal de Santa Locadia, passem pel Refugi Pastoral i la font de Santa
Locadia, anem tallant la pista pel bosc i anem guanyant alçada.
A l'arribada de les antenes
deixem la pista i prenem el llom que ens portarà directa al Puig d'Estaques, on
tenim una bona vista de la Tosa i de la serra del Cadí i es deixa veure el Puigmal.
La baixada la fem pel bosc cap al Pla del Lloser
on agafem la pista que ens deixa de nou al refugi pastoral on ja baixem cap al
cotxe per la pista de pujada.
Una bona opció per dies ventosos, ja que anem
arrecerats del vent
