Campirme/Tuc de la Cima i Lo Covil 25-26/2/2023

Triem el camp base: Hotel Puitavaca a Ainet de Cardós....i ja veurem què farem:) 

Dissabte pugem a La Pleta del Prat i fem un Campirme per l'estany de Mascarida i baixada prudent fins al coll que connecta amb el Tuc de la Cima. Val la pena la pujada a aquest segon cim per la baixada pel bosc fins a la pista d'esquí de fons.... és bona, molt bona! 

Avui no hem vist traces per les canals del Campirme i hem preferit ser prudents. El dia s'ha llevat clar però poc a poc han vingut els núvols alts (sense vent) i nevadeta puntual dalt del Campirme.

Sabíem que anar a Ainet de Cardós era encertar-la de ple! Ens firem a la carnisseria i a Cal Joanet ....i tenim la sort de trobar un cargol per la bota de l'Oriol al taller del pare del Pau i l'Olga. Sempre hi són.... i sempre ens donen un cop de mà :)

Diumenge hi ha previsió d'entrada de vent fort.... Volíem aprofitar el Bony d'Altars, que no es pot fer sempre, però decidim arrecerar-nos al Bosc de Virós. Només hi ha tres clientes al refugi de Gall Fer (dues sembla que faran raquetes i una esquí). Anem directes a pagar el peatge de 7€....no tinc ganes de discutir...hehehe. El guarda ens explica que el dia anterior han intentat fer cim un grup de raquetes però que no van arribar, cansats d'obrir tanta traça. Ens fa seguir el circuit de raquetes que surt per l'esquerra del refugi (sempre havia anat cap a la dreta). Seguim unes marques vermelles i després unes de color groc i negre. És un accés molt bonic però que no puja gaire.....i ens porta al final d'una pista a cota 1946 m. Les traces de les raquetes del dia anterior encara ens obren camí cap al barranc de Buscallado i pugen decididament pel barranc fins a la pista a 2100 m. A partir d'aquí, la muntanya ja és tota nostra i podem escriure el nostre propi poema :) Anem guanyant metres fins a la pista de més amunt, a 2360 m. La resseguim un tram curt per intentar agafar la pala final per la banda que ens sembla menys carregada i de menys pendent, amb algun arbret fent de petit ancoratge. El vent fa acte de presència quan som al cim. Quines vistes més impressionants.....Salòria a tocar!!! Fem el descens anant a buscar un coll que va cap al Pic de la Màniga. Quina baixada.....bufffff....neu pols boníssima.....com més avall, més gruix! Tornem per la pista força plana a cota 2070 m; crèiem que les raquetes ens haurien obert traça de baixada....però ningú ha passat per aquesta pista..... Així que es fa força feixuga l'obertura de traça per accedir a les pistes trepitjades d'esquí de fons. 

En resum, cap de setmana ben gaudit! Tot a punt per continuar amb la temporada :) 

Oriol i Berta