Una traça intensa i solitària cap als límits de l’Aran amb el Coserans
 |
| Tuc de Barlonguèra des del Pla de Beret el diumenge 20 per la tarda |
Som o seguim la traça? Ja he escrit sobre això i m’agrada pensar lo primer, i en caps de setmana com aquest tots els dubtes s’esvaeixen. Traçar sol requereix preparar bé la travessa i és un exercici d’anticipació, és observar amb majúscules, és una avaluació del risc constant, és saber on són els límits... L’experiència, no calen exemples, no ens eximeix del perill, però en canvi ens permet viure l’activitat amb una intensitat i satisfacció que omplen, que enforteixen. Fer-ho sol no és millor que acompanyat, però permet conèixer a un mateix encara millor i millorar... Som la traça.
Resum de l’activitat
Divendres 18 de febrer: Pla de Beret 1.844m – Refugi Amics de Montgarri 1.648m (pel GR)
+20m/-220m, 5,5km; 45’ en baixada i pista “ràpida” només descalçant 150m; F, *, S1.
Em planto al Pla de Beret amb les darreres llums del dia i llisco sense pells per arribar a sopar a Montgarri. El tracte, menjar i comoditats són exquisits i és d’agrair que et facin sentir com en un refugi mentre “turistes” de motos de neu i trineus de gossos hi fan gasto. La llar de foc i els elixirs després de cada àpat alimenten l’esperit...
Dissabte 19 de febrer: Malh de Bolard 2.753m pel Serrat Blanc
Refugi Amics de Montgarri 1.648m – Prats de Cabau 1.719m – GR (riba esquerra, est) – Plana deth Horcalh (pont a 1.780m, passar a riba dreta, oest) – a 1.850m virar a NO, i remuntar Arriu deth Lastoar (riba esquerra, N) – deixar barranc i seguir per llom que mena al Serrat Blanc 2.450m – mines 2.400m – Malh de Bolard 2.753m - descens per mateix itinerari (amb visibilitat, millor per Orla).
+/-1.290m, 19km; 5-6h; F, **, S2-S3.
Neva. Tal i com estava previst, neva. Esmorzo sol i a les 8 ja llisco pells amunt pel camí cap als Prats de Cabau. La neu ja tapa els prats i el GR, així que el millor per trobar el camí és virar cap el nord just per darrera la casa d’Es Cabau. Aquest tram de GR no és gaire esquiable ni a l’anada ni a la tornada, sense pràcticament desnivell, però la nevada que es va intensificant el fa bonic.
 |
| Cabana deth Horcalh |
Just on es bifurquen les valls de Vernatar i Orla veig la cabana deth Horcalh. En aquest punt convé canviar de riba per una passera i seguir cap al N per la Coma d’Orla en una gimcana de creuar torrents (aquest any no hi ha restes d’allaus, però és un tram a passar amb compte).
Quan la Coma d’Orla s’engorja, just passat l’arriu de Lastoar, m’enfilo per pendents força drets que es van suavitzant a mesura que guanyo alçada i vaig a buscar un llom ample, que en pales successives em porta al Serrat Blanc. En lleuger descens avanço cap a les mines sense arribar-hi, cota 2.400m aprox., des d’on ja agafo la pala que porta al cim amb un pendent que es va suavitzant i una visibilitat que millora.
El descens el gaudeixo com me’l imaginava, amb “quatre dits” de neu nova acabada de caure sobre fons dur... i el vespre al refugi vora la llar de foc és el colofó a un dia que, per desitjat, costa enxampar-lo, un simple dia d’hivern.
Diumenge 20 de febrer: Tuc de Barlonguèra 2.802m (Tuc del Milh)
Refugi Amics de Montgarri 1.648m – Pònt deth Porquèr 1.614m – Arriu Porquer 1.750m – Barranc deth Milh – cubeta sota Malhs de Barlonguèra 2.505m – Coll 2.688m – carena 2.795m – Tuc de Barlongèra 2.802m – descens per mateix camí fins Pònt deth Porquèr 1.614m – Pla de Beret 1.844m (per la “pista de Bonabé” o camin reiau, obaga).
+1.450m / -1.250m, 16,5km; 6-7h; PD+, ***, S3.
La silueta d’aquesta muntanya em tenia captivat des de fa molts anys, i mai trobava l’oportunitat per anar-hi per les condicions o pel respecte a les dificultats que s’hi podien trobar... i avui era el dia: bon temps amb temperatura fresca, mantell estable amb una capa fina de neu nova, i ganes, moltes ganes!
L’ascens és molt directe i en poc més de 5km es guanyen 1.200m. Ho resumiria en 4 trams ben diferents (ampliant la primera foto de la piulada o la de la dreta a continuació es pot veure la traça):
1er tram, l’aproximació: veure tota la muntanya de cara n’exagera el pendent, o no... però es comença lliscant en baixada fins al Pònt deth Porquèr a 1.614m per creuar el riu (si hi ha neu a la solana es pot sortir en flanqueig des de darrera el refugi). Es segueix per pendent molt suau fins la cota 1.750m a un punt on el barranc escanya l’arriu de Porquèr. Aquí comença l’aventura.
2on tram, esquí senglar per accedir al barranc del Milh (entre les cotes 1.750m i 1.850m): cal encertar un pas on creuar el torrent per enfilar-se al barranc del Milh, avui per la part baixa. Trobo poca continuïtat per anar amb esquís (que a la baixada sí trobaré) en un pendent molt fort on llueix un salt d’aigua (que cal deixar a la dreta) i més parts de roca i matoll que de neu. És un tram delicat, sovint escombrat per les allaus, però avui sols és “marrano”, rotllo esquí senglar i d’enfilar-se com sigui fins a trobar la continuïtat de la neu.
3er tram, el barranc del Milh i el coll (entre les cotes 1.850m i 2.688m): 800m de voltes maries d’allò més agraïdes per un pendent directe totalment orientat a sud. A 2.500m s’entra a una mena de cubeta, preciosa i amagada, envoltada pels contraforts del cim, amb un marcat coll al fons (punt delicat propens a plaques i cornises, no avui). Hi vaig amb llaçades cada cop més forçades, superant els darrers 5m amb grampons.
4rt i darrer tram, amb dents i ungles fins la carena i el cim (evitar grampons de fireta...): doncs el cim no el regalen i cal enfilar-se a la carena per un pendent més exposat que dret (màx 40 graus) però que per l‘orientació obaga acostuma a estar glaçat, com avui:
Així que amb compte i decisió, apunyalant el blau amb el piolet a cada gramponada, arribo al fil carener, horitzontal i aeri, que em porta al cim.
 |
| Carena final, amb vistes a l'oest cap al Malh de Bolard, Maubèrme,... |
 |
| ... i el Mont Valier i muntanyes del Pallars cap a l'est. |
A manca d’abraçada crido endins de satisfacció ;)
El descens ha estat memorable, amb esquís des del coll, i neu endurida primer, i pols després que a la part baixa comença a transformar, trobant continuïtat fins casi els 1.600m. Primer tall de vídeo des de la sortida del coll a 2.688m, i el segon a un tram intermig del barranc del Milh:
Només resta tornar a Beret, tot i que constantment m’he anat girant fent-li l’ullet a la Barlonguèra, amb un somriure. Bones traces!
Jaume
