Entrenant al Pic de Norís 2.828m, 07/03/2021

Ascenció des del Pla de la Selva

+/- 1100m, PD/S3, #8cims

Després de dos mesos d’inactivitat esquiadora no volem deixar escapar el que queda de temporada pel que ens adherim a l’opció “d’entrenament per competició” encara que estigui agafat amb pinces.

Amb el febrer bastant càlid què hem tingut, la situació és pràcticament de primavera pel que creiem que la proposta d’en Ricard als 8cims pot ser una bona opció encara que només sigui principis de març.

Pugem a dormir al Pla de la Selva (1700m). Tot i que 2,5 kms abans es recomana passar només en 4x4, l’estat de la pista és bona i igual a la pista abans del cartell, des d’Àreu.

L’endemà carreguem esquís que podem calçar a 1900m (200m de porteig - 2a. corba de la pista). Hi ha algunes clapes de neu abans però no contínues.

Seguim per la pista, ara ja amb esquís als peus, fins a la pleta des Frares (2.000m) per seguir pujant per diferents lloms fins l’estany d’Aixeus (2.400m) on es troba una estació meteorològica.

Es tracta d’un dia incert meteorològicament parlant en el que les boires es combinen amb algun raig de sol i el dia es va obrint i tapant sense parar. Tenim la temptació de girar diversos cops quan veiem que està tapat però abans no hem fet el pas, ja es torna a obrir. Per sort no fa gens de fred ni venta.

Passem l’estany per l’esquerra i fem una ascensió fins al llom on ja veurem la pala què ens durà al cim.

Hi ha alguna traça vella però coberta de neu recent pel que hem d’obrir tot l’itinerari amb una neu humida que ens fa uns bons pans, per més cera què hi posem.

L’atzar fa que en aquest obrir-se i tapar-se, arribem al cim ben tapat. Fem un mos a veure si s’obre però sense èxit. Creiem que potser ja no tornarem a veure el sol i millor anar baixant que anirem lentes si no hi ha visibilitat.

A la pràctica no tenim problemes i baixem fins a l’estany amb una neu excel.lent i en un moment (amb el que hem suat pujant!!!), i seguim desfent l’itinerari de pujada amb bones condicions fins la part final on la neu està un pèl encrostada.

En un dia què no en donàvem ni cinc, hem tingut molta sort. Ha estat ben bé el què es diu “qui no arrisca, no pisca”. I és que les propostes del Ricard mai no deceben!

Anna S i Núria P