... ahir va tocar caminar ben carregats i fins la cota 2.000m va ser una gimcana ajupint-nos constantment per fer passar els esquís sota les branques d'avellaner que barraven el camí i vigilant de no relliscar amb les pedres mullades, vaja, concentrats. Però ja amb els esquís i envoltats del blanc de la neu i dels núvols, no de les muntanyes que casi no es veien, el treball mental s'imposà al físic. Casi per casualitat la Marta em va preguntar en què pensava? buff! ... i em va venir al cap una reflexió que vaig llegir fa poc (ara l'he buscat, era del poeta Antoni Clapés):
'Tots els camins, ¿no són el mateix camí?
(Canvies tu, no pas el camí.)'
... donc pensava en això i en per què anem de travessa, i per què fem muntanya (i les respostes van molt més enllà de la muntanya).
1er dia: Prats de Noarre 1.600m - Noarre - Aiguamolls de Guerossos - Estanyol de Guerossos - Piquet de Guerossos 2.583m - Coll de Certascan 2.646m - Estany i Refugi de Certascan; +1.100m/-450m
2on dia: Refugi de Certascan - Estany de Certascan - Coll de Certascan - Pic de Certascan 2.853m - Estany Blau - Aiguamolls de Guerossos - Noarre - Prats de Noarre; +700/-1.350m
Marta i Jaume
Bones traces!
quins entrenos.... esquiar, caminar... meditar...
ResponEliminagrans entrenos!!
Quins paratges tan salvatges, quines ganes de bona muntanya!
ResponEliminaI què és caminar sinó meditar? I més aquests dies estranys de vegades amb fred, boira i poca neu...
Caminar tota una vida
et porta a preguntar si quatre passes
et fan el pes. Però no hi ha altre canvi
i veus a trossos sota tanta pluja
els vespres de la vida en un sol vespre
i el sol que es repeteix en mils de gotes.
Joan Brossa
😍
ResponElimina...fem camí! Obrim traça...