Sortim de Can Fanga el dijous una mica tard i ens mengem una
caravana de la muerte a la sortida de BCN. Afamats, ens aturem al motel del
Resplandor de la Panadella a fer un entrepà ràpid. Quan entres a la Panadella el
temps s’atura. Els cambrers fan olor
de naftalina, vestits estil Vacaciones en el Mar, a la televisió tenen sintonitzada TVE
permanentment, i esperes veure-hi el No-do o un discurs de Franco en qualsevol
moment.
Fem un entrepà de
llom ressec que no entrarà a
Cegesquigourmand i tornem a fer via per arribar a Espot a les 1h30 de la
matinada.
L’apartament
que hem trobat és pitjor que el refugi de La
Molina. Les flaçades tacades, hem d’espantar mosques i aranyes, però caiem rebentats i ens adormim de
seguida.
Pic del Portarró d’Espot 2.734m +-800 m
Al matí
esmorzem un entrepà a un bar a tocar i deixem
una víctima refredada dormint al
llit. Els que estem robustos i sans ens animem a fer una sortida tot i que no
hem matinat molt.
Ens fa un dia assoleiat fantàstic
per pujar al parc Natural i fer alguna cosa des de l’estany de Sant Maurici. Hem preguntat al poble i ens diuen
que la neu comença precisament cap als 1900 de
l’estany, així que fem taxi fins allà per no
haver de carregar esquís a l’esquena des del poble d’Espot. La neu, més aviat dura i escassa al primer tram
de bosc, es deixa fer. Quan arribem al coll del Portarró, neu més
transformada per a fer la pala del Pic del Portarró. Hi ha força pedra
destapada però pugem bé sense ganivetes i ens plantem a
dalt.
El camí fins
al coll, fàcil i còmode, S1/S2, la pala final S3 per la
quantitat de pedres que s’han d’esquivar a aquesta època, però la gaudim amb un ditet de neu caiguda de la llevantada i
una bona baixada molt entretinguda fins que comença el
bosc, que no té prou neu i ens obliga a
resseguir el camí de pujada si no volem
menjar-nos una pedra o un arbre.
Per sopar, ens trobem amb Lord of the Rings, chuky surgeon i
la bella griposa durmiente per fer una pizza, que triga 1h30 des que hem entrat
al restaurant. Ens pugem per les parets de gana i comencem a privar vi com
bojos.
La surgeon a última
hora treu el bisturí i per poc no degolla la
propietària del local.
Després del
sopar també han arribat amb retard les ladys,
Financial Times i Cable girl.
Amb el vi i la pizza la majoria coincideix que no dormim
gens bé, així que l’endemà optem per anar cap a pistes, per pràcticar una mica de descens, aquest
inici de temporada, i desentumir articulacions.
A la nit, aquest cop si que l’encertem,
anem a cal Joquim d’Espot, incorporació indispensable a cegesquigourmand,
recomanat per locals, on la majoria prenem una olla pallaresa deliciosa. S’ens afegeixen la drug dealer de la
secció i el seu fogueró per sopar.
Volta a la vall de Gerber +-700
Dormim molt millor i trobem novament dia assoleiat, tot i
que anuncien canvi de temps al vespre. Ens animem a investigar la vall del
Gerber, una vall fantàstica
de paisatge, plena de llacs, però justa
de neu encara a aquesta època, que
acaba amb encigalada de grau I.
S’inicia
amb un flanqueig llarg des del pàrquing
de la Peülla de Baquèira, per anar progressant pels
diversos estanys de Gerber, Llong i Redó. Mirem
d’acostar-nos cap al Bassiero, però anem força tard. Don Pelayo s’ha entretingut
arreglant el cotxe al matí i hem
començat tard, i a sobre el camí és just
de neu, boscós i pedragós i no fa la progressió gens còmoda.
La baixada encara és més pesada. Caiem, dobleguem un pal,
traiem pells, posem pells, traiem esquís,
posem esquís...
Una baixada embolicada gens franca que podem considerar una
encigalada en tota regla.
Malgrat això,
sobrevivim. Fem un beure a un bar de Sort on la cambrera ens esbronca per no
demanar les begudes en ordre i arribem a casa baldats però contents d’haver sortit a fer una mica el senglar.
Hem estat al Portarró Oriol,
Sancho, Hèctor i els tennistes Gio i
Albert, al Gerber Oriol, Sancho, Míriam,
Albert i Hèctor, i als sopars i fent
pista ens han acompanyat Angie, Warren, Raquel, Laia, Elena i Quim.
