Voltant per la Jacetania

Aquest any que havia nevat teniem forces opcions per anar a passar els dies de la Puríssima, alguns més aprop i altres un xic més lluny, però moltes opcions. Tantes que no acabavem de decidir. 

Mikel, ens proposa passar els dies per la zona de Villanua i Aisa amb tot de cims innivats i desconeguts per alguns de nosaltres: la Collarada, Aspe, etc...

Ens allotgem a l'alberg El Triton, a Villanua. Som 11 esquiadores/s del CEG, CEC i altres Clubs.

Disposem de 4 dies, aíxi que decidim recòrrer dues zones amb diferents excursions.

Dia 1: pic de Arnousse Sur (2.141m) y pic de Bénou (2.258m) 7km - 826m de desnivell - S2

Ens decidim per fer una primera volta pels voltants de l'estació d'Astún, aprofitant que era dia feiner i que estem a inici de temporada.

Deixem el cotxe a l'inici del parking superior d'Astún. El dia sembla que serà assoleiat, però hi ha alguns nuvols per la vertent sud.

A l'alçada de 1.706m s'inicia una pista en sentit contrari a l'estació d'esqui. La pista és còmode i ampla. Ens la trobem amb molts restes d'allaus de fusió. Mentre anem sortejant boles guanyant alçada els nuvols ens atrapen. Seguim pujant fins a trobar-nos una barrera de prevenció d'allaus (1.840m), hem deixat els nuvols per sota nostre.

A partir d'aquest punt, girem a l'oest i entrem a una petita valleta de forta pendent que ens deixa als peus del cim (2.020m). La ruta normal ens faria anar al coll d'Arnousse però hi ha una gran allau, que ha deixat la zona sense neu, així que optem per seguir traces recents i completem la pala que ens cau a l'esquerra, pala amb la neu molt ventada. Calcem ganivetes per fer els últims metres: neu molt dura coberta d'una fina capa de neu pols. Un cop dalt, el cim és a tocar amb unes fantàstiques vistes de les futures excursions: Aspe, Bozo, Lecherines, etc

Treiem pells i amb compte els primers metres,neu gelada amb una fina capa de neu pols, refem el camí fins als 2020m i ja gaudint de la neu arribem fins a la barrera de prevenció d'allaus (1.840m)

Tornem a calçar pells, iniciem la segona pujada del dia  i enfilem en sentit Nord-Est unes llargues pales que ens introduiran a un petit circ, on al centre hi trobem el Pic Bénou.

La ruta normal seria per unes pales orientació Nord, Nord-Est, però a les pales d'orientació oest es veuen un munt de traces de pujada i baixada. Un esquiador que fa  ens indica que per elles és factible accedir al cim, que hi ha una petita grimpada però sense complicacions.

Comencem a pujar, aquest cop sense ganivetes i ja apreciem que la neu aqui està en millors condicions.

Deixem els esquis a un collet i amb piolet ens afanyem a arribar al cim. Les vistes, també al serrat de l'Aspe són esplèndides.

A l'avant cim, amb el Bénou, al fons

Vistes des del Bénou: Lecherines, Aspe, Sobrero, Garganta de Aisa.

Dia 2: pic des Moines y pic de Belonseiche 8,11km - 859m de desnivell - S2 

Avui la previsió de meteo, ens indicava que els nuvols es quedaven a la bessant sud,i per això decidim anar a fer una circular pel Belonseiche i les cabannes d'Arnousse.

Arribem a Astún, al mateix parking que el dia anterior però moooolta més gent, es nota que és festiu. Gent a les pistes i també esquiadores/s de muntanya, un munt. 

Iniciem a foquejar a final de tot del parking superior d'Astun a uns 1760m. Resseguim el barranc d'Escalar fins a arribar al seu ibon (2.080m). Comencem amb un dia radiant i en menys de una hora ens trobem immersos dins d'un núvol, aquells que s'havien de quedar al sud, han seguint pujant😣 

Vistes les noves condicions, no triguem gens a canviar de plans. Ens decidim per fer dos cims propers i coneguts per alguns: el Moines i el Belonseiche.

Els nuvols ens envolten a l'Ibon d'Escalar. Girem a est cap al coll de Moines (2.168m) i després cap a nord fins al colls de Bénou (2.290m). Aquests tram es fa molt ràpid amb bona neu.

Ja al coll de Bénou, alguns decideixen fer les grimpades cap al cim. Grimpades fàcils, amb un cert ambient. Al cim, el premi d'haver superat els núvols i grans vistes cap al Midi.

Aresta cap al pic de Moines

Cim del Moines amb el Midi d'Osseua al fons, sobre el núvols

Ens retrobem amb els companys al coll de Bénou i retornem cap al Ibon d'Escalar. La baixa entre boires que a vegades ens deixaven veure el relleu i altres vegades no, es fa divertida.

A l'ibon tornem a posar pells i ens dirigim entre boires cap al coll d'Audas (2.195m), direcció oest. Al coll, calcem ganivetes i afrontem la pala cap al cim del Belonseiche, direcció sud.

Pala cap al Belonseiche

Al cim del Belonseiche

Un cop a dalt, tal com va venir el núvol, va marxar, permetent-nos una baixada fantàstica per la vesant est fins a cota 2000m, on vam flanquejar a la dreta per anar a buscar les pales de cara sud i que estaven davant del cotxe.



Dia 3: Circular a los mallos de Lecherines i cim al pico de la Garganta de Borau (2.570m) 12,4km - 1250m de desnivell - S3

Avui decidim canviar de zona, aprofitant que el temps es manté estable i assolellat.

Ens dirigim a fer la circular al Mallo de Lecherines i si podem, fer cim.

Deixem el cotxe uns quants revolts per sota de la porta de la pista, avui tampoc estarem sols a la muntanya.

A l'alçada del refugi de Saleras calcem els esquis, creuem el rierol i tombem a nord, guanyant alçada lentament per una loma que ens durà al creuament de camins entre Aspe i Lecherines. Allí, girem a la dreta, seguint el riu Riguelo .

Barranc de Mallos, amb el Pico Garganta de Borau al fons i
i el Mallos de Lecherines a la seva dreta.
En primer pla el pico Riguelo

En arribar a l'alçada de 1800m, entrem en zona ombrívola, calcem ganivetes (alguns ja opten pels grampons) i comencem a guanyar alçada definitivament, per una primera pala amplísima de neu dureta. Anem pujant amb tendència a l'esquerra fins a arribar a cota 2000 on arribem a un petit pla, ja assolellat, que ens permet un descans.

Allí observem el coll entre los Mallos de Lecherines i el Pic Garganta de Borau, el nostre primer objectiu. Aquesta segona pala, més dreta que l'anterior ja ens decideix a gairebé tots a utilitzar els grampons. La neu dura es deixa punxar molt bé fins al collet (2386m).

Arribant al coll, amb Mallos de Lecherines al fons.

Pic de Garganta de Borau amb la seva canal

Des del coll, els que no decideixen atacar la canal per arribar al cim, es queden gaudint del sol i recuperant forces. La resta cap a la canal, de neu primavera, amb excel·lents condicions per arribar al cim (2.570m). Alguns esquiadors, es tiraven des de dalt amb els esquis.

Pujant per la canal.

Al cim de Lecherines o Garganta de Borau

Foto des del cim, amb los Mallos de Lecherines i el coll. A l'esquerra la pala est,
per on ens vam tirar.

Un cop tots junts al coll, ens tirem per la pala est, canviant de vall. Abans que nosaltres, només tres esquiadors s'hi havien tirat. Pala més que disfrutona, amb neu primavera, un luxe. Llàstima que és tard i no volem haver de remuntar molt, així que enlloc d'arribar al refugi de Lopez Huici (2.010m), anem flanquejant, trobant tubs i zones de remada fins a arribar al coll de Magdalena (2.040m).

Flanquejant amb el Refugi Lopez Huici al fons.

Foto de grup, al coll de Magdalena

Ens dirigim cap a l'oest per seguir gaudint esquiant, tot recuperant el camí de pujada.

Preciosa circular.

Dia 4: Punta de Cuello Bozo 7,3km - 615m de desnivell - S2

Últim dia, dia de tornada i a sobre, cap a migdia es preveu l'entrada de mal temps. Està clar, hem de fer alguna activitat curta.

Ens decidim pel Pico Mesola, que ens permetrà veure el Bisaurin i la seva vall. 

No obstant, a vegades les coses no surten com estaven previstes i malgrat haver matinat per aprofitar el dia, són vora les 12h quan arribem al final del barranc d'Igüer, al peus dels clims, i els nuvols ja feien acte de presència.

Barranc de Igüer amb el Magdalena al fons.

Després d'algún moment de reflexió, alguns decideixen intentar arribar al cim previst, així que inicien ascens direcció oest, cap al cim Cuello de Bozo, per després carenejar fins al Mesola.

Cuello Bozo amb el Mesola al fons.

En arribar al cim, els núvols ja son molt evidents amb molt males intencions. Toca baixar i anar a dinar per tornar a Barcelona.

Gracias Mikel, por enseñarnos esta zona. Volveremos, nos ha quedado pendiente el Collarada, la circular del Acue y otros muchos.

Hi hem estat

Teresa L, Xavier K, Fina R, Roser R, Rosa M, Roger G, Nuria P, Jordi B, Alex M, Eli C i Mikel C.