Primer cap de setmana de pràctiques del Curs d'Esquí de Muntanya

El curs d'iniciació a l'esquí de muntanya del CEG va arrencar amb les xerrades teòriques del 22 i 24 de gener. Material i seguretat a l'alta muntanya hivernal. El cap de setmana de pràctiques l'hem desenvolupat a la Cerdanya.

Dissabte 26 de gener: Pels boscos de Vallcebollera

Pràctiques d'equilibri, progressió amb pells, transicions, voltes maria (moltes i variades), familiarització amb el material tècnic. A la tarda va tenir lloc la xerrada sobre meteorologia al Pirineu.

Diumenge 27 de gener: Pels boscos d'Er-puigmal, aprofitant les antigues pistes d'esquí.

Pràctiques de progressió, canvis de ritme, ús de les ganivetes, posició en descens, progressió i ritme.

Aquesta setmana continuem amb la formació teòrica i a l'espera del proper cap de setmana per trepitjar neu fresca.

Bones traces !!

il video del mercoledì... Sciare? Un’Odissea!

Sciare? Un'Odissea! from Mario Vannuccini on Vimeo.

Un cap de setmana per l'Aran

Amb el perill d’allaus a la Val d’Aran entre 3 i 4, escollim (tal com recomana el Centre de Lauegi d’Aran) un terreny prudent.

26/01/2019 La Tuca (Era Cauva) 2224m

+/-1250m; F, *, S2; 5h30

Sortim amb els esquís als peus des de Betren mateix per pujar al pic més alt de l'antiga estació d'esquí La Tuca, Era Cauva.
Seguint la pista i escurçant camí trencant per les dreceres del mig del bosc. 

Pels corriols ens anirem creuant amb les construccions que queden i ferralla de l'antiga estació, que encara hi són.
A la sortida del bosc ja agafem la pista que puja fins a l'estació. Des del darrer edifici, l'antic bar, encarem la pala seguint les pilones dels antics remuntadors fins a arribar al cim (2.224m). 

Primer a l'avantcim i després de mig quilòmetre gairebé amb suau pendent, al punt més elevat.

Baixem per la pala i enllacem amb la pista amb bona neu pols, aquest cop sense fer drecera pel bosc (ja que la neu per sota de 1800 s’ha encrostat amb la pluja del front càlid) seguirem tota la pista, fins a arribar al punt de partida.

27/01/2019 Cap des Clòsos 2417m (ens quedem a 100m)

+/-450m; F, *, S2; 2h15

Deixem el cotxes a l'aparcament de Beret (1.845 m)

Iniciem la ruta passant per davant de la cabana de Gessa (1.933 m), flanquejant fins l’Arriu de Barlonguera que el seguim cap el cim del Cap des Clòsos, però a 100m del cim el vent bufa de valent i ja neva.. fem mitja volta. La neu adalt és pols compactada i més abaix pols per gaudir fins el parking.

Aprofitem la página cegesquigourmand(Felicitats!) i anem a dinar a Canrocamora a Arén un menú més que decent!

Bones traces ara que el Pirineu fa goig tant blanc!

Núria i Carles

Pedró dels quatre batlles des de la lapònia catalana

Tossa Pelada i Pedró dels Quatre Batlles des de Tuixent la Vansa.
Aprofitem les nevades de l'última setmana per fer una sortida clàssica i a prop. Trobem neu des del cotxe i fins els cims i molt de vent en sortir del bosc. Neu per a tots els gustos des de pols (encara que ja humida) al bosc, ventada i regelada a dalt i a les solanes crosta.
Dia fantàstic d'esquí de muntanya amb bona companyia!

Lorena, Montserrat i Marina

Pel Donasà, entre nevada i nevada, 26 i 27/01/2019

Pics de Mounégou 2092m, Tarbésou 2364m i Roc Mercadal 1742m

El Pirineu torna a fer goig! llueix vestit blanc i malgrat paternalismes de tota mena i missatges de seguretat molt mal enfocats dels mitjans, és possible sortir a traçar amb seguretat i minimitzant el risc a nivells per sota del que assumeixen els que es queden a casa dient que hem de fer els altres...

I Le Sapin Rouge ja és una altra excusa en si mateixa per anar-hi a passar un capdesetmana, genial!

Resum de l'Activitat:

Dissabte 26 de gener de 2019: Pic de Mounégou 2092m i Tarbésou 2364m des de l'Estació d'esquí de Mijanés.
+/-850m; 11km; F, **, S2-S3; 4h

Un clàssic, si, però sempre hi havia pujat per la pala S i avui a 1900m hem virat cap al Pic de Mounégou i seguit pel llom NE amb esquís fins al cim.


En els descens hem pres una pala a recer de les cornises i plaques per retrobar el camí de pujada, amb neu transformada i compactada pel vent i pols en algun racó. Dia rodó!

Diumenge 27 de gener de 2019: Roc Mercadal 1742m (Roc Cosconer) i puntes 1728m i 1772m des de Pré de Marty (carretera D16 de Quérigut, a 1460m)
+/-400m; 8km; F+, *, S1-S2; 3h

Ja es veu que avui nevarà fort i busquem una passejada curta en terreny fàcil. Sempre m'havia mirat els cims que separen l'Arièja del Capcir, i per no repetir el Ginebre, escollim el més oriental de la carena i el pugem des del nord, resseguint la pista forestal que porta a l'Estany de Quérigut 2km i després directe pel bosc que resulta immens amb castanyers i faigs, molt esquiable.

El cim ens sobta per altívol en els darrers 50 metres, talment un roc al que pugem en grimpada agraïda, i vistes al sud cap al Capcir.

Les ullades de sol i flocs escadussers donen pas a una nevada intensa, preciosa.

El Pirineu està de por! (ja ens entenem...)
Bones traces!!!
Marta i Jaume

8#cims-Tuc de Horno-20 de Gener 2019

Distància: 12,36 km

Desnivell pujant: 900 m

Desnivell baixant: 900 m

Altitud màxima: 2387 m

Temps: 6h, 54 min

Nivell d’esqui: S2

Track: wikiloc:

https://gl.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=32393670

Relativament tard vam arribar al pàrking d'on eix la ruta cap al Tuc de Horno.  El dia era tapat i xafogós.  Vam començar a esquiar des d'allà mateix on hi havia un pam de neu, però la il•lusió de trobar-ne més va durar en el moment que ens vam endinsar dins del bosc.  Continuàrem amb els esquís a la motxilla.

Vam arribar a una borda on hi havia excursionistes que van passar dues nits amb la companyia del foc i el vi.  Ens van advertir de la mancança de neu i ens van animar a fer una copa amb ells.  Nosaltres si érem allà era per fer feina.

Continuàrem vall endins creuant un pont de fusta fràgil, tort i destartalat vigilat per una creu vermella, no sé si a mode d'orientació o de protecció divina.  Caminarem seguint l'antic camí que anava cap al Port de Vielha.  A cert punt vam ésser conscients que ens estàvem desviant del nostre objectiu (més cap al nord-oest).  Amb tota la neu que ens envoltava, vam posar els esquís i començàrem a progressar amb ells.

La neu cada cop més profunda mostrava pedres a sortejar si més no les amagava.  Mentrestant la boira ens desorientava i corregíem les nostres petjades amb el GPS.  Tècnicament vam ascendir sense cap problema ignorant la dificultat que ens esperaria a la baixada.

Ens vam ficar dintre de la vall, al principi per un pendent forta per acabar a l'olla de la vall.  Vam superar l'últim desnivell amb ganivetes fins a arribar al collat on comença la cresta cimera.  En vore-la nua amb poca neu, vam fer cim sense grampons (ATENCIÓ: en cas de gel, la cresta és exposada.  Se recomana portar sistemes d'autoprotecció).

Després de fer cim, fer les fotos pertinents, beure i menjar alguna barreta energètica i mandarina congelada (encara no sé com el Carlos la va pelar), baixàrem ràpidament fent petits girs i molt ben guiats entre un camp de pedres i per evitar trencar la fina capa de neu i rascar els esquís.  Ja al fons de la vall ens vam traure els esquís on retrobàrem les nostres passes.  De tornada al cotxe trobàrem l'esquelet de el que va ser una vaca, i el Carlos es va delectar a fer anàlisis fisiològics sobre l'anatomia del mort.  Molt Shakespearià!

Ja al final el camí refet ens va portar al cotxe sense cap misteri.

Un altre cim ideal per gent que se vol iniciar a l'esquí de muntanya.  El Tuc de Horno no presenta cap dificultat tècnica remarcable excepte la cresta cimera que dependrà de la seua situació.

Bones traces

Javier Blanc i Carlos Zarate