Refugi Martin Bush |
Gourmanderia local |
Pujada al Martin Bush Hutte des de Vent |
1er dia 27 de març accés al refugi Martin Bush. +670m 8,7km F (exposat a les allaus)
Per pujar al refugi cal anar a la petita població de Vent, un dels extrems de la vall de l'Otztal, que té algunes instal.lacions d'esquí. Des de Vent anem a buscar les pistes amb un petit remuntador que hi ha al sud del poble i que ens donen accés a la vall del Niedertal. Remuntada la pista d'esquí fins a mitja pala (50m) ja trobem l'accés al camí a l'esquerra.
Es tracta d'una pista primer i un sender després que recorren tota la vall del Niedertal fins arribar al refugi, totalment exposada a les allaus en tot el seu recorregut, seguint el camí n'he passat quatre de ja caiguts.
A mesura que la pista es converteix en sender el flanqueig es fa més complexe i perillós, a partir de la cota 2250m el sender es manté fins arribar al refugi a 2500m, deixant a l'esquerra un pendent cada vegada més gran respecte el fons de la vall i molt abrupte, de difícil aturada en cas de caiguda. Amb l'afegit que gairebé sempre les condicions són de neu dura o gelada, ja sigui per la traça o pel fred.
Jo he optat per mantenir-me al fons de la vall, totalment factible resseguir el petit engorjat del riu, això si, amb la sensació d'estar a una ratonera en cas d'allau de qualsevol dels dos costats. Seguint aquest itinerari arribo a la cruïlla de camins de tres valls 2300m, es tracta de girar a la dreta i per uns amples pendents arribar a la cota del refugi que cal passar de llarg uns 200m per anar a buscar un pont d'accés.
Un cop al refugi ens trobem amb el grup que ha iniciat la ruta al refugi Langtalerek.
Cim |
El Similaun |
Descens per la gelera |
2n dia 28 de març pujada al Similaun 3606m +1100m F-PD/S3
Sortim del refugi pujant suaument per la gelera, que sempre resulta avorrida, a la cota 2800m és possible pujar per un dels ramals de la gelera a l'esquerra, però la visibilitat encara no és bona i hi ha força neu, així que abandonem la idea i seguim el camí traçat que va fins el fons de la vall i passa pel costat del refugi del Similaun, ubicat a un coll. Des d'aquest punt l'ascens és suau i constant fins al collet a 3400m, on deixem els esquís i continuem per la carena amb grampons F/PD fins el cim sense complicacions.
Hem passat d'un dia gris i boirós a un dia assolellat, així que la visibilitat per al descens és bona i el fem per l'itinerari previst inicialment, amés un grup nombrós ha marcat traça abans que nosaltres.
3r dia 29 de març descens precipitat i poc reflexionat a la vall, seguint el patètic i perillós camí de flanqueig de baixada a Vent.
Hi hem fet el cim: Gregor, Thomas, Àlex, Oriol, Koki i Ricard
Bones traces !!
terreny de geleres, però home, avorrida? jo les trobo a faltar!!! i progresar-hi pensant que ets sobre una cosa viva (i en perill d'extinció) dóna per no caure en la monotonía i entrenar la persevarància... també perquè el seu fred acostuma a guardar bona neu pols per la baixada... igualment, bones traces!
ResponEliminaI no heu trobat al home de gel??? ;)
ResponEliminaFelicitats per la activitat!
Si si, canvi climàtic, geleres, l'Otzi i tot el que vulgueu, però 5km de terreny planer ample i mig boirós és fa avorrit, fins i tot a mi...
ResponEliminaRicaaard!!!! Quin optimisme!!!! La ruta prevista era ben xula!!!! A mi les geleres també em semblen xoriçades.....però a mesura que m'estic fent gran....ja els hi trobo molt més d'encant......deu ser això que diu el Jaume.....que tenen vida pròpia.....I sempre és bonic fer +1 fent un cim!!!! Felicitaaaaats :)
ResponElimina