Fent el Pont (de Suert)

A la vista de les previsions de temps desistim de fer travessa i instal·lem el camp base a Pont de Suert per, des d’allí, fer sortides diàries per la zona.

Dijous 29/03/2018: Pic de la Pala Ginebrell 2.320m
+/- 900m; F, S2, 4h; 

Sortint de l’oest de Catalunya, un primer cotxe es planta a la Vall de Boí per fer un reconeixement de la zona mentre no arriben els que han treballat avui.

Ascensió ideal per iniciar-se en l'esquí de muntanya i que es pot realitzar quan les condicions de neu no ens permeten afrontar cims amb més compromís.

Sortim de la corba dels gossos (1770 m): És una corba molt ampla a uns 6 Km abans d'arribar a l'estació d'esquí de Boí-Taüll, on hi solen haver casetes per gossos de trineus.

Remuntem en direcció sud fins al cim de Puiafalcons (2051 m) i seguim per la carena. Davallem uns quants metres fins a la collada de la Llobarçana sempre sense deixar la carena i remuntem fins al pic de la pala del Ginebrell (2320 m). Des d’aquí tenim molt bones vistes de la vall i dels seus cims, com l'Aüt o el Corronco. També veiem el Turbó, els Bessiberris i l'Aneto al fons.

Traiem pells i davallem per la pala nord fins al fons del barranc de la Solana- avall fins a una cota aproximada de 1700 m (si seguim pel barranc fem cap a Durro). Un cop aquí tornem a posar pells i remuntem en direcció nord-est fins al cim del Pilaret del pla (2043 m) des d'on seguim traçant fins a trobar de nou la carena i remuntem fins al cim del Puiafalcons.

Traiem pells i fem el descens de tornada fins al cotxe.      

Divendres 30/03/2018: Tuc dera Salana 2.483m
+/- 1100m; F, S3, **; 

De les mil propostes que es posen sobre la taula, combinant la meteo, el risc d’allaus i la dificultat acaba trionfant el Tuc dera Salana per la seva bellesa, per què el tenim ressenyat en el llibre d’en Carles Lluch i per què hi ha qui fa temps li té l’ull posat.

Semblen no complir-se les previsions de temps quan sortim de casa però un cop creuem el túnel de Vielha i ens dirigim cap a Tredós el bon temps es va imposant.

La sortida s’inicia a Aiguamòg on calcem esquís i prenem la pista que porta als Banhs de Tredòs. Abans d’arribar-hi deixem la pista i ens endinsem en un bosquet que poc a poc va agafant inclinació fins arribar en un pla amb bones vistes del cim.

En dirigim cap a la dreta del per atacar-lo per l’aresta N on acabem posant ganivetes per arribar amb esquís als peus al cim.

La baixada la veiem delicada i seguint els bascos amb qui hem coincidit a dalt, ens llancem per la pala NO. Les condicions de neu són molt bones però anem amb compte per l’existència de capes febles que podrien trencar-se.

Després desfem el camí de pujada disfrutant força del recorregut.

Acabem d’arrodonir el dia amb unes cerveses als Banys de Tredós abans de fer els darrers 200 metres de la jornada. 

Diumenge 01/04/2018: Corronco de Durro 2.543m - fail

Diumenge, com uns senyors i unes senyores, ens plantem a les 9.30h a la corba dels gossos per intentar fer el Corronco de Durro des de les immediacions de l’estació d’esquí de Boi Taüll. S’hi afegeixen avui l’Héctor i el Sancho.

Per alguns ja és la segona intentona per fer aquest cim i es torna a quedar en un intent. Hi haurà una tercera? Per suposat!

Les acumulacions de neu que es veuen al cim i a les seves pales fan que canviem de plans i anem cap al Pic de la Pala de Ginebrell que assolim sense cap problema ja que les seves pendents son molt suaus i no hi massa neu acumulada (el Marc i la Núria que el van fer el dijous ja no hi són).

Un cop al cim, alguns casi fan una becaina al sol després del bocata, i es decideix aprofitar el dia fantàstic que fa i fer pista per així posar en pràctica les ensenyances rebudes al curs d’esquí.

No tot han de ser misèries en aquesta vida.......

Un tercet tira per les pistes, passa per caixa i a fer baixades fins que les cames diguin prou. Us agrada baixar, oi? Doncs us regalaré unes fantàstiques agulletes que alguns a dia d’avui encara ens duren.

Els altres valents baixen a buscar cotxes per on hem pujat i s’uneixen a la resta mentre que l’integrant lesionat de la mà decideix agafar bronzu a la terrassa. Porta jugant a la ruleta russa tres dies i considera que no cal forçar més la màquina.

Bon final per uns dies entre la Vall d’Aran i la Vall de Boi.      
Hi vam ser: Raquel, Montse, Manel, Gabri, Marc i Núria