Pujada al Pico de Sacroux 1/01/2018

Mai renunciïs, solament estigues a l'aguait amb l'esperança d'una oportunitat per l'atac final.

Llanos del Hospital (1747m)-Pico de Sacroux (2671m)-Llanos del Hospital

Era primer de Gener i el dia era serè i clar.  No hi havia cap núvol i semblava que tindrem un bon dia.

Vam aparcar el cotxe a l'altra banda de Llanos del Hospital on hauria haver sigut la continuació d'una carretera cap a França.  Després d'esperar a equipar-mos, vàrem partir direcció nord sobre la carretera coberta de neu tendre, per després endinsar-nos dintre del bosc sobre un terreny de roques caòtiques cobert d'un mantell de neu.  L'avançament resultà molt tècnic a causa de la dificultat i la inestabilitat del terreny.  Moltes vegades sentiem l'aigua del riu sota la roca i el gel.  Arribats a certa alçada el terreny es fa més complaent i podem començar a gaudir del paisatge i d'una bona conversa sobre política social.  A partir d'este moment avancem ràpidament direcció els Ibons de la Solana Gorgutes que deixem a la nostra dreta, i més endavant baixem al Ibón de Gorgutes evitant una pala més directe cap al nostre objectiu per eludir una sobreexposició a allaus.

Ens endinsàrem dintre de la vall, i de sobte i sense cap avís el temps començà a girar-se.  Les fortes corrents de vent produïdes pel Puerto de la Glera o Gorgues alentí el nostre esquiar.  En este punt, les vistes de la Tuca de la Glera són espectaculars.  La força del vent tornà a reduir-se quan encara ens endinsem més dintre de la vall, on al fons del corredor i de forma imponent és el Pico de Sacroux amb la seua darrera pala mig vertical.  El cel s'estava tapant, la força del vent incrementava i les temperatures anaven caient.  El part meteorològic s'estava complint: teníem poc temps per fer cim abans de la nevada.

El cim era davant nostre, però la seva última pala, vertical, gelada i amb la banda dreta exposada, ens donava molt de respecte.  A més, el temps empitjorava per segons.  De sobte vam vore a una persona començant a baixar el cim.  Se li veia molt àgil i còmode amb la neu.  Quan va passar al costat nostre ens va recomanar treure els esquís a certa alçada, pujar per la banda esquerra amb piolet i grampons a prop de les roques on trobaríem més gel per poder avançar més ràpidament.  I així ho vam fer: primer jo, i després Félix fins al cim, vam obrir traça.  A vegades amb la neu fins al maluc, a vegades amb prou gel com per a sostenir-nos sobre la forta pendent.  Quan vaig arribar a fer cim Félix ja estava preparant-se per baixar: la tempesta està a la cantonada, no podíem restar a dalt per molt de temps.

Vam baixar els primers 50 metres verticals amb els grampons consolidant cada petjada.  Després ens vam posar els esquís i vam començar a baixar per la pala que abans vam pujar escalant.  Tot i que va ser segura, vam posar tots els sentits per no caure.  L'escena va ser vista per una parella d'escaladors que ens veien baixar esperant per poder pujar.

Una vegada superada la baixada de la pala van anar de pressa cap a Llanos del Hospital.  No podíem perdre temps, ja començava a floquejar.  Vàrem baixa per la dreta del Ibon de Gorgutes per posteriorment esquiar cap a Pleta de Gorgutes, una petita vall molt profunda amb unes parets amenaçants per desplomar-se sobre nostre.

Al final de la vall se podia vore l'Hospital de Benasque.  Per desgràcia vam seguir les primeres traces que vam trobar sense pensar si mos portarien pel bon camí.  No! No va ser una bona idea!, vam anar directes dins d'una torrentera dintre del bosc.  Amb poc espai de gir, vam haver d'aplicar-mos tècnicament per poder avançar.  Al final, els crits dels nens jugant sobre la neu mos va anunciar l'arribada a la civilització.  I allà, al nostre davant restava l'hotel restaurant del Hospital de Benasque amb la nostra ben guanyada cervesa.

Va començar a nevar de valent.

Javier Blanc i Félix Marcuello