Traçant entre l’Aran, el Coserans i el Pallars

25 i 26 de febrer

Es preveu cap de setmana de temps estable i algú diu “per què no la pala sud-oest del Valièr?”

Després d’uns quants dies d’anticicló, condicions primaverals en solanes i polseta encara a les obagues més altes, és hora ja de posar la mirada a aquells territoris més feréstecs i inaccesibles que sempre venen al cap en aquestes alçades de la temporada. I el Mont Valièr, sostre del Coserans, és sempre una temptació.

Afinem l’itinerari i la logística... de motivació no en falta. Hi anirem resseguint la frontera i visitant tres comarques. Entrarem des del Pla de Beret i remuntant Comagireta. Aviat ens endinsarem al Coserans on farem nit al refugi d’Estanhons. L’endemà retornarem al Pallars per cosir una travessa d’esquí de muntanya salvatge.

Dissabte. Pla de Beret (1840 m)-Port de Comagireta (2450 m)-Tuc Blanc (2591)-Pas del Isards (punta 2603 m)-Estanh Long (2125 m)-Pic de Clavera (2721m)-Estanh Redon (1930 m)- Refugi des Estnhons (Estagnous, 2245 m)

9h30, +2115 m/-1710 m, ***

A les 8h del dissabte, abans que els remuntadors comencin a grinyolar, ens trobem un equip de sis insaciables. El dia es desperta fred després del frontet desgastat del dia previ que va dipositar el tercer episodi de pols sahariana. Tirem avall per la pista de l’obaga en direcció a Montgarri amb neu dura que ens fa la remada prou còmode. Sota el poble abandonat de Montgarri, al Pont deth Porquèr, posem pells i comencem la primera pujada seguint l’itinerari del camí d’estiu al Port de Comagireta. Neu dura a la rampa dreta sota el port que ens obliga a posar ganivetes. Per pendents suaus guanyem amb facilitat el proper Tuc Blanc.

Des d’aquí, la primera ullada directa al Mont Valièr ens permet veure que la seva pala sud-oest està més pedregosa que nevada, poc seductora... En canvi els veïns Petit Valier, Pic de la Pala Clavera i l’obaga del Pic de Cernalles fan molt més goig. El canvi de plans és ràpid i unànim i tenim el que queda de dia per endavant amb el refugi des Estanhons ja visible a sobre de l’estanh Redon. Primer descens curt en orientació est, per remuntar el Pas dels Isards (des d’on clitxem tres isards corrent pendent avall al barranc de Raspamala). Pugem fins la punta arrodonida de 2603 m, a l’oest del Pic de Cernalles.

Segon descens obac amb pols reciclada sobre neu dura fins l’estanh Long. Aquí enfilem la gran Pala Clavera, que també ens exigeix posar ganivetes fins al cim. Al nord veiem propers el Petit i el Mont Valièr, quasi els podem acariciar. Reconeixem terreny per l’endemà i ens llancem avall per la pala sostinguda i a continuació un tubet obac fins altre cop l’Estanh Long. Davallem pel seu desguàs el pas delicat a l’estanh Redon. Tan sols ens queda una remuntada amb les darreres llums de tarda fins el refugi.

Vetllada agradable i reconfortant per les birres, el sopar, les infusions i la llumeta d’una espelma tot i la temperatura ambient de 3ºC.

 
 

 

Diumenge. Refugi des Estanhons-Petit Valièr (2736 m)-Coret de Pèira Blanca (2577 m)-Cabana d’Aulà (1540 m)-Pic de Berbeguer (punta S, 2492 m)-Refugi del Fornet (1371 m)

8h30, +1525 m/-2400 m, ***

Ens llevem amb les primeres llums, sembla que tornarem a tenir un dia radiant. Emprenem l’ascenció directe al Petit Valièr sense passar pel coll Faustin. Des de la cubeta dels Estanhons al sud del refugi, tracem unes volta maria molt dretes fins situar-nos sota la barra rocosa que ens separa de la vall penjada del Petit Valièr. Guanyem aquest ressalt amb grampons i ens situem a l’aresta oest del Petit Valièr. Per evitar relliscades, decidim continuar a peu per l’aresta fins el cim.

Just arribant ens saludem amb un grup guiat de cinc alpinistes que venen del Mont Valièr pel corredor Faustin. Diuen que hi ha trobat bones condicions: neu dura i molt poc gel. Per ells, tot fa ja baixada pel coret de Pèira Blanca a la cabana d’Aulà i cap a casa. Nosaltres també farem el descens de Pèira Blanca, encaixonat entre parets de roca, orientació est i neu primavera ben transformada. Encadenem successives pales i tubs, cada cop d’orientació més nord i més pols, fins al límit del Bosc deth Puèg d’Aulan. Flanquegem vers el sud-est i arribem al pla de la cabana d’Aulà.

És migdia, la calor apreta i encara ens queda una bona pujada. Remuntem per les pales a l’ombra de les Cunhes d’Aulà, deixant a la nostra esquerra el camí d’estiu que porta al refugi forestal de l’estanh d’Arèu, i mantenim el rumb a sud en direcció el Port d’Aulà. Sense arribar-hi busquem el pas entre el Pic de Vinyals i el Berbeguer. Des del coll, part del grup decidim perdre uns metres pel vessant sud sota el Pic de Berbeguer i altres continuem per la fina cresta en direcció est. Ens reunim tots altre cop a la punta sud del Pic de Berbeguer.

Aquí dalt l’aire és fresquet però els vessants sud ja fa estona que han transformat i alguns lliscaments i esquerdes de fons amenacen. Nosaltres farem el descens per la pala i llom oest, amb neu primavera bona. Creuem ràpidament el barranc de Vinyals per continuar baixant per un llom ample i segur fins arribar a la pista principal al marge esquerre de la Noguera Pallaresa. Al refugi del Fornet celebrem el final de la travessa amb una merescuda cervesa. El taxi encarregat des del cim arriba puntual i ens retorna amb menys d’una hora al Pla de Beret.

 Bones traces!

Jordi & Jordi (amb telemark), Isaac, Andrea, Carles (fotos) i Montse

el vídeo del dimecres... Mountain in shadow

Mountain in shadow from lois patiño on Vimeo.

Un matí a Rigüeño 19/02

Em trobo de visita familiar a l'Alta Ribagorça i això no passa cada dia i s'ha d'aprofitar. Dit i fet, m'arribo fins al pantà de Baserca i deixo el cotxe just sortir del túnel de Fogar. Allí mateix ja calço els esquís i cap amunt.

Un caminet agradable s'enfila fent esses pel mig de la fageda al marge esquerre del barranc. Només m'he de descalçar en dos punts per manca de neu i en total no camino més de vint passes amb els esquis a coll. Desseguida el caminet ja arriba a una zona més plana i allí el bosc s'aclareix i permet passar pel lloc que resulti més agradable. No fa vent, fa sol, es un dia perfecte.

S'acaba el bosc i ja surto al barranc de Rigüeño. Deixo el barranc, per on han pujat les raquetes i pujo per les pales del marge dret fins a retrobar més amunt les seves traces i arribar a la colladeta de Rigüeño, a la vista de l'Estany Fer i la cabana. 

Ara és qüestió de fer una decisió, acabo de fer la circular baixant per Salenques o torno enrera?

Finalment el seny s'imposa: vaig sol, m'esperen a dinar a casa i el camí que he fet promet una baixada divertida, així que no m'ho penso gaire i baixo per unes pales per estrenar.

 

Jugo pel tub que fa el barranc abans de trobar el bosc, amb ampli marge de maniobra pel mig dels arbres i fins al caminet de les ziga-zagues, que és l'únic trosset on cal vigilar.

En definitiva un matí ben entretingut amb molta varietat de paisatges. Queda pendent arribar fins el refugi del cap de Llauset i fer alguna cosa des d'allí

Itinerari:

Boca nord del túnel de Fogar, PK145,1 de la N230 (1.440m) - barranc de Rigüeño - colladeta de Rigüeño (2.280m) i tornada pel mateix camí.

+/-840m, F, S2 5h

Jaume S.

Monogràfic de descens per a l'esquí de muntanya

Us proposem un monogràfic de descens, dirigit per un instructor d'esquí especialitzat en l'esquí de muntanya. El monogràfic té per objectiu treballar el descens en neus no tractades millorant l'encadenament de girs, treballant l'equilibri i la progressió en tot tipus de neu.

Data: Cap de setmana  18-19 de març del 2017

Lloc: Estació d'esquí de PortAiné

Horari: Classes de 10 a 14h (grups de 6 persones) i entrenament fins l'hora de tancament de l'estació

Allotjament: Alberg Les Estades (Rialp)

Preu: 150€ (activitat subvencionada en part per la Secció d'Esquí del CEG)

Inclou: dormir i esmorzar divendres, mitja pensió dissabte, dos forfaits, instructor

Activitat exclusiva per a membres de la secció d'esquí del CEG, es prioritzarà les persones que  participen habitualment a les sortides.

Inscripcions: https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSf7IeXyc_uDYK8HNAtAEke6SOPaIkzzxVHkMTZEb7YyMKHeKA/viewform

el vídeo dels dimecres... carnaval

Rua pel Conflent i Vallespir - cegesqui 2017 from jaumesquidemuntanya on Vimeo.

Rua pel Conflent i el Vallespir, 18 i 19/02/2017

Travessa des del Coll de Mentet al Coll de Jou (Castell), dormint a la cabana de les Estables (Prats de Molló)
Cims de Pomarola 2456m, Puig de la Collada Verda 2403m, Pic de Cums 2301m, Roc dels Lladres 2305m i Baciver 2637m, 38km de travessa i +2350m/-2850m

Feia anys que no gaudíem d’una innivació i condicions hivernals tant excepcionals al Pirineu Oriental i ho volem aprofitar, de fet ja se sap que passa quan deixes somiar a segons qui amb un mapa davant, oi Pep! Sabem que serà grossa i els preparatius ja comencen amb la tria de restaurant on sopar de camí a la Catalunya Nord: el Cap i Pota de Figueres, un ***!

Rua pel Conflent i Vallespir - cegesqui 2017 from jaumesquidemuntanya on Vimeo.

Dissabte el temps ha estat excepcional, sense vent, celatge preciós, i cúmuls i boires rebent-nos al Vallespir. Diumenge més fresc amb tempesta de bo i de vent molt fort per sobre els 2300m. Neu fins a 1700m al vessant S, al Vallespir, i fins els 1300m a la pista que baixa de Merialles al Coll de Jou. Dura a les carenes, però moqueta o cremeta a les S i encara pols a les N que vigilen el Canigó, excel·lent!

Resum de l’activitat:

Dissabte 18 de febrer de 2017: Coll de Mentet 1761m – Pla Segalar - Pomarola 2456m – Vall de Rotjà - Refugi Da Silva o dels Clots 1900m – Puig de la Collada Verda 2456m – Collada dels Vents 2229 m – Pic de Cums 2301m –Roc dels Lladres 2305m – Pla Guillem 2277m – Coll de Bocacerç 2281m – Cabana de les Estables 1700m
+1250m/-1300m; *** (per la distancia, 20km), F, S2; 7- 8h



Dormim al F1 de Perpinyà per ser ben d’hora al Coll de Mentet. Fa un dia radiant i es presta al postureig amb el Canigó. Al Pomarola comentem l’espectacle de neu amb un català de Perpinyà a qui delatem les nostres intencions: ens pregunta si portem grampons i pensa si portem frontal… Ens aboquem a la vall de Rotjà per una pala acanalada que baixa del mateix llom i fem un descens trepidant i amb neu excelent fins als Clots (1900m) on trobem el refugi da Silva colgat de neu. Fa goig!



Tornem a posar pells i resseguim la pista que puja a la collada de les Roques Blanques i la deixem abans d’arribar-hi per traçar una diagonal directe al Puig de la Collada Verda 2403m.





Bon descens per sobre les nuvolades que pugen del Vallespir fins la Collada dels Vents i altra cop amb pells fins el Pla Guillem, nevat com mai.

El descens s’inicia al Coll de Bocacerç per una pala dreta, amb neu al punt.

Ens submergim a les boires i gaudim sobre la crema de la vall que mena a la cabana de les Estables. Austera, amb lloc per 8, estufa de llenya i taula a la terrassa on soparem i esmorzarem a la fresca amb una parella de catalans de Sant Llorenç de Cerdans. Dia rodó.



Diumenge 19: Cabana de les Estables 1700m – Coma de Bacivers – Coll 2616 – Baciver 2637m (pic més oriental de la cresta del Set Homes) – Vall de Baciver – Vall de Cadí (baixem fins cota 1800m) – Coll Vert 1861m – Refugi de Merialles 1718m – Coll de Jou 1125m
+1100m/-1550m; ***, PD, S3; 7h (sense comptar les hores d’ensigalada a la Vall de Cadí).

Si dissabte ha estat un dia de llargues distàncies i pendents suaus, diumenge només repetim en llargada de recorregut. Tracem fort amunt per la Coma de Baciver que es recargola cap al N a contravent ben fort amb els imponents Rojà i Set Homes a dreta i esquerra.



Els darrers 300m es redrecen i pugem amb grampons fins el coll (zona de plaques, avui estable).
Volem fer el Rojà per després baixar la descomunal pala O, però el vent que ja ha fet volar alguna cosa només convida a fer el proper Baciver, a la carena dels Set Homes.



Ens llencem des del coll per la pala N en una baixada memorable de 700m fins la vall de Cadí.



Aquí comença l’ensigalada: baixem més del compte i després no trobem el camí que porta a Merialles, avui no traçat. Aquesta part de la muntanya és de fort pendent i exposada, avui amb trams amb neu molt dura i sort d’algun arbre que atura relliscades. Fem el senglar ara amb ganivetes, després amb grampons, fins a trobar el camí, i després ja fàcil però llarg fins a Merialles i després el Coll de Jou. Hi arribem en fer-se fosc mentre el taxi ha anat a un altra Coll de Jou…

Una parella de catalans de Prada ens ajuden a baixar a Castell fent dos viatges amb el seu cotxe mentre el taxi desfà l’equivocació i més tard, tard però molt contents arribem al Coll de Mentet.

Perquè aquesta travessa també té el bon regust de les Mentet!
A l’infern estaré en bona companyia, bones traces!!!

Andrea (català de Genova), Lucia, Marta, Pep i Jaume

Piulada literària: Coma d'Or, Puig Pedrós de Lanós, puig de Lanós...

Sortida de cicle d'esquí de muntanya del CEG

18/19 de febrer del 2107

Coll de Pimorent 1920m - Puig de Coma d’Or 2826m-Puig Pedrós de Lanós 2846m-Refugi de Bésines 2104m- Puig de Lanós 2660m – Porta

Dissabte: +1300m -950m F/S3  Diumenge: +850 -1350m F/S3

Una sortida de cicle amb travessa, bon “parte” i millor temps, sospitosos habituals, esporàdics més o menys entranyables i, per sobre de tot, una nova fornada d’esquiadors de muntanya que neix amb el curs 2017 i que té nom: “males traces”.

360 graus i neu fins on arribava l’horitzó. Miressis on miressis només blanc i més blanc.

Desprès de citar-nos a La Molina i dormir al refugi del CEG començàvem la sortida des del coll de Pimorent, per encarar una jornada de geometria variable pel que fa a l’exigència dels itineraris però amb un objectiu final comú: el Refugi de Besines. La logística de cotxes i les anades i vingudes de conductors habituals en una travessa fa que tots plegats comencem a foquejar a les les deu tocades del matí.

En total 17, entre persones i animals de menes molt diverses, entre ells 5 il·lusos júniors del curs del 2017, innocents sense saber el que els esperava. Organitzats en diferents grups, comencem a enfilar la Coma d’en Garcia. L’ascensió suau fins a la portella del mateix nom és el primer punt de bifurcació: un grupet aposta per baixar des d’allà al refugi. La resta enfila amb l’objectiu de fer cim al Coma d’Or. Una ascensió que segueix l’itinerari clàssic i que no presenta dificultats tècniques fa que gairebé tots puguem coronar i compartir cim.

Arribem al Puig de Coma d’Or 2826m, sense problemes, excepte un parell de prudents que prefereixen reservar forces pel que pugui ser. Al Coma d’Or ens dividim en dos grups, els humans i els pro. Vistes bestials, Carlit, Cerdanya, Conflent, a tot arreu neu i més neu, fotografies espectaculars.

Els humans anem baixant cap al refugi de Bessines desfent camí i després flanquejant cap a la vall del Besines. La neu en molt bones condicions per esquiar, travessem un tram de bosc i alguna pala i arribem al refugi sense dificultats, o això pensem. Algun enginyer il·luminat va situar el refugi a dalt d’un sortint com si fos un castell a defensar, així que hem de carregar els esquís fins dalt per arribar a l’acollidor refugi.

Els que encara teniem corda i ganes de més muntanya, el Puig Pedrós és el següent objectiu. El descens per la pala nord del Coma d’Or presenta una neu pols que deixa molt bones sensacions i anuncia una orgia de neu que està per venir. Són les tres de la tarda i som a peu de Puig Pedrós. Posem pells i seguim una traça que ens fa molt còmoda l’ascensió per una neu que comença a estar endurida fins a la punta nord del Puig Pedrós.

Vistes espectaculars i humor excel·lent. La idea d’esperar la posta de sol i fer descens amb frontal “a la Bigorra manera” afortunadament no fa fortuna i anem a buscar el pas que ens ha de portar fins al refugi. Un descens amb neu força dura, nou canvi de pells i un flanqueig no excessivament exposat però més relliscós del que alguns voldrien ens porta al balcó que anuncia una baixada amb neu pols de les que es recorden. L’orientació nord d’aquestes pales ha mantingut una neu de les que costa de trobar i encara més d’oblidar. Baixada memorable i arribada al refugi encara amb llum de dia i somriure d’orella a orella.

El refugi és acollidor si ets un cadàver a conservar o un ós polar en hibernació. A dins el refugi la temperatura és apta per congelar bacallà, així que com afortunadament fa dia de platja, passem la tarda prenent el sol a la terrassa del refugi i picant-nos els dits dels peus amb martells per mirar de reviure’ls. Quan per fi marxa el sol, el guarda del refugi encén l’estufa de llenya i passem a la sala, on es passa de temperatures polars a una agradable temperatura de -25. Anem amb tota la roba que tenim i de tant en tant ens posem un mirall davant la boca per estar segurs que encara respirem.

El sopar és bo, si obviem la sopa de sobre, però l’estofat, formatge i postre de xocolata o massa marró són prou dignes. Cauen 5 de vi i unes copetes d’Armagnac.

L’endemà quan sortim dels sarcòfags s’ha decidit anar al Pic de Lanós que fem tots amb excepció de la Mercè, que patint una dolença lleu ha tirat cap al coll de Pimorent. Quan la cosa s’enfila una mica hem de posar ganivetes perquè hi ha una pala amb una mica de pendent i neu dura, però sense més. Pel camí el Ricard afirma haver vist 2 ossos i assegura que no és tracta de ningú del CEG amb els pantalons baixats i les cames peludes.

Seguim la vall fins arribar al peu del Lanós i com que trobem neu dura tastem l’estabilitat que donen les ganivetes a l’hora de traçar-hi ascensos. Alguns descobreixen que treballen molt millor sense alces quan ja són gairebé dalt del cim…

Una bona pràctica sempre farà més servei que el millor dels cursos d’iniciació. Som setze i som al cim. D’aquí estant, la sortida potser un pèl complicada als ulls del guarda per la pal nord-est és una timba impracticable per bona part del grup i la idea d’anar a buscar la vall fins a Merens es converteix en una quimera. 

Canvi de plans. La travessa serà fins a Porta. Ens tirem per la pala sud  fins a cota 2350m on tornem a posar pells i enfilem cap a la portella de Lanós. Seguim guanyant alçada en direcció sud buscant el millor pas per enfocar la baixada fins a la resclosa de l’estany de Lanós i procurant fer el mínim canvi de pells possible.

Traiem pells i iniciem el descens a 2500m. La baixada cap a Porta és un gaudir fins que arribem al bosc, bona neu i bones traces, hem de remuntar una mica per superar la presa de Lanós.

El Jesús diu: A partir d’aquí, la intuïció pot més que els mapes i l’esquí senglar està servit. Bosc, flanquejos, remades i neu que oscil·la entre pesada i gelada. Una bona estona de bosc que no arriba a encigalada però que tampoc està tan lluny. Arribada al pàrquing d’estiu d’El Passet i baixada final més o menys accidentada en funció de la capacitat de cadascú per trobar el pas adequat per rius i rierols. 

L’Hector diu: Al bosc la cosa es complica grau encigalada menor. La pendent ens condueix cap al riu, però la vall enlloc d’obrir-se es va tancant i sembla que acabarà en barranc. Un grup opta per remuntar una mica i mirar de passar-ho per més amunt però uns quants innocents ens dirigim directes al barranc con un par, flanquejant pel mig de branques i neu dureta. De cop, ens trobem davant una paret del riu plena de gel i els júniors comencem a fer tuf de caqueta. Afortunadament, just quan hem vist la mort de cara, la vall s’obre i es fa més passadora fins la pista de Porta.

La pista fa molt poca pendent i anem alternant esquís als peus i a l’esquena. Gairebé arribant veiem uns muflons, tot i que per les banyes no descartem que sigui algú del club que mentre fa muntanya la dona aprofita.

Gran sortida, gran neu, grans paisatges, gran refugi, un cap de setmana brutal. 

Bona estrena de “Males traces” i bones traces generals!

Hector Alonso i Jesús Cartañà