Andorra a recer d’allaus: Pic de Carroi i Pic Negre de Claror

Potser perquè el cap de setmana coincideix amb sortida de curs d’iniciació, el “parte” del cap de setmana, amb perill alt generalitzat, convida a la prevenció. D’aquí que busquem dos objectius a prova d’ensurts i enfilem cap a Andorra.

Dissabte Pic de Carroi 2340m

+/- 970m (des del poble de Sispony)

F/S1 (pel camí) S3 (si es fa per la canal per la canal que baixa a partir de la segona corba. Nosaltres no l’hem pogut fer)

Quan la cosa està carregada, els andorrans ho tenen clar: surten a estirar cames i pells al pic de Carroi. I això és el que nosaltres hem fet. En aquest cas, calçant esquís al poble mateix, a l’inici de la pista que porta als Cortals de Sispony. Un quilometre i mig enllà, trobem l’evident desviament on inicia la pista que ens porta fins a les antenes a peu de cim. Una ascensió que frega els mil metres i que ens deixa més que satisfets, pams de neu a banda.

Baixada per la pista amb escasses incursions al bosc fins arribar a la pala que travessa el Bosc del Carpider, on podem gaudir d’una neu pols un pèl humida però de molt bon esquiar. Ara la pista ja no té ni una engruna de neu i la idea romàntica de sortir amb esquís del poble sembla relativament encertada després de carregar-los una bona estona a l’esquena trepitjant asfalt. A pilota passada, tothom ho sap fer tot.

Diumenge Pic Negre de Claror 2642

+/- 600m des de La Rabassa F/S1

L’endemà ens dirigim a la Rabassa amb l’objectiu de coronar el pic Negre d’Urgell.

Sortim de les pistes d’esquí de fons de Naturalàndia i de seguida ens endinsem al bosc. Una passejada extremadament bucòlica que ens porta a seguir el GR que, superat el Coll de Finestres, ens mena directes al Pic Negre de Claror. El vent gèlid i la poca neu a causa del vent, ens conviden a donar per bo aquest objectiu sense coronar el Pic Negre d’Urgell, a tocar.

Baixada desfent camí amb algun flanqueig a la recerca de la bona neu que no acabem de trobar perquè està força pesada.

Un magnífic cap de setmana on hem gaudit tant de la muntanya com de la conversa.

Lluís i Jesús

Bones traces!