Muntanyes

En la vida, tostemps
he vist moltes muntanyes
a plena llum, boscos d'avets, de faigs,
com si anés en un vagó de tren
mirant per la finestra.
                             Quantes fonts
brollaven de les serres i creaven rius!
Tot és inaccessible, lluny i prop.
Reverbera la neu.
                        No sento
fresa de res.
                A mida
que ens envellim tornen les coses
primeres.
                     Joan Vinyoli

el vídeo dels dimecres... pomocup

en crowfunding aquí

El pic de la Tribuna des de Puigbalador

Diumenge, 24 de gener de 2016
Pàrquing estació d'esquí de Puigbalador-pic de Ginebre (2.382 m.)-vall de Butadiol-pic de la Tribuna (2.499 m.)-serrat de la Llisa Cremada-pàrquing
+ 1.500 m. aprox. S3*** 5h30

Passades les 9 del matí sortim pausadament del pàrquing de l'estació de Puigbalador, un dia primaveral. Anem resseguint pistes fins dalt del pic de Ginebre. Des d'aquí veiem esplèndid el nostre objectiu: el pic de la Tribuna. 

Ara toca baixar fins a la vall de Butadiol, el bosc i la bona orientació de la baixada ens fan gaudir de molt bona neu. Arribats al rierol toca agafar aigua per fer passar aquesta calor primaveral. Resseguim amunt el torrent fins anar a parar a un collet que queda a l'esquerra del nostre objectiu. Enfilem els darrers metres, uns amb esquís i altres sense, d'aquest cim tan estètic. La baixada promet neu primavera de bon fer i força pendent i efectivament és així! Aviat som de nou al rierol. Ara només resta pujar i travessar el Serrat de la Llisa Cremada, els darrers metres els fem a peu, i des d'allà baixarem amb no massa bona neu fins a les pistes de Puigbalador. Gràcies Miquel i família per aquesta magnífica sortida!

Bones traces!!

A banda i banda del Portalet, Sanchacollons (2.695 m.) i Dent de Soques (2.691 m.)

Divendres, 22 de gener de 2016
La Sarra-A Cubetilla-Sanchacollons (2.695 m.)
+1.265 m. S3 ** 5h30

El dia es lleva prou bonic però la previsió de pluges a cota alta no convida a l'optimisme. Deixem el cotxe a l'embassament de La Sarra, allà mateix es poden calçar esquís encara que nosaltres preferim dur-los a l'esquena per tal d'aprofitar un corriol sense neu que permet retallar la pista que du a l'Ibonziecho. 

Aviat comencem a veure com els primers núvols apareixen per l'oest. Al voltant de la cota 1.800 m. prenem la pista que ara tomba decididament cap al N. retallant un esperó rocós fins arribar prop de la cabana que hi ha al pla de la Cubetilla.

Anem seguint la vall que aviat tomba cap al N. fins a desembocar al coll de la Cubetilla on deixem els esquís. Des d'aquí fins a dalt ens resten 80 metres de neu fonda que costen de fer. Baixem sota una pluja que deixa la neu impracticable.

Dissabte, 23 de gener de 2016
Caillou de Soques-Dent de Soques (2.691 m.)
+ 1.300 m. S3*** 7h

Ahir només érem dos, Xavier i jo, avui s'han afegit els companys Patxi i Fernando que ens obriran una bona traça fins dalt de la Dent de Soques, un cim dels que fan afició a l'esquí i a l'alpinisme!

Sortim a les fosques des del Caillou de Soques, només uns bons coneixedors del territori com els nostres companys poden trobar un corriol sovint perdedor que s'enfila decididament cap a la cabana de Soques i les restes d'una antiga mina. Portegem els esquís una bona estona fins que el bosc desapareix i la vall s'obre. El pendent avui és sostingut i no dóna treva. Deixem els esquís al voltant dels 2.300 m. arran de les parets que davallen de la cresta de l'Estremère. A partir d'aquí calcem grampons, el pendent és fort fins dalt el coll que queda a l'esquerra de la Dent. Travessem el coll en un flanqueig delicat per tal d'anar a buscar la cara sud de la Dent, Patxi fa una ruta alternativa i delicada fins al cim. Poc abans d'enfilar els darrers metres em cau la càmera fotos pendent avall i no para fins al final d'una cubeta. Sóc a temps de recuperar-la i enfilar de nou cap al cim. Des de dalt les vistes avui són impressionants: Pallas, Arriel, Balaitous, etc

Només resta desfer el camí de pujada fins als esquís per iniciar un descens amb no masses bones condicions després de les pluges del dia anterior. Abans d'arribar de nou al cotxe travessem un magnífic bosc de faig, el millor record d'una sortida inoblidable. 

Gràcies Fer i Patxi!

Bones traces!!

Muntanyola i Flamisella, l'altra Vallter-Mantet...

Si el París Dakar es pot fer a Argentina, la Vallter-Mantet es pot fer al Pallars.

Així doncs, veient que les condicions no són bones per fer la travessa canviem d'objectiu i ens en anem al Pallars Sobirà, a la Vall de Cardós. Divendres al vespre, un menú al restaurant Riberies de Llavorsí ens ajuda a afrontar un bon cap de setmana.

Dissabte 25 de gener: Pic de Muntanyola 2625m (segons el mapa que consultes al costat del Montarenyo) +/-1360m F - S3

Deixem els cotxes al revolt per sobre de Quanca, a la cruïlla de la pista que puja a Noarre, seguim la pista fins al final, font de la costa 1900m, hem calçat els esquís a la cota 1650m. Pugem per la pala que ens porta a l'estany del Port, està estable i la neu estovada per les altes temperatures permet una bona progressió. Des de l'estany de port remuntem per la canal ampla (després més estreta) que puja a l'estanyet de Montarenyo. Des d'aquí, per pales amples i amb un tram força dret pel mig, arribem amb els esquís als peus al pic de Muntanyola. El descens és molt esquiable fins a la Font de la Costa, a partir d'aquí seguir la pista amb la neu molt humida i amb molta pedra.

Diumenge 26 de gener: Pic de Flamisella 2781m +/- 1400m PD S3

Tornem a l'aparcament de Quanca, ara per pujar pel camí de Noarre, les condicions de neu són molt dolentes en aquesta vall, tant que hem traginat els esquís a l'esquena fins a la cota 2000m a la Pleta de Guerossos. Ja amb els esquís als peus, hem seguit el riu Flamisella cap a l'Oest, flanquejant unes pales, per després seguir direcció nord, travessant l'estany de Flamisella pel mig, i per una canal fàcil fins un collet a la cota 2400m. En aquest punt, bon mirador, la major part del grup inicia el descens, mentre que quatre àvids de més canya continuen fins el cim. La pujada al cim és dreta a l'inici, ventada i amb pedres a mitja alçada, a la cota 2600m calcem els esquís fins el cim del Flamisella.

El descens el fem seguint la carena cap al nord, pel pic de la Lleia i baixem per la pala cap a l'oest i després en flanqueig per anar a buscar el port de la Lleia, d'aquí directes al sud fins poc abans de l'Estany de Flamisella que girem a l'oest, seguint pales amples primer i unes canals i pales més dretes després que ens porten a la Font de la Costa. Un descens magnífic amb neu primavera.

Josep B, Nadja G, Anna M,  Manel C, Rafa R, Anna S, Alba F, Javier B, Berta A, Miriam M, Agus G, Visi R, Cesc D i Ricard M

Bones traces !!

Pic des Llauses 2208m, des de Montmija - 22/01/2016

+/- 900m; F fins el coll, aresta entretinguda (més fàcil si es pot donar la volta per la banda del Balbonne), **(llarg), S2; 5h. Mapes IGN2148ET (Ax) i 2248ET (Axat-Querigut).

Llauses Let me go - cegesqui 2016 from jaumesquidemuntanya on Vimeo.

Silenci, quietud, solitud, plenitud, plaer, esforç, perill, gaudir, pensar... no sé per on començar, tot concentrat avui. Us ha cridat mai la muntanya? diga'm boig de sortir sol, satisfet d'haver-ho fet.

L'excursió és d'aquelles que t'inventes mirant el mapa, rara, no inèdita però realment poc freqüentada. Ja la tenia pensada de fa temps, com accés a la Dent d'Orlú quan el camí que surt d'Ascou no es pot fer en cotxe: avui he vist de prop el pas que puja al Serrat de la Llau i després a la Dent, per a un altre dia...

L'itinerari comença en un revolt de la carretera que puja d'Ax-Les-Thermes a l'estació d'Ascou-Pailhères, a 1320m en un llogarret descrit al mapa com Montmija. Cal baixar a creuar el riu i remuntar tota la vall per un camí que es va perdent en un bosc ben fresat. L'orientació és bona, NO, i el vent no s'ha emportat la neu aquí.

El primers 3km no es guanya massa alçada i t'has d'anar barallant amb branques i torrents; alguna jaça et dóna un respir, tot força bucòlic amb neu que encara roman als arbres. Hi ha gebre de superfície al mantell... es passa la Jasse de la Libeseille, la de de Touneyrisse, la d'Esprays, la de Gabensa... De sobte, a la dreta apareix la Dent d'Orlú, però segueixo amunt. A 1640 el paisatge ja és obert i per comes i terreny ondulat es va guanyant alçada fins el que sembla el coll.

En arribar-hi (2078m) es veu el coll de debò: el Coll de l'Egue (2121m). Tinc la cara NO del cim davant, abrupta. Passo el coll per veure si per darrera hi puc anar amb esquís. Veig més avall l'itinerari que puja de l'Estagnet al Balbonne que vàrem fer fa anys. Aquest vessant, E, està massa carregat, el pendent és fort i veig alguna purga així que reculo. Ja amb crampons i piolet m'enfilo per l'aresta i anar fent, és llarg, fins al cim, explèndit mirador de les rareses que m'agraden: la Dent d'Orlú, el Balbonne, l'Ouxis,... crec que de la boira de la plana també sobresurt l'Ourtiset!

Baixada excelent fins al bosc, amb neu sense transformar, pitjor després, descalçant força vegades, comença a fondre, cau alguna gota!

Bones traces!

Estudi actualitzat dels ARVA

El Club Alpí Francès de Pau ens ofereix aquest test d'aparells d'ARVA, útil per escollir quin aparell volem o per saber les prestacions dels nostres aparells i dels nostres companys i companyes.

Baixar-vos el pdf

També teniu a disposició un document d'anàlisi d'aparell per aparell fins a 20 dispositius. Anàlisi aparells.

Per a més informació aquí teniu l'adreça dels autors: http://cafdepau.ffcam.fr/test-comparatif-DVA-2015.html

Tuc de Salana (2485m)

Val d'Aran, 21 de gener de 2016
+/-1035m, S3, **, 3h30

La nevada de la nit de dilluns a dimarts va deixar un parell de pams a la muntanya. Ahir dimecres i avui dijous han estat dos dies per fer campana a estudi i esquiar amb unes condicions de neu óptimes. Com que hem estat bons minyons i hem fitxat cada dia a la feina, ens escapem avui al vespre, no vagi a ser que les coses es torcin i no l'hagem pogut tastar. A més, dissabte és lluna plena i fa una claror important ja.

Anem sobre segur i triem la Salana per Coma Montaner, lloc conegut, traça oberta, pocs rocs, vaja, aposta segura. Ja l'hem fet molts cops, moltes vegades amb més quantitat de neu, però poques amb la qualitat de la neu que avui hem trobat. Obages amb neu pols, gebre en superfície i base endurida. Només per un moment -en treure el cap al vessant O- hem trobat alguna mica de neu ja encrostada. Darrer tram ventat en proximitat de l'aresta NO, res que no sigui habitual. El descens pel mateix itinerari, saltant a la cara N desde mitja alçada de l'aresta NO. No poques traces ja dels darrers 2 dies.

Les fotos de la pujada tenen molt gra, estan fetes a pols, sense tripode, i amb ISO6400, no es pot demanar més . Al cim hem pogut treure el tripode i baixar a ISO400, però feia una mica de brisa i no han quedat nítides del tot. L'ambient però queda prou ben reflexat.

 

Bones traces nocturnes.
Carles i Montse