Bonica ascensió per una bella i solitària raconada a un clàssic de l'Aran. De fet, només vam trobar un grup de francesos que davallava vers Bagergue, la resta de públic ja més nombrós es dirigia a aquest cim des de Beret.
Passat el poble de Bagergue deixem el cotxe a tocar d'una granja que hi ha propera a l'ermita de Santa Margalida. Hi trobem dos cotxes amb matrícula francesa, tot just hi cap el nostre al voral del camí.
Calcem esquís (1.450 m. aprox.), aviat deixem la pista i tombem a la dreta per anar a buscar al final dels prats una petita pressa situada al barranc des Reigades. Passem pel costat dret de la pressa i anem remuntant diverses comes que es redrecen a mesura que pugem.
Ja per pendent més suau arribem a un àmpli coll a 2.307 m., molt bones vistes de l'Aran i del nord del Pallars. La neu a la pujada en bona part crosta ens fa patir pel descens.
Des del coll veiem diversos grups d'esquiadors amunt i avall, el dia s'ho mereix. Som en una mena d'altiplà amb un toc siberià, el vent aquí ha fet feina. El relleu és còmode i suau, aviat arribem al cim.
La baixada de les bones. Per sobre dels 2.000 m. la neu es manté en molt bones condicions. Més avall trobem neu transformada que ens deixa gaudir del pendent. Ja propers al final del barranc costa lliscar. Les altes temperatures a l'Aran, +8º a Vielha de bon matí, han fet de les seves. Ens tocar derrapar una mica entre pedres per tal d'arribar als prats on encara podrem fer uns quants girs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada