Tuc del Caubo (2570m)

Tavascan, Pallars Sobirà

3 de març de 2013

+/-1280m, S3, ***,5h30

Edu

Tuc del Caubo, vist des de la traça cap al Pic de la Coma del Forn

Cim absolutament desconegut per mi, en el que no m’havia fixat fins que l’Edu me’l va mostrar durant la circular de dissabte al Ventolau. I va ser un encert fer-li cas i anar-hi l’endemà (gràcies Edu). Les condicions actuals, amb neu abundant i ja força estabilitzada, també en cotes baixes i solanes, ens van acabar de decidir. Difícilment podrem trobar un dia millor per intentar-ho!

El Tuc del Caubo és el cim que veus al fons de la Vall de Cardós camí a Tavascan. Al sud de la Serra de Canals, es troba a cavall entre la vall de Quanca i la que mena al Pla de Boavi. És un magnífica atalaia enlairada sobre les fondes valls. La ruta és molt directa, la sensació és sempre aèria. He cotat la dificultat en S3/***, la mateixa que la ruta de dissabte al Ventolau, però no és comparable. En cap cas arriba als 40º, i no hi ha cap canal amb girs obligats. Però la sensació subjectiva de cert vertigen mirant les pales que s’enfonsen als barrancs fan que l’exigència sigui superior. Bona part de l’itinerari transcorre per terreny complexe en que, de bon matí o si la neu no transforma, no et pots permetre caure.

Flanqueig a la part mitja

Montamara!

El cim sembla a prop ... però no s'acaba mai

Des del Pont de la Bolle (1290m) cal guanyar alçada en direcció N cap a unes bordes abandonades a cota 1480m, allunyant-se de fet del barranc que baixa del Tuc del Caubó. És la millor opció, per trobar millor terreny, menor pendent, i orientacions oest, millor innivades que les sud. Com a referència, cal deixar una gran alzina molt visible a la nostra dreta. Cap als 1550m, ja podem anar remuntant en direcció nord-est per un terreny més obert i amb menys vegetació. Cap a 1800m cal travessar la coma que forma un barranc, i seguir flanquejant en direcció est, guanyant alçada per terreny força penjat. Aquí decidim posar els grampons. Cap a 2100m el terreny es redreça per entrar a buscar la coma de les pales somitals, orientades a sud / sud-oest. A la cartografía de l’ICC anomenen aquest racó amb el bonic nom de Montamara. Un cop a la coma, el terreny es suavitza i es pot tornar a calçar esquís si la neu ho permet. La pendent és força constant en torn als 35º fins arribar al cim.

Vistes a Boavi i la Pica d'Estats

Primers girs

Magnífiques vistes sobre tot el Pallars Sobirà. Descans i ganyips per agafar forces ... i avall! El descens es fa interminable (per sort nostra!), cal anar parant per dosificar les cames. Son 1300m de baixada en 2000m de distancia sobre plànol. Trobem la neu al punt, ni dura a dalt, ni massa transformada a baix. Un encert total. Esquiem fins a la carretera descalçant en contades ocasions. I a mida que ens allunyem de Tavascan, no podem evitar parar i girar la vista enrera per observar el cim des de la distància, amb unes traces ben visibles sortint del cim.

Vista enrera sobre el Tuc del Caubo, passant vora Lladrós

 Bones Traces.