Travessa S-N Karwendel

Hochzirl - Eppzirler Scharte - Giessenbach, Tirol
2 de març del 2013
+1800m/-1700m, 6h, S3(puntualment si es busca S4)/***

Team: Uschi, Jordi i Montse

Topo amb pendents de la ruta (vermell >40º)

Karwendel és la serralada calcària més llarga dels Alps del Nord. A la falda del seu vessant sud s'hi troba Innsbruck, la capital del Tirol, emplaçada estratègicament a la vall del Riu Inn on conflueix el riu Sill (vall de Wipptal) que dóna accés el Brenner Pass i al Süd-Tirol.

A l'estiu les nombroses pistes forestals donen accés fins a cotes mitges de la muntanya, i només és per mitjà de caminets i corriols penjats i vies d'escalada que es poden atènyer les bretxes estretes i els cims afilats. A l'hivern, encara que sembli impossible, si la innivació és generosa i les condicions de neu són estables, les valletes, canals i passos elevats, ja no semblen tant feréstecs, fent possible nombroses incursions amb esquís en un escenari espectacular i imponent.

Amb la previsió de temps immillorable i sent el darrer dia de la visita al Tirol, no podem anar-nos sense realitzar una sortida d'esquí de muntanya, i triem aquesta travessa de S a N amb l'objectiu de fer front als pendents drets solans a primera hora del matí i anar a buscar un terreny molt dret i obac per gaudir de bones esquiades, encara amb neu pols.

Sortint de Hochzirl, sota la boira

Sortim de l'estació de tren de Hochzirl (922 m), i seguim el camí d'estiu fins la Solstein Alm. Ens elevem per sobre la boira, fa un dia radiant! Abandonem el camí que porta a la Solstein Haus, i enfilem cap a una bretxa secundària 100 m més amunt al costat del Eppzirler Scharte (2234 m segons altímetre, però no recordo el nom i no aconsegueixo trobar-lo en cap mapa). Mittagessen  i primer descens de 500 m per una pala llarga i sostinguda (35º o una mica més a la part alta).

Solstein Alm

Mirada enrere, damunt la boira

Grosse Solstein, per una altra ocasió!

Inici primer descens

Buscàvem terreny remot però ens trobem a molta més gent, i moltes més traces, uns pugen, altres baixen. La Uschi se sorprén: "ups... em sembla que ja no és remot". Tant se val, perquè a l'oest de l'oficial Eppzirler Scharte trobem una canal on encara no hi ha anat ningú. Aquella és nostra! Remuntem 500 m, primer seguint l'autopista de tothom i després desviant-nos a la canal. Sortim en un coll a més de 2200 m (que tampoc en trobo el nom), amb una caiguda vertiginosa cap al sud, i vistes impressionants de totes les grans muntanyes del Tirol, des del Hohe Tauern fins a l'Ötztal. Aquest coll no ens porta a cap cim però arribar fins aquí ens hi fa sentir com a tal.
 

  Aquí també hi ha party time!!

Ens preparem pel segon descens i estudiem bé la ruta. La part alta de la canal es troba una mica dura pel vent, cal anar a buscar els racons més protegits (i no esquiats! jeje). Enllacem la primera canal amb dues canaletes més, força dretes, encaixonades, divertides. Sortim en una zona de pales més obertes, pinets joves, relleu variable i juganer. Arribem al pla on es troba l'Eppzirler Alm (tancat a l'hivern), però la traça ben llisa fa ràpid travessar aquesta zona, i de seguida trobem la pista innivada que davalla fins al poble de Giessenbach (1012 m)....

...i llàstima, fem tard 15 minuts per agafar el tren que ens retornaria a Hochzirl. Per sort, la Uschi té el seu company a Seefeld i en 10 minuts ens ve a recollir per tornar al punt d'inici.

Terreny de joc!

Tren en direcció a Garmisch-Partenkirchen

En fi, ja se que queda força lluny tot això però... uff, s'ho val!!

Bones traces!!