cara S del Pic de Cimet 2423m, des del Sarrat de Coste Rébenc |
cara NE del Pic de Cimet |
Tampoc era un pla com per enredar-hi a ningú, així que només m'ha acompanyat la lluna, quasi plena!
contraforts S Dent d'Orlú, al vespre |
desnivell i distància), S2-S3; divendres 3h, dissabte 3h d'ascens i 3-4h de descens.
Condicions: bon regel, moqueta de neu dura-primavera-marronosa, amb algun reguerot de pluja per sobre els 1900m, en els descens he tret esquís a 1600m.
Sol i nuvolades que fins i tot han deixat escapar alguna volva.
Sol i nuvolades que fins i tot han deixat escapar alguna volva.
Itinerari: Forges d'Orlu 912m - GR de Pays du Tour des Montagnes d'Ax (marques vermelles i grogues) - 1800m bivac al costat de construccions de la presa - presa-Étang de Naguille 1890m - barranc sota la cara S del Pic de Cimet - Sarrat de Coste Rébenc (punta 2438m) - descens a 2300m - Serre de Canras (punta 2486m).
La pujada a l'estany de Naguille és tan dura com bucòlica. Divendres al vespre, amb el piano a sobre, he tirat amunt. La nit ha arribat de seguida, però la lluna és quasi plena i en sortir del bosc ja he pogut amagar al frontal. Just abans de la presa, massa neu per continuar a peu i he aprofitat un replà amb una paret que em donava foscor per estendre el sac...
Pel matí, ja amb esquís, he remuntat fins la presa (O), i he seguit el camí fins el primer barranc on he girat en direcció E en cap al Coll des Clotes. La part inferior és dreta i s'acanala, però a 2000m una coma molt esquiable s'obre cap al N amb el Pic de Cimet darrere i la carena davant amb el primer objectiu a la vista.
A l'altre costat es veu enpetitit el Pic de Canals, i cap al sud més terreny per descobrir en una altra ocasió: el circ dels estanys de Peyrisses amaga bons descensos segur.
Descens desfent el camí de pujada per retrobar una peça de la pell de foca, si bé tots els barrancs que baixen a la riba oest de l'estany de Naguille es veuen esquiables.
Més a baix, recuperar el sac i la màrfega, aprofitar totes les llengües de neu i submergir-me de nou al bosc ahir tan fosc i ara amb tota la llum de la primavera!
Descens desfent el camí de pujada per retrobar una peça de la pell de foca, si bé tots els barrancs que baixen a la riba oest de l'estany de Naguille es veuen esquiables.
Més a baix, recuperar el sac i la màrfega, aprofitar totes les llengües de neu i submergir-me de nou al bosc ahir tan fosc i ara amb tota la llum de la primavera!
Bones traces!!!
Bona descoberta i bona Feina.
ResponEliminaUna zona amb potencial sens dubte.
sempre a la recerca de nous espais Jaume. Si un altre dia pujes sol per qui avisa'm, si puc estare encantat d'acompanyarta...encara que ara si que ja sera la propera temporada, ara marxo 15 dies a treballar al sud i quan torni ja s'haura acabat aquest regal de neu al P.O.
ResponEliminaAlbert, gràcies, per cert que l'Estagnols ja estava pelat i no li vaig veure gaire atractiu si ho comparem amb altres cimets de la zona... Vagi bé pel S i fins la propera!
ResponEliminaSort que no m'has fet la jugada de fer el pic de Cimet ;-),...i resta pendent tota la zona del estanys de Peyrisses¡¡
ResponEliminaUna bona sortida, de les que ens agraden i que sovint fan mandra de fer però quan hi ets...
Una mica més idil·lic va ser el recer que vam trobar el dia de l'Ouxis però sense tanta lluna i tanta sol·litud,...envejable.
Ja saps que si hagués pogut...
Apa nous horitzons; molt bé, felicitats; ara que ja t'ho coneixes ens podràs ensigalar...
ResponElimina