Val d'Aran, 18 de febrer de 2012
+1900m/-2450m, 10h, 17km, S3, ***
Cara nord del Montlude des del Còth de Barracomica
Aquesta travessa l'hem somiat moltes vegades aquests darrers anys i ahir va arribar el dia en que finalment vam aconseguir realitzar aquest petit somni particular. Voliem traçar des d'Arres fins a Bordius tot fent el Montlude, i l'Uishèra també. I arribar esquiant en travessa a la Vall de Toran, en certa forma la darrera frontera de la vall d'Aran, el racó més salvatge i que menys ens coneixem.
Aquesta ruta és un regal a l'estiu, i un repte a l'hivern. Cal fer-se camí en terreny a vegades capritxós i complex, trobar el pas obligat per avançar i orientar-se bé a través del bosc. Ajuda molt conéixer bé el territori, saber per on van els camins i tenir apreses les dreceres per guanyar una mica de temps per fer algun quilòmetre menys dels necessaris per pista. Haver fet la ruta a l'estiu és més que una ajuda, quasi una condició. Però sobretot cal tenir ganes de fer un itinerari exigent, llarg i solitari, que gairebé acaba a la llum del frontal. El premi és la bellesa del recorregut, la qualitat dels descensos i la satisfacció d'acomplir una aventura insòlita.
Ahir va fer un dia perfecte: sol, absència de vent, neu a totes les cotes i de bona qualitat. La ruta va de sud a nord, pujades per la solana i descensos per l'obaga. Sortim d'Arres (1310m), carrèr Sant Sernilh amunt, seguint el camí vell de la bassa d'Arres. Un cop al bosc, seguim a troços la pista que puja a la Cabana d'Uishera. Hi han camins vells que escurcen el recorregut i permeten guanyar temps. Abans de la cabana, ensopeguem amb els amics de Pobla i seguim la seva traça fins el cim de la Montanha d'Uishèra (2339m). Descobrim el Montlude al nord i comencem a visualitzar part del camí que ens manca, la molta feina que ens queda.
Camí d'Arres, bosc d'Uishèra i el Montlude vist des de la Montanha d'Uishèra
Descens a nord fins el coll i a nord-est cap a la cabana de Sassèuba (2080m). Posem pells de nou i travessem en direcció nord-est l'obaga del Còth de Laurit. Ens enfilem pel bosc i anem a sortir a l'aresta nord-oest de la Penha Blanca (cota 2170m). Des d'aqui ja podem baixar a trobar la capçalera del barranc de Margalida. Gaudim d'un descens per neu excel·lent fins als Horats de Margalida (cota 1950m).
Cares nord de la Montanha d'Uishèra i de la Penha Blanca
Posem pells altre cop i ja no les treurem fins el cim del Montlude. Li donarem tota la volta vorejant-lo per l'est. Cal elevar-se per les pales al Nord de la Cabana d'Estany Long i després flanquejar amb algun curt descens la base del Montlude a la cota 2200m aproximadament fins arribar a l'Estany Redon de Vilamòs. Seguim pujant al nordest fins el Còth der Estany. Ens situem al nord de la muntanya i ens enfilem al seu llom est que ens duu amb esquís als peus fins al mateix cim del Montlude (2517m).
Ascensió al Montlude i vistes a Bordius, Canejan i Cagire i Pic du Gar al fons
Esquiem el darrer tram d'ascensió i encarem la base del Còth de Barracomica. Cal posar pells per remuntar aquests 50m ben solans. Des del coll (2272m) entrem en una vall suau però totalment envoltada de crestes encara cobertes de neu com un mató. Esquiem pales obagues amb neu excel·lent i aviat la vall s'obre sobre l'estany de Laujò. Hi arribem per terreny més ample amb alguns rajos de sol. Davant de la Cabana des Estanhs completament colgada calcem pells altre cop per creuar l'estanh de Laujò (1800m) i remuntar 50m més fins un darrer coll que necessàriament hem d'assolir.
Descens nord de Barracomica i cara nord del Montlude des del Prat de Sacoma
Amb vistes privilegiades sobre Canejan, ara sí iniciem la darrera baixada. Primer per prats, deixant la Cabana de Laujò a l'esquerra, i aviat per bosc, al marge dret del gotèr. No és fàcil de seguir el camí però aconseguim arribar al Prat de Sacoma. Creuem la pista de Portet i seguim baixant pel Prat. Creuem al marge esquerre del barranc i mig remant, mig esquiant, trobem a cota 1180m el camí que planeja fins a Bordius (1170m). Aquí tot hauria de ser ja més fàcil, però no encertem el camí de baixada, i acabem posant pells per sisena vegada per corretgir l'error. Respir d'alleujament i gimcana per neu crosta fins a la cota 870m en que ja no podem esquiar i no fer-nos mal a la vegada. Caminem 5 minuts fins trobar la carretera de Canejan a la cota 765m, amb les darreres llums de la tarda. Salvats!
Tornem a casa amb la motxil·la plena, ben plena de records emocionants i alguns dels millors descensos que hem fet per aquestes muntanyes. Cansats, amb gana i set, les pells xopes, la SD plena, i un somriure indissimulable. Quin dia!!
Bones traces.
Jaume, Montse i Carles
Aquesta travessa l'hem somiat moltes vegades aquests darrers anys i ahir va arribar el dia en que finalment vam aconseguir realitzar aquest petit somni particular. Voliem traçar des d'Arres fins a Bordius tot fent el Montlude, i l'Uishèra també. I arribar esquiant en travessa a la Vall de Toran, en certa forma la darrera frontera de la vall d'Aran, el racó més salvatge i que menys ens coneixem.
Aquesta ruta és un regal a l'estiu, i un repte a l'hivern. Cal fer-se camí en terreny a vegades capritxós i complex, trobar el pas obligat per avançar i orientar-se bé a través del bosc. Ajuda molt conéixer bé el territori, saber per on van els camins i tenir apreses les dreceres per guanyar una mica de temps per fer algun quilòmetre menys dels necessaris per pista. Haver fet la ruta a l'estiu és més que una ajuda, quasi una condició. Però sobretot cal tenir ganes de fer un itinerari exigent, llarg i solitari, que gairebé acaba a la llum del frontal. El premi és la bellesa del recorregut, la qualitat dels descensos i la satisfacció d'acomplir una aventura insòlita.
Ahir va fer un dia perfecte: sol, absència de vent, neu a totes les cotes i de bona qualitat. La ruta va de sud a nord, pujades per la solana i descensos per l'obaga. Sortim d'Arres (1310m), carrèr Sant Sernilh amunt, seguint el camí vell de la bassa d'Arres. Un cop al bosc, seguim a troços la pista que puja a la Cabana d'Uishera. Hi han camins vells que escurcen el recorregut i permeten guanyar temps. Abans de la cabana, ensopeguem amb els amics de Pobla i seguim la seva traça fins el cim de la Montanha d'Uishèra (2339m). Descobrim el Montlude al nord i comencem a visualitzar part del camí que ens manca, la molta feina que ens queda.
Camí d'Arres, bosc d'Uishèra i el Montlude vist des de la Montanha d'Uishèra
Descens a nord fins el coll i a nord-est cap a la cabana de Sassèuba (2080m). Posem pells de nou i travessem en direcció nord-est l'obaga del Còth de Laurit. Ens enfilem pel bosc i anem a sortir a l'aresta nord-oest de la Penha Blanca (cota 2170m). Des d'aqui ja podem baixar a trobar la capçalera del barranc de Margalida. Gaudim d'un descens per neu excel·lent fins als Horats de Margalida (cota 1950m).
Cares nord de la Montanha d'Uishèra i de la Penha Blanca
Posem pells altre cop i ja no les treurem fins el cim del Montlude. Li donarem tota la volta vorejant-lo per l'est. Cal elevar-se per les pales al Nord de la Cabana d'Estany Long i després flanquejar amb algun curt descens la base del Montlude a la cota 2200m aproximadament fins arribar a l'Estany Redon de Vilamòs. Seguim pujant al nordest fins el Còth der Estany. Ens situem al nord de la muntanya i ens enfilem al seu llom est que ens duu amb esquís als peus fins al mateix cim del Montlude (2517m).
Ascensió al Montlude i vistes a Bordius, Canejan i Cagire i Pic du Gar al fons
Esquiem el darrer tram d'ascensió i encarem la base del Còth de Barracomica. Cal posar pells per remuntar aquests 50m ben solans. Des del coll (2272m) entrem en una vall suau però totalment envoltada de crestes encara cobertes de neu com un mató. Esquiem pales obagues amb neu excel·lent i aviat la vall s'obre sobre l'estany de Laujò. Hi arribem per terreny més ample amb alguns rajos de sol. Davant de la Cabana des Estanhs completament colgada calcem pells altre cop per creuar l'estanh de Laujò (1800m) i remuntar 50m més fins un darrer coll que necessàriament hem d'assolir.
Descens nord de Barracomica i cara nord del Montlude des del Prat de Sacoma
Amb vistes privilegiades sobre Canejan, ara sí iniciem la darrera baixada. Primer per prats, deixant la Cabana de Laujò a l'esquerra, i aviat per bosc, al marge dret del gotèr. No és fàcil de seguir el camí però aconseguim arribar al Prat de Sacoma. Creuem la pista de Portet i seguim baixant pel Prat. Creuem al marge esquerre del barranc i mig remant, mig esquiant, trobem a cota 1180m el camí que planeja fins a Bordius (1170m). Aquí tot hauria de ser ja més fàcil, però no encertem el camí de baixada, i acabem posant pells per sisena vegada per corretgir l'error. Respir d'alleujament i gimcana per neu crosta fins a la cota 870m en que ja no podem esquiar i no fer-nos mal a la vegada. Caminem 5 minuts fins trobar la carretera de Canejan a la cota 765m, amb les darreres llums de la tarda. Salvats!
Tornem a casa amb la motxil·la plena, ben plena de records emocionants i alguns dels millors descensos que hem fet per aquestes muntanyes. Cansats, amb gana i set, les pells xopes, la SD plena, i un somriure indissimulable. Quin dia!!
Bones traces.
Jaume, Montse i Carles
Fantàstic, bona travessa, bona neu, molt bon dia, us felicito pel somni aconseguit
ResponEliminaUna forta abraçada a tots
molt graaaaaannnnnn.....jejeje....són genials els vídeos!!!! així sembla que hi fóssim tots!
ResponEliminaQuina passada de travessa!!! El video me'l miraré moltes vegades per aprendre. Gràcies per compartir-lo i felicitats!
ResponEliminaSniff, sniff¡¡
ResponEliminaConec la zona de diverses caminades a l'estiu i ja és maquíssima però a l'hivern...
Res, amb moltes més ganes d'arrencar de nou i de compatir el paradís¡¡¡
Us felicito,...ara toca moure l'engranatge amb més ganes que mai¡¡
Una abraçada d'enveja ben sana ;-)
Moltes felicitats; quina enveja i això que nosaltres no ens podem queixar de la neu al Luchonais !!
ResponEliminaAhh i que n'apreguin al Canadà amb el Sunny Powder !!
Felicitats als 3, quin gran dia d'esquí !!!!
ResponEliminaCollons però quina neu!! I jo amb la crosta andorrana, vaja...
ResponEliminaFelicitats pel vídeo
:-)
gràcies al Carles i la Montse per convidar-me a acompanyar-los. Una sortida com aquesta és de les que no s'obliden i crec que vaig "marcar" el ritme adecuat per passar el màxim temps possible en aquestes muntanyes, gaudint de totes les pujades i els descensos, especialment els darrers amb les llums de tarda i les trobades amb un isard, un cérvol, llacs i cabanes colgades de neu, boscos centenaris, i un lloc com Bordius vestigi d'altres temps en aquestes valls...
ResponEliminaTambé especial el final de travessa, on la Berta i els nens ens esperàvem com a taxi de luxe. Quin pendó de pare ;)
...torno a notar polssim blanc i fred a les galtes! bones traces!
Eps, moltes gràcies a tots! Gran travessa i condicions excel·lents, i la motivació per aconseguir el nostre somni ens va donar la força suficient.
ResponEliminaJaume, el vídeo genial, com si retornés per uns moments a l'Aran Far West hivernal! Mentre esmorzàvem dèiem que havies de venir sí o sí a la sortida, i crec que el teu instint d'aventurer-esquiador de muntanya ens va sentir des de Casau.
Pep, també vam pensar molt en tú, vam trobar a faltar la teva companyia. Desitgem poder fer moltes travesses com aquesta ben aviat!
Berta, el fet que estiguessis a peu de carretera amb el cotxe esperant la nostra arribada, va ser providencial... no m'imagino a les 7 de la tarda caminant per la ctra de Toran cap a Pontaut... Fòrça gràcies gojata!
Quina travessa, quina neu i quin dia!
ResponEliminaI jo vaig i m'ho perdo, un altre hivern serà!
Jaume, els de gropo t'haurien d'haver regalat la càmara per la promo que els fas i l'aixecada de pal/càmara final, genial!
Felicitats, companys!