El Gerber siberiá- 12-02-12

El diumenge passat ens en vam anar el Raúl i jo cap a la Bonaigua, amb intenció de fer el pic de Saboredo en itinerari circular. La vall d'Arán feie goig tan blanca fins a les cotes més baixes.

A les vuit del matí sortim geladets a -17ºC del parking del telecadira de la Peulla (1.900 mt). Avançant en flanqueig ens dirigim cap a la vall de Gerber. Durant el flanqueig amb abundant neu pols em salte una pell. La llimpio i la torno a colocar intentar assegurarla amb cinta americana, pero descobreixo que a aquestes temperatures no s'empegue gens i tal com la posso cau. Empego la pell bònament com puc i amunt.

Seguim amunt; la vall está preciosa i els maleits helicòpters resten lluny d'aquí. Quan arribem al estany del Gerber i com que fa tan fret penso que la capa de glaç que hi ha al començament sobre el riu de desaigüe deu de ser molt dur. Quan estic passant sobre ella es trenque el món sota els meus esquís i caic al aigua. De resultes tinc peixos i tritons del Pirineu en una bota. Em descalço per escorre el mitjó mentre salvaguardo el peu dintra de la motxilla. Convenim am el Raúl que quedem pendents de la evolució del peu i proseguim.

Creuem el llac pel mitj i ens enfilem pels barranquets que hi han a la capselera del llac, per on en altres ocasions havíem pujat. Pero avui amb l'acumulació de neu hi han punts que s'han tornat intransitables i em de rectificar en ocasions. Aixó també provoque qu'em tornin a saltar una pell per dos cops més. Això sí, el paisatje es esplèndit i estic contenta malgrat tans contratemps. De per sí bonica aquesta vall, avui amb el seu mantell balnc diàfan está en la seva màxima expresió. I estem completament sols.

Amb esforç per obrir traça _només som dos_ arribem al regugi Gerber o Mataró (2.478 mt.)

Amb les incidències qu'em tingut aquesta jornada i la neu fonda em passat bastant temps. Decidim fer parada i fonda al refu i tirar avall. Em disposso a menjar, trec el pa de la bossa i...¡aaaaagh...,sorpresa...!¡si es com els trossos de pa que trec del congelador de casa meva...!

Comencem a baixar. La neu es note qu'ha ventat, hi a canvis de neu fonda a gel. L'abundant gel que hi havíe a la vall i que tardará en anarse'n. Durant la baixada hi han varios punts en que hem de remuntar en escaleta; emprenyador, pero suposso que aquest detall servirá per mantindre aquesta vall resguardada de la plaga del heliesquí!!

Quan arribem al cotxe el termòmetre marque -15ºC. Intento sortir de les botes. La que havía possat dintre el riu s'ha convertit en una especie de motllo de guix, i l'altra té els cordons fets una peça de gel, així que m'haig de possar al cotxe amb les botes i més tard a Viella per fi consegueixo sortir d'elles.

Una nova experiencia aquesta excursió a -17, -20 graus.

Dos observacions:

_Sortir del parking de la Peulla no compense, ens em tingut qu'empassar un pessat flanqueig. Si baixem uns revolts de la carrtera farem una mica més de desnivell pero esquiarem més a gust. I no m'haguessin saltat les pells.

_En lloc de pujar pels barranquets de la capselera del llac es més còmode pujar pel cantó est del llac, sobre tot amb neu fonda.

Bueno, s'auguren felices esquiades durant les properes setmanes. Bòna sort a tots.

Hi vam ser: Raul i Rosa.