Celebrada l´Altitoy 2012

Video del primer dia..... amb imatges, canals i descensos a muerte, pur esquí de muntanya

http://youtu.be/ryDGc3kts8c



Foto: Ferran Bofill i Francesc Gorina

Dissabte es va celebrar una altra edició de cursa d´esquí de muntanya amb centre neuràlgic a Luz-St. Saveur, anomenada Altitoy amb participació de més de 500 participants, la sortida va ser a l´estació d´esquí de Super-Bareges amb 2100 metres de desnivell positiu, la meteo va ser bona i es van poder completar les quatre pujades amb llarguíssimes canals i trams de baixada amb corda i dissipador la neu estava traïdora amb trams de gel amagats, els guanyadors d´aquesta etapa del Ski Club Camprodon van ser Pau Costa i Pere Plana van fer el recorregut en 2h30´ i els últims en mes de sis hores.

El recorregut del primer dia no va ser aquest exactament però si la zona.

Sortida de dissabte
Diumenge les coses van canviar després de nevar tota la nit i seguir nevant durant el diumenge amb acumulacions de mes de 60 cm es va fer un recorregut escurçat amb sortida pels carrers de Luz St-Saveur remuntant per un camí fent 700 metres de desnivell positiu i una baixada curta de 400 metres, aquí la classificació va donar un tomb i es van acabar imposant a la classificació final Miguel Caballero (C. Guardia Civil) i Wilfred Jumere.

En parelles mixtes van guanyar Joan Nadal i Anna Rovira els dos del Club Excursionista de Gràcia en posició 55 de la general, Ferran Bofill va acabar en posisició 39 i Pol Puvill en la 99 amb problemes a les botes Scarpa-Aliens també del CEG.

Zona molt recomanable per fer esquí de muntanya amb neu assegurada pels propers dos mesos això si a 6 hores de Bcn.

Propera cita la Vall Fosca el 18 de Febrer

Sortida a l´esprint pels carrers del poble....

Pic de Tarbesou (2.364 m.) +900 m. S2/S3

Diumenge passat ensumant la neu ens arrivem fins al Tarbesou, endinsat a França a la regió de l'Arièja.

Pel matí perllonguem un plaenter esmorçar per tal que la neu, tan endurida darrerament, es vagi possant a punt.

Sortim amb els esquís desde la estació de Mijanés (1.463 m.) i ja no ens els treurem fins al cim, encara que passarem per sobre la herba en alguns moment i també sobre grans tolls glaçats.

Avancem primer uns 50 m. de desnivell per pistes i després ja ens desviem cap a la dreta en direcció sudoest entrant pel bosc. Arrivem a una clariana i seguim uns cartells indicadors de ruta de raquetes. Travessem el riu per sobre un pont fet de troncs i seguim els indicadors fins a una cabana qu'es trobe en un pla (1.720 m).

Desd'aquí en direcció al Tarbesou, que ja s'aviste, tenim a la dreta una ampla canal. Avui la canal la trobem força glaçada i pujem pel petit espai on li dòne el sol.

Superada la canal es trobe un altre

pla desd'on ens podem dirigir al Tar-

besou, bé per un olla a la dreta i a guanyar la lloma norest, bé per l'esquerra per assolir el coll sudest.

Per arrivar a aquest darrer coll podem anar pel fons de la vall a l'esquerra o més directament per la dreta avançant a mitja alçada. L'Amalia i jo ens ho parlem i decidim anar cada una per una banda i retrobans al coll. Jo vaig pel flanqueig de la dreta i em dono compte que avui no es el més apropiat i al final m'haig de treure els esquís i calçam els grampons ja que les gani- l vetes no poden amb el dur gel.

L'Amalia lluitant durament amb el gel

Del coll al cim passem també per trams fortament gelats qu'ens obliguen a avançar amb molta cura.

Dalt del cim el día está preciós i hi han boniques vistes, veiem estre altres la Dent d'Orlú i els estanys de Bauzeille.

Finalment baixem per on hem pujat. Baixem primer uns 100 m. amb grampons. Després, ja esquiant, estave dur pero el gel ere granulat i s'esquiave disfrutant. Hem passat del esquí "toc-toc-toc-toc" del Tuc dera Salana al esquí "schrrrschrrrrrgssch". No obstant,

a la part final ens trobem a dos amb els qu'hem

coincidit al cim qu'ens diuen qu'han baixat per la

pala central i que no estave molt gelada; probable

ment aquesta ere la millor opció.

Ha estat un bonic día i ho hem passat molt bé, encara que hi hagués gel. Hi em estat: Amalia i Rosa.

Felices esquiades a tots

el vídeo dels dimecres... Val des Dix

Sembla un bon lloc per fer-hi una escapada, al Valais Suïs (autor Gilles Sierro):

Malh de Fishabarrat (2.502m)

Val d'Aran
21 de gener de 2012
+/- 1.225 m, 6h, S3, ***

Les condicions de neu dura i gel viu segueixen dominant als Pirineus. Per tant, seguim buscant solanes on la neu pugui estovar-se mínimament per poder-hi esquiar amb seguretat.

Avui triem el Malh de Fishabarrat, un pic rocós visible des de la carretera del túnel i que domina la feréstega vall del riu Nere. Per pujar-lo, cal donar-li tota la volta pel sud. Aquesta zona és molt solitària i demana bones condicions de neu i mantell estable, tant l'entrada de la vall, molt tancada i exposada a allaus importants i freqüents, com les pales suspeses i de pendent dret del darrer tram de l'ascensió. Per cert, la toponímia que apareix als mapes ICC és força confusa, errònia al nostre entendre.

Prenem la pista d'Horno que ens endinsa cap a la vall de l'arriu Nere. Deixem el cotxe a cota 1.430 m, ja que avançar seria una temeritat pel glaç transparent que cobreix la pista. Iniciem la sortida a peu per la pista fins el Huelh d'Horno i tot seguit pel camí d'estiu. Calcem esquís a cota 1700 m i seguim remuntant l'ombrívola vall del Nere. El terreny és ben rugós, amb grans blocs de pedra i arbusts que amb la poca innivació d'aquest hivern encara no han quedat coberts. Això fa que haguem de caminar uns metres poc abans de trobar l'estanh deth Hòro.

Per fi ens toca el sol i podem contemplar l'enorme Malh des Pois i la resta de muntanyes que tanquen el circ del Nere. Però la nostra fita per avui són les muntanyes amb orientació sud situades al nord de l'estany. Remuntem la Pala deth Hòro amb neu ja primavera, i guanyem la Passada des Neres, un pas molt salvatge, jo diria que només per isards, cap a l'Artiga de Lin. Seguim pujant uns metres per l'aresta en direcció nord-est fins que entrem de ple a la pala sud. Aquí trobem una neu força encrostada amb gel per sota, gens còmode. Calcem grampons i amb el piolet a la mà seguim pujant sense massa complicació fins a un primer cim de 2.510 m, sense topònim al mapa. Aquest cim és el punt més meridional de la Sèrra d'Auba.

Entre la Sèrra d'Auba i el Malh de Fishabarrat descobrim una valleta suspesa i protegida del vent, on la feble nevada de divendres hi ha deixat uns pocs cm de neu fresca (i pols!) que conviden a esquiar. Ens llancem avall poc més de 100 m de desnivell i ràpidament tornem a posar pells per enfilar cap al punt més alt del Malh de Fishabarrat que tanca la valleta per l'est. Els darrers metres els fem amb grampons, el cim és aeri i no s'hi val a badar!

Retornem a un collet entre el Malh de Fishabarrat i el primer cim, i fem un cop d'ull a la pala sud. No és la mateixa de l'ascens però aquí la neu fa millor pinta, més tova i llisa. Iniciem el descens per aquesta pala però amb tendència a la nostra dreta (aquesta pala queda tallada per una barra rocosa!) per rependre la Pala d'Horno i baixar fins l'estany. Desfem l'itinerari de pujada, amb neu crosta que a estones fa encarrilar els esquís i més avall amb neu dura però que deixa clavar els cantells. Descalcem esquís, sorprenentment, al mateix indret que a la pujada i caminem fins el cotxe tot evitant el perillós gel.

Malh des Pois. Remuntant la Pala d'Horno. L'Aneto ben a prop.


Tots dos al primer cim. Capçalera de la vall del Nere. Breu descens, Tuc de Coma-Salies al fons.


Darrers metres del Malh de Fishabarrat. Insòlites vistes del Tuc deth Pòrt de Vielha.
Malh de Fishabarrat a la dreta, vist des dels prats d'Horno.

Bones traces!!

Carles i Montse

el vídeo dels dimecres... una clàssica de la BC

Si us van agradar els dolços somnis de Kari Medig, no us perdeu aquest vídeo, i anem buscant dates al calendari... 

dolços somnis, bones traces!!!

Curs PIEPS sobre "seguretat en muntanya hivernal"

Aquí teniu una valoració sobre el curs promocionat per PIEPS sobre "seguretat en muntanya hivernal" del passat 14 i 15 de gener, dut a terme per l'escola de muntanya Dablam amb seu a la base del refugi La Pleta del Prat, a peu de pistes de l'estació d'esquí de Tavascan.

A aquest curs ha estat convidat tothom que ha comprat algun aparell DVA PIEPS els darrers mesos.

·        Dissabte 14, de 18:00 a 20:00, al refugi La Pleta del Prat.

o        Presentació del material de seguretat, és a dir, DVA ’s (dispositius de víctimes d'allaus), pales i sondes. Va consistir en poder veure i tocar físicament diferents models per poder apreciar els avantatges o no de cada un d'ells, diferenciant entre aspectes de tecnologia i de material. Pel que fa a DVA 's, varem veure d'una, dues i tres antenes. Pel que fa a pales, diferenciació entre les de metall i les de plàstic. Pel que fa a sondes, de diferents consistències i longituds. Molt útil per tenir criteri a l'hora de comprar aquest tipus de material.

o        En el mateix sentit, explicació teòrica sobre el funcionament del material i el protocol d'actuació, pas a pas, en cas d'estar en un accident d'allau. Tot això amb el suport d'una útil presentació PowerPoint.

·        Diumenge 15, de 9:30 a 14:30, en el camp de DVA 's que tenen al marge de l'estació d'esquí. Repàs dels conceptes teòrics tractats el dia anterior, per passar ràpidament a fer les pràctiques.

o        Sonda: Explicació de com portar-la a la motxilla. Pràctica de la forma de desplegament ràpid. Posicionament del cos per a la seva utilització i interessant pràctica en la qual varem tenir l'oportunitat de sondejar a cegues diferents objectes, per tenir consciència de les diferents sensacions que s'experimenten.

o        Pala: Un cop identificada la víctima, lloc on començar a palejar, tècnica de com palejar, de com trencar la neu i de la construcció de la terrassa que et permet acostar-te a la víctima.

o        DVA: Explicació de com portar-la a sobre i repàs dels aspectes tècnics del seu funcionament, per poder entendre millor el que està passant quan l'estem utilitzant. Repàs del protocol de recerca. És important dir que l'estació d'esquí de Tavascan és de les poques que a Catalunya té un camp de DVA 's. És a dir, és una zona gran delimitada que simula l'escenari de recerca de víctimes en una allau, on hi ha enterrats a certa profunditat uns dispositius en forma de placa que simulen víctimes emetent les necessàries senyals per a poder trobar-les. La pràctica consisteix en realitzar per torns la recerca d'una víctima. Després passem a fer recerques de diverses víctimes, que resulta molt interessant ja que pots posar en pràctica la funcionalitat de discriminació de senyals del teu DVA, en cas de tenir-la.

Valoració: Excel·lent! A destacar la professionalitat dels professors de l'escola de muntanya Dablam, així com la seva amabilitat i atenció. Curs molt complet, 100% útil i 100% recomanable. De fet, hauria de ser obligatori. D'altra banda, el refugi La Pleta del Prat està en un entorn bonic i alpí i les persones que el regenten molt amables. Crec que a febrer està previst realitzar un altre curs, així que ja sabeu! I si hi ha bona neu, hi ha recorreguts interessants per realitzar allà mateix, com varem fer nosaltres.

Gonzalo C.

 

Pic de Roca Blanca (2766m)

Pallars Sobirà
14 de gener de 2012
+/-1075m, 4h45, S4*** (S3** sense la canal de la part baixa)




Ja fa dies que la neu molt dura impera arreu dels Pirineus. Busquem remei localitzant sobre el mapa cims orientats a llevant i migdia, que puguin estovar-se i estar en condicions per esquiar sense jugar-s'hi la pell. La cota de neu també limita la tria, aquests dies s'apropa o supera la cota 2000m a les solanes. Aquest és un d'aquells caps de setmana en que val la pena dedicar una mica de temps a preparar bé la sortida malgat, l'estabilitat general del mantell.

Triem el Roca Blanca (Pic de Moredo), sobre el poble d'Alós. Aprofitem la pista solana per pujar fins els 1690m ( 4x4 indispensable). Ni Kankkunen ni Vatanen, deixem el cotxe abans d'endinsar-nos a l'obaga de Pago. Ja tenim el nostre cim al davant, i la seva pala al sol ens enlluerna. És un cim atractiu que ens promet un descens sostingut. Amb els esquís a la motxil·la, creuem el barranc de Moredo i fem dreçera fins el viratge a cota 1916m en que els podem calçar. Sense anar a buscar el barranc de Portiero, ens enfilem per pales a est, millor innivades, i arribem directament a la coma de Gireny (2125m).

Aquí estudiem la ruta a seguir. La part baixa de l'itinerari que ens separa del cim presenta un ressalt més dret i més just de neu. Hi han 2 canals que superen aquest primer tram (a més d'una molt més llarga i sugerent encara més a la dreta). Mig amb esquís, mig a peu, guanyem alçada fent un flanqueig ascendent d'esquerra a dreta que ens deixa sobre la canal de més a l'esquerra. La neu ja s'ha estovat superficialment, i la caiguda en cas de relliscar serà lletja. Per prudència, calcem grampons i superem el segon ressalt fins trobar-nos ja en terreny més fàcil (2325m). Queden ara 450m fins al cim oriental del Roca Blanca, enllaçant pales progressivament més suaus. Ho fem amb ganivetes, però la veritat és que no fa fred i el sol apreta de debò, deixant la neu com una moqueta -tal com dieun els francesos- . Al cim principal s'hi arriba després de crestejar fàcilment per neu i roca, altre cop amb grampons als peus.

Aquest cim és el més alt de tot el massís entre la Noguera Pallaresa i el Port de la Bonaigua. Gaudim de les sensacionals vistes sobre els molts racons d'aquest Pallars tan salvatge. Com sempre, tornarem a casa amb unes quantes entrades noves a la llista de rutes imaginades que esperen el dia per que les puguem anar a descobrir. El descens el farem sense dificultats i guadint de la neu, mig ventada mig transformada, que vist el panorama, ens sap a glòria. El ressalt el superem per la canal que observàvem a la dreta (esquerra pel descens).


Dues vistes del cim Roca Blanca, la segona amb el ressalt a superar. El Montroig al fons.


Pales de bon esquiar sota el cim, i cercant vells coneguts a l'horitzó.


Descens amb neu d'abril. Les Bordes de Lapre.

Bones traces.

Montse i Carles

Pic de la Pala de Jan (2774) - 08 de gener de 2012

cinc màquines i una reserva (jo)

Compte amb la neu! està molt gelada!!

Aprofitant que el vent minvava el diumenge, l'Oriol proposa fer una escapada llampec a Andorra, el lloc triat la Vall de Ransol. El cim, el Pic de la Pala de Jan.

Son les nou, hem arribat a la Tour de Querol on ens trobem tot el grup i continuem camí.

(... i esmorzar? que no esmorza aquesta gent?, només he pres un cafè amb llet abans de sortir de casa!!...)

No podem arribar al final de la vall, però quedem a prop. Deixem el cotxe prop d'un camp que és un llac de glaç. Compte relliscar!

Un contratemps, en Francesc s'ha equivocat de bossa de botes i ha agafat les de pista, intentem si amb el material que porten els del grup, però, no pot ser. Mentre espera que li portin (hi ha que tenen sort, bé la sort és també està aprop per poder-les portar).

La resta anem fent camí, en Francesc, segur que ens agafa.

(prenc un tros de kit-kat, com a mínim menjar alguna cosa...)

 Travessem el pont en molt de compte està gelat i ens enfilem pel bosc buscant trams de neu continua que ens permeti avançar cadascú avançar per on troba pas.

Arribem a l'alçada del refugi, però nos ens hi arribem sinó que anem tirant cap a la dreta per agafar la pala per aquest costat.

(i jo que penso: aquesta gent no esmorza?)

... i esmorzar?! Què començo a defallir!

El canvi de temperatura ha format una capa de gel superficial dur, gel dur que inclús, en ocasions, les ganivetes costaven de clavar. I sobre tot les parts que quedaven a les parts obagues...

Necessito menjar una mica,... decidim aturar-nos en uns roques per fer un mos...

Mentre, veiem que el Francesc ja ha sortit del bosc i amb poc temps estarà amb nosaltres.

Ens posem en marxa, enfilem la pala per la dreta, la neu està durà, compacte, s'ha d'anar en compte.

La vista dalt del cim és magnífica, pel quatre costats. 

Baixem per on hem pujat. La part alta està bé. Gaudim aquesta part.

Anem a buscar el pas de pujada i ens adonem que ens l'hem passat i ens toca desgrimpar un tros, per poder continuar.

Per evitar el bosc de pujada, anem direcció cap a la vall del Sarrera, mentre uns flanquegen cap a la vall, on trobem la neu molt gelada, uns altres descalcem els esquís i baixem, a peu, a buscar el pont.

Un bon dinar preparat per la Neus ens espera a casa del Francesc, (per fi! Un àpat decent.) posa fi a la sortida llampec a Andorra

els agosarats: Oriol, Jaume, Pere, Aniol, Francesc, Anna

Tuc dera Salana, 2.483 mt, diumenge 8 de gener

Aquest diumenge passar vam pujar al Tuc dera Salana (vall d'Arán), desd'els banys de Tredós.

Arribem en cotxe fins als parking (1.700 mt), desd'allí mateix calcem els esquís. Seguim una estona la pista tallant alguns revolts pels prats i després ja ens dirigim en direcció oest cap al Pletiu de la Salana.

La pluja i el vent han fet la seva feina i el cim está com un polo de gel, així que calcem grampons per guanya'l; a la baixada esquí "toc-toc-toc-toc". Més endevant ens curtim en tècnica gel-costra i només a la última tercera part ens deixe esquíar com a persones.

Per la tarde i per estirar una mica més les cames pujo al llac de Bessiverri (1.955 mt.) a guaitar com está per aquí de neu i a gaudir d'aquest preciós racó del Pirineu. Amb gran sorpresa em trobo amb gran quantitat de gel al camí, a la part superior, tan es així que m'haig de calçar els grampons per puguer proseguir. I aquí os envío una foto tècnicament imperfecta pero que reflexe la bellesa del lloc.

Molt gel i poca neu, els esquís per calça'ls més amunt del llac. La magnífica travessa vall de Bessiberi- Tossal del Molar Gran- Conangles aurá d'esperar. Pero no desespero.

Activitat realitzada per Rosa amb els amics Agustí i Andreu del Centre Excursionista de Lleida.

el vídeo dels dimecres... la Lauziere

by Carles Perera, i que la força us acompanyi! (piulada)

Circular al Pic de Rosari (2608 m)

Val d'Aran, 7 de gener de 2012
5h30, +/- 948 m, S2, **

Sortim de l'Orri (1860, -5ºC) en direcció al Circ de Baciver gairebé entre multituds, diversos grups d'entre 6 i 10 persones seguim la mateixa direcció però amb objectius diversos. Un cop deixem enrere el bosc trobem una neu molt glaçada amb clapes de neu ventada.

Arribats al circ enfilem cap el Pic del Rosari remuntant la Collada dels Estanys del Rosari, a la pujada no posem ganivetes, el grup que ens precedeix ha deixat traces a la neu dura. Al coll calcem grampons i carreguem esquís fins el cim.

Iniciem el descens cap a l'estany de Gabarrea amb neu ventada prou bona, més avall neu dura i després comença l'esquí sobre gel, afortunadament trobem clapes de neu ventada en les que podem fer girs amb més seguretat.

En el darrer replà abans de l'estany (2200), ganyipem i posem pells i ganivetes per remuntar fins la Forqueta d'Àrreu. Cal superar un curt ressalt més pendent on hi trobem glaç de fusió en estat pur, la meitat del grup calça grampons i segueix així fins la Forqueta, la resta ho fa amb ganivetes i sense alces, per poder clavar la ganiveta sencera. Arribem plegats a la Forqueta (2400), alguns baixen pel costat oposat amb grampons, la resta posen esquís, la neu és com un vidre en la diagonal per retornar al circ de Baciver. Baixem una pala amb neu no tan dura i flanquegem en direcció a les traces de pujada. Descens fins a l'Orri per les traces amb neu tan trillada que es deixa esquiar prou bé.



Algú diu: La única neu dolenta és la que no hi és.

Montse, Neus, Blai, Kike, Bernat i Jordi G.

Bones traces, quan arribi la bona neu!