Pic de Roca Blanca (2766m)

Pallars Sobirà
14 de gener de 2012
+/-1075m, 4h45, S4*** (S3** sense la canal de la part baixa)




Ja fa dies que la neu molt dura impera arreu dels Pirineus. Busquem remei localitzant sobre el mapa cims orientats a llevant i migdia, que puguin estovar-se i estar en condicions per esquiar sense jugar-s'hi la pell. La cota de neu també limita la tria, aquests dies s'apropa o supera la cota 2000m a les solanes. Aquest és un d'aquells caps de setmana en que val la pena dedicar una mica de temps a preparar bé la sortida malgat, l'estabilitat general del mantell.

Triem el Roca Blanca (Pic de Moredo), sobre el poble d'Alós. Aprofitem la pista solana per pujar fins els 1690m ( 4x4 indispensable). Ni Kankkunen ni Vatanen, deixem el cotxe abans d'endinsar-nos a l'obaga de Pago. Ja tenim el nostre cim al davant, i la seva pala al sol ens enlluerna. És un cim atractiu que ens promet un descens sostingut. Amb els esquís a la motxil·la, creuem el barranc de Moredo i fem dreçera fins el viratge a cota 1916m en que els podem calçar. Sense anar a buscar el barranc de Portiero, ens enfilem per pales a est, millor innivades, i arribem directament a la coma de Gireny (2125m).

Aquí estudiem la ruta a seguir. La part baixa de l'itinerari que ens separa del cim presenta un ressalt més dret i més just de neu. Hi han 2 canals que superen aquest primer tram (a més d'una molt més llarga i sugerent encara més a la dreta). Mig amb esquís, mig a peu, guanyem alçada fent un flanqueig ascendent d'esquerra a dreta que ens deixa sobre la canal de més a l'esquerra. La neu ja s'ha estovat superficialment, i la caiguda en cas de relliscar serà lletja. Per prudència, calcem grampons i superem el segon ressalt fins trobar-nos ja en terreny més fàcil (2325m). Queden ara 450m fins al cim oriental del Roca Blanca, enllaçant pales progressivament més suaus. Ho fem amb ganivetes, però la veritat és que no fa fred i el sol apreta de debò, deixant la neu com una moqueta -tal com dieun els francesos- . Al cim principal s'hi arriba després de crestejar fàcilment per neu i roca, altre cop amb grampons als peus.

Aquest cim és el més alt de tot el massís entre la Noguera Pallaresa i el Port de la Bonaigua. Gaudim de les sensacionals vistes sobre els molts racons d'aquest Pallars tan salvatge. Com sempre, tornarem a casa amb unes quantes entrades noves a la llista de rutes imaginades que esperen el dia per que les puguem anar a descobrir. El descens el farem sense dificultats i guadint de la neu, mig ventada mig transformada, que vist el panorama, ens sap a glòria. El ressalt el superem per la canal que observàvem a la dreta (esquerra pel descens).


Dues vistes del cim Roca Blanca, la segona amb el ressalt a superar. El Montroig al fons.


Pales de bon esquiar sota el cim, i cercant vells coneguts a l'horitzó.


Descens amb neu d'abril. Les Bordes de Lapre.

Bones traces.

Montse i Carles