Travessa del massís d'Ordesa

Volta clàssica a través d'un dels massissos amb més personalitat dels Pirineus. 3 dies de travessa, amb inici i final a Gavarnie, visitant les diferents vessants, valls i cims d'Ordesa. Quantes vistes de postal hem acumulat cada dia! Bon temps i bones condicions. Aquí ve un resum.

dissabte 24 d'abril, 1er dia
Gavarnie (1375m) - Hourquette d'Alans (2430m) - Circ d'Estaubé - Bretxa Tucarroya (2666m) - Grand Astazou (3071m) - Ref. Tucarroya.
9h, +2170m/-915m, ***

Sortim de Gavarnie a peu i calcem els esquis al Refugi d'Espuguettes. Triem l'Hourquette d'Alans, tot i que la de la Palla potser hagués estat millor opció, per vistes, ambient i menor desnivell acumulat. Descens cap al circ d'Estaubé amb neu molt transformada ja a les 10h. Restes de grans allaus en tot el flanqueig del Pic Rouge de Pailla. Canal de Tucarroya amb grampons. Purgues intermitents des de bon matí. Trobem el refugi de Tucarroya cobert de neu, com era d'esperar. Ambient pirineista genuí, tant auster com autèntic, amb gel contra les parets interiors.

Descarreguem pes i sortim cap als Astazous. Itinerari segur si ens mantenim apartats de la cresta Tucarroya - Astazou. Cap traça recent al balcó de Pineta. Coll de Swan i crestegem cap al cim. Ràpid retorn i a gaudir del sol i la terrassa del refugi. Compartim la tarda amb un grup de 4 francesos, als que se sumen 3 bascos que arriben de nit, tots des del vessant nord.

diumenge 25 d'abril, 2n dia
Ref. Tucarroya - coll del Cilindre - Mont Perdut (3355m) - Pic del Marboré (3248m) - Ref. de Gòriz (2160m)

8h, +1275m /-1685m, ***

Tornem a iniciar el dia pel vols de les 7, amb els primer rajos del sol als cims. Comencem amb grampons per baixar de la bretxa. Els tornem a posar aviat per superar la barra que ens separa de la glacera de la nord del Perdut. Canal evident de neu, curt tram a peu, sense dificultats ni rimaia (encara). Fem el coll del Cilindre amb els esquis als peus i el sol al clatell. Grampons de nou per baixar al llac gelat i esquis fins a l' escupidera. Altre cop grampons fins al cim, amb bona traça de Sant Jordi (festiu a l'Aragó).

Gaudim de les vistes mentre els bascos del refugi surten de la cara nord clàssica. Llàstima no puguem veure com la baixaran amb els esquís de telemark als peus (costa de creure!) Nosaltres fem via, que encara volem fer el Marboré. Flanquegem el cilindre per una vira a cota 3000 aproximadament, i acabem baixant a cercar la traça que puja al cim des de Góriz. Creuem els darrers esquiadors que retornen del cim i ens tornem a quedar sols. Boniques vistes del circ de Gavarnie entre boires que van passant.

Descens encara en bones condicions fins la proximitat del refugi, on la neu ja és sopa, sopa, sopa. Passem la tarda reposant i prenent el sol en companyia de la Marta, Dani, l'Alex i el Josep M.

Dilluns 26 d’abril, 3er dia

Ref. Góriz – Collado de Millaris – Collado del Descargador – Gruta de Casteret – Taillón (3144m) – Bretxa de Rolando – Coll de Sarradets – Vallée des Pouey Aspé – Gavarnie.

8h, +1125m/-1930m, **

El darrer dia és el més relaxat, i ens ho agafem amb calma. És dilluns i amb prou feines creuarem algun esquiador vora la bretxa. De pujada, ens desviem per treure el cap sobre Cotatuero, i visitem també la gruta de Casteret, amb una impressionant bauma amb vistes a la bretxa de Rolando. Avui tampoc ens escapem dels grampons i els calcem en algun breu tram de baixada. La resta de l’ascensió fins al cim del Taillon no té dificultats. Vistes i més vistes, repassem des de la distancia els cims i valls visitats i per visitar encara.

Descens cap a la bretxa a la que arribem amb algun curt tram amb escaleta. Seguim cap al coll de Sarradets i continuem fins el fons de la vall de Pouey Aspé sense fer cas a les traces que flanquegen cap al coll de Bujaruelo. És un llarg descens encadenant pales que fem a poc a poc per dosificar les cames. La neu aquí ja té pressa per ser aigua. Esquiem fins al riu (1850m) i caminem fins el poble tot gaudint de les vistes i de la primavera indissimulable. Un cop a Gavarnie, birres i dinar de celebració tot admirant aquestes muntanyes incomparables.

Bones traces de primavera.

Montse i Carles.

el vídeo dels dimecres... Uinta Spring Skiing

Aquest vídeo és de fa just un any, filmat a les muntanyes de Uinta (Utha, EEUU). Bona llum, bona edició i bones traces!

(autor Ian Provo)

Tots contents a Cambre d'Ase

Diumenge 26 d'abril de 2010
Desnivell: ±1061 m
Ascensió del corredor Vermicelle (250 m, PD): tots.
Cim de Cambre d'Ase i descens pel corredor Nord (250 m, 3.3): Eli, Gemma, Roger i Santi.
Descens pel corredor Vermicelle (250 m, 4.3 E1): Jordi G.

Circ de Cambre d'Ase, en verd corredor Nord, en vermell Vermicelle.

Sortim del parking de les pistes de Sant Pere dels Forcats (1640 m), hi ha neu a la pista de més cap a l'est, pugem uns centenars de metres amb pells però la neu s'acaba, aquí només hi ha herba i gairebé tots carreguem esquís.

Amb bon humor i ironia, es repeteixen les frases "la proposta la vas fer tú" i "a partir d'ara, hi ha neu contínua", tot i que no sigui veritat. La moral del grup no sembla gaire alta, tornem a calçar esquís per sobre dels 2000 m, un cop hem superat el desnivell de l'estació. Hi ha dubtes sobre l'activitat proposada però finalment la decisió és ferma: tots cap al Vermicelle! Calcem crampons i cap amunt, fa dies que no neva i hi ha una traça perfecte fins al cim de l’estret corredor flanquejat per parets verticals de roca. Sortim de la canal i veiem satisfacció en el rostre de qui tenia dubtes de si sí o si no, si tot es posar-s’hi!

El grup segueix la carena en direcció al cim del Cambre d'Ase (2711 m), no hi ha prou neu per anar-hi amb esquís i es fa tard. L'escindit del grup calça esquís i Vermicelle cap avall, 50º a la part alta i segueix a 40º-45º fins la base, això és estret, això està dret i a sobre ple de forats de la traça, però salt rera salt, amb tranquilitat i concentració, la canal es deixa baixar.

Pels que han fet cim, els queda el descens del corredor Nord, pendent de 30-35º amb 40º a la part alta. Amb els dubtes dissipats, tot@s baixen la canal amb bona neu primavera a la part alta, una mica pesada a la pala de sota la canal i amb grans somriures pels reptes superats.

Apurant pales per la dreta orogràfica del circ, gaudim de neu primavera de la que es deixa fer, fins que toca carregar esquís de nou fins a les clapes de la pista, ja aprop de la base de l'estació.

I tots contents per haver pujat el Vermicelle i haver baixat cadascu per la canal que volia, ens hem guanyat un bon dinar.

Bones traces de pendent !

Grand Pic de Peterneille (2.764 m) 18-04-2010

Desnivell: +/- 1.000 m
Horari pujada: 2 hores 45 m
Horari baixada fins a Pont d'Espagne : unes 4 hores passant pel refugi Wallon

activitat realitzada per Raimon i Marc

Sortim a quarts de set del refugi en direcció Nord, seguint el mateix itinerari de pujada cap al Pic de l'Affron, però a poc metrews del cim el voltem pel vessant Est.

Entrem en un mar de divisòries amb neu per estenar i molt ben assentada. Ens dirigim cap el Coll de Petereneille, on deixem els esquís i calcem grampons per superar els últims metres.

El dia és immillorable i la neu, tot i el solet, es manté dura, massa i tot.
Baixem uns metres i ens aturem a esmorzar mentre es prepara la neu a les pales de la vall de la Badete, on les pales ens ofereixen un descens boníssim. Cal tenir amb compte la opció de pujar el Chapeau d'Espagne, que ens oferiria una pala Oest força guapa, tot i que a l'hora que baixem encara deu estar com un vidre.

Passem pel refugi i cap a Pont d'Espagne. Mirarem d'arribar a la Vall d'Aran per desfer una mica de camí, ja que per Bielsa ho tenim pelut perque el túnel està tancat. Shit!

Pic de Cambalès (2.965 m) 17-04-2010

Desnivell: +/- 1.170
Durada: 6 hores
activitat realitzada per Raimon i Marc

Sortim del refugi Wallon en direcció Oest i comencem malament. Seguim les indicacions del llibre de les 150 ascensions i ens emboliquem pel mig del bosc. El millor de tot és qie a l'altra vessant el camí sembla d'allò més evident. Finalment, creuem un parell de riuets fent trial i agafem la traça bona cap als llacs d'Opale. Aquí comencem a descobrirl una vall extraordinària amb bones pales. Ens enfilem a la Crete de Cambalès i seguim fins el Col d'Aragon. A partir d'aquí la neu és dura, però amb ganivetes arribem gairebé fins el cim.

Aprofitem que el dia és espectacular i ens refem durant una bona estona, esperant que s'estovi la neu una miqueta per poder disfrutar de la meravellosa pala Sud. El més sorprenent és que la neu es manté esquiable durant tot el recorregut i el descens s'aprofita "de cap a rap!".
Des del cim grans vistes sobre els Picos del Infierno.

Pic de l'Affron (2.567 m) des de Pont d'Espagne 16-04-2010

Fins el Refugi Wallon
Desnivell: +440 / -80
Temps: 2 hores 15 min
Estat de la neu: sense neu fins al refugi (1.865 m)

Del Refugi Wallon al Pic de l'Affron
Desnivell: +/- 725 m
Temps: 3 hores

activitat realitzada per Raimon i Marc

El primer de quatre dies d'escaqueig sortim d'Argeles cap a Pont d'Espagne on deixem el cotxe. Esquís i botes a l'esquena i a caminar fins al refugi Wallon, on fem una paradeta per carregar piles i descarregar una mica la motxilla. Ens informem una mica i busquem un objectiu no massa dur per començar a foquejar. Es tracta d'un cim poc important però centrat a la zona que venim a visitar i que ens permetrà fer-nos una idea del que ens espera.. Des de dalt, grans vistes de La Gran Facha, Petit Facha, Pene d'Aragon, Vignemale, Peterneille... Fem la baixada amb neu abundant ja bastant transformada però es deixa fer.

Pic de Pallassos (2.772m) per la vall de Manyanet

25/04/2010
Dificultat: F/*
Desnivell: +/- 1150m
Horari: 4h 30m
Estat de la neu: primavera transformada, dura a la part alta i aigueta a la cota baixa.
Joan Manel C, Manel C, Ricard M.

Aquesta temporada hem pujat per la vall de Filià i per la vall de Boí, per tant ens quedava provar la vall del mig, la vall de Manyanet.










L'accés es fa per la carretera de la Pobla de Segur al port de Perbes, abans d'arribar al port trobem un trencall a la dreta que ens porta a Xerallo, les Esglèsies, Manyanet, etc.

Hem sopat i dormit a Casa Batlle, a les Esglèsies, lloc recomanable pel tracte, pel menjar i per l'entorn.

Manyanet és el darrer poble de la vall, la carretera deixa de ser asfaltada uns 3km abans del poble. Passat el poble la pista enpitjora, però permet el pas a vehicles normals. Aproximadament a 2'5km de Manyanet trobem una congesta que barra el pas (1.635m), a partir d'aquí cal continuar a peu.

Itinerari: La pista puja suaument i fem uns 300m de desnivell fins el punt on ens podem calçar els esquís (2'5km), just abans cal creuar una congesta, sense dubte el pas més difícil de tota l'excursió. En cas de caiguda, directes al riu engorjat...

Continuem pel fons de la vall, que puja suaument, fins a la cota 2.350m des d'on pujarem per amples pales girant primer cap a l'est i després cap al sud, per pujar a la carena del cim que assolirem sense dificultats amb els esquís als peus.

Des del cim, magnífica vista de l'entorn. I el descens el fem gaudint d'aquesta neu primavera que es deixa fer una bona traça.

Potser un xic més aviat de la temporada es troba neu a la pista tot deixant el cotxe al mateix indret, caldrà esbrinar-ho.



Pensant en el debat sobre on ubicar un nou refugi vibac, potser ara em decanto més per la vall de Manyanet. Tot i que no soluciona la llunyania dels refugis de la Colomina i Estany Llong, potser es pot combinar amb la veïna Cabana de Filià.

Bones traces.Més fotos a Pasdeguia

Pic pala Ginebrell, Pica Cervi de Durro 2.650m

Diumenge, 18 d'abril de 2010

Pic de la Pala de Ginebrell (2.320m), Pica del Cerví de Durro (2.650m), Bony de l'Aigua Blanca (2.587m)

Desnivell: +/-800m
Horari: 3h 30m

Ricard M, Manel C, Carme M, i Pere-Joan B

Teòricament havia de fer mal temps al pìrineu aquest diumenge, així hem pensat que el millor que podem fer és anar a Boí on les pilones i les multicolors indicacions ens guiaran en la boira.

Mal temps?! Avui fa un dia molt millor que el d'ahir!!! però a hores d'ara seguim amb el previst, no fos cas que entrés el mal temps anunciat...

Ens decidim per la Pica del Cerví de Durro. Abans però pugem a un esplèndid mirador com és el Pic de la Pala del Ginebrell. Té una alçada molt modesta però el fet d'estar avançat a la vall fa que tingui una vista espectacular, sobretot cap al cim que volem pujar i el veí Corrunco de Durro on s'hi veu molta, però molta neu.

Seguim per la cresta fina i nevada...que a mida que t'hi apropes veus que no és cresta ni fina. Però si que és una carena bastant dreta i prou ample com per pujar-hi fent llaçades i sense cap problema. Així arribem al cim amb els esquís als peus. Les boires entren pel Sud i això ens fa renunciar a tirar cap al Cap dels Vedats d'Erta des d'on volíem baixar per les pales que donen cap a Durro. També renunciem a la Pica del Cerví. A part de les boires que entren i surten també s'hi veu massa neu i ens sembla que hi podem trobar problemes. Així fem una baixada fenomenal per la pala Sud. Quan arribem al coll on ens cal girar al Nord, resulta que ens ho hem passat tant bé que tornem a posar pells i tirem amunt en direcció Sud-Est. Seguim unes traces però... de cop i volta s'acaben en un collet que no té continuïtat. Al darrera hi ha un bon estimball. Doncs fora pells i ara si! Una pala verge i ben dreta i carregada de neu de la millor qualitat i avall!!!!!

Amb el mal temps encara per arribar (Em sembla que el temps no té Internet i mai sap quan ha de venir!) tornem cap a casa sense córrer i sense preses i arribant quan tot just son poc més de les cinc.

Un cap de setmana d'aquells que et mantenen ben enganxat a les fustes... però això s'acaba!... o potser encara no.

Fotos: Pere Joan


Bones traces