Pic pala Ginebrell, Pica Cervi de Durro 2.650m

Diumenge, 18 d'abril de 2010

Pic de la Pala de Ginebrell (2.320m), Pica del Cerví de Durro (2.650m), Bony de l'Aigua Blanca (2.587m)

Desnivell: +/-800m
Horari: 3h 30m

Ricard M, Manel C, Carme M, i Pere-Joan B

Teòricament havia de fer mal temps al pìrineu aquest diumenge, així hem pensat que el millor que podem fer és anar a Boí on les pilones i les multicolors indicacions ens guiaran en la boira.

Mal temps?! Avui fa un dia molt millor que el d'ahir!!! però a hores d'ara seguim amb el previst, no fos cas que entrés el mal temps anunciat...

Ens decidim per la Pica del Cerví de Durro. Abans però pugem a un esplèndid mirador com és el Pic de la Pala del Ginebrell. Té una alçada molt modesta però el fet d'estar avançat a la vall fa que tingui una vista espectacular, sobretot cap al cim que volem pujar i el veí Corrunco de Durro on s'hi veu molta, però molta neu.

Seguim per la cresta fina i nevada...que a mida que t'hi apropes veus que no és cresta ni fina. Però si que és una carena bastant dreta i prou ample com per pujar-hi fent llaçades i sense cap problema. Així arribem al cim amb els esquís als peus. Les boires entren pel Sud i això ens fa renunciar a tirar cap al Cap dels Vedats d'Erta des d'on volíem baixar per les pales que donen cap a Durro. També renunciem a la Pica del Cerví. A part de les boires que entren i surten també s'hi veu massa neu i ens sembla que hi podem trobar problemes. Així fem una baixada fenomenal per la pala Sud. Quan arribem al coll on ens cal girar al Nord, resulta que ens ho hem passat tant bé que tornem a posar pells i tirem amunt en direcció Sud-Est. Seguim unes traces però... de cop i volta s'acaben en un collet que no té continuïtat. Al darrera hi ha un bon estimball. Doncs fora pells i ara si! Una pala verge i ben dreta i carregada de neu de la millor qualitat i avall!!!!!

Amb el mal temps encara per arribar (Em sembla que el temps no té Internet i mai sap quan ha de venir!) tornem cap a casa sense córrer i sense preses i arribant quan tot just son poc més de les cinc.

Un cap de setmana d'aquells que et mantenen ben enganxat a les fustes... però això s'acaba!... o potser encara no.

Fotos: Pere Joan


Bones traces