Pàgines

9 de març 2009

Torre d'Eina (2.850 m) amb esquís


Una nova ascensió d'esquí de muntanya, molt treballada i intensa. Hem sortit de casa a les 5 del matí i poc després de les 8 arribàvem a Sant Pere dels Forcats. Des d'aquí comença una llarga caminada per unes pistes forestals amb molta neu i sense traça, que ens ha portat fins a la vall de Planés. Aquí hem esmorzat i, un cop recuperades les forces, hem seguit l'ascensió per la vall de Planès; primer una bucòlica passejada entre el bosc i després una dreta pujada fins a l'indret conegut com Sot de la Conca. Aquest indret, tal com ja advertia la ressenya que portàvem, ens ha impressionat. És un petit circ d'aspecte inexpugnable, tancat pel pic del Boc, la Torre d'en Xillén, els pics de la Conca, i la pròpia Torre d'Eina. Per acabar de completar el quadre, la muntanya presentava la cicatriu d'una allau de placa que havia lliscat per un pendent deixant en el fons del circ un amuntegament de blocs. Després d'un moment de desconcert hem estudiat la situació i hem decidit atacar la gran canal que porta a la carena pel seu marge dret, pel lloc més protegit de les possibles allaus. Més amunt hem seguit pel centre de la canal, estreta, dreta i obligada, que hem superat amb força dificultat però amb els esquís als peus fins a la carena cimera. Des d'aquí, ja sense tanta dificultat, hem pujat fins al cim de la Torre d'Eina (2.850 m), des d'on hem pogut gaudir d'un gran panorama de tot el Pirineu Oriental.
Era ja una mica tard, i el retorn pel camí de pujada era molt llarg i embolicat, especialment per la canal de baixada i el retorn per la pista des del fons de la vall de Planès fins a Sant Pere dels Forcats, de manera que hem decidit baixar per la vall d'Eina, molt més esquiable, que ja coneixíem de la nostra ascensió al pic d'Eina per aquesta vall l'any 2006. Hem baixat sense problemes, ja que en el camí del bosc, al final de la vall, hi havia força neu i es podia esquiar bé, i hem arribat a Eina. Només quedava anar a recuperar el cotxe a Sant Pere dels Forcats, però hem tingut la sort que un amable automobilista francès ha portat el nostre conductor fins allà.
Podeu veure un l'àlbum de la sortida clicant aquí. També teniu aquí un petit vídeo.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada