Avui hem començat a pujar a les 8 del matí, conscients que tota l'enforcadura té orientació Est i que el dia promet ser del tot primaveral. Arribant la vista promet.
Hem fet bé, perque en sortir del bosc el sol apreta de valent. Pugem seguint el rastre d'un altre parell de matiners, l'Ós està una mica tocat pels efectes del frenadol, però amb la suada es va refent i se'n va a la caça dels capdavanters.
La neu és canviant, sobretot arribant a l'enforcadura on el vent ha deixat una placa fineta que es va deixant anar amb la caloreta.
En un atac d'optimisme em poso els esquís a l'esquena i els pujo fins al cim, pensant que el descens és possible i deixant-me emportar per un record llunyà en que ho vaig trobar en millors condicions.
Arribem al cim en 2hores 40 minuts (920 metres desnivell), ens fotem l'entrepà i a córrer, abans que la neu es transformi gaire més i la baixada es converteixi en un infern pels genolls operats.
La baixada es complica amb els canvis de neu crosta als costats més obacs, a placa en l'inici de l'enforcadura, a taco de neu primavera cada vegada més dangerous, però tot i això ha valgut la pena. Un parell de birres al refugi i cap a casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada