Cap de setmana d'aventura al Pallars Sobirà, 14-15/03/2009

Rafael, Xesco, Àngel, Txetxo, Gemma, Edu (les fotos són seves) i Marina

Pic de la Coma del Forn 2683 m

El nostre objectiu era anar a dormir al refugi lliure del Mont Roig i per fer-ho rodó volíem pujar primer al Ventolau i així fer una bonica circular, plena de màgia....





El dia ja no comença massa bé, tenim un malentès de cotxes i sortim tard, massa tard, la neu ja ha transformat i a més a més n'hi ha uns quants que van sense esquís. La progressió pel barranc de la Coma del Forn es fa realment lenta, el sol apreta i la neu cada vegada és més sopa. Abans d'arribar a dalt del barranc ens desviem a la dreta per agafar les roques i així evitar la gran acumulació de neu que hi ha a la pala final. Grimpem amb els esquís a l'esquena i arribem a un collet des d'on es veu l'imponent Ventolau. Sembla que aquí la neu està millor i volem enfilar cap a la carena per evitar la pala del cim a aquelles hores i amb aquella solana..... però en un atac de bon seny i veient l'hora i que la neu continua igual de malement ens replantagem la sortida.








El nou objentiu és el pic de la Coma del Forn. Ens dirigim cap el coll del Forn i abans d'arribar-hi ens desviem a l'esquerra per una canal que ens durà directament a l'avantcim, de nou esquís a l'esquena i grampons per superar el tram final.



Arribem al cim a les 17h i ja només ens queda baixar per la ruta normal fins al Refugi de la Pleta del Prat. Per sort tot, la neu ens respecta a la part alta i es manté esquiable, a cotes baixes la cosa canvia i fem el que podem en ¡mig d'aquella pastarada!!!

Pic de Campirme 2633 m




L'endemà sortim ben d'hora per no trobar-nos amb els problemes dle dia anterior, pujem per la pista d'esquí abans de que obrin els remuntadors i des del final enfilem cap el coll de la Cima. Ja que hi som, i la veritat per despistats, fem la Tuca d ela cima. Tornem enrere i agafem el camí que ara sí ens portarà al Campirme sense més dificultats.







Avui ho hem fet bé, és d'hora i potser podem fer una bona circular baixant fins els estanys de Campirme per finalment anar a trobar les pistes d'esquí de fons. Total que comencem a baixar per la pala sud-est i ràpidament ens adonem que ahir sí que havíem trobat bona neu!!! La neu està totalment transformada i francament pitjor que a finals de temporada.... hem d'escapar ràpidament d'aquesta pala!!! Fem un flanqueig llarguíssim per anar a trobar una aresta de roques. Per enèssima vegada, carreguem els esquís a l'esquena i grimpem fins a la carena. Aquesta grimparda, una d'aquelles entretingudes, la veritat és que ens ha sortit bé :) (no hi ha com ser optimista). Un cop dalt remuntem de nou fins el cim i ara sí baixem per l'Estany del Diable on trobem zones amb molt bona neu, neu primavera de la bona i fins i tot algun tram de neu pols.






En definitiva un cap de setmana, on sense voler-ho, han sortit dues circular ben boniques en un dels paissatges més bonics del Pirineu.

Bones traces!!