Piada - 1a Sortida Curs EM 2006, 28 i 29/01/2006

16 participants

Pocs metres de desnivell però moltes “palades” de neu!

Aquest any ja hem fet el “cupo” de conducció en neu, i les pràctiques accelerades de posar i treure cadenes...

Sortim dissabte a les 6 del matí fugint de la llevantada cap a la Val d’Aran. Una trucada al “servei” català de trànsit ens garanteix que l’autopista a Lleida està neta i que cap problema més amunt... la veritat és que ja a Vilafranca sembla que la sortida serà d’esquí d’autopista enlloc de muntanya...

Tornar enrera ja sembla més imprudent que el que hem fet fins ara i cap a la una ens plantem a la boca sud del túnel de Viella. Neva. Neva des de que hem sortit de casa...

Però no volem trencar la tradició dels nostres cursos i ens posem a treballar: ajustar fixacions, posar pells, connectar ARVAs, el control, i una plàcida passejada d’unes hores (a 5 sota zero) per la Pleta de Molieres, fent pràctiques d’obrir traça profunda, voltes maria i un parell de simulacres d’allau i recerca amb ARVAs.

A l’Alberg Era Lana d’Es Bordes fem una xerrada d’allaus i projectem fotos (Manel, com que et vas adormir, t’adjunto al final el protocol d’actuació en cas d’allau..). Mentre dormim cauen dos pams de neu...

Al matí passem una bona estona obrint traça... pels cotxes: pales amortitzades! Iniciem la tornada que és blanca! Fins i tot el Bar Sport de Bellcaire on berenem sembla el local d’una penya del Barça ...a Finlàndia.

Cap de setmana blanc, on hem esquiat poc però que ens garanteix molta, molta neu per a les properes sortides, i una nova cantera de cegesquiadors de muntanya!

Bones traces!!!

Protocol d’actuació en cas d’allau:

... la víctima s'ha de treure de la neu el més aviat possible així que:

- Un membre del grup es situa en una posició segura i vigila que no caigui cap altra allau, fa recompte de tots els membres del grup i intenta esbrinar quants falten.

- La resta del grup posa els ARVA en posició de recepció (TOTS !!!).

- Es començarà la recerca a partir del punt on ha desaparegut la víctima.

- No es pot perdre temps en anar a buscar ajut fins que s'hagin localitzat les víctimes.

La recerca amb ARVA d'una persona enterrada es fa en tres temps:

1- En primer lloc es busca una primera senyal, cobrint tota la superfície de l'allau

2- En segon lloc la persona que busca s'apropa a la víctima al voltant d'uns dos metres

3- En tercer lloc es troba el punt exacte on està la persona enterrada amb l'ajut de la sonda

Hem localitzat a la víctima:

- Un cop localitzada la víctima ens disposem a treure-la de la neu i procedir els primers auxilis (Veure medicina de muntanya).

- Atenció, podem estar davant d’una víctima en estat de shock.

-Per desenterrar la víctima caldrà procedir amb la pala i amb compte de no ferir-la.
Quan arribeu a tocar la víctima, continueu el procés per treure tota la neu que la cobreix, no intenteu treure-la estirant el cos.

Piada - Pic de Canal Roya 2347m - 21/01/2006

Enviat per Joan G.

Vàrem iniciar l'excursió des de l'aparcament que hi ha vora la cabana de l'Araille, després de passar el coll del Portalet, amb la espectacular vista del Midi. Prenem direcció NO per un terreny sense grans pujades, deixem a l'esquerra una penya rocallosa, el Pène de la Glère, i finalment una pujadeta un xic més costeruda mena al cap de munt del Canal Roya(2.347 m.).

Dia esplèndid i magnífiques vistes de muntanyes de renom:Midi d'Osau, Balaitús, Arriel,....

Vàrem seguir la cresta sense complicacions en direcció E amb els esquís a l'esquena passant per alguns cims de poca importància fins a arribar a un coll abans del Pic d'Aneu i iniciarem el descens vers el cotxe. El dia era esplèndid però la neu......, la neu tenia una crosta gruixuda que ens obligava a baixar fent volta maria tret d'algun gir més o menys controlat. Avançaven més els qui anaven a peu amb raquetes que no pas nosaltres, així que no vàrem gaudir gens de la baixada.

El dia següent vàrem decidir anar a passar el dia esquiant a les pistes. La neu estava d'allò més be.

Joan

Piada Vall de Rialb i Pic del Port de Siguer 2637m - 22/01/2006

Enviat per pasdeguia.

Integrants: Manel, Peter, Kristin, Imma i Ricard

Zona: Andorra Àrea: El Serrat

Desnivell de pujada: 1240m

Desnivell de baixada: 1240m

Horari total: 7h

Dificultat: PD S3

Estat de la neu: dura a trams gelada

Temps: assoleiat amb vent fluix del nord

Bonica excursió per la vall de Rialb amb una petita incursió a l'Arieja. Hem dormit dissabte a Sispony i diumenge hem iniciat la ruta a les 9h.

Itinerari: Aparcament vall de Rialb, El Serrat. 1790m - Port de Siguer 2364m -Estany Blau 2200m - Coll de Thoumasset 2435m - Estany Blau 2200m - Portde Siguer 2364m - Pic del Port de Siguer 2637m Port de Siguer 2364m - Aparcament vall de Rialb 1790m.

Sortim de Bcn dissabte vespre per anar a Andorra. Sopem i dormim al'Alberg de Sispony-bon servei per pocs diners, ja sabem on retirarse quan toca ;).

El diumenge al matí, agafem la CG3 passant per LaMassana on haviem quedat amb l'Imma. Ens agrupem, passem per el Serrat i seguim fins el parquing del Pont de Rialb on deixem les cotxes i ens calcem els esquís.

Sobre les 9 iniciem la pujada travessant uns petits bosques i seguim amb pendent suau pel Vall de Rialb. Deixem enrera el Refugi i seguim el cami amb el Pic de FontBlanca davant nostre. Aviat girem cap a la dreta i de seguida guanyem alçaria, la neu gelada obligue a posarse les ganivetes. Arribem alPort de Siguer i disfrutem de una preciosa vista cap a França, a l'Estany Blau i el Pic de Thoumasset.

Curta baixada, i travessem el llac per la seva esquerra. Fem un intent de pujar per la cresta NO, pero ... ni amb crampons! Ens tornem enrera. Aixi doncs, baixada al llac, tornem a posar les pells i nova remuntada des del altre banda. Deixem els esquís i fem els últims metres amb grampons fins un dels cims veins del objectiu inicial. Ens fem les fotos. La vista ésespectacular, panoràmica total, i tot sense vent i nuvols + a més ...all part of the service! Treiem pells i iniciem el descens fins a les cotxes ... quina baixaaada!

L'estat del trànsit al Principat va posar a proba la paciencia però despres de moltes hores i pocs kilometres ens parem a descansar i a menjar, l'Imma es queda, i nosaltres tornem a Bcn, on arribem abans de mitjanit!

A destacar per la seva bellesa la zona de l'Estany Blau i la Pala del Coll de Thoumasset, amb un magnífic descens.

Kristin i Ricard

SKITOURROUTENBESCHREIBUNG - Piada Pic del Port de Siguer 2637m - 22/01/2006)

Enviat per Kristin E.

Vall de Rialb, Estany Blau i Pic del Port de Siguer (2637m)

participants: Imma, Ricard, Peter, Manel i Kristin

Surtim de Bcn dissabte vespre per anar a Andorra. Sopem i dormim al'Alberg de Sispony-bon servei per pocs diners, ja sabem on retirarse quan toca ;).

El diumenge al matí, agafem la CG3 passant per LaMassana on haviem quedat amb l'Imma. Ens agrupem, passem per el Serrat i seguim fins el parquing del Pont de Rialb on deixem les cotxes i ens calcem els esquís. Sobre les 9 iniciem la pujadatravessant uns petits bosques i seguim amb pendent suau pel Vall deRialb. Deixem enrera el Refugi i seguim el cami amb el Pic de FontBlanca davant nostre. Aviat girem cap a la dreta i de seguida guanyem alçaria, la neu gelada obligue a posarse les ganivetes. Arribem al Port de Siguer i disfrutem de una preciosa vista cap a França, a l'Estany Blau i el Pic de Thoumasset. Curta baixada, i travessem el llac per la seva esquerra.

Fem un intent de pujar per la cresta NO, però ... ni amb crampons! Ens tornem enrera. Aixi doncs, baixada al llac, tornem a posar les pells i nova remuntada des del altre banda. Deixem els esquís i fem els últims metres amb grampons fins un dels cims veins del objectiu inicial. Ens fem les fotos. La vista és espectacular, panoràmica total, i tot sense vent i nuvols + a més ...all part of the service! Treiem pells i iniciem el descens fins a les cotxes ... quina baixaaada!

L'estat del trànsit al Principat va posar a proba la paciencia però després de moltes hores i pocs kilometres ens parem a descansar i a menjar, l'Imma es queda, i nosaltres tornem a Bcn, on arribem abans de mitjanit!

Piada - Pic Rouge de Bassies 2676m - Arièja - 21 i 22/01/2006

Enviat per Carles Ll.

Itinierari des de Aulus les Bains fent nit al Refugi de Bassiès.
Desnivells: dia 1: +900m/-350m; dia 2: +1100m/-1600m
Itinerari que en bones condicions no representa masses dificultats ni descensos pronunciats.
Males condicions per la pràcitica de l'esquí pel gel en bona part del recorregut (orientació nord).
Altrament recorregut variat en un entorn salvatge i poc conegut.
Excelents vistes de la Pica al Valier.
Gran dia de muntanya fins la caiguda i lesió al genoll del Manel (soignate gojat!)
Montse B., Manel M. i Carles Ll.

1er dia: Temps variable i canviant, de tapat a serè a enuvolat i emboirat.

La neu barra el pas en la carretera al coll d'Agnès a uns 1100m aprox. Seguir la pista fins a una curva característica a uns 1400m i remuntar el Coll de Saleix (1794m) sense dificultats. Remuntar el llom gelat en direcció sud fins trobar un pas entre les cornisses que permeti baixar i flanquejar cap al llac d'Alate (grampons). Seguim amb esquis les fites del GR cap al coll entre el Pic de Cabanatous i la Plaine de Roc Nègre (1933m).
Descens directe fins al Refugi de Bassiès (1647m, Refugi guardat a l'estiu, part lliure de 12 plaçes amb matalassos i flaçades, acollidor, aigua a prop)

2n dia: Temps serè i fresc, vent de nord afluixa al llarg del dia.

Sortir del Refu cap al Oest i remuntar la canal ampla i visible camí del Pic dels Planès (2063m, grampons). Seguir per l'ample llom més enllà del Coll du Morech. Deixem els esquis abans de flanquejar al vessant Est. Vorejar les pales del Pic de la Fouradade i el Pic de Camaule fins el coll al Nord del Pic de Bassiès. Fàcil fins al cim (2676m)
Trobem uns francesos que davallen pel vessant sud que sembla estar en bones condicions amb el pas de les hores.

Descens pel mateix itinerari fins al Pic de Planes. En lloc de dirigirse al refugi, seguir el llom fins el coll a 1944 i vorejar el Pic de Fouzes pel sud fins un coll que mena a les mines des Argentières i la pista d'Aulus.

Piada - Cap de la Gallina Pelada (2320m, Serra d'Ensija, Berguedà) 21/01/2006

Enviat per Rémi.

Sábado 21 de enero. Laura, Sonia, Carles, Stefano y Rémi.

Después de Saldes seguimos hacia el coll de la Trapa donde nos desviamos a la izquierda para llegar en coche a la Pleta de la Vila: carretera seca, ningún problema (1620m). La niebla está todavía en los valles y nos tapa la vista, pero se adivina amanecer un buen día. Calzamos los esquís y empezamos a foquear por la pista forestal. Dentro de poco, la dejamos para subir hacia la Font Freda y después de superar algunas pendientes fuertes salimos del bosque y llegamos al refugio Serra d'Ensija (2156m). Ya se ha ido la niebla, vista sobre Pedraforca, Serra del Cadí, Rasos de Peguera, Puigmal etc.

Nos quedan menos de 200m para alcanzar el pico, pero arriba "¡cap gallina pelada!".

Tiempo perfecto, nada de viento, sol (Meteocat ha acertado). Nos podríamos quedar más tiempo pero nos espera la bajada de la pala NW. La pala, sostenida, hace unos 30º, pero la nieve no está todavía suficientemente asentada paradisfrutar como se debería. Nos hundimos copiosamente. Más adelante el valle se cierra sobre el torrente y llegamos a los pasos más delicados del recorrido. Se trata de dos resaltes con roca y nieve que nos obligan a cargar los esquís y sacar piolet, crampones y cordino. Acabamos esquiando por la pista que nos conduce al Parking.

Muy recomendable para los amantes de las montañas salvajes, de la tranquilidad, muy lejos del ruido de las estaciones.

Bones Traces!!!

(Ver Vèrtex nº197, 2004, p 63)

PIADA - La Volta al Midi d'Ossau 21-22/01/2006

Jaume J. i Berta A.

Cap de setmana de celebracions........i res millor que donar la volta a una muntanya molt estètica, seguint un itinerari compromès. Arrodonim la volta ascendint el Pic de Peyreget.

Molta neu gelada a primeres hores i més transformada al migdia.

Dissabte: Coll de Portalet (aparcament de la Cabane de l'Araille 1725 m) - Cabane de Sénescau - Col de Soum de Pombie 2129 m - Refuge de Pombie 2031 m.
+400 m/-100 m; 1 h d'ascens, 20 min de descens; F, *, S2.Diumenge: Refuge de Pombie 2031 m - Col de Suzon 2127m - Col Long de Magnabaigt 1650 m - Lac de Bious-Artigues 1422 m - Bois des Arazures - Cabane de Peyreget - Lac de Peyreget - Col de Peyreget 2208 m - Pic de Peyreget 2487 m - Refuge de Pombie 2031 m - Col de Soum de Pombie 2129 m - aparcament de la Cabane de l'Araille 1725 m.
+1400 m/-1700 m; 8 h; PD+, **/***, S3-S4.

Diumenge es lleva radiant i l'ascens al Col de Suzon és força ràpid. La neu està molt dura i cal posar ganivetes. Un cop al coll surt el sol! Cal descendir primer decantant-nos per la dreta i després creuem el riu i ens situem a l'altra vessant, per superar un tram de blocs i evitar un engorjat (1864 m). Des d'aquí es veu la Cabane de Magnabait, però no hi hem de baixar pas! Entrem al bosc i de seguida hi ha una clariana que ens porta al Col Long de Magnabait, i fàcilment al llac de Bious (punt de partida a molts més cims que avui no toquen.....).

Ja portem mitja volta del Midi i li veiem l'ombrívola cara nord. La pujada pel Bosc de Arazures és un xic dreta i està destrossada per una allau descomunal. Es puja molt ràpidament fins al pla on hi ha la cabana de Peyreget (no cal arribar-hi, a part que està tancada). El coll ja és visible i s'hi arriba fàcilment, per les pales més properes al Midi. No ens podem resistir a pujar el Peyreget, des d'on veiem a l'horitzó tota la zona de l'Anie, Petretxema i Atxerito. Descens genial
fins al refu on hem deixat el sac, i d'aquí al cotxe.

Queda pendent tota la zona d'Ayous, Larry i pics que hem vist avui per primer cop: Auliou, Gazies, Aule i un llarg etcètera! Per sort, en aquesta zona hi ha molta neu (150 cm a 1500 m) i podrem allargar-hi la temporada.

Bones traces!!!

Piada - Bastiments 2881m, 22/01/2006

Enviat per Sergi B.

Iris, Roger i SergiB

Sempre Bastiments !!

No vaig poder inaugurar la temporada a la clàssica del Bastiments, però avui amb l'Iris i el Roger... i uns quants més, hem disfrutat del bosquet bucòlic fins arribar al Refu, la pujada completament glaçada al Coll de la Marrana, l'empenta del vent i la neu al treure el cap a la vall del Freser, la pala interminable i el descens fantàstic i ràpid:

UN CLÀSSIC !!

Salut a tots!

SergiB

Sortida cicle 28 i 29 gener 2005 - Pic de Nérassol 2633m

Enviat per Ramon I.

Dins del programa de sortides del 19e cicle, està previst anar al Nerassol (2633 m)

La meva proposta és anar a dormir a la gite d'etape "le Village" de l'Hospitalet (he de confirmar si tenen places i fer la reserva).

Està al centre del poble, habitacions de 2 a 6 llits, es pot cuinar, preus dormir de 13 a 17 euros i mitja pensió de 32 a 35 euros

Descripció de la sortida: (FitxaEsquí. Enric Font - Xavier Gregori - Josep M. Sala - del Centre Excursionista de Catalunya)
Pic de Nérassol 2.633 m.
Itinerari:
Hospitalet-prés-I'Andorre (1.448 m.) - Vall de Sisca - Cabana de Béssines de Sisca - Portella de Sisca (2.440 m.) - Pic de Nérassol (2.633 m.) Estany de Pédourrés (2.165 m.) - Baldarques - L'Hospitalet (1.448 m.)
Cartografia: (I.G.N.) francès al 1:25.000. Full Fontargent 3-4. (I.G.N.) francès al 1:50.000. Full Fontargent.
Orientació: N., N. E., S. E. Desnivell: 1.185 m. Dificultat: * *
Horari: De 5 a 6 hores.

DESCRIPCIÓ:
Sortir de I'Hospitalet per I'extrem S. del poble, per creuar el riu Ariége pel Pont de Sta. Susagna (1.448 m.). Una llarga tuberia d'aigua a pressió que nodreix la central elèctrica de l'Hospítalet ens marca el camí a seguir, tot remuntant el fort pendent en direcció N.O. cap a I'entrada de la vall de Sisca. En arribar a I'entreforc de les valls de Sisca i Baldarques, deixar el tub i entrar a la vall de Sísca, tenint el curs de I'aigua un xic ensota i a la dreta. La direcció es ara S.O. Per una Passera, creuar a la vora esquerra de I'aigua i seguir el curs del ríu fins arribar a una petita cascada, el Salt del Toro, on la vall pren marcadament la direcció N.O., al mateix temps que s'eixampla i es fa planera. Sempre per la vora esquerra s'arriba al petit refugi pastoral de la Bessine de Sisca. Ample cercle coronat per les carenes del Pic de La Cabaneta, Siscaró i Ascobes. De la cabana començar la pujada en dírecció N.O., allunyant-se del fons de la vall, on queda I'Estany de Sisca, i entrar en I'ampla coma que baixa de la Portella de Sisca, que guanyarem en Ilacades en direcció N. i N.E. De la Portella (2.440 m.) una ampla carena en direcció S.E., ens portarà al cim del Nérasol (2.633 m.).

DESCENS:
Del cim, tornar endarrere sense arribar però a la Portella. Una canal una mica dreta, cara al N., ens permet guanyar directament el fons de la vaIleta, que en direcció N.E. i pendent suau en portarà al Estany de Pédourrés (2.165 m. ). Deixar aquest a I'esquerra i entrar a I'ample i planera Vall de Baldarques que corre de N.O. a S.E. Passada una petita resclosa s'arriba al punt on la vall perd altura i I'aigua salta en petites cascades. Seguir primer per la vora esquerra i per una passera pròxima a una cascada que queda a sota, passar a la riba dreta i guanyar I'entreforc de la vall de Sisca amb la de Baldarques. Pel mateix camí de pujada s'arriba a I'Hospitalet.

PER MOTIUS FAMILIARS NO PODRÉ ASSISTIR A LA SORTIDA, FARÉ LES RESERVES A LA GITE, SI EM CONFIRMEU L'ASSISTÈNCIA. AGRAIRÉ QUE ALGÚ S'OFEREIXI COM A COORDINADOR

Ramon Izquierdo

Piada: Montmalús-Cabana d'Esparvers-Portella de Joan Antoni 14/01/2006

Enviat per Eloi F.

Dissabte 14: Sortim del P de Grau Roig cap el Sud fins el Coll de Montmalús. Traça feta, força gent ens acompanya. Des del coll aconseguim arribar al cim amb esquís als peus i en fem el descens amb una neu primavera prou bona. Seguim baixant fins la cabana de Montmalús, ben visible des del cim a l'extrem Nord de l'Estany. A la Cabana hi ha quatre lliteres de dos pisos de ferro i a cada pis hi caben prou bé dues persones capiculades, en total 16 persones; a part de lloc per unes 8 més en el terra de ciment. La llar de foc tira bé; per llenya anem al marge Est de l'estany petit que hi ha riu avall on hi ha algun arbre mort (al refu hi ha serra). Aconseguim una temperatura interior de -5 ºC, confortable comparada amb els -13 ºC de fora. L'espectacle però és a fora amb la lluna, les boires que van i venen... A dins toca contes a la vora del foc. Gracies a ell (el foc) allarguem la vetllada fins les 10 tocades.

Desnivell: + 682 m. - 337 m. Horari: unes 3 h.

Diumenge 15: Baixada pel desaigua del llac o lleugerament a la seva dreta per bosc espes a estones. Fantàstica neu pols. A partir del Pla de Vallcivera seguim pel marge esquerra del riu, intentant anar per on va el GR perque estigui una mica més esclarissat. La Cabana dels Esparvers és de pedra seca però està en prou bon estat, amb tarima de fusta per unes 6 persones. Allà posem pells i remuntem la Vall d'Engaït. A l'alçada de la Portella Blanca d'Andorra remuntem una pala a l'esquerra per anar a sortir damunt l'estany d'Engaït. La Portella de Joan Antoni es redreça en el seu tram final però aconseguim arribar-hi en esquís. Uns metres per herba i encetem un bonic descens fins el P de Grau Roig. Hi ha uns 40 cm. de neu pols però van caure sense base i en alguna girada toquem pedra.

Desnivell: + 621 m. - 966 m. Horari: unes 4 h.

Erem 9 persones de UEC Mataró, CE Vilassar i el CAF.
Bones esquiades!:

Eloi F.

Piulada pic Royo 3121m 14/01/2006

Enviat per Rosa S.

En vista del temps amigable però no molt que s'apropave pel cap desetmana, vam decidir fer un esforç i llevans a un hora espartana el dissabte per trobans al Bruc a les 6h., la Carme S. , el Xavi M. i jo mateixa.

El mateix dissabte ens llancem a fer l'activitat més forta per aprofitar les millors probabilitats de bòn temps. El nostre objectiu es el pic Royo, un tres mil qu'es trobe radere del Perdiguero si pujes per la vall de Lliterola (Benasque).

Ens calcem els esquís al costat de la carretera_aproximadaments 1.600 mts. d'altura_, i remuntem la vall fins a l'Ibonet de Lliterola. Des d'allí optem per seguir la ruta d'estiu, que trenque a la dreta, pero a la baixada veurem qu'es millor pujar directament al Ibón Blanco de Lliterola per la canal que surt del fons de la conca on es troba l'Ibonet , ja que la ruta d'estiu obligue a treure's els esquís i fer un bon tros de flanqueig a peu i perdent desnivell; això sí, la canal es més exposada en cas de que la neu estigui dura-gelada, dons en una part d'ella una relliscada vol dir caure per un tallat.

Desd'el Ibón Blanco _aprox.2740mts_, pujem per fortes pales fins al cim. A la baixada la neu es bòna durants uns 500 mts., i després ja costragens, pero gens amigable. El descens de la canal per fer-lo amb compte, encara que amb neu bòna ha d'esser disfrutón.

Més tard la lluna ensacompanya mentre treballem la neu costra amb voltes maría y cunyes sense vergonya.

En total han sigut 5h.30 de pujada i 2h.30 de baixada.

Ha sigut un bonic día d'esquí de muntanya i molts més ens esperen aquesta temporada.

Bones traces i ben valentes.

Piada Vallter-Mentet "ni t'imagines 2005" que es fa al 2006 14 i 15/01/2006

Enviat per Manel C.

Sortida del Cicle d'Esquiadors de Muntanya del Club Excursionista de Gràcia

Excel.lent àpat a la Gite d’ Etape La Girada a Mentet, molt recomanable!!!!!( algú pot redactar la piada i l’itinerari del sopar .....? )

També varem fer esqui de muntanya. Teniu l' itinerari resum més avall.

Important: Hem d’ anar prenent l’ hàbit de portar una ampolla de vi a totes les travesses, el vi amplifica la nostra percepció, ens integra amb el Tot, som amb la neu, pensaments i realitat esdevenen el mateix, i en definitival’ esqui deixa de tenir secrets .......

Aquest cap de setmana hem tornat a repetir aquesta fantàstica travessa d'esqui de muntanya, que cada any que passa té més participants, en una deseves múltiples variants. Hem estat 19 els participants, tot i que en un principi hem arribat als 24 inscrits. Altes i baixes durant tota la setmana, alguns s’ han hagut de retirar dissabte per problemes diversos, i altres finalment no els ha estat possible venir. S’ ha hagut de gestionar el transport fins a l’ extrem de retornar algú sense el seu cotxe un dia abans. Ha estat complicat des d’ un principi trobar lloc on dormir, s’ ha trucat per telèfon un munt de vegades, algunes gites eren “fermeés”, altres no tenien lloc per tothom, la dificultat del idioma afegida, els contestadors telefònics, .....però ha valgut molt la pena.

Un sopar excel.lent, xemeneia, chill out, birres, dutxa, etc.....i bona companyia.

Tot i que la previsió de meteo no era massa bona al meteocat, meteofrance no ens ha fallat, hem tingut un cap de setmana força bo. Destacar que hem fet els descens des d`el Pic de la Dona, i ens hem hagut de descalçar els esquis una mica abans d’ arribar a Mentet per no ratllar les soles, en altres edicions hem arribat fins al poble amb esquis calçats. Teniu l’ itinerarimés avall. La meteo ens ha permet tornar diumenge a Vallter carenant des d' el Coll de Mentet – 45 minuts amb esquis carregats a l’ esquena - on ens hem calçat els esquis. Ens hem endinsat en el bosc amb un recorregut preciós, i foquejant pels plans hem gaudit dels incomparables "landscapes" del macis de Canigó aesquerra i Pic de la Dona, Bastiments, Portella de Mentet, etc a la dreta arribant al Roc Colom (2510m) i continuant fins a la Portella de Mentet on hem iniciat el curt descens amb neu costra - segons el Jaume "no hi ha neubona o dolenta, només bons o dolents esquiadors", sense comentaris meus...... - fins Vallter2000.

Ha estat una "chorizada" que ens ha imprès ala retina i al subconscient l' immensitat blanca que ens animarà arepetir-ho en altres edicions i a continuar “tatoo-ant” la neu amb les nostres traces.

Bones Traces,

Manel

PARTICIPANTS: (només dissabte: Ricard M., Àlex M. i Lorena R.), Sónia, Amic Sónia, Laura, Carles, Sergi X., Eli R., Gema M., Santi A., Marina G., Laia S., Núria B., Mateu P., Marta C., Ferran A., Roger Ll., Robert D., Berta A., Jaume J. i Manel C.

ITINERARI:

DISSABTE: Vallter - Bassibés - Mentet

+1.000 / -1.700m ; +3-4h ascens / 2-3h descens F; ***; S2-S3 (si es vol, hi ha trams de S4 en la cara NE del Bassibés i en tubs del Pic de la Dona) GPS wikiloc

Vallter 2.200 - Coll de la Geganta 2.607- Estany de Bassibés - Pic de Prats de Bassibés 2.845 - Pla de Mourens - Serra Gallinera 2.670 (Pic de la Dona) - Ref. Alemany 1.968 - Mentet 1.560.

DIUMENGE: Mentet - Roc Colom - Vallter

+1.100 / -400; 4-5h ascens / 2h descens F; **; S2, GPS wikiloc

Mentet - Coll de Mentet 1.761 - Carena de Pla Segalar 2.231 - Cim dePomerola 2.456 - Salt dels Cans 2.381 - Roc Colom 2.510 - Pla de Coma Ermada- Portella de Morens 2.381 (Portella de Mentet) - Vallter 2.200.

Vídeo - Allau de placa filmat des del casc

Fent click en el següent enllaç podeu veure un video de com un esquiador és sorprès per un allau de placa, sembla que sense conseqüències greus:

http://www.skipass.com/_videos/avalanchepiau.mpg

Une caméra embarquée sur le casque de Jérôme a enregistré la scène quelque part sur la station de Piau-Engaly près du Pic de Piau dans les Pyrénées. Julien gardera un certain souvenir de ce 28 novembre 2005 après les premières chutes de neige des Pyrénées. Il a raconté cette aventure sur Skipass... mais il est recommandé de ne pas essayer de reproduire ce type de descente !

Piada Refugi de Camporells 2240m + Pic de Tarbesó 2364m - 7 i 8/01/2006

Enviat per Belén A.

Jérôme, Belén, Pedro i Pere.

Dissabte dia 7: Refugi de Camporells

+/- 760m, 3h 45min. anada, 2h tornadaArribem a Formiguères passant per Puigcerdà i Mont-Louis. Hi habastant neu al Departament francès de l'Aude i tot està preciós. Amb unes previsions meteorològiques bastant dolentes i el cel tapat ens posem les pells i comencem a pujar pel costat de les pistes deFormiguères, una estació petitona, endinsada en el bosc i amb uns fora-pistes força interessants. Arribant al punt més alt de l'estació (2.350m), a l'alçada del segon telecadira seguim foquejant per un camí pla que ens portarà en uns ¾ d'hora fins al refugi de Camporells. Aquesta part està molt escassa de neu, pelada pel vent i durant un trocet hem de carregar els esquís a l'esquena. El refugi no és veu des de dalt, al estar al darrere d'una formació rocosa, al costat d'un estany; cal seguir sense perdre cota fins al final del camí marcat per fites. La baixada final fins al refugi pel mig dels arbres val la pena, quina tranquil·litat!!

El refugi de Camporells (2.240m) és petit però amb molt bona pinta. Passar-hi la nit sembla una bona opció per fer el Pic Peric (2.810m) (amb reserva prèvia). A la pàgina web de l'oficina de Turisme de Formiguères, hi trobem la informació necessària, així com d'altres allotjaments a la zona: www.formiguères.com.

Una altra opció és agafar un forfait pensat per esquiadors de muntanya que dóna dret a pujar pels 2 telecadires de les pistes, només un cop, fins al punt més alt de l'estació per 7€. Sinó, des del'aparcament de les pistes, el desnivell és de 650m. Nosaltres prenem una sopa calenta al refugi i fem mitja volta, per manca de temps i meteorologia incerta. Cal tornar a posar-se les pells per superar la fondalada on es troba el refugi.

Acabem baixant per les pistes, en un dia on el temps s'ha mantingut finalment i al ser laborable a França no hi ha realment ningú!.

Dormim a Formiguères, després d'un sopar típicament francès... Neva durant la nit.

Diumenge dia 8: Pic de Tarbezou

+/- 850m, 3h 30min. ascens, 1h descens

De bon matí ens llevem i anem fins a les pistes de Mijanes. La última part de la carretera és estreta i està bastant gelada; cal anar amb compte. Mentre hi arribem el dia s'aclareix i fins i tot fa sol.

Comencem a caminar deixant les pistes a l`esquerra, per creuar deseguida un petit bosc i sortir a una pista abalisada que ens porta fins a una cabaneta. La vall s'obre i el Tarbezou es veu al fons, totblanc i amb el cim aplanat. Continuem cap al fons de la vall i pugem per uns passos estrets que queden a l'esquerra, intentant allunyar-sede les cornises formades per l'acumulació de neu; el risc d'allaus és alt en aquest punt. Quan es torna a obrir la vall, pugem per l'esquerra del pic fins al coll, descobrint-se un paisatge meravellós.

L'última pala està força gelada, però no tenim excessius problemes per arribar al cim.

Pel descens trobem més convenient el crestejar per la vessant oposada i no baixar realment fins haver passat les plaques de vent. La neu és crosta gelada, bastant irregular. En deixar el costat exposat al vent i al fred, la neu canvia totalment i el descens és una delícia: neu pols recent perfecta, fa solet i estem completament sols amb un paisatge espectacular.

Arribem al cotxe relaxats i satisfets d'un dia rodó, en el qual el temps ens ha sorprès gratament.

Tornem cap a Barcelona, no sense haver fet un bon plat combinat a Llívia.

Piada - Tour de Dormillouse (Parc Nacional dels Ecrins), 4 a 8/01/2006

Roger Ll., Berta A. i Jaume J.

Quina descoberta!

Descartats els pirineus per les males previsions de temps i massa neu marxem cap als alps el dimecres ben d'hora, havent triat sols la zona. Pel camí, acabem de decidir el destí tot fullejant el llibre d'itineraris "Ski en Dauphiné": anem a la vall de Fressinières, al sud del Parc Nacional dels Ecrins, entre el Queyras i el Champsaur.

La carretera que enfila la vall està nevadíssima i el termòmetre marca 7 sota zero a migdia: és el paradís de l'escalada en glaç ...i les patinades de cotxe.

A continuació us resumeixo l'activitat (si algú està interessat en detalls dels itineraris o ressenyes complertes li puc passar, val la pena anar-hi!)

Le Gîte de Dormillouse 1.700m; 4/01/2006;

+ 300m. 40 minuts d'ascens. F, *, S2.
Al final de la carretera hi ha un parking a 1.400m. Cal remuntar, esquís als peus, un bonic camí que s'enfila al poble de Dormillouse (1.700m, 5 habitants a l'hivern). Som els únics clients de la Gite-Refugi des Enflous, on l'Elene i la Lolita ens cuidaran com a prínceps els propers dies. Aquest llogarret respon a la imatge de postal de poble alpí aïllat per la neu que us pugueu imaginar... L'ànec amb pommes de terre està deliciós.

Grand Pinier 3.117m, 5/01/2006
+/- 1.450m; 5 a 6 hores d'ascens (més si s'ha d'obrir traça!), 1-2 hores de descens. PD+, ***, S3. GPS wikiloc
Arribar i moldre! Ha estat un gran dia de muntanya. Del bo del matí a la nevada de la tarda, de la passejada pel bosc a l'accés dret fins la cresta, de la duresa d'obrir traça en mig metre de neu al plaer del descens en neu pols... L'itinerari és molt complet i el més clàssic de la zona. Hem arribat al refugi a les 5 de la tarda, filmant i fent fotos en el descens pel bosc. Però, com que nevava... l'Elene just havia avisat l'helicòpter quan hem arribat. Han estat sols uns minuts de patiment per ella! De nou gran sopar: cabirol de cul blanc amb arròs cuit a la cuina de llenya, mmmmm! I de premi pel cim: licor casolà de genepí (45º).

Tétes de Pomette 2.688m, 6/01/2006
+/- 1.300m; 5h d'ascens, 1-2 d descens. PD, ***, S3 (S4 en el descens de la cara nord).
L'endemà tenim prevista una etapa llarga, així que decidim obrir part de la traça (hi ha dos canvis de pells). El temps ha aguantat i hem anat fent relleus: com la resta de dies, estem sols a la muntanya! La part final d'accés al cim és molt interessant, pel llom oest, vorejant roques i pujant per petits colouirs. El descens el fem pel dret, per la cara nord, extremant les precaucions perquè hi ha molta neu (i alguna pedra a les parts altes!). Recuperem forces amb una impressionant croziflette savoiarde.

Lauzes Rousses 2.915m, en travessa de Dormillouse a Prapic, 7/01/2006
+1.500m / -1.650m; en condicions normals són 6 hores d'ascens i 2 de descens... PD, ***, S3-S4 (20km d'itinerari).
Gran etapa, d'aquelles que es recorden: GPS i frontal... El dia es lleva gris però no neva. Fem la primera part del recorregut fins la Cabana de Faravel en una hora menys que el dia anterior gràcies a la traça oberta. D'aquí enfilem una nova vall cap al cim de les Lloses Roses. Ens costa trobar un pas a les roques per fer el darrer flanqueig fins al cim (hi ha poca visibilitat), però el trobem i cap a les tres de la tarda som dalt. El descens cap al poble de Prapic és pel colouir sud-est. Com que no es veu res i hi ha possibilitat de plaques, baixem a peu, sense problemes.
A 2.750m ja amb esquís continuem el descens, però és cara sud i avui la neu està difícil. L'itinerari de baixada tampoc és evident, amb molts paranys... Arribem a les Cabanes de la Terce encara amb llum, i d'aquí al poble amb frontal en una lleugera baixada de 4km que sembla que pugi!
Estem molt satisfets! sobretot quan veiem que el sopar és una fabulosa raclette, asseguts al costat d'una llar de foc. No ens ho podem creure: tanta comoditat, bon tracte i menjar a la Gite de Prapic, i només per 28€!

Col de Fressinières 2.782m, en travessa de Prapic-Orcières a Dormillouse, 8/01/2006
+250m / -1.400m, 30' d'ascens i 2 a 4h de descens. F, **, S4.
Gran bo! Després de dies de meteo variable el sol és un regal! Com que hem de tornar a BCN i portem molta traça oberta decidim aprofitar els remuntadors de les pistes d'Orcières (10,5€). Ens hi porta el propietari de la Gite, molt amable i hospitalari, en la furgoneta de carregar els fems, asseguts en cadires del menjador... quina aventura!
Ens plantem a 2.600m, i sols queda remuntar 200m fins el coll, on comença la llarga vall de Fressinières. Seran 9km de descens fins a Dormillouse primer i després fins el cotxe, per una vall preciosa, envoltada dels cims que hem fet i de cascades de glaç. S'ha de prendre el descens com un itinerari, ja que hi ha trossos planers (on s'ha d'obrir traça...) i alguna pujada. Però també hi ha tres pales de 150-200m amb molta neu pols que ens deixen més que satisfets!

DADES PRÀCTIQUES:
Gîte-Refuge Les Enflous, Dormillouse, Tel.0033 492 20 93 89, 35€ mitja pensió.
Gîte-Refuge L'Ecole, Dormillouse, Tel.0033 492 20 90 01.
Gîte-Auberge La Jabiore, Prapic, Tel. 0033 492 55 75 10, 28€ mitja pensió a la gîte.

MAPA: IGN 3437 ET Orcières-Merlette

ACCESSOS: A 740km de BCN, per Nimes-Aix en Provence-Sisteron-Gap-Les Viollins (vall de Fressinières), 30km abans de Briançon.
ALTRES PICS: Le Tuba, Petit Pinier, i més cims a la zona de Prapic. El "Tour del Grand Pinier" de Prapic a Dourmillouse o a la inversa és un clàssic.

ÈPOCA RECOMENADA: Gener a Abril.

DIFICULTAT: Mitjana-alta, tant per la llargada i desnivells, com per la complexitat d'algun itinerari.

Bones traces!!!

Piada - Tuc d'Aubàs 2072m, Tuc d'Arres 2162m, Tuc deth Plan dera Sèrra 1977m - Val d'Aran - 8/01/2006

Enviat per Montse B.

Kike, Fede, Lluís, Manel i Montse
+/- 1200 aproximadament

El dia es lleva tapat, humit però sense ser fred a l’Aran i amb un núvol fosc i espès fregant els cims de les muntanyes frontereres amb la Ribagorça i el Pallars. Des de Bossòst enfilem carretera cap al Portillon on deixem els cotxes. Agafem la pista cap a Còth de Baretja, fent drecera de seguida que ens trobem amb el camí marcat com a PR i que ens portarà més directament a la cabana d’Aubàs (i pàrquing de cotxes a l’estiu).

Una traça ampla, dura i ràpida (déu ni do els francesos que vénen a fer aquesta excursió!) ens menarà progressivament al Còth de Baretja (1752m). Deixem les dues cabanes de pastor a la nostra dreta i encarem l’ampla pala del Tuc d’Aubàs (orientada a Oest).

Una mica de vent fresc i el sol que agafa força ens comença a trencar el cel. Pujant anem gaudint de les vistes cap al Pic de la Mina i Salvaguarda, al Port de Benasque i altres grans cims dels escarpats i espectaculars Pirineus francesos. Fem cim (2072 m), ens abriguem i sense treure pells baixem uns 40 m, deixant Era Trona (2088 m) a la nostra esquerre, passem un coll ample (2054 m) i ascendim entre pins però amb un itinerari molt evident cap al Tuc d’Arres (2162 m). Fem el segon cim del dia i ara sí, fora pells. Baixem de nou al collet d’abans i ens llancem avall per una pala còncava (Pala Barrada al mapa) extremadament boníssima de neu pols i de pendent sense ser suau. Crits d’alegria, estem gaudint de valent!!

Sense haver de remuntar fins a Còth de Baretja, posem pells novament i tracem amb rapidesa cap al tercer cim del dia, Tuc deth Plan dera Sèrra (1977 m). A dalt ens abriguem de nou i fem una darrera mirada als grans cims pirinencs que ens han acompanyat tot el dia.

Iniciem el descens, primer baixant en direcció el Còth de Baretja per la pala orientada a est (i oposada a Aubàs) i després ens decantem cap a una pala orientada a NE que, entre bedolls, ens dirigirà més directament cap a la cabana d’Aubàs. La neu sense la pols blanca d’abans és força acceptable per a gaudir dels darrers viratges del dia.

De nou a la pista retorn als cotxes, agafant algun tram de PR però que esdevé una mica accidentat i difícil per la densa avetosa.

I bé, tots molt contents per aquesta sortida. Malgrat que són cims de no massa alçada, són ideals per a caps de setmana ennuvolats i de mal temps i en els primers mesos de la temporada quan hi ha molta neu i la neu arriba a cotes baixes.

Apa, BONES TRACES!

Piada - Travessia Mt Thabor 27 a 30/12/2005

Enviat per Manel B.

Components: Joan B. i Manel B.

Meteo: fred extrem i vent.

Neu: Dura o ventada. Al fons de les valls suficient. A cotes altes poca.

Dia 27: Viatge Barcelona - Nevache i aproximació al Ref. Drayeres(2.180m).

Sortida a les 7 del matí i dinar a Briançon. Deixem el cotxe a Névache quan ja no hi toca el sol i sortim amb esquís als peus a quarts de 4 quan la gent ja plega de fer esquí de fons, raquetes, trineus, etc i ja comença a fer fred. Arribem de nit (quarts de vuit del vespre) al refugi amb una temperatura inferior als 15 graus sota zero. El refugi està gelat i únicament una estufeta ens escalfa la carcanada.

Dia 28: Intent a la Roche Grand de la Tempete.

El dia es desperta cobert i amb vent però no podem evitar sortir cap al cim. A mesura que anem pujant cada vegada hi ha menys neu a causa del vent que se l'ha endut de les cotes més altes. Als 2.800m ens cansem de passar fred amb tot l'equipament sobre i sense parar i decidim tornar mentre el termòmewtre marca els -19,8ºC. La baixada és ràpida i quan entrem al refugi ens fa mal la cara i algun dit del fred que hem passat. Ens hem quedat sols amb el guarda que ens deu estar maleint d'haver-lo fet venir.

Dia 29: Travessia a la Valle Estretta

El dia es desperta clar però amb les mateixes prespectives de fred i vent. Així que pugem al coll de Muandes(2.828m) i saludem al Mt.Thabor que no té gaire neu a la seva part més alta i tirem avall buscalt el pas per no haver de treure'ns els esquís. Arribem al Refugi Tre Alpini (1.780m) que és tot acolliment gràcies a la família quel'habita que hi viu tot l'any.

Dia 30: Retorn a Névache

Les temperatures pugen fins als 12 sota zero i després d'algun problema de continuitat de la neu cap als 2.200 metres, saltem pel coll de Vallon per retornar al cotxe. Hi ha la neu justa per poder passar sense treure's els sequís seguint tota l'estona el fons del torrent fins a l'ermita i després seguint el camí estret que baixa fins a la pista principal. Arribada al cotxe a quarts de dues i retorn a Barcelona després de travessar una impressionant tempesta de neu a l'autopista de Sisteron a Marsella.

Hi tornarem amb el Joan Manuel que no ens va poder acompanyar a l'últim moment per gaudir d'unes condicions no tan extremes i per fer algun cim!

Manel