En vista del temps amigable però no molt que s'apropave pel cap desetmana, vam decidir fer un esforç i llevans a un hora espartana el dissabte per trobans al Bruc a les 6h., la Carme S. , el Xavi M. i jo mateixa.
El mateix dissabte ens llancem a fer l'activitat més forta per aprofitar les millors probabilitats de bòn temps. El nostre objectiu es el pic Royo, un tres mil qu'es trobe radere del Perdiguero si pujes per la vall de Lliterola (Benasque).
Ens calcem els esquís al costat de la carretera_aproximadaments 1.600 mts. d'altura_, i remuntem la vall fins a l'Ibonet de Lliterola. Des d'allí optem per seguir la ruta d'estiu, que trenque a la dreta, pero a la baixada veurem qu'es millor pujar directament al Ibón Blanco de Lliterola per la canal que surt del fons de la conca on es troba l'Ibonet , ja que la ruta d'estiu obligue a treure's els esquís i fer un bon tros de flanqueig a peu i perdent desnivell; això sí, la canal es més exposada en cas de que la neu estigui dura-gelada, dons en una part d'ella una relliscada vol dir caure per un tallat.
Desd'el Ibón Blanco _aprox.2740mts_, pujem per fortes pales fins al cim. A la baixada la neu es bòna durants uns 500 mts., i després ja costragens, pero gens amigable. El descens de la canal per fer-lo amb compte, encara que amb neu bòna ha d'esser disfrutón.
Més tard la lluna ensacompanya mentre treballem la neu costra amb voltes maría y cunyes sense vergonya.
En total han sigut 5h.30 de pujada i 2h.30 de baixada.
Ha sigut un bonic día d'esquí de muntanya i molts més ens esperen aquesta temporada.
Bones traces i ben valentes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada