Piada Pic de la Pala de Jan 2776 m - 27/04/2005

Enviat per David H.

Participants: Enric, Ton i David

Desnivell: 849 m

Horari: 1h45m pujada / 20m baixada

Meteo: excel·lent. Fresqueta però no fred, gens de vent, ni un núvol.

El pic de la Pala de Jan es troba a la capçalera de la vall deRansol. Com el seu nom indica, té una pala excel·lent, però que al'hivern s'ha d'evitar ja que corres el risc de posar-te-la per barret.

Tot i que la intenció inicial era fer el pic de Coma de Varilles, la manca de neu en aquest cim ens fa canviar d'opinió. Ens calcem els esquís uns 500 metres abans d'arribar al final de la carretera de la vall de Ransol. Un cop al fons de la vall, creuem el pontet i pugem per bosc, fent llaçades entre pins. Un cop deixem el bosc enrera, arribem a un fals pla just sota el circ que formen el pic de Mil Menut, el de la Pala de Jan, el de Ransol i el de la Coma deVarilles. Al cim s'hi veuen córrer tres o quatre isards que ha pujat força més ràpid que nosaltres, i sense pells ni ganivetes!

Girem al nord i per pendents sostinguts i amb ganivetes per si un cas, travessem per sota el cim per assolir-lo per la cresta oest. Arribem al cim amb esquís i gaudim de les vistes i de l'esmorzar (abase de llonganisa, formatge i altres especialitats locals, res de galetes energètiques!). 10 minutets després iniciem el descens. I quin descens! El sol ha transformat la mida justa de neu, ni dura ni tova. La pala és sostinguda al principi i després va baixant per pendents més suaus.

Aquesta pala només té un problema, està travessada per una franja rocosa que només permet un pas estret que cal saber trobar. Per sort el trobem aviat i seguim avall avall fins entrar al bosc. Al bosc laneu és encara dura però permet baixar bé. Esquivem algun pi que intenta posar-se al mig i arribem ràpidament al cotxe.

En resum, un cim ràpid, agradable i amb un descens excel·lent. Permet complementar-lo amb altres ascensions a la zona.

La vista del cim ens permet veure que l'ascensió al Serrera estàencara en condicions. De fet, dos companys el pujaran el dia següenti ens confirmen que hi ha neu, per bé que molt dura a dalt de tot.

Bones traces des d'Andorra!

David

Piada - Tuc de Maubèrme 2880m - Val d'Aran - 27/04/2005

Enviat per Carles Ll.

Desnivell: +/- 1400m.
Horari: 5h l’ascens/ 2h15m el descens
Components: Jordi, Ivan, Rafa, David, Carlos i Carles + Kumbu

Matinem de valent per poder baixar a una hora raonable vist el sol i la calor que fa aquests dies. Sortim del Pla d’era Ribera a 1490m (sobre Bagergue) al voltant de les 6 del matí. Fem la pista de Liat amb esquis a l’esquena fins aproximadament la cota 1800 en que la pista comença a planejar. Arribats a la cabana des Calhaus, ens separem en dos grups. Uns van a fer la normal, el Jordi, l’Ivan i jo remuntem pel vessant est en direcció al Llac de Montoliu. Fem l’ascensió des del Pòrt d’Urets per l’aresta SE del Maubèrme. Guanyem el coll sense dificultat, i seguim amb piolet i grampons. Aresta de neu en un principi amb ressalts de roca curts que cal atacar pel fil mateix. A mitja cresta, els gendarmes ens obliguen a abandonar el fil. Cal flanquejar pel vessant NE del cim i guanyar de nou l’aresta dos cops abans de arribar al cim. La dificultat no és gran, però cal tenir ho clar abans de submergir-se en el buit d’aquesta vessant.

Ens retrobem els 6 al cim, fa un bo primaveral que dona goig, les vistes son extensíssimes, tot el Pirineus és davant nostre. Fem el descens plegats per la normal, amb neu dura en principi, després pols, al final humida. Però bona, molt bona en la majoria del descens. El Jordi i l’Ivan s’aturen a treballar una estona (perfil de neu) abans de retrobar-nos als cotxes i baixar a dinar ... i treballar.

I el Kumbu que no deixa de sorprendre'm. L'haurieu de veure baixar i pujar l'aresta i les pales de 50º. Es un alpinísta consumat. Ara cal ensenyar-lo a assegurar, per que ens doni un cop de mà des de dalt en els passos xungos!

Piada Tuc de Salana 2483m - Val d'Aran - 23/04/2005

Enviat per Montse B.

Lluís, Kike, Ivan, Manel, Carles, Lali i Montse
Desnivell: +/- 750 m
Horari: 9:45h sortida – 13.15h arribada

En acabar la vetllada de dissabte per veure les fotografies del Bargadèra del mateix dia i de la ruta per Còrsega del Carles & cia. decidim per l’endemà anar cap a la Salana, un cim fàcil per anar amb colla amb diversos nivells d’esquí i una esquiadora de telemark de muntanya!

Durant la matinada de diumenge una tempesta de pluja intensa, llamps i trons ens desperta sobtadament dels nostres somnis. Unes hores més tard, Val d’Aran es lleva amb núvols baixos i força humitat.

Quedem a les 9h a Salardú, i xino-xano agafem la pista d’Aiguamòg fins al pàrquing del Pònt des Banhs. Quan som allà, el cel s’aclareix i el sol reconfortant ens recorda que cal posar-nos crema solar i prendre la gorra i les ulleres de sol.

Pugem per la coma de Montaner, passant pels corraus d’Espanha. Creuem a 2040m la pista de Pruedo i girant a mà esquerra, sortim al pletiu de Salana. Davant dels nostres ulls tenim la impressionant forma piramidal del cim. La marxa de moment es fa molt tranquil·la sobre una neu ja molt pastosa.

Arribem al coll i sobtadament el vent altra vegada de component SO ens bufa amb força i el sol queda amagat rera dels grisos núvols que van passant per sobre nostre. Allà ens trobem amb un grup d’aragonesos que també van a fer el cim.

Uns més avançats, altres més enrederits, fem el darrer i bastant dret pendent: quatre voltes maria i de seguida cal descalçar-se els esquís ja que per aquella aresta no hi ha neu.

Som al cim!! I ens sorprenen uns deu minuts d’una granisa molt agressiva: cal que ens abriguem i ens girem d’esquena, protegint-nos amb la motxilla.

Sembla que minva, vinga, som-hi!! A treure pells i preparar-se pel descens. Cap a l’esquerre de l’aresta hi ha una pala esquiable que després d’una mica de flanqueig ens retorna de nou al coll.

La neu altra vegada ens obliga a procedir amb el nostre millor esquí de supervivència. Els novells ens en sortim prou bé i l’esquiadora de telemark ens ofereix uns bonics viratges marca de la casa, espectacular!!

Anem baixant pel pletiu de la Salana i ens anem dient uns a altres que bonica que és la baixada quan hi ha bona neu!!

Agafem novament la coma Montaner, ara de descens i anant amb compte amb alguns forats que ens portarien de cap al barranc i algunes roques grosses que emergeixen entre la neu.

Arribem als cotxes, altra vegada amb el cel ben blau i el sol brillant de primavera. Organitzem el material i celebrem la sortida plegats amb un beure als Banhs de Tredòs.

Potser a partir d’ara haurem de seguir fent les bones traces per altres indrets de més alçada.

Piada - Mahl Blanc 2343m - Val d'Aran - 23/04/2005

Enviat per Carles Ll.

Per fi arranca un matí sense núvols , amb sol radiant i cel blau de cap a cap … al menys a primera hora. Pugem per la pista que porta des de Betrén a l’estació abandonada de la Tuca. Deixem el cotxe on la neu ens obliga i seguim a peu fins la primera cafeteria. Com que els croissants no son del dia, passem de llarg i seguim endavant, pista enllà, esquis en mà. Passat el barranc, vessant obaga i esquís als peus. Comencem a guanyar alçada i ens fem sobre la serra que mira a la vall del Riu Nere. A mida que ens enfilem més i més, la pendent es redreça, i la neu comença a faltar. L’últim tros és bastant aeri, amb cornisa a una banda i pati a l’altre.

El cim és petit i com no, … blanc! Vistes als cims que els núvols encara no cobreixen. Sobretot al Sarrahèra, Passada del Nebot, Mall de Rius i Bargadèra. Records de sortides recents i d’altres de pendents. Fa vent i aviat ens llencem avall per les pales a Nord que ens porten de nou a la Tuca per un itinerari més esquiable. Neu humida i pesadíssima, allaus de fusió i purgues arreu. Fem el que podem! Afanyar-nos, que aviat serà hora de dinar.

Desnivell: +/- 850m (en funció de on deixem el cotxe)
Horari: és una matinal. Posem unes horetes de pujada i una de baixada.
Carles (amb esquís) i Lali (telemark).

Bones traces!

Piada Tuc de Bergadèra 2584m - 23/04/2005

Enviat per Montse B.

Diada de Sant Jordi
Lluís, Kike, Ivan i Montse
Desnivell: +/- 1050m
Horari: 9:00h sortida – 13.30h arribada

El cap de setmana es presentava ... inestable, per variar. Ja fa massa dies que calor primaveral apreta i ni tan sols arriba a gelar a les cotes altes. Per tant, trobar neu bona seria el somni utòpic de tots d’aquella nit.

Veient el cel ben serè amb el que ens vam llevar a Val d’Aran el dia de sant Jordi, decidim sortir cap al Bargadèra: un cim que té una aproximació llarga a través d’una vall força estreta i obaga, pensant poder trobar neu força baixa que ens permetés no haver de caminar amb els esquís a l’esquena.

Quedem a l’incinerador de la boca Nord del túnel de Vielha i amb els cotxes seguim la pista un bon tros, travessant el camí del Port i diversos barrancs fins a trobar una borda rehabilitada a la dreta de la pista. Allà deixem cotxes (1500m aprox.) , esquís a l’esquena i a través del bosc i després per un prat amb alguns pins i avellaners més isolats, pugem uns 150m de desnivell, fins a la cabanha de Sarrahèra de Baish (1645m).

Comencem l’ascensió amb els esquís als peus, seguint la vall en direcció SE. A la dreta ens queda la Pala de Sarrahèra i uns pendents força drets per on han baixat múltiples allaus i purgues de neu, deixant-nos clar que la primavera, pel què fa la neu, està molt, molt avançada. A l’esquerra ens queda el Malh Blanc (Tuc de Roca Blanca al mapa de l’Alpina), i la veritat en aquests moments de blanc no n’està gens ...

Fa una temperatura molt agradable que ens permet pujar còmodament amb màniga curta.

Passem la cabanha deth Plan deth Miei i allà el pendent més suau al principi es fa un xic més dret, la vall es fa cada vegada més estreta i en superar un petit coll, el vent fort, de component SO ens comença a bufar.

Seguim amunt i tracem un camí que a mesura que ens aprofundint per la vall, anem girant cap a la dreta. El cada vegada més fort i un núvol s’ha entossudit en amagar-nos l’esplèndid sol de bon matí.

Hi ha un pas on el barranc és força estret i dret, entre roca, el passem i cap al còth de Bargadèra (2458m). Ben ventats, ens abriguem, fem una mirada ràpida a la vall de Rius i de seguida encarem el cim flanquejant una mica cap a la dreta i tot seguit fent una ziga-ziga per una pala força dreta orientada al NE, darrers metres i ja som dalt! (2584m)

Ens felicitem, estem contents però el millor és afanyar-se a treure pells davant les condicions de vent i núvols amenaçadores. El primer pendent, aquell més dret, el baixem un a un, a poc a poc, i al pas de cada persona, fem baixar petites allaus. És evident que la neu és ben molla i pesada i la gravetat fa la seva feina.

Som novament al còth de Bargadèra, ja amb menys vent, i fem el descens a través de la vall, amb la nostra millor tècnica de supervivència davant la neu pastosa i podrida i rient, moltíssim!! amb les còmiques caigudes de cadascú. Ningú se’n salva.

Arribem de nou a la cabanha de Sarrahèra de Baish, ens desabriguem, bebem aigua i mengem una mica, i tornem cap el cotxe, altra vegada amb el cel serè i la càlida temperatura primaveral.

I anem pensant què podem anar a fer l’endemà ...

Bones traces, salut!

Piada - Mont Valier 2838m - 23 i 24/04/2005

Berta i Jaume
Dissabte: +1.280m (4h); Diumenge +600m (2h) / - 1.880m (3-4h).

Dificultat: més "exposat" que difícil, PD+ a AD-, S4 (sostingut...)

I en teníem de ganes de fer aquest cim! I aquesta a era la nostra: meteo dubtosa, però havent confirmat que en Manel Castelló anava a la Feria de Abril enlloc de a la muntanya... no podíem deixar escapar l'oportunitat!

Dissabte, després de donar la volta als Pirineus creuant Ripollès, Cerdanya i Ariège fins al Couserans, vàrem arribar al Pla de Lau (960m) a la bonica vall de Riberot.

Estem sols, i amb esquís a l'esquena resseguim el sender molt marcat pel costat del riu (riba dreta!), per un bosc espès recobert de molsa d'un verd intens. Aviat, restes d'allaus descomunals confirmen la de neu que ha caigut per aquí aquesta temporada, i ens fan sentir petits.

A 1.300m arribem a un dels passos claus del recorregut. Som sota la cascada de Nérech,

salt d'aigua de prop de 150m que baixa per una llastra granítica, tancant la vall. Sembla infranquejable però per l'esquerra, passant per congestes de restes d'allaus i grimpant algun ressalt arribem a dalt. Ja ho diuen les guies, amb neu el pas deu ser molt delicat...

A 1.500m ja hem deixat enrera el brugit de l'aigua i ens calcem els esquís... Foquegem per una neu podrida amb les darreres llums del dia embolcallats per núvols, boires i un cel rogenc.

Enfilem un esperó cap al nord per situar-nos ja en un terreny més ample i esquiable obrint-nos nous espais cap al sud (Pic dels Tres Comtes, Pic de Sernaille) i cap a l'est (la pala Clavera i el Petit Valier).

Encara amb llum, assolim la cabana de Caussis (1.859m; en condicions per passar-hi la nit 3 o 4 persones), i amb una hora més, amb la claror que fa la lluna rera els núvols, topem amb el Refugi d'Estagnous (2.245m). Si n'hi ha de neu aquí! El refugi (de dos pisos) és cobert per la neu en la part del darrera, i pel davant fem l'accés pel dormitori del primer pis despertant a un bilbaí solitari que fa dos dies que tomba per aquí...

Diumenge sortim els tres palpejant la boira, d'esquerra a dreta fins a situar-nos sota una pala que baixa del coll Faustin. La visibilitat millora, i a 2.600m, enlloc de flanquejar cap el coll decidim continuar (a peu) recte amunt (40-50º) fins a enllaçar amb la pala sud-est. Ja a la pala el terreny manté el pendent però es fa evident i de seguida arribem dalt. Sota la neu surten les puntes de dues creus, una de ferro i una de pedra (...dos de les tres que el bisbe del Couserans, Valérius, va fer clavar al segle V !)

Estem contents. Ara surt el sol, ara s'amaga... la visibilitat és bona i ens atrevim a baixar amb esquís. Del cim al coll Faustin disfrutem amb una neu dura, no gelada, la veritat molt més fàcil que no deia la llegenda...

Ara bé: en sortir del coll cal fer un flanqueig cap a la dreta molt lleig, molt molt lleig. Els esquís no ens fallen i arribem on hi han les puntades de pujada... Tot segueix molt dret però ara més ample i amb la neu més transformada, i un raig de sol, i avall gaudint de nou!!!

Deixem al refugi i ens submergim en un mar de núvols, amb una neu primavera primer i més podrida després però que arriba fins als 1.500m.

Ja prop del cotxe, un rètol ens torna a provocar: Tuc de Barlonguera...

Bones traces!!!

Ah! Pels amants del formatge: a Castillon en Couserans ens hem aturat a 'La Grange de Bamalou'. Formatges i tomme de vaca, cabra i ovella, fets artessanalment: boníssims!!!

Piada Serrera "Experiment psico-meteo-emocional" - 16 i 17/04/2005

Enviat per Manel C.

Llegiu la lletra petita abans de continuar:

L’ AUTOR D’ AQUESTA PIADA NO ES FA RESPONSABLE DELS DANYS A LES DIFERENTS SENSIBILITATS QUE PUGUI OCASIONAR LA SEVA LECTURA I AL MATEIX TEMPS RECONEIXLA SEVA CONDICIÓ DE MARGINAT SOCIAL I ES DECLARA LLIURE DE L’ OBEDIENCIA ESCLAVA A LES NORMES DE BON GUST. SI, PER EXCES O PER DEFECTE, NO HE ESTAT SUFICIENTMENT SENSIBLE EN QUALSEVOL SENTIT SEXISTA, RACISTA, CULTURALISTA, NACIONALISTA, REGIONALISTA, ETNOCENTRISTA, FAL.LOCENTRISTA, ETC. O AMB PERSONA FEMENINA, POBLE OPRIMIT, MEDI AMBIENT, CULTURES MINORITARIES, QUALSEVOL ALTRA MENA DE PREJUDICI ENCARA PER BATEJAR, DEMANO DISCULPES. A LA RECERCA DEL DESEMVOLUPAMENT D’ UNA SOCIETAT LLIURE DE PREJUDICIS I PURGADA DE LES INFLUÈNCIES DEL SEU DEFECTUÓS PASSAT CULTURAL HE COMES BEN SEGUR MÉS D’ UN ERROR .

Manel.( TEXTE INSPIRAT EN EL LLIBRE: “CONTES PER A NENS I NENES POLITICAMENT CORRECTES”, DE JAMES FINN GARNER, TRADUCCIÓ DE QUIM MONZO I MARIA ROURA, EDITORIAL QUADERNS CREMA )

Ultimament sempre que sortim el Sergi X. i jo amb previsió de meteo marronosa, acabem "pillant" marró, o no sortint del cotxe i enmarronant a tothom. Bé, a la sortida d’ aquest cap de setmana planejava el mateix pronòstic. Desprès de estudiar les possibles condicions de la neu a Andorra el dia abans, finalment ens varem decantar pel Pic de Serrera 2.913m +/-1.150m des del poble de Serrat i pel Sorteny.

PARTICIPANTS: Eli, Aureli, Sergi X., Alex M., Roger, Peter, Luis Javier, Iolanda,Marina, Núria, Neus, Marta, Berta, Laia, Toni, Mateu, Fer (amb raquetes) i Manel.

PREPARACIÓ I GRUP ( abstenir-se catòlics, apostolics i romans !!)

Últimament sempre que sortim el Sergi X. i jo amb previsió de meteo marronosa, acabem "pillant" marró, o no sortint del cotxe i enmarronant a tothom. Ja començava a pensar en un mal d’ ull – algun company ensigalat anteriorment – i quins podien ser els remeis: un ritual, una ofrena a algun deu o força de la natura, un sacrifici humà, com algú que vingui per primera vegada a una sortida del club, ...., o com a solució ultima i complicada col•locar alguna espelma en alguna església – algú sap qui es el Sant Patró dels esquiadors de muntanya ? - que tot i que sembla una solució fàcil, ambla recent mort del Papa, a les esglésies es una mica complicat entrar, doncs sembla que hi ha overbooking de fidels esperant presenciar algun miracle d’ultima hora de cara a la beatificació imminent. Com a persona laica i atea, amb una educació judaic - cristiana, no hauria de tocar un tema tant del.licat, doncs podria tocar la “fibra” d’ algú, però ho he de dir: JA N’HI HA PROU DE “MAMAR” CADA DIA “PAPA”.

Perquè no ho fan al “PAPA TV” o“CHANNEL PAPA” i ens deixen tranquils. Potser algú de la meva condiciósocial podria canviar de canal per consultar la Meteo Papa, sempre i quansigui més exacta. Si algú s’ ha sentit ferit pels meu comentaris, no era la meva intenció, aquesta piada no va adreçada a ell, i al mateix temps em remeteixo al quadrede texte del inici. Tot i que la organització de la sortida va esser una mica precipitada degutals partes de meteo, i la dificultat afegida de trobar allotjament, varem ser força gent els que teníem ganes de “marxa”, alguns varem sortir dissabte precipitadament per satisfer el nostre instint consumista a Andorra, altres més tard, trobant-nos a la Casa de Colònies AINA, Canillo, que tot depenentde l’ església catòlica, varen donar acollida a un anima “descarrilada” com jo, potser algun dia podran recuperar-la. Encara no m’ han excomulgat – no paro de fer mèrits - i potser algun dia sigui apostata – els meus pares em varen batejar per error perquè tothom ho feia - però tot i les meves critiques i les seves grans contradiccions, reconec la tasca social que realitza l’ església.

Teniu les dades de l’ establiment al final de la piada. Es recomana arribar puntual al sopar, doncs l’ ambient es pot “crispar” força amb els personal de cuina, que tenia ganes de plegar. Els vaig explicar que ens varem quedar atrapats en un pàrking d’ Andorra – podeu consultar a la Lonely Planet d’ Andorra l’ apartat de “Pàrking Dangers and Annoyances” – i que per això varem arribar tard. No ens va tocar l’ ou ferrat de l’ arròs a la cubana, però a canvi, tot i que l’ Alex no s’ ho creu, ens varen compensar amb una ampolla de vi negre Raimat Abadia del 1994. L’ ambient va arribar a “DEFCON 4” quan la Iolanda es va seure a taula amb els seus macarrons cuinats amb el fogonet seguint amb un “Basta Ya de Chachara !!“ amb una altra taula que es va edulcorar i suavitzar. Tenien ganes de plegar. Desprès de sopar varem començar a pensar l’ objectiu de diumenge: “Aquest cim es vessant sud, la neu deu estar inestable. “

“La aproximació serà llarga, la pista estarà nevada, i un dels cotxe no porta cadenes.”

“Aquest cim vessant nord, es una mica lluny.”

Finalment va haver “quòrum” i ens decidim a fer el Pic de Serrera per Sorteny.

DIA 17/04/05 AINA, CANILLO – ORDINO - EL SERRAT – SORTENY – PIC SERRERA (+2913m/-1150m)

Allau de alarmes de mòbils i despertadors. Son les 6:00. Ens hem de llevar i esmorzar i cap a Sorteny. Arribem per una pista gelada al pàrking de Sorteny on l’ Alex entrena a derrapar i fer cabrioles amb l’ Audi de cara al rally de Finlandia. De la resta potser ens toqui empènyer algun dels cotxes. Per sort venen darrera d’ una maquina llevaneus. Ens preparem, posem pells ........

“Moment publicitari:Venc pells coll-tex mixtes 65 mm. ample, per esqui de 1,65m de llarg, tenen només 8 jornades. M’ he passat al carving i son estretes pels meus esquis nous.Preu: 45 euros. “

..... i sortim. En poc temps arribem al borda-refugi de Sorteny ....comentari d’ en Jaume J. d’ una darrera estada, nomès arribar a casa: “En pocs minuts retrobaré la comoditat del matalàs i enrera quedarà la fredó i duresa de les lliteres de ferro de la Borda de Sorteny!”

Després de la Borda de Sorteny, hem anat cap a l’est enmig de prat i bosc, deixant enrere la desviació cap el Pic de l’ Estanyó just a l’ alçada de la borda-refugi de Sorteny, i al punt on es tanca la vall, hem escollit i decantat cap a la dreta per anar a parar a un prat on hi ha una cabana ( 4places). Potser hauria estat millor decantar-se cap a l’ esquerra primer i el barranc de ladreta i més dret deixar-lo pel descens a la tornada. Des d’aquí l'itinerari es fa evident....redreçant-se cap al nord, fins a un punt sud de la impressionant pala del Serrera. Tot i que érem un grup força nombrós, el ritme era sostingut, però no suficientment ràpid per a dos cursetistes que ens varen passar “fletxats”. No ens varem aturar massa, arribant desprès d’ una successió de voltes maries al coll que donava pas als últims metres més inclinats de la pala. Varem parar a “ganyipar”, feia vent, i altres grups d’ esquiadors es varen anar afegint en aquest punt de trobada. Alguns no teníem clar si la pala reunia unes condicions optimes per pujar, no ens feia gens de gracia tirar-nos la pala per sobre. Disparitat d’ opinions i dubtes en aquest improvisat camp base. Va esser aquí on l’ Expedició va decidir que els que atacarien el cim serien el Luis Javier “Ollarzabal” i la Iolanda “Seagarra”. La resta varem decidir tornar. A continuació teniu de primera mà, la descripció de l’ ascensió final del mateix Luis Javier:

“En el collado pusimos cuchillas e iniciamos una diagonal ascendente en dirección oeste para evitar la sostenida pala Sur, sobrecargada de nieve y con posibles placas de viento. De esta manera alcanzamos el espolón que conduce a la cima, más protegido de los aludes por la existencia de roca. Progresamos con nieve bastante dura y haciendo frente al fortísimo viento que prácticamente nos tiraba (menos mal que llevábamos cuchillas) hasta un sector de rocas, sin nieve, que nos cortaba el paso. Nos quitamos los esquís y sólo con los bastones subimos por las pequeñas rocas hasta la antecima, desde donde proseguimos por la estrecha y alargada arista horizontal hasta la cima, dotada de un gigantesco hito de piedra de unos 1,80 m. de altura.

Descenso a pie hasta los esquís, donde el torb dificultaba sobremanera quitar pieles y cuchillas y calzarse las tablas. El descenso por el espolón de ascenso con un primer tramo de nieve muy dura pero muy esquiable (maldito viento que se te llevaba volando) seguido de un tramo venteado. Posteriormente diagonal descendente hasta el collado, donde seguimos hasta el final vuestras huellas de bajada.”

L’ estat de la neu era bó, neu pols, pesada en alguns trams, però suficientment bona com per recordar aquest descens.

Retrobament amb els dos protagonistes de l’ascensió al parking, ¡ desprès a Ponts, on varem parar a dinar. Menu de supervivencia per 7,5 euros amb “vino peleón”. La Iolanda no va demanar, diuen que s’ havia cuinat uns macarrons al cotxe mentre el Luis Javier conduïa, com si d’ un camió pakistani de la ruta de la seda es tractés.

Fins aviat,

Manel & co.

ANEXE ALLOTJAMENTS IN ITINERE – ANDORRA

*** SEU D' URGELL XARXA ALBERGS GENCAT LA VALIRA

Telf. : 973.35.38.97- no contesten -

*** CENTRE RESIDENCIAL SERVEISC/ SANT JOAN BAPTISTA DE LA SALLE 51, 25700 La Seu d’Urgell Telf. : 973.35.38.16

en règim de pensió completa i habitació doble. El cost és de 18 € perpersona i dia, i inclou des del sopar fins al dinar de l’endemà.- tancat aquest cap de setmana -

*** HOTELS I APARTAMENT A ANDORRA VIA INTERNET

http://www.hoteles-en-andorra.escapade.es/www/llista.jsp

AINACanillo. Principat d'Andorratel. casa de colònies

Telf. : (00376) 851 434 i 851 115 (Esther)MP. 19 EUROS

En principi és molt millor. Es pot dormir a les diferents bordes que tenen, perquè dóna molta independència i val el mateix. El menjar de la Casa de colònies no és gaire bo, i és escàs.....millor portar-se'l o bé sopar fora. Per cert, mira la pàgina web.... .http://www.esglesiacatolica.ad/index.htm

També es pot reservar via Index S. L. Tarragona, tel. 977 21 85 03 Josep Mª.

Piada Cambre d'Ase 2760m Vermicelle / Central - 17/04/2005

Enviat per Sergi B.

+/-1100, 3-4h pujar i 1:30 baixar.

Cris, Marc, Gis, Thais, Duardu i Sergi B.

Txecs !!, fantàstic dia d'esquí de muntanya !!

Dissabte al vespre estàvem la penya tarragonina i comarques a la molina veient com nevava i creuant els dits per a que diumenge apareixés l'esperada finestra de bon temps. I així va ser !!. A primera hora estavem al parquing de sant pere dels forcats amb les pells posades, un dia radiant i un pamet de neu nova. Pel mig de les pistes ja tancades pugem fins al circ que apareix totalment cobert de neu i amb un aspecte poc corrent a la Cerdanya.

Pugem pel corredor Vermicelle, amb neu fonda però ben assentada, i arribem a l'aresta amb un somriure d'orella a orella. Caminem per l'aresta fins el cim, mengem alguna cosa i amb els esquís ja posats deixem anar totes les nostres fantasies per la canal central.

Primer tram assegurant girs i després flotant per la neu pols humida de la nit anterior. Arribem al cotxe extasiats amb la sensació d'haver triomfat. Ens canviem amb aquell solet de primavera tant agradable després de fer activitat.

ESTUPENDU !!!

Piada - Montardo 2833m - 16 i 17/04/2005

+620(dissabte),+840/-1460(diumenge). 2h dissabte, 3-4h pujar i 1 baixar.

Dificultat: PD+, S2 (S4 si es surt des del cim).

Aquest cap de setmana ha tocat sortir amb un company de la feina i dos amics seus (tots tres amb raquetes) per fer unes pràctiques d'ARVA, autodetenció irescat d'esquerdes...

Vàrem poder fer les pràctiques dissabte, sota una forta nevada primer i fort vent després, mentre pujàvem des del Pont de Ressec (1.390m) cap al Refugi de la Restanca. El camí és prou conegut: es segueix la pista fins el Pontet de Rius i després pel barranc que baixa de les Agulles del Montardo (molt risc d'allaus després de nevades), o pel sender que puja pel bosc, més a la dreta, fins a la presa i el Refugi.

Molt bon ambient de muntanya a la Restanca, "fullejant" nous reptes a revistes, xerrant, fent pronòstics per l'endemà... No som els únics que hem pujat: en PereJoan, el Xavi i dos amics també confien en la "finestra" de bon temps de diumenge!

Diumenge s'ha llevat radiant, fred, i amb 40cm de neu fresca! El primer tram fins l'Estany del Cap del Port és força dret i avui un pel massa carregat. Després hem seguit cap al coll de Crestada. El vent l'ha deixat pelat, però un cop a la cara sud del Montardo de nou molta neu fins al cim... Avui laVall d'Aran era tota blanca i el Mauberme , el Mihl i el Valier llueixen massa i ens desafien!

La baixada ha estat bona pels que anàvem amb esquís i un pel dramàtica pels raquetaires, en una neu massa fonda.

TRAVESSA RECOMENADA PEL GUARDA DE LA RESTANCA (2 dies):- Boca Sud Tunel de Viehla - vall de Conangles - Tossal de Molar Gran - Llac de Mar - Ref.Restanca (nit) - Tossau de Mar - Lac de Rius - Passada deth Nebot - Cabana de Sarrahera - Boca N Tunel de Viehla.

Bones traces!!!

Piada Pujoalbo 2528m per Valarties - Val d'Aran - 14/04/2005

Enviat per Carles Ll.

Inici: Pont de Ressèc (1400m)
Desnivell: (1125m)
Horari: 3h30 l'ascens / 1h el descens
Ivan, Carles i el Kumbu.

La carretera de Valarties està neta fins al Pont de Ressec. Desde ahir que ha lluït el sol, i les tempertures dels darrers dies han fos bona part de la neu, i assentat l'altra. Dels dos pams de diumenge a Arties, ja no en queda res. Els cims com el Montardo però encara mantenen el blanc sobre la roca a les cares nord.

Agafar la pista que puja a la dreta uns 50m abans de l'aparcament de Pont de Ressèc, avui encara amb esquis als peus. Seguir la pista que puja suaument fent ziga-zagues dins el bosc fins una mena de represa al barranc a uns 1550m. Aqui acaba la pista i seguim pel fons del barranc primer entre arbres que dificulten el pas. ´La vall s'orienta al sud oest i es guanya alçada amb rapides. Aviat la vegetació desapareix del fons del barranc i remuntem un tram un poc encaixonat i bastant exposat a les allaus que puguin caure dels vessants sud. Cal seguir sempre el tubo més evident de l'esquerra fins superar per pales sostingudes la cota dels pins. Cap a 1900m abandonem aquest tram més obligat, la vall s'eixampla i per amples pales guanyem alçada sense necesitat de voltes maria. A 2300 ens orientem per les pales de la dreta cap al nord, i deixant de banda el coll més evident i el Tuc de l'Aubeta arribem al cim pla del Pujoalbo (2528m).

Descens pel mateix itinerari, directe ràpid i sostingut fins a la pista forestal. Es recomanable decantarse al maxim cap a la dreta per gaudir de les pales orientades a Nord. No encantarse en el tram de barranc més exposat.

Al mati el dia era radiant però a partir de la una han entrat ràpidament nuvols i ha quedat completament tapat. La neu estava bastant assentada i transformada. En cotes baixes es inevitable trobarla molt humida, però la meitat del descens l'hem fet amb neu primavera sobre una base prou dura. Comença a dibuixarse en vesants sud les característiques ondulacions de la fusio de la neu, i això no ajuda gaire a l'hora de baixar!

Fins aviat, bones traces.

Carles

Tuc de Costerjàs (Val d'Aran) 2338m - 9/04/2005

Enviat per Montse B.

Participants: Lluís, Kike, Ivan, Montse
Desnivell: +960 m / - 960 m

El vespre anterior ja havia refrescat el temps, encara que amb el cel mig descobert, semblava que no havia de ser tant sonada ... la nevada!

Ens llevem a les 8h, cel ben ennuvolat i ja neva, fins i tot a Les (Bais Aran). Ens truquem amb la resta de gent i quedem cap a les 10h a Vielha, amb calma, no hi ha pressa.

Dialoguem, per uns moments el destí és foquejar per pistes de Baquèira i baixar a dinar. Finalment ens animem i diem que a fer muntanya i ens trobem a Bagergue.

Cap a les 11h, i nevant ja amb intensitat, sortim de Bagergue. Un tros de pista, tot i que ben blanca, no ens posem els esquís, la neu és massa humida i no volem mullar pells. Travessem els dos barrancs fins que veiem l'ermita i girem a mà dreta, enfilant-nos prat amunt, ja amb esquís als peus. I neva, és clar.

Agafem el barranc (ara no us puc dir-ne el nom) i la pujada en els primers 200 - 300 m es fa força incòmode. Ja no hi havia gens de neu de base. Rasquem amb les pedres, rellisquem amb l'herba.

Més amunt, comencem a notar una base de gel. I el paquet de neu recent és ja d'uns 40 cm. Continuem pujant, ara ja entre pins dispersos. La visibilitat no és gens bona i això ens fa desviar excessivament cap a l'esquerre.

A prop del coll uns rajos de sol ens apareixen momentàniament indicant-nos la bona direcció cap al coll. I vinga, som-hi cap al coll. A partir d'aquí, la nevada es fa intensa i la ventada força desagradable.

Però no ens fem enrere, dalt del coll, el torb infernal ens minimitza la visibilitat. Però tenim ganes de fer cim. Fem doncs l'aproximació cap a la dreta, amb un tros pla, una baixada d'uns pocs metres i els darrers metres culminants. I ja som al cim, cap a quarts de tres de la tarda. Nosaltres quatre, el brusc so del torb, la neu ventada i l'estructura fantasmal del remuntador de l'estació.

Tenim fred aquí dalt, així que a correcuita cap al coll per fer el canvi de pells. Al menys allà quedem més arreserats.

Tots apunt, mirades cap avall i som-hi. La neu a dojo, per sobre els genolls. Es fa difícil serpentejar amb agilitat. Hi han caigudes, fins i tot entre els que més hàbils. Tram a tram, ens anem esperant. A prop del bosc, tornem a trobar-nos sense base. I tot i l'abundància de neu, és difícil d'esquivar les roques, els arbusts, els troncs. Rasquem les fustes, un mal dia pel nostre material.

Però tenim ganes d'arribar. Així que cap avall. arribats al prat, es fa un xic més fàcil no topar amb obstacles. Ens deixem lliscar amb calma fins a la pista i anem baixant fins que ja no hi ha pendent. Esquís a la motxilla i cap al cotxe.

Són quarts de cinc de la tarda quan sortim de Bagergue i ens aturem a Casarilh. Hi ha un bon amic (GRÀCIES CARLES!!) que ens ofereix una amanida i un plat de pasta boníssim per refer-nos de l'excursió.

Aquesta és la meva primera piada a Cegesquí. Sóc la Montse i visc a Val d'Aran, sempre apunt per prendre els esquís i gaudir d'unes BONES TRACES!

Ah, el diumenge vam fer un intent d'esquiada, però us ho asseguro, no vam poder ni baixar del cotxe. Baquèira era un desert blanc ...

Piada Ararat - Turquia - 20 a 29/03/2005

Enviat per Toni V.

Activitat: Ascens fins a la cota 3000 del volcà SUPHAN (4058 m), dia 24/03; ascens fins aprox. cota 3.800, dia 25/3.
Desnivell: dia 24/03, + 1000 / -1000; dia 25/03 + 1800 /- 1800m
Horaris: dia 24/3: 4 h.30 ascens / 1 h 45 descens. Dia 25/03: 7 h ascens / 3 h descens.
Esquiadors: Roger Ll., Guifré Ll., Frederic L., Neus V., Miquel F., Josep P., Montserrat F., Antoni R., Toni V. i els guies turcs Muztafa T. i Yildrin B.
Temps: dies clars i vent fort i fred a partir cota 3000.

Aquesta és la piada de l'ascensió a un cim que ni tant sols vàrem poder iniciar:
Alguna vegada haureu sentit dir: - ni els més vells del lloc ho recorden -. Potser un pèl exagerat, però el cert és que feia molts anys (alguns deien cinquanta) que no queia una nevada com aquella.
La nostra estranyesa es feia palesa quan l’avió s’acostava a Erzurum: des de dalt tot es veia blanc fruit d’una recent nevada. A terra, malgrat el sol, ja fa dies que les temperatures són molt per sota de zero, però sembla que s’anuncia l’arribada d’un front càlid. Camí de Dogubeyazit, s’inicia una nova nevada, segurament és el front càlid que xoca amb la massa freda estancada durant tot l’hivern sobre Anatòlia i que provocarà "la Mare de totes les nevades turques".

Abreviant: A Dogubeyazit, teòric lloc on comença l’aproximació a l’Ararat, hi arribem com podem. L’endemà segueix nevant i tot és impracticable, fins hi tot les carreteres més importants i aeroports. I el dia següent s’aixeca igual, nevant a dojo. Vist el que veiem oblidem el nostre objectiu, tant per l’impossibilitat d’arribar als seus peus com pel gran perill d’allaus que representen els probables més de 2 metres de neu recent caiguda. Optem per una sortida honrosa o al menys que ens permeti calçar els esquís. Uns 150 km al sud-oest, al costat del llac Van, hi ha el volcà Suphan (4058 m), i cap allà ens dirigim, però les carreteres són en estat pèssim, obligant-nos a fer un gran tomb i malgrat això ens veurem atrapats pels problemes del trànsit. Després de peripècies varies aconseguim fer base al poble d’Adilçevaz i des d’allí llancem dos atacs successius a la muntanya. El principal inconvenient és que allà les carreteres d’accés a les vessants també estan tancades, cosa que ens obliga a superar grans espais amb un desnivell molt minso, abans de poder iniciar una ascensió de debò.

En els dos dies d’activitat ens cal enfrontar-nos a neu molt fonda a la pujada i a la baixada transformada en una crosta infame. Però malgrat tot hem aconseguit poder esquiar en un entorn exòtic i salvatge: exòtic com arribar amb les fustes als peus a un poblet de pastors kurds, presidit per un minaret, i salvatge com esquiar amb la presència de diversos llops afamats.

Més detalls de les “aventis” passades a les carreteres d'Anatòlia, de com els llops es vèren menjar a un turc quan estava posant les cadenes del cotxe i la part turística d’aquest viatge d’esquí, els trobareu en un proper butlletí del Club.

Un altre cop serà millor!

Bones traces!!!!!

Toni

Piada - Cambra d'Ase: Corredors Vermicelle i Central - 9/04/2005

Concep, Koki, Moix, Ricard, Rosa, Berta i Jaume
+/-1.100m, 4-5h ascens, 1h descens.

Dificultats: F fins al peu de la canal. El Vermicelle (270m) entre PD+ i D, segons condicions, amb un ressalt al final de fins a 50º. El descens és obligat en el primer tram del corredor Central (S4) i més fàcil i ample després.
Fantàstic dia d'hivern en plena primavera! -7º al cotxe, i -12º per allí dalt. Ni nosaltres mateixos donàvem un "duro" per la sortida d'avui a la vista del temps (vent i neu) que feia quan ens acostàvem a Sant Pere dels Forcats.

L'estació ja està tancada però està carregada de neu i ens hem calçat els esquís davant del cotxe. Hem anat pujant per les pistes en direcció sud, sota una lleugera nevada... L'indret és molt bucòlic, amb pins carregats de neu que ens han arraserat del vent.
A 2400 hem entrat al corredor Vermicelle, amb esquís fins que el pendent i la neu nova (+ de 20cm sobre la neu dura) ens han deixat. Ja amb grampons, i envoltats de parets verticals que el van tancant, ens hem anat rellevant obrint "trintxera" cap amunt. A la part final algun ressalt més dret, i la sortida, habitualment de 50º, avui no presentava cap dificultat.

I quina sort! dalt de la carena el Torb ha fet una pausa... debíem ser "a l'ull de l'huracà"! En un flanqueig cap a l'est hem anat a buscar el corredor Central. L'entrada ha estat fàcil, però durant uns 100m el pendent i el gruix de neu nova, molt molt seca i poc estable, ens ha recomenat baixar pas a pas per no provocar l'allau. Un cop s'ha obert la canal ens hem llençat flotant sobre una neu boníssima. El descens ha continuat magnífic: pel bosc primer i per les pistes sense trepitjar, només per nosaltres després!
Tots més que satisfets! i la feina s'ha acabat a Ventolà: escudella, embotits, vi, galtes, butifarres i ànec a la cassola!

Bones traces!!!

Piada Suïssa Central - 1 a 3/04/2005

Enviat per Manel B.

Zona: Suissa Central, prop del Furkapass

- Dies: 1, 2 i 3 d'abril de 2005.

- Accés: Avió fins a Milà i furgona llogada fins al poble de Realp passant per Lugano i el tunel de Sant Gotardo (200km).

- Refugi: Albert Heim Hutte (2543m) SAC

- Ascensions: Galenstock (3586m) i Lochberg (3074m).

- Components: Oriol B., Rafel S., Raimon O., Xavier B., Marta M., Miquel V., Joan B., Joan Manuel Cl. i Manel B.

- Componets que van ser baixa per motius aliens a la seva voluntat: Laia M., Carles S. i Joaquin S.

Expedició que en principi estava prevista per a fer el cim del Bernina que però degut a la poca quantitat de neu que té aquest massís va acabar convertint-se en la descoberta d'aquesta zona del cor de Suïssa on s'ajunten les conques del rius Rhin, Rhone i Po.

Observant el plànol d'innivació de Suïssa elaborat a Davos, (http://www.slf.ch/avalanche/hsr-frc.html) vam buscar la zona amb més gruix de neu situada més a prop de Milà i així vam trobar aquest indret que disposa d'alguns bons refugis situats estratègicament per fer unes boniques i alpines ascencions.

- JORNADA 1: Pujada al refugi ALBERT HEIM.

(Desnivell: +1.000 m -0 m)

Quedem a l'aeroport de Barcelona a les 5 del matí de divendres per facturar tot l'equipatge dels 9 components en el vol d'Alitalia que surt a les 6:35. Després d'un petit retard i un viatge addicional aeroport - carrer Bruc 114 - aeroport en busca d'uns maleits pals, sortim amb avió cap a Milà. Arribada cap a les 8 del matí i lloguer d'un dels dos vehicles que teníem encarregats a l'empresa Avis, ja que amb una furgoneta, o millor dit minibus, de nou places teníem el lloc just per cabre-hi tots i tots els paquets. Arribem al poble de Realp cap al migdia, i veiem que de neu no enfalta encara que és un any amb poca innivació per l'època de l'anyen què estem. Després de dinar els entrapans que portàvem, equipar-nos i omplir cantimplores, sortim cap al refugi seguint inicialmentla carretera coberta de neu del Furkapass. Travessem el pont del torrent Natschental (1650m) i pugema travessant uns matolls directament a l'Hotel Galenstock (1995m). El dia és radiant i suem la samarreta a causa de la calor que fa a les hores centrals del dia. Continuem pujant fort fins a Tatsch i flanquegem l'esperó per endinsar-nos a la vall del Tiefengletscer que remuntem fins queaparex el refugi a dant d'un cimet rocallós.

- JORNADA 2: Ascensió al GALENSTOCK

(Desnivell +1.100m -1.100m)Ascenció al cim més alt de la zona superat únicament a la regió pel Dammastock veí. Sortim a 2 quats de set del matí quan s'età fent de dia i remuntem tot el glaciar de Tiefen fins pàcticament sota el Tiefenstock. Girem en direcció SO i ens situem al peu del coll on deixem els esquís. Equipats amb piolet i crampons, grimpem pel terreny mixte fàcil que serveix d'accés a l'aresta NE del Galenstock. Continuem per aquesta aresta que es redreça en l'últim tram abans del cim, on arribem a les 11 del matí. Impressionant panorama des del cim que arriba fins al Montblanc passant per les muntanyes del Valais com el Cerví o el Mont Rosa i les muntanyes de l'Oberland com el Finsteraarhorn, l'Aletshorn o el Monch i la Junfrau. Baixada del cim en tres cordades que fan més segura la desgrimpada mixta fins als esquís i descens pel costat dret del glaciar que ens reserva la millor neu gràcies a la seva orientació NE.

- JORNADA 3: Ascensió al LOCHBERG

(Desnivell +800m -1.800m)

Després de moltes deliberacions sobre la millor opció per l'activitat d'aquesta jornada, finalment decidim pujar tots junts a aquest cim que permet fer la travessia cap a la vall de Goschener, però baixant plegats pel vessant de la pujada al poble de Realp. L'ascensió s'inicia a les 7 tocades baixant fins a la cota 2380 aproximadament per tal de vorejar l'esperó que prové del Winterstock. Deixem un petit niu de material, posem pells i remuntemen direcció al Winterlucke. La neu està bastant dura i hem de posar ganivetes per progressar cap amunt però el dia és esplèndit i la llum ho envaeix tot. Abans d'arribar al coll efectuem un llarg flanqueig a la dreta que ens permet progressar amb esquís fins al peu mateix del cim. Els deixem a l'aresta quan el pendent es redreça i els rocs sovintegen i remuntem el tram final d'aquesta a través d'un marcat corredor que ens porta fins al cim. Panorama també excepcional orientat cap a orient on ens costa identificar la quantitat de muntanyes descunegudes. Un vent fred no ens impedeix de pujar els rocs que formen el punt culminant i fer una llarga ganyipada tot assovorint el moment. El descens l'iniciem per la vall que baixa directament a Realp però hem de remuntar uns 100m de desnivell entre la cota 1170m i 2270 per tal d'esquivar la zona de reserva d'animals que hi ha a la part baixa de la vall i saltar a l'Hotel Galenstock per on vam fer l'aproximació al refugi.

Finalment arribada amb els esquís als peus fins al costat de cotxe ales dues de la tarda després de tres dies complets d'esquí de muntanya i alpinisme. Després de recollir i carregar tot l'equipatge a la Furgoneta seiem a l'aire lliure per prendre una birra mentre contemplem el panorama de les muntanyes nevades intentant allargar i retenir aquests últims instants de neu.

Retorn a l'aeroport de Milà a quarts de set de la tarda i després d'una facturació un xic accidentada i un sopar a base de pizza i creppes de nutella, sortim cap a Barcelona on arribem a les 11 de lanit. L'únic incident remarcable és l'espera infructuosa de la meva motxilla que es va quedar a Milà fins l'endemà.

Fins aviat,

Manel B.

Piada Pic de Pedrons 2715m - 2/04/2005

Enviat per Marina G.

Desnivell: +/- 840 m

Horari: 2:30 h de pujada, 30 min-1 h de baixada.

Neu: Neu dura a l'inici i de pujada i transforma da de baixada, neu pols a partir dels 2400 m.

Participants: Marta, Fer, Neus i Marina.

Sortim ben d'hora pel matí de barcelona i deixem el cotxe al Pont de Baladrar, situat just passada la frontera Franco-Andorrana en direccióa Pas de la Casa . Les previsions de temps no són bones però sembla que el temps es manté. Al mateix pàrking ens calcem els esquís i comencem a foquejar per neu dura. Es veu força neu en tota la zona i a uns 2400 m ens trobem amb neu pols, increïble!!!!!! nosaltres que dubtàvem si trobaríem neu!!!!!! Arribem al que podríem dir que és el coll on ens hem de treure els esquís i calçar els grampons per afrontar l'últim tram.....al cim la boira se'ns ve a sobre i baixem ràpid. El descens.......... per gaudir-ne amb una neu fantàstica i a més a més el temps ens respecta fins arribar de nou al cotxe. Allí comença a nevar però hem pogut gaudir d'una sortida matinal, fàcil i que et deixa un somriure d'aquells amb ganes de repetir......Acabem amb entrepans de tres pisos a Puigcerdà.

Marina