Participants: Lluís, Kike, Ivan, Montse
Desnivell: +960 m / - 960 m
El vespre anterior ja havia refrescat el temps, encara que amb el cel mig descobert, semblava que no havia de ser tant sonada ... la nevada!
Ens llevem a les 8h, cel ben ennuvolat i ja neva, fins i tot a Les (Bais Aran). Ens truquem amb la resta de gent i quedem cap a les 10h a Vielha, amb calma, no hi ha pressa.
Dialoguem, per uns moments el destí és foquejar per pistes de Baquèira i baixar a dinar. Finalment ens animem i diem que a fer muntanya i ens trobem a Bagergue.
Cap a les 11h, i nevant ja amb intensitat, sortim de Bagergue. Un tros de pista, tot i que ben blanca, no ens posem els esquís, la neu és massa humida i no volem mullar pells. Travessem els dos barrancs fins que veiem l'ermita i girem a mà dreta, enfilant-nos prat amunt, ja amb esquís als peus. I neva, és clar.
Agafem el barranc (ara no us puc dir-ne el nom) i la pujada en els primers 200 - 300 m es fa força incòmode. Ja no hi havia gens de neu de base. Rasquem amb les pedres, rellisquem amb l'herba.
Més amunt, comencem a notar una base de gel. I el paquet de neu recent és ja d'uns 40 cm. Continuem pujant, ara ja entre pins dispersos. La visibilitat no és gens bona i això ens fa desviar excessivament cap a l'esquerre.
A prop del coll uns rajos de sol ens apareixen momentàniament indicant-nos la bona direcció cap al coll. I vinga, som-hi cap al coll. A partir d'aquí, la nevada es fa intensa i la ventada força desagradable.
Però no ens fem enrere, dalt del coll, el torb infernal ens minimitza la visibilitat. Però tenim ganes de fer cim. Fem doncs l'aproximació cap a la dreta, amb un tros pla, una baixada d'uns pocs metres i els darrers metres culminants. I ja som al cim, cap a quarts de tres de la tarda. Nosaltres quatre, el brusc so del torb, la neu ventada i l'estructura fantasmal del remuntador de l'estació.
Tenim fred aquí dalt, així que a correcuita cap al coll per fer el canvi de pells. Al menys allà quedem més arreserats.
Tots apunt, mirades cap avall i som-hi. La neu a dojo, per sobre els genolls. Es fa difícil serpentejar amb agilitat. Hi han caigudes, fins i tot entre els que més hàbils. Tram a tram, ens anem esperant. A prop del bosc, tornem a trobar-nos sense base. I tot i l'abundància de neu, és difícil d'esquivar les roques, els arbusts, els troncs. Rasquem les fustes, un mal dia pel nostre material.
Però tenim ganes d'arribar. Així que cap avall. arribats al prat, es fa un xic més fàcil no topar amb obstacles. Ens deixem lliscar amb calma fins a la pista i anem baixant fins que ja no hi ha pendent. Esquís a la motxilla i cap al cotxe.
Són quarts de cinc de la tarda quan sortim de Bagergue i ens aturem a Casarilh. Hi ha un bon amic (GRÀCIES CARLES!!) que ens ofereix una amanida i un plat de pasta boníssim per refer-nos de l'excursió.
Aquesta és la meva primera piada a Cegesquí. Sóc la Montse i visc a Val d'Aran, sempre apunt per prendre els esquís i gaudir d'unes BONES TRACES!
Ah, el diumenge vam fer un intent d'esquiada, però us ho asseguro, no vam poder ni baixar del cotxe. Baquèira era un desert blanc ...
Desnivell: +960 m / - 960 m
El vespre anterior ja havia refrescat el temps, encara que amb el cel mig descobert, semblava que no havia de ser tant sonada ... la nevada!
Ens llevem a les 8h, cel ben ennuvolat i ja neva, fins i tot a Les (Bais Aran). Ens truquem amb la resta de gent i quedem cap a les 10h a Vielha, amb calma, no hi ha pressa.
Dialoguem, per uns moments el destí és foquejar per pistes de Baquèira i baixar a dinar. Finalment ens animem i diem que a fer muntanya i ens trobem a Bagergue.
Cap a les 11h, i nevant ja amb intensitat, sortim de Bagergue. Un tros de pista, tot i que ben blanca, no ens posem els esquís, la neu és massa humida i no volem mullar pells. Travessem els dos barrancs fins que veiem l'ermita i girem a mà dreta, enfilant-nos prat amunt, ja amb esquís als peus. I neva, és clar.
Agafem el barranc (ara no us puc dir-ne el nom) i la pujada en els primers 200 - 300 m es fa força incòmode. Ja no hi havia gens de neu de base. Rasquem amb les pedres, rellisquem amb l'herba.
Més amunt, comencem a notar una base de gel. I el paquet de neu recent és ja d'uns 40 cm. Continuem pujant, ara ja entre pins dispersos. La visibilitat no és gens bona i això ens fa desviar excessivament cap a l'esquerre.
A prop del coll uns rajos de sol ens apareixen momentàniament indicant-nos la bona direcció cap al coll. I vinga, som-hi cap al coll. A partir d'aquí, la nevada es fa intensa i la ventada força desagradable.
Però no ens fem enrere, dalt del coll, el torb infernal ens minimitza la visibilitat. Però tenim ganes de fer cim. Fem doncs l'aproximació cap a la dreta, amb un tros pla, una baixada d'uns pocs metres i els darrers metres culminants. I ja som al cim, cap a quarts de tres de la tarda. Nosaltres quatre, el brusc so del torb, la neu ventada i l'estructura fantasmal del remuntador de l'estació.
Tenim fred aquí dalt, així que a correcuita cap al coll per fer el canvi de pells. Al menys allà quedem més arreserats.
Tots apunt, mirades cap avall i som-hi. La neu a dojo, per sobre els genolls. Es fa difícil serpentejar amb agilitat. Hi han caigudes, fins i tot entre els que més hàbils. Tram a tram, ens anem esperant. A prop del bosc, tornem a trobar-nos sense base. I tot i l'abundància de neu, és difícil d'esquivar les roques, els arbusts, els troncs. Rasquem les fustes, un mal dia pel nostre material.
Però tenim ganes d'arribar. Així que cap avall. arribats al prat, es fa un xic més fàcil no topar amb obstacles. Ens deixem lliscar amb calma fins a la pista i anem baixant fins que ja no hi ha pendent. Esquís a la motxilla i cap al cotxe.
Són quarts de cinc de la tarda quan sortim de Bagergue i ens aturem a Casarilh. Hi ha un bon amic (GRÀCIES CARLES!!) que ens ofereix una amanida i un plat de pasta boníssim per refer-nos de l'excursió.
Aquesta és la meva primera piada a Cegesquí. Sóc la Montse i visc a Val d'Aran, sempre apunt per prendre els esquís i gaudir d'unes BONES TRACES!
Ah, el diumenge vam fer un intent d'esquiada, però us ho asseguro, no vam poder ni baixar del cotxe. Baquèira era un desert blanc ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada