“Con un aspecto que da miedo, super antiguo y con el crucifijo encima de la cama, rollo exorcismo. Pasillos como para encontrar a la niña de la curva en ellos.”
Les ressenyes de Google no parlen meravelles de la pensió que hem trobat per dormir a Ribes, però res atura el bon cegesquiador. Amb risc 4 i mala previsió per dissabte pugem al Ripollès a veure si trobem un bosc arrecerat per foquejar una mica, però veiem al maps que hi ha un pollastre d’aquells d’època a la Collada, de manera que renunciem a acostar-nos a Planoles des d’on preteníem fer un passeig entre arbres.
Dissabte Ripoll F/S0 +-0m
Enlloc de quedar encallats a la carretera optem per fer turisme per la nostrada vila de Ripoll, veiem el monestir romànic, la tomba de Guifré el Pilós i uns quants votants de la Orriols amb aquell bigotet retallat que els surt a sota el nas.
Al vespre, però, no tenim més remei que reunir-nos a la pensió amb la resta del grup animat per pujar el diumenge al Taga. Alguns afirmen haver vist algun fantasma, i no parlen de gent de la secció, sinó d’esperits vagant pel laberint d’escales de l’edifici. Els sons nocturns també desvetllen algú, tot i que no tenim clar que els esgarips siguin d’espectres o d’alguna altra cosa.
Diumenge Taga F/S2 +-750m
L’endemà, tota una colla pugem cap a Pardines. Sembla que tota la comunitat d’esquí de muntanya del país ha pensat el mateix, costa aparcar al poble de la gentada que s’hi ha aplegat i enfilem la pista asfaltada cap a Puigsac, ben gelada i complicada amb les botes d’esquí.
Per una altra pista, l’Àlex amb la furgoneta va aconseguir el dissabte al vespre arribar a Puigsac tot i la nevada, i ens espera amb cara de brau, neguitós per arrencar, als Sanfermines.
La pujada anar fent, entretinguda, anem creuant esquiadors, raquetaires i coneguts diversos, allò sembla una mani del procés, només trobem a faltar uns piolins apallissant àvies.
Al cim hem d’apartar 3 o 4 grups d’un parell de centenars de persones per poder fer la foto amb la creu, i baixem amb una neu canviant, una mica de tot, dura a la part alta, millor a mida que baixem, per acabar a la pista caminant els últims metres fins Pardines.
Ens ho hem passat molt bé, amb molt bon dia i bona neu Eli, Lorena, Marta, Leti, Lluís, Àlex, Roger, Xavi K, Sancho i Hèctor.
La Pensió Fonda... cal dir que molt neta, això si, si medeixes més de 1,70m... potser dorms atravessat al llit ;)
ResponEliminaSigui com sigui, poder fer el Taga amb neu, molta neu sempre és una situació que no es pot ser cada any. Contents.
Heu anat a la pensió del Norman Bates català. L'ha de coses que deuen amagar els seus murs... Un portal a una altra dimensió o accés sl metavers, crims horribles, un cementiri indicatalà als fonaments, la Carolain que no troba la llum i no sap com retornar, ànimes que no descansen... M'ho he perdut...
ResponEliminaHavia tele en b/n?
Bones traces.
Manel C.