26 de juny 2024
19 de juny 2024
12 de juny 2024
9 de juny 2024
Vall de Remuñe amb tenda primaveral 25/05/2024
25-26 de Maig. Vall de Remuñe.
Ens resistim a guardar els esquis al armari, així que Mikel (que sempre està disposat a arrossegar els esquis, encara que sigui per una congesta de neu) ens animem a fer la ultima sortida de esqui , o això pensàvem!. Triem fer-ho amb tenda perquè ens agrada lo inhòspit...i a més té la gran avantatge, tot i carregar un bon pes, que a un cop hi arribem a l’endemà no ens caldrà tornar a buscar-la.
Dissabte 25/Maig: Pico Royo (3.121m)
Dormim divendres a pocs metres de la entrada de la vall de Remuñe. Dissabte enfilem amb l’armari a sobre cap a Remuñe...sense tenir molt clar l’objectiu.
Aproximadament als 2.050m trobem una bifurcació on travessaríem per una passera per creuar el riu. Ens hagués agradat anar cap a l’esquerra del riu a buscar els ibons de Remuñe. Mikel comenta que per aquella vessant acostuma a haver més neu.
No ho intentem perquè sembla difícil el pas del riu, on la força del riu s’ha endut metres avall els troncs de la passera. Spoiler: la tornada baixem per aquest indret i allargarem la baixada esquiant. La feinada serà creuar el riu cabalós.
Seguim per la dreta i als 2.200metres trobem neu continua per poder posar-nos els esquis.
Ha calgut 1h40minuts amb l’armari a l’esquena. Pràcticament
on s’acaba el circ planer de la vall de Remuñe, decidim amagar a la vora d’un
roc gegant tot el patracol de pernocta i cuina. Pugem lleugers, fins al Portal de
Remuñe. Aquí divisem el Perdiguero ens queda al davant, però per la vessant Est
es veu molt pedregosa.
Una mica abans de assolir el coll, ens trobem a les poques animes que estan per allà: Isa i Claudia. Ens han estat obrint traça, i els hi agraïm quan ens apropem. També hem trobat 3 excursionista a peu que pujaran al Tusse de Remuñe. Al arribar al coll, decidim fer pinya i anar plegats cap a la Pico Royo. Ens cal fer una baixada al llac per fer una encara llarga pujada fins al cim. El dia molt calurós i ha calgut dosificar l'aigua. És el que toca.
Claudia esta eufòrica, és el seu primer 3.000 (3.121m) i amb el splitboard que pesa com un ase. Baixada amb neu bona al inici, neu sopa abans d’arribar al llac. Tornem a posar pells per arribar al coll i ens acomiadem ja que nosaltres ens quedarem a dormir sota la vigilància de la Forqueta de Remuñe.
El lloc és perfecte, aprop dels meandres del riu al descobert que ens permet tenir aigua a mà, tot i la cobertura de neu del entorn. Muntem tenda amb esquis, piolet i mànecs de pala. La neu no està gens dura. A les 8 ja hem sopat i ens posem als sacs. No fa molt fred. Alguns ja no ens aixequem fins a l’endemà. Cura de son.
Tornem a recollir tot el patracol
i pugem una mica per sortir de la clotada i no haver de posar pells per
remuntar quan tornem. Enterrem el material prescindible per seguir lleugers.
Refem camí cap al portal de Remuñe. Tot i que teníem al cap fer quelcom més
llarg, veiem que els núvols s’han enganxat a la divisòria, des de primera hora
del matí i no hi ha manera que es desenganxin. El Perdiguero no es deixa veure.
Triem fer algo més proper i amb visibilitat: Tusse de Remuñe. Foto de cim i cap
avall. Avui no veurem a ningú en tot el dia.
Recollim trastos i enfilem baixada cap als ibons de Remuñe, vessant dreta baixant la vall. Ens estalviem 1km i baixem 100m mes per aquest vessant.
A l’hora de creuar el riu ja es una altre cosa. Mikel aconsegueix fer un pas d’escalador per aferrar-se als fonaments de pedra del pont. Provo de anar per un altre lloc més fàcil però amb més números de posar les botes al aigua. Fet, i després de 1hora ja som als cotxes. Micro-aventura completada.
6 de juny 2024
Tancant la temporada a les Maladetes, 1 i 2 de juny de 2024
La previsió meterològica de fa unes setmanes no ens va deixar fer una darrera sortida i no podia donar la temporada per acabada ... aquest cap de setmana hi vam posar solució.
Per sort encara es pot trobar algun esquiador que es resisteix a guardar els esquís i fem un grupet d'incondicionals que pugem el divendres a dormir a la Besurta, fent camp base allí, i sense un objectiu gaire definit.
 |
| L'Aneto vist des del cim de la Maladeta |
Dissabte 1/06/2024: Maladeta Occidental 3.308m +/-1.450
Ens llevem amb molts núvols i un temps bastant incert pel que ens decidim per un dels objectius més propers i optem per la Maladeta.
Carreguem esquís i anem cap a la Renclusa, com podeu imaginar amb altra gent que tira amunt. La neu comença uns 150m per sobre del refugi (aprox 2.300m) però en alçada és molt abundant encara.
Fem la sortida en circular i un cop passat el refugi, ens obrim cap a l'Ibon de Paderna. La neu està una mica dura però podem pujar sense ganivetes. Anem guanyant metres i entrem en la zona dels núvols perdent tota la visibilitat. Haurem de tirar de GPS per arribar al punt de la rimaia.
Un cop allà, posem granpons mentre esperem baixi tot un grup que està a la canal. Després passem nosaltres i una vegada d'alt s'obre el dia mentre acabem d'arribar al cim, amb bones vistes de tot l'entorn: Aneto, Cordier ... quin regal!
Desfem el camí de pujada fins on hem deixat els esquís i tonem a entrar en la zona "white-out" així que iniciem la baixada ben junts i seguint les traces que hi ha al terreny per què no s'hi veu gens. Ja més avall sortim de la boira i recuperem la visibilitat per acabar de fer els darrers girs, que apurem al màxim. Uns nou-cents metres de baixada amb neu en prou bones condicions en un mes de juny!!!
Diumenge 2/06/2024: Aneto 3.404m +/-1.600
Dissabte fem nit a les furgonetes aparcades a la Besurta. Al vespre, abans d’anar a dormir, aparca una furgoneta al nostre costat, de la qual baixa un xinès. Ens explica que avui ha fet l’Aneto a peu. S’ha llevat a les quatre de la matinada i ha trigat vuit hores i mitja, demà hi torna. Ja fa quatre anys que ho fa: “Yo Aneto dos veces, quatro años” La manera que té d’explicar-ho i la determinació amb la que s’expressa ens fa riure.
Diumenge ens llevem a quarts de sis del matí, esmorzar,
preparar la motxilla i començar a caminar. Avui amb les sabatilles als peus ja
que ahir, per fer la Maladeta, ens vam calçar les botes i vam acabar
baldats d'esquena i de peus.
Arribem al refugi de la Renclusa i seguim caminant en direcció sud oest. A cota 2.300 ens calcem els esquís. Anem pujant en direcció sud pel pendent costerut al mig del qual han fet un llarguíssim culen bagen que cal sortejar. Al cap d’una estona trobem a l’esquerra la cresta dels Portillons. Decidim passar pel Portillon superior. Davant nostre un free rider baixa la rampa amb els esquís posats. Nosaltres ens els traiem i anem baixant, piolet en mà, per l’escaleta que han anat creant les petjades. La neu aguanta bé i el descens és fàcil.
El dia és clar i podem veure
tota la glacera ben innivada. Avancem tranquilament per la glacera, ens creuem
amb el xinès que ja torna, i seguim fins al coll de Corones, on parem una
estona per fer un mos. Ens posem ganivetes per precaució i avancem tot rodejant
el cim que ens queda a mà dreta fins arribar a l’avantcim.
Descalcem
esquís, passem el pas de Mahoma, saludem la verge, fotografiem el moment
i observem el mar de boira blanca que tenim als peus. Per sobre el cel és clar
i el sol radiant.
Poc després desfem el pas de Mahoma, calcem esquís i decidim
baixar per la vall de Barrancs. En baixar, entrem dins el mar de boira que ens
priva força la visibilitat, cal seguir el track. Poc després s'obre una mica i
podem enregistrar algun tram de la baixada. Alhora divisem una esquerda al
final de la glacera (cota 2900 aprox.) que, afortunadament, hem deixat a la
nostra esquerra.
L’últim tram de la baixada el fem per un tub força innivat
que ens mena cap al pla d’aigualluts. Quan s’acaba la neu, descalcem esquís i
botes, les netegem al riu, calcem sabatilles i caminem ben bé una hora i mitja
fins arribar de nou a Besurta.
Acabem sabent que probablement serà la cloenda d’una temporada que hem aprofitat i gaudit molt.
Mai se sap, ... en tot cas, bon estiu a tot@s!
Mikel, Roger, Clara i Núria