Piulada de la sortida del cicle del 2 i 3 març de 2024

Travesssa al Bachimanya - Gran Facha (que esdevé hamsterada per Formigal dissabte i circular per Panticosa, Faceras, Ibon de Sabocos i Panticosa diumenge) 

El pronòstic de la meteo durant la setmana (nevades, acumulació de neu ventada, risc d'allaus quatre, vent...) fa que anem acumulant baixes. La majoria dels veterans del CEG que s'havien apuntat desapareixen i quedem les organitzadores, en Daniel i fitxatges recents del club: Clément, Uri, Ramón i Nuri. 

Les ganes de fer muntanya i la reserva que vam confirmar dilluns 25 a l'alberg, fa que ens decidim a tirar-la endavant i tot i saber que no podrem fer l'itinerari previst. Anul·lem la reserva del refugi del Bachimanya i reservem dues nits a l'alberg Bosque del Betato. 

Sortim a quarts de cinc de l'àrea metropolitana i no arribem a Piedrafita fins les deu del vespre. Els talls de l'A2 pels tractors a Tàrrega i Almacelles hi tenen a veure. Jo i l'Uri, que anem en un dels tres vehicles, per no esperar aturats que passin els tractors, seguim el consell d'un policia de trànsit i ens dediquem a recórrer territori desconegut de pagesia de Gimenells fins a Monzón. Carreteres rurals solitàries amb arbres fruiters a banda i banda quilòmetres i quilòmetres enllà... 

Cansats de la setmana i del llarg viatge i afamats per haver dinat poc i de pressa, la rebuda del senyor de l'alberg no pot ser més acollidora. Ens renya per les baixes i per l'hora d'arribada (l'hem trucat i avisat vàries vegades d'ambdues coses) I qualsevol intent d'establir un diàleg fluït i amable esdevé missió impossible. La part positiva és que el caràcter sorrut i malhumorat del senyor dóna per comentaris i riures durant tot el cap de setmana. 

Dissabte al matí ens llevem amb la il·lusió de fer una volta circular des de Formigal que passa per l'Espelunziecha i l'Arroyetas, però a l'arribar a l'estació d'esquí de Formigal, ens adonem que és missió impossible: neva, venta i hi ha boira. 

Ens conformem a fer el hamster per l'estació: tres pujades i baixades, aprofitant la neu nova i buscant un fora pista molt entretingut. L'accés i la sortida a l'estació amb cotxe és lent: cal posar cadenes (nosaltres no, que portem quatre estacions) i hi ha força cotxes accidentats. En Ramón i la Nuri van amb autocaravana i s'esperen a què tothom hagi ja marxat. Malauradament no podran arribar a l'alberg degut a la carretera nevada i a la dificultat d'aparcar-la al pàrquing del poble. 

Tarda i nit no para de nevar: veiem caure la neu des de la finestra i ens omple l'ànim ensems de calma i alegria. A l'avet del pati de l'alberg li pesen cada vegada més les branques. El blanc cobreix el paisatge: Teulades, carrers, cotxes, muntanyes... 

L'endemà al matí ens espera una gimcana d'una hora al pàrquing per tal de treure els dos vehicles que hi tenim aparcats. Les pales de rescat esdevenen útils per poder apartar la neu i treure els cotxes. Els del poble encara ens ho agraeixen. 

Diumenge la nostra il·lusió és fer el Bacias des del Balneari de Panticosa. A mig camí el Ramon ens informa que la carretera que va al Balneari està tancada i decidim fer la circular que surt de l'estació de Panticosa seguint un camínet paral·lel al riu Bolàtica, fins que el creua pel pont a Zoche, i que va per dins del bosc.

Aquest primer tram de l'itinerari amb el dia clar, i els arbres nevats, ens depara un vistes meravelloses que ens deixen corpresos i extasiats. 

La contemplació és substituïda per l'esforç de continuar una ruta que serà llarga. Sortim del bosc i entrem als prats del llom del Faceras. Primer en direcció est i després cap a sud ens anem enfilant fins a la Punta Faceras (2.288). Els darrers metres fins arribar al cim els fem sense visibilitat, amb neu, boira i fort vent. 

Per baixar, fem la circular que ens durà als ibones de Saboco. En Clement amb el seu 
saber fer i el track del seu relllotge ens fa de guia. 

Hi ha molta neu nova que no la podem acabar de gaudir perquè no ens hi veiem. Arribant als Ibones, el dia es torna a obrir. Ens tornem a posar pells i enfilem cap a les pistes de Panticosa. 

Algunes pells ja no enganxen i una fixació falla. 

La tarda avança i aquests darrers metres fins arribar a pistes, que es podrien haver fet de pressa perquè el camí era franc i amb visibilitat, els fem molt lentament. Finalment arribem a pistes i baixem fins arribar de nou al pàrquing. 

La tornada a casa la fem sense incidències. Malgrat els canvis d'itineraris respecte al previst ha estat un molt bon cap de setmana, pel goig de veure caure tanta neu, pel paisatge, per la companyia i el bon rotllo entre els participants. 

Hi hem estat: Nuri, Ramon, Uri, Clément, Daniel, Ester i Clara