el vídeo dels dimecres... The Winterkeeper

(ALL YOU NEED IS LOVE... AND A CAT)

The Winterkeeper from The Guardian on Vimeo.

Segon Cap de Setmana de pràctiques del Curs d'Iniciació a l'Esquí de Muntanya

Ateses les condicions de neu, només podíem anar a la Vall d'Aran, on quedava una mica de neu. 

Dissabte 

Hem anat al Port de la Bonaigua, hem enfilat la pista del Muntanyó, direcció est, i a uns 1000m de l'estació hem fet les pràctiques de nivologia que han consistit en fer un tall a la neu per aprendre a llegir la història de les precipitacions caigudes en tota la temporada. 

 

També hem fet pràctiques d'auto-detenció, per quedar ben arrebossats.... 

Com encara quedaven ganes de més, hem decidit seguir practicant una mica més la progressió, dirigint-nos cap el cim de la Cigalera. Quan ens hem cansat, i hem vist el "percal" de baixada, hem decidit que tornar cap a Salardú a planificar la sortida de l'endemà.

 

Diumenge - Tuc de Pèdescauç, 2371 m , +550 m., F, S1-S2

Avui tocava posar en pràctica tota la formació rebuda. 

Després de diverses disquisicions es decideix fer un cim molt apte per a un curs d’iniciació a l’esquí de muntanya com és el tuc de Pèdescauç. Arribem al pàrquing de Beret tranquil·lament per deixar que la neu agafi temperatura. Resseguim la riba dreta del torrent de Mieu.

Altra gent escull altres opcions i aconseguim pujar tot sols. Fa força calor, passem a tocar del tuc deth Mieu, baixem una mica i ràpidament enfilem cap al cim. Durant la pujada repassem els conceptes apresos. Des de dalt veiem un paisatge magnífic, arreu la neu no para de recular. 

 

Baixem des del cim, i anem en un llarg flanqueig fins a trobar les pistes que baixem des del tuc de Costarjàs. Plàcidament arribem de nou a Beret. Gairebé som al final del curs, somriures per uns dies que semblen ben aprofitats, ganes de continuar traçant, saba nova al Club.

Pujoalbo i Tuca Blanca de Pomèro 27 i 28 de gener

Pujoalbo, 2503 m, 27/1/2024

Cap de setmana a l'Aran, fent nit a Casau com ja és costum.

Durant la setmana parlo amb el Carles, a qui rebatejo com el meu prescriptor de felicitat. Ens recepta el Pujoalbo, un cim que li tenia moltes ganes perquè sempre recordaré el dia que ell el va poder esquiar des de Casarilh, brutal!

Nosaltres no comencem pas, a Casarilh....hahaha....ni de bon tros! Pugem amb cotxe la pista d'Escunhau fins passat el revolt  que ja entra a la vall de Bargadèra, a 1650 m. Allà comença la neu i calcem esquís pràcticament des del cotxe. Seguim fins a la Cabana d'Estanho, on fem el segon esmorzar més tranquil del món. Reengeguem remuntant ja unes pales per damunt de l'Estanho d'Escunhau, que seran delicioses de baixar després. El cim és una meravella, el dia és clar i les vistes són boniques a totes bandes. Destaca el Montardo molt a prop, el Bessiberri Nord i el Poi d'Estanho (itinerari 36, que algun dia estaria molt bé!). Gaudim molt de la baixada amb una neu cremeta de la bona. Ràpidament arribem al cotxe. La pista forestal es baixaria més ràpid esquiant que no as amb cotxe, però què hi farem :)

Tuca Blanca de Pomèro, cota 2650 m (no fem cim, que fa 2697 m), 28/1/2024

Diumenge decidim anar a l'Artiga de Lin. Ja s'arriba en cotxe pràcticament al refugi (un revolt amb una mica de neu al final, que segur que ja s'ha fos). Amb esquís a l'esquena remuntem fins pràcticament a la cabana de Pomèro. Fem el típic segon esmorzar gaudint de les parets rocoses del Malh dera Artiga. Impressiona aquest escenari! A mesura que anem pujant amb esquís als peus, es va obrint una vall molt solitària que ens porta al Lac de Pomèro. Sembla complicat el coll que hem de remuntar, però poc a poc es va fent. Calcem grampons l'últim tram per assegurar l'accés al coll. De fet, ens plantem directament a la cota 2650m, amb el cim a tocar. Però no el tocarem, que sembla força difícil. 

Les vistes a tot el massís de l'Aneto mereixen la visita. Descens molt xulo amb neu de tot tipus. Per sota la cabana ja ens tocarà caminar, però no n'hi ha per tant! M'agraden les sortides amb una mica de patejada...

Cap de setmana per sentir i gaudir el silenci més que mai, perquè he estat sense veu. L'experiència ha estat curiosa i la recordaré....la de coses que hauria dit!!! Una de les coses que pensava és....fins a quant estàs disposada a caminar per poder fer una excursió amb esquís? Jo ni m'ho plantejo!

Els dos itineraris els trobareu ben ressenyats a la guia del Carles, una guia imprescindible per descobrir l'Aran amb esquís. Pujoalbo (it. 37) i Tuca Blanca de Pomèro (it. 9). 

Relieve Pujoalbo i Tuca Blanca de Pomèro

Bones traces!

Oriol i Berta

Maladeta, 3308 m

 

És una alegria, en aquests temps que corren, arribar a llanos del hospital i trobar la vall innivada amb neu continua gairebé des del cotxe. Sempre havíem vingut a la primavera i mai havíem vist l’estació d’esquí de fons en ple funcionament. Pugem per la carretera que ara és la pista d’esquí de fons fins a la Besurta i des d’alli fins a la Renclusa, on passarem la nit. L’endemà sortim d’hora i tracem en direcció a l’ibón de la Renclusa. Anem guanyant alçada sempre per la dreta del torrent de la Maladeta i al final flanquegem cap a l’esquerra per entrar a la glacera de la Maladeta. Ens plantem a sota de la rimaya, deixem els esquis i pugem la canal amb grampons i piolet. Té menys neu que altres vegades i aflora alguna roca. Arribem al coll, el vent bufa fort però caminem sense problemes fins al cim. Vistes espectaculars de l’ibón de Cregüeña i la resta de tres mils propers. Tornem a desfer la rimaya i baixem fins als portillons, on passem cap a la glacera d’Aneto per foquejar una estona més en direcció coll de l’Abadias fins que decidim girar cua i començar el divertit i llarg descens primer en direcció a l’ibón de salterillo i per després flanquejar per sobre del barranc a cota 2200 m fins a baixar del tot i fer cap al forat d’aigualluts.

28.1.2024

+1600 m

20 Km

8h

Risc 2 per sobre de 2400 m, 1 per sota

Xavi i Marc

Curs Tècniques Alpines per a l'Esquí de Muntanya (TAEM) 2024

  

Obrim les inscripcions per al curs de Tècniques Alpines aplicades a l’Esquí de Muntanya - edició 2024.

Aquest curs pretén fer un repàs, sempre necessari, de progressió amb grampons i tècniques d'autodetenció, i aprendre a fer cordades per progressar en glaceres i zones d'esquerdes, polipastos, ancoratges i diferents mitjans de fortuna, des d'una vessant defensiva.

Es farà el dimarts 20 de febrer (sessió teòrica de 20:00 a 21:30 telemàtica) i el cap de setmana del 24-25 de febrer (sessions pràctiques en principi a la zona de la Cerdanya o Capcir).

El seminari està destinat principalment a socis del CEG que siguin membres de la secció d'esquí de muntanya, número de places entre 6 i 10 persones.

El cost del curs serà de 95€, despeses d'allotjament, menjar i transport a banda. En principi anirem al refugi del CEG a la Molina (subjecte a possibles canvis degut a condicions meteorològiques, o altres causes alienes a l'organització).

Les persones que es vulguin inscriure han omplir el següent formulari:

https://forms.gle/USUrwdcXv3VdUnSw9

Les inscripcions es tancaran el divendres 16 de febrer. Després els coordinadors del curs us enviaran un correu indicant si esteu inscrits, i serà quan caldrà fer l'ingrés de l’import del curs al compte que se us indicarà.

Aquest curs, com sempre, requereix de la llicència federativa que cobreixi aquest tipus d’activitat.

Caldrà portar el material de seguretat habitual, (arva, pala, sonda, grampons, piolet) i material adicional

• material obligatori:

  - material complert d’esquí de muntanya, inclòs ARVA, pala i sonda

  - casc d’alpinisme o específic d’esquí de muntanya

  - arnés, preferiblement lleuger d’esquí de muntanya

  - 2 cordinos de 5mm de diàmetre i d’un metre de llarg per a Prusik

  - 2 vagues d’escalada de 60 diàmetre (cosides o nuades)

  - 1 vagues de 120 de diàmetre (cosida o nuada)

  - 3 mosquetons (preferiblement lleugers)

  - 1 mosquetó amb tanca

• material opcional (si no disposeu d’aquest material contacteu amb l’organització per a preveure’n el suficient):

  - 1 o 2 cargols de gel

  - parella de tiblocs Petzl. 

1er Cap de Setmana de pràctiques Curs d'Iniciació d'Esquí de Muntanya 2024

Cap de setmana 20 i 21 de gener del 2024

Aquest cap de setmana hem anat al refugi del CEG de la Molina sis cursetistes, un guia i dos socis de suport per a fer les pràctiques el curs d’iniciació d’esquí de muntanya. 

Dissabte al matí, en un conegut bar de Puigcerdà mentre esmorzem, en el Xavi González, el guia, va començar a explicar el que faríem al llarg del cap de setmana, els temes a tractar i ja dona consells de com manar vestits per fer aquesta activitat: anar per capes per la variabilitat de sensacions tèrmiques per les que es passa. Tot seguit enfilem cap a les pistes de Porté- Puymorens per fer les primeres pràctiques. Al pàrquing vam parlar del material: què cal dur i com s’ha d’emprar, cuidar i col·locar: pells, arva, pala, sonda, esquís, fixacions, etc.

Ja calçats, va ensenyar el protocol d’arva i com progressar foquejant, Comencem l’ascens en direcció al Pic de la Mina pel camí a la dreta de les pistes. primer suaument, després agafant més ritme. 

En Xavi deixa que els cursetistes marquin el ritme, anant-se tornant al davant. Es veu que és un grup àgil i ràpid. Primer gir progressiu i aviat volta maria. 

Als que ja n’hem fent moltes, ens va bé revisar la col·locació dels pals per assegurar cada moviment. També fem pràctiques de posar i treure ganivetes. Les instruccions del guia són calmes, clares i  concises. L'objectiu avui no és fer cim sinó assimilar i pràctica tècniques bàsiques de progressió. Pugem una mica més amunt del remuntador Le Dôme de la Mine, treiem pells, cordem botes i comencem les pràctiques de descens en aquest ordre: posició, cunya, stem. gir per salt. En Xavi insisteix en què baixar no és derrapar sinó virar, conduir el gir. Baixant per pistes, que és on trobem neu acceptable per baixar sense destrossar esquís, arribem al pàrquing ja de tarda.

Com a premi anem a prendre una xocolata calenta a Puigcerdà, que ens fa d’allò més feliços. Al vespre, abans de sopar, ja al refugi segueix la instrucció basada en nivologia i observació del terreny.

Diumenge al matí decidim anar a Formiguères. 

Pujarem pel camí que flanqueja la vall de Galba fins arribar a la Serra de Mauri i baixarem per pistes. 

L’itinerari, però, l’anem decidint sobre la marxa en funció de les observacions de la neu i del terreny. Fem pràctiques de posar i treure ganivetes, grampons i esquís. 

 

L'ascens es fa a bon ritme tot i les transicions i la dificultat d’avançar per alguns trams gelats. En arribar a la Serra de Mauri la neu desapareix.

Avancem caminant un tram des d’on tenim una perspectiva molt ample i bonica del Canigó i altres cims del Pirineu. Ens mengem l’entrepà ben ventats i decidim recular fins a tornar a trobar neu. Realitzem el llarg descens per pistes.

Ha estat un plaer compartir aquests assolellats dies d’hivern amb aquests joves, amb ganes d’aprendre i fer muntanya. En acomiadar-nos ens mostren el seu agraïment. Esperem retrobar-nos aviat a les

sortides de cicle. 

Hi han estat Carlos, Maria, Mery, Miguel, Robert, Xavier S., com a cursetistes

Ester i Clara V. com a suport

C., Xavier G. com a guia

el vídeo dels dimecres... 14x2000 Bauges

 

Sortida de cicle d'esquí de muntanya: Montlude en semi circular i fum

Cabana: Caseta rústica fora de poblat per a arrecerar-s’hi transitòriament que serveix de refugi en el camp o per a guardar-hi instruments de treball.

 

La proposta era una sortida en cabana a mode travessa i, tot i que hem hagut de canviar de comarca, l'objectiu s'ha acomplert si més si comptem que és un dels objectius dels #8cims.

Divendres 19 de gener: aproximació a la cabana d'Uishèra 1980m +550m 6km F

Plou, avís de pujada de temperatures, s'espatlla el cotxe abans de sortir de Barcelona... però pinta bé.

Ens trobem a Tolva per abastir-nos de magdalenes, essencials per a aquest tipus de sortides, sopem a Vielha, amb la calma per asserenar la nit i deixar-nos unes boires baixes per al gaudi del paisatge. Ens atansem fins a Arres de Sus i encara pugem més fins a la cruïlla de la carretera de la Bassa d'Arres amb la pista d'Uihsèra 1540m. 

Un cop equipats i amb els esquís a l'esquena iniciem la ruta per la pista, gaudint del contrast de la mitja lluna amb les boires de la vall i les vistes a les muntanyes occidentals de la Val d'Aran.

Fem tota la ruta per la pista, hem vist petjades d'ossos i no és cosa d'haver de donar-los les catànies i magdalenes que portem. Arribem a quarts de tres de matí a la cabana, hi ha son, fa fred hi ha caliu...

Calcem esquís a la cota 1800 i fins la cabana, esquivant les roderes de motos de neu i 4x4

Dissabte 20 de gener: Pic de Sacauva 2285m - Cabana d'Estahn Long - Montlude 2517m - Cabana d'Estahn Long 2100m  +900m F/PD

No ho sembla però s'ha fet llarg... Iniciem la ruta per anar a buscar el pas per la canal entre la muntanya d'Uishèra i el Sacauva, ho fem amb ganivetes i amb prou comoditat. 

Tota la carena del Sacauva i el Còth de Laurit està amb neu molt dura que obliga a fer aquest tram amb precaució, sobretot als trams de descens. Passat el Còth de Laurit i superada la zona de la Penha Blanca ens tirem per les pales del nord fins als Horats de Margalida, zona molt empinada i neu prou dura però s'agafa be.

Un cop a la cota 2000m posem pells i remuntem fins a l'Estanh Long de Vilamòs i la cabana que està a 2100m. La cabana de l'Estanh Long de Vilamòs està ben cuidada per l'Ajuntament. Te estris de cuina, fogonet, gas, un rebost ple de menjar, matalassos inflables, sacs, mantes, llenya... I una estufa que fumeja (molt) i que ens han dit que aquesta primavera miraran d'arreglar.

Hi cabem els cinc repartint-nos entre l'altell de fusta i l'entrada. Al costat hi ha una altra construcció més precària on hi ha llenya i estris.

Deixem la major part del material i seguim la ruta cap al Montlude, som a la cara sud del cim i l'haurem de pujar per la cara nord. Es tracta d'un bonic i variat recorregut pels estanys de Vilamòs i els petits estanys propers al Còth de Barracomica.

Anem girant la muntanya fins situar-nos a les seves pales nord cada cop més empinades, el tram final el fem amb grampons, passant pel collet a 2417m (pal de fusta indicador) i ja amb el solet de tarda mandrosa fem el cim per l'ampla i dreta carena.

Gaudim d'un bon descens esquivant els sifonets que hem fet a la pujada. Un cop a la cabana gaudim d'una bona fumejada que ens deixa perfumats per a tota la setmana...

 

Diumenge 21 de gener: Cabana d'Estahn Long - Passada de Simonet 2119m - Cabana d'Uishèra carretera: +200m - 650m F 

Aquest recorregut només es pot fer amb poca neu i condicions molt estables. La neu acostuma a cobrir tota la pista i hi ha diversos punts amb allaus freqüents.

El descens de la Passada de Simonet és magnífic, inclinat i amb bona neu. Arribats a la pista no hi ha més que seguir-la fins a la cabana d'Uishèra, saltant un parell de restes d'allaus i posteriorment fins a la carretera. 

Fum: Aerosol format per partícules carbonoses sòlides disperses en el si dels gasos, producte d’una combustió i excitació produïda en el cervell per les begudes alcohòliques.

Hi hem estat el Carles P, Pep L, Joan R, Francesc D i Ricard M 

Bones traces !!