Islàndia (22-29 d’abril de 2023)

Gran aventura de re-descoberta d’Islàndia a la primavera, quan encara la neu arriba al mar (bé, només en alguns indrets de l’illa i justet!).

Ha estat molt útil llegir la piulada del 2019. De fet, els enllaços estan trets d’allí i tots continuen vigents. Moltes gràcies!!

Logística: Vol directe des de Barcelona. Surt dissabte a la tarda i torna dissabte a la nit, amb el que pots aprofitar fins a l’últim dia. Amb temps surt econòmic. Has d’agafar equipatge especial i t’entren els esquís i les botes (la bossa de les botes pot ser un petate gran). Lloguem cotxes 4X4 (recomanable per accedir a segons quines pistes).

Ruta: Fem la volta a l’illa en el sentit contrari de les agulles del rellotge. Cada dia descobrim un nou racó i un nou cim. Dormim a Reykjavíc, Hörgsland, Lindarbrekka, Akureyri, Hjalteyri (dues nits) i Rif. 

Enllaços: mapa d'Islàndia, meteo islandesa, predicció d'aurores, BPAs, 

estat de les carreteres i supermercats.

Neu: La setmana anterior al viatge ha plogut fort i hem trobat poca neu a les cotes baixes. La neu, com per calçar esquís, començava als 700 - 800m al sud de l’illa i gairebé a cota zero, si sabies trobar la llengua de neu, al nord. En general hem trobat neu dura amb una capa de pocs centímetres de neu pols. Gairebé cada dia, en algún moment, ens ha nevat, el que ens ha permès gaudir molt a les baixades. 

 

23 d’abril: Eyjafjallajökull, 1651m 

L’Eyjafjallajökull és el volcà que va entrar en erupció el 2010 i que va col·lapsar l’espai aeri europeu uns dies.

Aquest era el pla A que van fer els més valents. Començant a caminar a les 13h, carregant els esquís i caminant amb les botes d’esquí fins a cota 800 m. Aprofitant les llargues hores de llum de la primavera islandesa.

 

 

Nosaltres vam optar per una passejada amb botes de trekking gaudint de la immensitat del paisatge i preparar-nos per als següents dies.

 

24 d’abril: Hvannadalshnjúkur, 2110m (24 km)

+2000 m, 24 km, PD (més per distància i desnivell que per dificultat tècnica).

Cim magestuós, el més alt d’Islàndia, que tenim la sort de veure des del cotxe en un dia radiant. Situat al bell mig de la glacera més gran de l’illa.

 

Deixem els cotxes al parking de Sandfellsleið, a uns 100 m sobre el nivell del mar. El camí s’enfila ràpid, sempre amb el mar a l’esquena. Avui carreguem els esquís i les botes i caminem amb botes de trekking. Posem els esquís a cota 700 m, aproximadament. Des d’aquí les vistes són immillorables, sovint amb el nostre objectiu al fons.

 

 

Arribem a la glacera i veiem que les esquerdes estan ben tapades i no ens encordem. A 1900 m hi ha un plató de 3 km que es fa interminable, d’aquells “xoriços”, “xoriços”. Passat el tràngol, només ens queda l'última pujada que fem amb grampons (la neu està força glaçada). El temps comença a girar-se i les vistes des del cim són escaces.

 

 

Quan arribem on havíem deixat els esquís la boira ens envaeix i costa veure a pocs metres. Per sort la majoria decidim que no és un bon moment per separar-nos i desfem el camí plegats seguint el track en tot moment (no sigui que ens trobem alguna esquerda inesperada!). Gràcies Lluís i Isra per anar davant i assumir el mareig de no veure el relleu!!!!! A mesura que perdem alçada deixem la boira enrere i podem gaudir d’una bona esquiada. Acabem caminant l’última baixada, cansats, contents i satisfets de l’aventura compartida!!! 

25 d’abril: Pjođfell, 1033m 

+463 m, 8 km, F

Cim de canvi de zona. Una mica en mig del no res, d’aquells cims de puja i baixa, que sempre et deixen un somriure. Excel·lent tria perquè podem calçar els esquís al cotxe! Una bona pala amb bona neu que gaudim de valent!

 

 

A la tarda i de camí al nou allotjament ens aturem a  Mývatn, d’aquells llocs màgics on la natura et posa a lloc.

 

 

Arribem a Akureyri. És una ciutat preciosa on es respira ambient a esquí i amb uns semàfors que enamoren ;)

 

 

26 d’abril: Hardarvarda, 1050m

700 m, 8 km, F

Sortim de l’estació d’esquí Hlíðarfjall Akureyri. Per sort l’estació ja està tancada i les vistes són precioses. Enfilem amunt fins al capdamunt de l’estació, anem a buscar el coll que hi ha a mà dreta per anar a trobar el cim. Des d’allí, alguns continuen cap el Bunga (1365m). Desfem el camí per baixar trobant una neu amb condicions excel·lents i un somriure d’orella a orella. De tornada parem a la piscina municipal d’Akureyri amb aigua calenta, a l’exterior i amb dos tobogans divertidíssims, que gaudim com si tinguessim 15 anys!!!

 

27 d’abril: Halldór, 1100m

Ja es comença a notar el cansament i les nafres als peus. Només tres valents s’atreveixen a seguir el ritme frenètic. Els altres fem dia de turisme.

 

Som a la península de Tröllaskagi, el paradís de l’esquí de muntanya. Només has d’alçar la mirada i començar a dibuixar les traces cap a l’objectiu que et sembli més atractiu, les possiblitats són infinites. Molt bé cegesquiadores que al 2019 vau escollir aquesta zona!!!

28 d’abril: Dalvík - Ólafsfjörður

+1000 m, 13 km, F

Fem travessa des de Dalvík fins a Ólafsfjörður, dos bonics pobles de costa. La travessa ens permet assaborir la península de Tröllaskagi amb tot el seu esplendor. Ens endinsem per una vall imponent, rodejada de cims d’aquells que et criden a cau d’orella. Arribem fins al coll del Halldór, però no fem cim perquè ens queden moltes hores de cotxe per arribar a la nostra propera parada. Passat el coll, baixem per la vall per arribar gairebé fins a Ólafsfjörður. Anem trampejant entre herba i llengües de neu i aconseguim arribar a baix amb els esquís als peus. Mentre esperem recuperar el cotxe en Lluís ens ensenya a ballar country per no quedar congelats.... moment d'aquells que et queden per sempre en el record!!!

 

Un altre grup fa el Hreppsendasúlur, 1052m des de la mateixa pista, que té algun tram de neu però que es pot passar si vas amb 4x4. És un cim amb una pala sostinguda que els deixa molt bon sabor de boca.

  

29 d’abril: Snæfellsjökull, 1446m

+900 m, 10 km, PD (per l’última pujada)

 

El Snæfellsjökull és el cim que va inspirar Jules Verne a imaginar el Viatge al Centre de la Terra. I la veritat és que quan veus el cim ho entens. Costa d’explicar en paraules la bellesa d’aquest volcà i la sensació d’immensitat al costat del mar i l’estètica del cim i la pau que es respira. Només aquest cim justifica tot el viatge. Val a dir que el dia ens acompanya i ens regala un sol radiant i sense vent. Amb fred, això sí… però no es pot demanar més!

 

L'ascensió la fem sense més complicacions, les esquerdes de la galcera estan ben cobertes de neu i no cal encordar-se. És un cim d’aquells que has de treballar mentalment. El veus des de l’inici i et sembla a prop, però no arriba mai. El pendent és sostingut, però en cap cas massa empinat. Una mica abans d’arribar al coll, ens posem ja els grampons perquè la neu està força glaçada. En arribar als peus del cim et sents petit i immens a la vegada, sents la necessitat de demanar permís per pujar-hi… el veus majestuós, glaçat, estètic que sembla ben bé que hagis de trobar el camí al centre de la terra o allà on tu vulguis. Deixem els esquís, agafem piolet i amunt! Hi ha un pas exposat i que aquell dia estava molt glaçat… Alguns hi passen, jo penso que no és el meu dia i que no vull assumir el risc. Només son 5-10 metres els que em separen del cim i la satisfacció ja és immensa… Desfem el camí de pujada, la baixada increïble, neu dura però que es deixa esquiar la mar de bé. 

Arribem als cotxes ben satisfets, no només d’aquesta última ascenció sinó també de tota la setmana, de la descoberta d’un país on la natura s’escriu en majúscules i de la descoberta de noves amistats que estic segura que perduraran.

Hi hem anat: Maria, Mont, Xavi, Jordi, Lluís, Josep, Päivi, Isra, Carles, Montse i Marina

Les fotos son d’en Lluís, en Carles, l'Isra, la Païvi i meves.

Bones traces :)