cegesqui

Retrobada amb l’esqui de muntanya per la Valle d’Aosta, 7-9 abril 2023.

Aprofitem dos dies de finestra d’avis per fer coses normalment difícils com ara dormir d’una tirada i fer esqui de muntanya. Bones condicions de neu, havien caigut 50-70cm per sobre dels 2200 la setmana anterior i ara la situació ja s’havia estabilitzat amb un risc 2. Per la zona pot ser util el llibre “Orizzonti Bianchi, Itinerari scelti di scialpinismo in valle d’Aosta” de A. Mezzavilla y D. Pellissier, edizioni Martini Multimedia Editore.

Divendres 7 Abril. Colle Occidentale del Grand Etret desde Pont, 3150mt, F, S2, +1190mt. Orientació N. Valsavarenche.

Dormim al hotel Hostellerie du Paradis, res d’especial ni l’allotjament ni el sopar.

Triem aquest itinerari per la seva simplicitat i per la seva exposició nord que hauria de garantir bona neu encara a questes alçades. Sortim des de el final de la carretera de la Valsavarenche, del pàrquing al davant del Hotel Gran Paradiso. Des de el mateix pàrquing ja es veuen els Colls al final de la Vall di Sevia. Amb esquis des de el cotxe fem tota la Vall, mantenint el riu a la esquerra i amb pendents que augmenten progressivament (seguint essent suaus) enfilem el Glaciar del Grand Etret i pugem el Coll Occidental. Baixada pel mateix camí de pujada, gaudim d’una molt bona neu pols al primer tram i després neu primavera a la part final del Vall.

Pujant al mig de la boira i la neu

La vall des de dalt

Esquerda abans del coll

El coll i les nostres traçes.

Molta variabilitat del temps, comencem amb cel seré, en qüestió de mitja hora es tapa tot i ens quedem sense visibilitat sota una bona nevada. Però la previsió deia que cap al migdia es tornaria a obrir, doncs hi confiem i tenim premi de sol al cim i durant la baixada. Hem estat tot el dia sols, dos que venien al darrere nostre van fer mitja volta quan es va tapar..qui no arrisca no pisca!

Birra al hotel gran paradiso, amb terrassa amb bones vistes a la vall, i gelat a la xocolateria-gelateria Robbiano a Arvier (a la carretera principal que va des de aosta a courmayeur): uns genovesos (gran gent!:)) que fan uns bombons de xocolata riquíssims i un gelat de categoria.

La Vall i el Coll al final des de abaix

Dissabte 8 Abril. Mont Arp Vieile desde Menthieu, 2963mt, S3, +1100. Orientació NE-E. Valgrisenche.

Dormim al hotel Perret a Bonne, acollidor, bon sopar i bon esmorzar a preus honestos.

Aquesta excursió es un clàssic, i queda patent veient la processió de gent que puja. Per poder sortir amb esquis des de el cotxe comencem d’uns prats just abans de Menthieu i 100mt mes amunt ens connectem a la pista que puja a les pastures de Meillares. Aquí ens separem de la multitud i obrim traça per un camí més a la esquerra, resseguint l’itinerari d’estiu, fins a la pala final on ens rejuntem amb la processió. Des de el cim les vistes son precioses, destaquen el Gran Paradís i el Cervino.

En lloc de baixar per l’itinerari de pujada, com fa la majoria, agafem la pala nord-est direcció a la Forcla du Bré. Santa decisió!!! Fem 500mt de desnivell memorables per una neu pols fantastica i una pala realment maca..un goig. Després tornem cap a l’itinerari de pujada, amb neu primavera molt divertida. Dia radiant, dia rodó.

El Cim es la punteta al final

Birra a la terrassa del Hotel Perret, amb vistes boniques a la Valgrisenche i gelat a la gelateria-pastisseria Sable a Morgex, on val la pena provar qualsevol cosa (vam agafar també un pastís “pastiera”, típic de setmana santa, i estava fenomenal).

Salut!!

Diumenge 9 Abril. Ricovero tenente Ticchioni desde Colle San Carlo, 2781mt, +810mt, S3. Orientació NE. Entre Morgex i La thuile

Després d’uns anys d’abstinencia estic flipant amb les condicions que tenim i, encara que la finestra d’avis s’hagi acabat, faig una sortideta al costat de casa, amb el compromís de tornar a casa abans de les 9.30 per poder anar a pistes amb la família.

Amb esquis des de el cotxe pujo per la pista del colle San Carlo al lago d’Arpy admirant el sol que es lleva sobre la Valle d’Aosta i que comença a il·luminar les Grandes Jorasses i el Mont Blanc. Passat el Llac pujo per unes pales/canals a la dreta (sostingudes però tot amb esquís) fins arribar al colladet on queden les restes de una petita edificació militar, a la base de la cresta que porta al cim Colmet. Vistes maques, sobre tot amb el Mont Blanc en primer pla. Baixo pel camí de pujada, neu pols bona al principi, després mix de pols y neu més dura (efecte del treball del vent que acostuma bufar en aquests indrets) doncs bé però no espectacular. Arribo al cotxe quan altres comencen la sortida i compleixo amb compromís familiar.. m’he concedit un petit regal.