Sortida de cicle a la vall del Tena 18-19 de març

Una sortida rodona. Pensada per a participants al curs d'iniciació, un grup heterogeni, escassetat de neu de la temporada, temps incert i tothom ha gaudit d'allò més. Sens dubte les hores que en Dani hi ha dedicat a la preparació son la clau de l'èxit.

Dissabte 18 de març. Punta Espelunciecha (2396) i Garmet (2246) ±880m/F/S2/*

Hem esmorzat a les 7 del matí a l'alberg Bosque del Betato a Piedrafita de Jaca, on hi hem dormit i, a part de que les habitacions són un pèl petites, la resta molt bé, probablement hi tornarem. El cel es presenta ennuvolat, però confiem que la previsió que espera que el temps s'aguanti, es compleixi. Anem al parking Anayet, on calcem esquís i, deixant el remuntador a l'esquerra, enfilem barranc de Culivillas amunt pel vessant dret. Només ens hem de descalçar una vegada uns pocs metres. Progressem còmodament fins als ibons i gaudim de la silueta impressionant del pic d'Anayet.

  

Enfilant barranc

  

Pic Anayet

Des d'allí anem a trobar la carena noroccidental, on deixem els esquís i acabem de pujar al cim. 

  

El darrer tram fins el cim

  

L'equip al complet

Gaudim d'un descens molt agradable sobre una catifa de neu seca granulada sobre una base més dura, que va canviant suaument cap a cremeta, fins la cota 2040 on fem un mos i posem pells per a remuntar cap el coll que ens porta a la Glera de Anayet i d'allí al collado Espelunciecha des d'on un subgrup puja amb esquís als peus, al Garmet. 

  

Des del cim admirem
el Pic de Midi d'Ossau, majestuós.

  

Pujant cap el collado Espelunciecha

Des d'allí baixem pel dret en direcció a la cabana de La Glera de Anayet i enllacem amb pistes amb una neu molt esquiable que torna a canviar progressivament i sense sorpreses del granulat superior a primavera just abans de tornar-se granissat d'aigua mineral. Celebrem el dia al Bar Casino de Sallent de Gállego on uns companys de la UEC de Gràcia, que han pujat amb bona neu al vèrtex de l'Anayet, ens recomanen uns torreznos acabats de fer que desapareixen en un pim-pam.

Diumenge 10 de març, Col de Houer (2240) (Intent de Pic de Canal Roya, 2340) ±540m/F/S1/*

El dia comença ennuvolat i veiem que a la nit hi hagut una lleu enfarinada a les cotes altes. Seguim el pla previst passant al costat francès del Pourtalet i deixem el cotxe a l'aparcament prop de la cabana de Laraillé. El circ d'Anéou se'ns apareix fantasmagòric, el temps no està clar, de tant en tant cau alguna volva de neu i aquesta serà la tònica general tot el dia. 

El circ d'Anéou

Carreguem esquís a la motxilla fins al refugi on podem començar a foquejar. El terra es veu blanc, però és només l'enfarinada de la nit passada, que es desfarà al cap de poc. Està clar que de tornada haurem de descalçar molt abans. Progressem cap a l'oest seguint la pista i quan l'abandonem anem canviant poc a poc de direcció cap a l'OSO cap el coll d'Houer. Abans del darrer tram fins el coll coincidim amb una parella habitual de la zona, que el dia abans havíem vist baixant de l'Espelunciecha directament pel vessant sudest, que, vista la incertesa del temps, decideixen treure pells i anar cap avall. 

  

Pujant cap el coll

Nosaltres ens ho rumiem, però quan decidim de reprendre la marxa, es posa a nevar, el núvol que sempre ha estat sobre el nostre objectiu sembla fer-se més gros, la prudència ens aconsella tirar cap avall i, contràriament al que es pugui pensar, li fem cas. Baixada prou agradable amb una neu no transformada excessivament i molt esquiable (on n'hi havia, clar). La baixada la fem més al sud del camí de pujada, per l'altra vessant del barranc anant a buscar les zones més innivades i, cap els 1850m, descalcem, creuem el barranc i continuem a peu fins el cotxe. Un subgrup irreductible, però, apura els darrers metres amb talonera lliure amb greu risc de ratllades (ja hem tingut avisos baixant, on alguns taurons han fet alguna mossegada). Es fa difícil trobar lloc per dinar, però finalment ens accepten a la cafeteria de l'Alcampo de Huesca (prou bé) on coincideix un partit de futbol de màxima rivalitat entre l'Osca i el Saragossa.

  

La silueta inconfusible de la Pène de la Glère ens acompanya tot el camí

En resum: tots hem gaudit molt de la sortida i tenim ganes de repetir i acabar allò que s'ha començat. Hi érem: Montse S, Pili V, Tais A, Albert K, Dani R i Jaume S.  Bones traces!