cegesqui: Reguitzell de cims als pirineus Atlàntics

Aprofitem el llarg anticicló (que per altra banda ens perjudica per no proveir-nos de més matèria prima blanca) del 8 de Febrer, per fer una estada al Pirineu Navarrés i aragonès d'uns 9 dies malgrat que precisament el dia que marxem sembla que es posa a nevar en una llevantada al costat de casa, considerant que precisament marxem al Pirineu més llunyà. La estada la farem aprofitant la facilitat de moviments que ens ofereix la furgo dins de la modalitat de asilvestrament modern.

dimecres 8	Anie (Auñamendi)
dijous 9	Txamantxoia
divendres 10	Mesa de los 3 reyes* (Hiru Erregeen Mahaia)
dissabte 11	Bisaurín* -circular-
diumenge 12	Ruabe del Bozo
dilluns 13	Pico Escalar+Pico Arnousse N -circular-
dimarts 14	Pico Acué (Gabedaille) -circular-
dimecres 15	Pico Arlet
dijous 16	Pico de los Monjes (Moines)+Pico Astún -circular-

(*) #8cims-2023

Dimecres 8: Anie o auñamendi

+/- 950m, PD, S2, **14’8Km aprox.
3h pujada, 1’5h de baixada

Sortida des del pàrquing de la estació nòrdic de la Contienda o conegut com la corba de la helicoidal (1.680m), a pocs quilometres d’arribar al coll fronterer amb França.

Pugem amb neu abundant per la vall en suau pujada i progressiva fins a trobar el coll de Pescamou (1.918m) amb pal indicador, i sota el punxegut cim del Arlas, que ens servirà de referència a la tornada pel caòtic terreny càrstic, ple de pujades i baixades.

Seguim rumb al pic d’Anie, on ens el trobarem més endavant de front en una coma prop de “Le Pourtet” amb el seu perfil característic i aparentment inexpugnable en la cara NordOest.

Rodegem la base i ascendim la seva cara SudOest quasi fins al mateix cim amb esquis als peus amb ganivetes. La pala es presenta amb neu dura i ventada.

Descens vertical els primers metres. La tornada se’ns fa més cansada que no pas la pujada, ja que per evitar posar pells, mirem de remuntar les sifonades i alguna marrada al perdre la nostre traça. Cal no confiar-se al baixar. El nostre far de tornada ha de ser la base del pic d’Arlas (coll de Pescamou) per ja baixar sense problemes cap a la Contienda.

Dijous 9: Txamantxoia

+/- 1.145m, F, S1, *
16’7Km aprox.
3’5h pujada, 1’5h de baixada

És un cim molt fàcil, però bastant llarg que s’acostuma a fer en condicions adverses. Tot i així s’acaben assolint els 1000 metres de desnivell.

Aparquem al pàrquing de la zona recreativa de Belagua (Mata de la Haya), tot just abans de començar el port de La Piedra de Sant Martin per por a no poder aparcar el cotxe al estar tot ben innivat. Quan marxem del Roncal ens adonarem que la maquina llevaneu neteja una part per aparcar 4-5cotxes en línia davant on començarem a fer Z’s per la fageda, a uns 2km carretera avall en direcció a Isaba (pàrquing del inici de la ruta de las Golondrinas?).

Així, des del pàrquing de la Mata de la Haya, ens endinsem cap al interior de la fageda per les pistes d’esquí de fons, fins que l’abandonem per a baixar al riu (1’6km) i haver de traspassar alguna tanca filada que l’evitem fent equilibris. Avancem paral·lels a la carretera, on a l’alçada d’una esclarissada vertical comencem a pujar de forma decidida. Si s’aparca just davant de la pujada, s’escurça 3km (entre l’anada i tornada) ben bons i haver de travessar el riu.

Seran 550m de pujada per dins la fageda, tot i no ser molt densa, ens costa trobar un camí clar. No tenim referencia de pintures als troncs, i constantment mirem de seguir el rastre d’alguna traça vella i consultant el GPS. Intuïm algun sender per la separació dels troncs i en algun punt trobem una pista amplia però que abandonem aviat per mirar d’anar a buscar el fil carener.

Al voltant dels 1500m sortim de la fageda i seguim pujant a cercar el fil carener fins als 1800m. “Només” cal seguir el cordal fins al cim durant quasi 2km! A més trobem un petit avantcim que ens fa pensar que arribem al cim del Txamantxoia amb una important fita amuntegada de pedres, però ens caldrà pasar-lo de llarg fins, ara si, arribar al Txamantxoia. Un cop al cim, divisem l’espectacle de les muntanyes properes amb la muralla de Alano presidint la zona. Sota al nostres peus, s’intueix el refugi de Linza, molt proper.

La baixada: Veiem molt pròxim una mena de granja des del mateix cim, i molt propera al nostre pàrquing, però no veiem clar com arribar-hi un cop ens endinsem a la fageda. Així doncs, tornem pel mateix itinerari a excepció de quan trobem la pista amplia, que la seguim pensant que ens portarà de tornada al cotxe, però malauradament mor dins la fageda i acabarem buscant-nos la forma de sortir del bosc fins a la pista de fons.

Divendres 10: Mesa tres reyes

+/- 1.400m, PD, S3, ***
18’7Km aprox
4h fins al cim aprox. 7h en total, amb parades.
Portar més aigua perquè no en trobarem i és itinerari llarg.
Llibre “Rutas con esquis pirineo aragonés”-Tomo I-itinerari 2. Jorge G

A partir d’avui s’afegeix en Mikel C. (Donostia) company i amic d’aventures que ens llençarà propostes del que es el seu “Pirineu oriental” més proper de casa seva.

Deixant darrera el refugi de Linza, veiem el cim d’ahir: Txamantxoia.

Recorregut llarg i una mica tècnic per assolir el cim. Tot i haver anat per feina, ens han sortit 7hores en total.

Des del refugi de Linza, seguim el traçat d’estiu cap al Collado de Linza 1.935m. El principi del recorregut és una autèntica trinxera, plena de petjades profundes, d’esquís, raquetes....totes endurides, que denoten que es una zona d’allò més popular tal com és el nostrat coll de la Marrana. No és d’estranyar, ja que hi ha cims emblemàtics com el mateix “mesa de los 3 reyes”, Petretxema o la propera i accessible Pakiza.

Un cop assolit el coll de Linza, descendim menys de 100m, que fem amb pells. Aquí val la pena arribar a una cabana metàl·lica i saltar a la tercera coma que puja cap al cim (Hoya del Portillo de Larra), que nosaltres vàrem passar per sota de la caseta i després vàrem haver de rectificar més amunt, buscant la vall correcte. Tot i que aquestes comes que pugen de forma paral·leles semblen que ens portaran al cim (tot i la poca distància entre elles) la realitat és que superar-les a mida que pugem serà més difícil o encigalada assegurada.

Aproximadament als 2.300m, traiem esquis i canviem per piolet i grampons. Intuïm unes traces velles, tapades per efecte del vent, en línia directe cap al cim. Assolim el cim en terreny completament innivat, fàcil tot i que en algun tram dret de més de 40graus. Analitzant a posteriori l’ascensió final i comparant amb la ruta proposada als llibres de Jorge G. (Rutas con esquis-Tomo I-itinerari 2), l’ascensió es pot fer arribant al coll (entre el cim de mesa de los 3 reyes i el cim Budogia-traç blau clar) i llavors resseguir la carena, on s’ha de superar un ressalt mixt. A nosaltres ens va semblar fàcil seguir el traçat que férem, 100% amb neu, però és clar, dependrà de les condicions de la neu.

Al cim trobem una reproducció del castell de San Javier i la estatueta de Sant Francisco Javier.

Tornem a baixar per on hem pujat

La tornada baixem al llarg de la coma o Hoya de Portillo de Larra i comencem a girar cap a Sud, mirant de no perdre més alçada cap a la Hoya de la Solana, havent de posar pells per superar els +100m desnivell per arribar al Collado de Linza. També hi ha la possibilitat de seguir baixant per anar cap al cim de la Pakiza (2.104m). A la pujada passarem molt propers a la caseta metàl·lica, que ens pot servir de referencia tant a l’anada com a la tornada.

A la tarda canviarem de vall i ens dirigim cap al refugi de Lizara, on ens retrobarem amb la resta de grup, com a objectiu principal de fer el Bisaurín.

Dissabte 11: Bisaurín en volta circular

Llibre “Rutas con esquis pirineo aragonés”-Tomo I-itinerari 17. Jorge G

Ressenya realitzada per Eli i Nuria:

https://cegesqui.blogspot.com/2023/02/bisaurin-2668m-i-ruabe-del-bozo-2419m.html

Diumenge 12: Ruabe del Bozo des del refugi de Lizara

Llibre “Rutas con esquis pirineo aragonés”-Tomo I-itinerari 18. Jorge G

Ressenya realitzada per Eli i Nuria:

https://cegesqui.blogspot.com/2023/02/bisaurin-2668m-i-ruabe-del-bozo-2419m.html

A la tarda, ens acomiadem del grup i ens movem els 3 cap a Astún, on passarem la nit a la zona d’autocaravanes.

Dilluns 13: Volta circular amb pic Escalar (o de Belonseiche) i Arnousse Nord

+/- 1.275m, PD, S2, **
12’8Km aprox.
1’5h pujada Astún-P.Escalar
2’5h pujada palanca riu Arnousse-Pic Arnousse N.
Llibre “Rutas con esquis pirineo aragonés”-Tomo I-itinerari 34. Jorge G
Mapa 1547OT - OSSAU VALLÉE D'ASPE

Se’ns afegeix avui en Jose Mari, també company d’aventures que ha allargat la seva estada de cap de setmana de Villanúa.

Avui farem una circular, tot fent un parell de cims: Pic Escalar i Arnousse Nord.

Pugem des de l’extrem de l’estació (inici del telecadira Truchas) en direcció Nord cap al Ibón de l’Escalar.

Convé pujar sempre per l’esquerra del riu (Oest) i enfilem direcció al coll de Audas, però abans d’arribar-hi ens dirigim cap a l’oest per fer el cim de Escalar (2.293m).

Traiem pells i baixem fins al coll d’Audas, i ens endinsem per la vall de Bénou fins a trobar el bosc (16.00m), on aviat trobarem una pista que seguirem baixant fins als 1.480m, tot enfilant la vall d’Arnousse i la cabana de pastors homònima (tancada). Posem pells al trobar el riu i comencem la última pujada direcció al coll de Mayou, que és el coll que ens queda davant nostre de forma evident i visible, però que caldrà deixar a la dreta per accedir al coll d’Arnousse.

Abans d’arribar al coll d’Arnousse, rodegem el cim d’Arnousse Nord canviant de vessant i pugem amb una petita grimpada fàcil de pocs metres sobre unes roques. Més al Sud es troba Arnousse Sud amb idèntica alçada (2.141m) que hi passem per sota esquiant.

Baixem en direcció a l’estació d’Astún i cap al mur de contenció para-allaus, on trobem una pista que ens portarà al cotxe.

Ens dirigim a passar la nit a la boca Nord del túnel de Canfranc per a l’activitat de l’endemà.

Dimarts 14: Acué o Gabedaille (2.258m) en circular

+/- 1.175m, PD, S2, **
17 Km aprox.
3’5h pujada fins al cim. 6h en total amb parades.
Llibre “Rutas con esquis pirineo aragonés”-Tomo I-itinerari 30. Jorge G
Mapa 1547OT - OSSAU VALLÉE D'ASPE

Mikel li té moltes ganes a aquest cim. Ho ha intentat en varies ocasions i altres 2 vegades s’ha acostat per veure les condicions de la pista. Avui sembla que és el dia. La neu està des del inici de la pista a 1.080m, al peu de la central elèctrica (Forges d’Abel) i molt prop de la boca Nord del túnel ferroviari abandonat.

Així, amb els esquis als peus des del cotxe enfilem per sobre la carretera tapada de neu, però mirant de reüll la vessant Sud que sembla no tenir gens de neu. Afortunadament tota la carretera està innivada. En tot cas, també es podria deixar el cotxe fins més amunt (barrera a la central elèctrica d’Estaens). Als 1.400m aprox. trobem un trencall de la pista, i seguim cap a la dreta fins a trobar unes cabanes. Agafem aigua del riu.

En suau pujada arribarem al coll d’Acué 2.019m (col de la Contende o de Couecq). Al traspassar el coll, ens dirigim al Sud a buscar la carena Oest (mateix camí d’estiu).

Espectacular les vistes de la serra Bernera i els meandres capritxosos del fons de la vall.

Baixem fins al fons de la vall, on acabarem remant una mica fins a passar el punt clau: Paso de l’Escalé. En el nostre cas està innivat i passem esquiant sense problemes. Però cal parar atenció en condicions de neu dura o gelada, ja que es passa per sobre del barranc i potser cal posar grampons. Seguim baixant fins a la cabana d’Espelunguère, i de seguida trobem la pista i la carretereta amb neu fins al cotxe.

La llei universal de Murphy diu que les pistes innivades a la pujada, al tornar les trobes netes perquè la excavadora l’ha netejat, per que en aquest cas els operaris de EDF (Electricité De France) que han hagut de pujar a primera hora a peu puguin pujar amb el 4x4. Afortunadament no els hi hem donat prou temps 😅

Ens tornem a moure, però no gaire lluny. Baixem la carretera 8km, fins al trencall de Bérat du Bas/Aubise. La carretereta és certament estreta, i per si fos poc amb molta pendent als costats sense barana. No val a badar! En el sentit de pujada és difícil veure cotxes, en el sentit de baixada podrem tenir visibilitat a les Z que ens queden per sota, però no hi ha gaires llocs on parar per donar pas a un vehicle. Deixem el cotxe a un pàrquing de terra, tot just a l’entrada de les cases disseminades (1.193m) del poble de Aubise.

Dimecres 15: Pic Arlet 2.207m.

+/- 1.130m, PD, S2, **
15 Km aprox.
3’5h pujada
Mapa 1547OT - OSSAU VALLÉE D'ASPE
Ruta lineal. Anada i tornada pel mateix camí.

Tot i la estretor de la carretera i els inconvenients esmentats al final de la ressenya del dia 14, és un itinerari molt bonic geològicament.

Caminem passades les 4 cases del poble fins a trobar la neu continua per sobre la pista. De seguida ens posem els esquis i ens endinsem a la vall de Baralet. A mida que ens endinsem a la vall podem contemplar unes cascades de gel impressionants a la nostra dreta i el pic de Baralet de roca vermellosa.

Passem per la cabana Pacheu, que resta oberta i es veu molt neta i acollidora. Seguim endinsant-nos cap al circ de Baralet, havent de superar pel costat esquerra segons sentit de marxa (Est). A ambdós costats del circ tenim dos sentinelles rocosos que ens vigilen: pic de Baralet i un cim rocallós sense nom.

Un cop dalt, travessem el riu i ens dirigim per pendents suaus cap al coll que ens donarà accés al llac de Arlet (no traiem pells). Voregem el llac d’Arlet per la part superior i enfilem el collet més proper al Pic d’Arlet (sense nom).

De tots els dies que portem, avui és el primer dia que ens trobem una placa de vent que ens fa prendre precaucions al pujar i baixar (vessant Nord). Resseguim la carena fins que els últims metres els fem a peu.

Magnifiques vistes un altre cop de la Serra de Bernera i els meandres del fons de la vall, i al altre cantó el refugi d’Arlet. Certament, estem molt a prop del cim Acué que vàrem fer ahir, però no ens cansem de contemplar-les.

La baixada la realitzem pel mateix itinerari, sense necessitat de posar pells. Tant sols remarcar, una mica entretingut una part del sender passada la cabana de Pacheu.

Tornem a moure’ns a l’àrea de autocaravanes del pàrquing de Astún per a l’endemà fer la ultima circular d’aquests dies.

Dijous 16: pic de los Monjes (Moines) 2.349m i pic Astún 2.279m en volta circular.

+/- 1.375m, PD, S2, ** ruta llarga
16 Km aprox.
5h sense parades.
Llibre “Rutas con esquis pirineo aragonés”-Tomo I-itinerari 37. Jorge G
Mapa 1547OT - OSSAU VALLÉE D'ASPE

Volta llarga però espectacular, on assolim dos cims que ens queden a tocar i que caldrà fer 3 canvis de pells.

Sortim del extrem de la estació de Astún, i enfilem de nou la vall cap el Ibón de Escalar i el coll de los Monjes. Passem pel cantó esquerra del barranc (Oest), tot i que hi ha algun tram sense neu, però molt més còmode que anar per la dreta, habitualment gelat i amb caiguda al barranc (evitar doncs el camí d’estiu).

Al llac, travessem pel mig (que està ben gelat) i ens dirigim al col de Bénou, on deixem esquis. Fem el cim de los Monjes. Tot i que no es faci el cim, és millor arribar a aquest coll, ja que la baixada és molt més interesant que des del coll de los Monjes.

Per fer el cim cal pujar +80m i uns 15minuts a peu, on cal alguna grimpada fàcil, segons la quantitat de neu. Nosaltres vàrem pujar sense grampons però més amunt pot ser necessari posar-se’ls pel que és bona idea emportar-se la motxilla (sempre). Vistes al rei de la zona: el senyor Midi d’Ossau s’alça davant nostre.

Baixem cap al pla, fins a un bloc solitari de grans dimensions (1.980m aprox.), on col·loquem pells per remuntar quasi 100m el collet a l’esquerra del pic Castérou. No arribem al coll de Gentau, i per tant no arribem a veure el refugi de Ayous.

Traiem pells i descendim rodejant cap a la base del cim Castérou, cap a les cabanes de la Housse. Ens caldrà posar pells per acabar d’arribar-hi. A la cabana de la Housse (recentment reformada, però tancada) ferm una parada. Prop tenim el riu per prendre aigua si ens cal.

Seguim pujant en el tercer canvi de pells, per la vall del riu de Rébec. Però als 1.850m farem un gir a l’esquerra (continuant aniríem al coll de Los Monjes) per anar cap al cim d’Astún 2.279m. Arribats al cim, sobta veure sota als nostres peus la civilització que havíem perdut de vista en les solitàries valls que hem recorregut. Traiem pells i baixem esquiant vers al coll de Astún, resseguint la carena fins a trobar un pas a la cornisa que es forma al llarg del cordal. Ràpidament ens trobem esquiant a les pistes d’esquí fins al cotxe.