北海道で山スキ

Hokkaidō de yama sukī

Crònica d’un viatge llargament somiat, i que finalment aquest 2023 podem conjugar en temps present. El somni japonès es barreja amb d’insomni del jet-lag, i el núvol en que vivim aquestes dues setmanes ens fa dubtar de si hi som de veritat, o seguim amb els ulls clucs, somiant. Una estada a l’illa de Hokkaido, l’illa del nord, un país nou per nosaltres però del que tots hem acumulat postals en el nostre imaginari des de ben petits. Una experiència inoblidable, en que barregem el desig d’esquiar les seves muntanyes amb la immersió en una cultura, cuina e idioma radicalment diferents dels nostres.

Dissabte 21, diumenge 22 de gener

Viatgem fins al New Chitose Airport als sud de Sapporo en un llarg periple amb escales a Frankfurt i Tokio Haneda, on cal canviar facturar de nou l’equipatge i canviar de terminal. El retard per la nevada a Alemanya endarrereix 5 hores la nostra arribada a Hokkaido i fem nit a Chitose per no conduir de nit.

Dilluns 23 de gener

Partim el desplaçament fins a Niseko (108 km) fent una parada a la riba nord del llac Shikotsu per fer la nostra primera esquiada a Hokkaido. De fet, sortim de l’Okuizarigawa Bridge, al nord del Mount Eniwa, en un revolt de la carretera 453. Fa un matí de sol i cel blau que no esperàvem, i comencem a dubtar de la reputació de la meteorologia local. No encertem la pista de sortida per la improvisació en la sortida sobrevinguda i la falta de cobertura entre muntanyes. L’objectiu és el cim de l’Izaridake (1.318 m), però prenem la pista del marge esquerra en lloc de la del marge dret del riu. Corregim sobre la marxa, però el temps avança i la traça és fonda. El dia es va espatllant i no podem arribar al cim si volem ser al sopar de les 18h a Niseko. A més ens trobem espessos pel cansament del viatge i la son. Fem mitja volta en un turó a 1.170 m, a l’est del cim que no sembla lluny. La baixada ens convenç de que cal pendent sostinguda per esquiar amb tanta neu, cal evitar les aproximacions planes i llargues, sobretot si no hi ha traça oberta per no caure en la trampa.

Dimarts 24 de gener

En Shinya del Woodpeckers ens acosta amablement amb la seva furgoneta fins a Goshiki Onsen (750 m) per si les condicions de la carretera empitjoren al llarg del dia per culpa del vent. Fem el viatge des de Moiwa (14 km) amb el duo austriaco-nordamericà format per Pascal i Alicia, que també s’estan a l’allotjament. Les condicions son dures, i no és viable esquiar per sobre del límit del bosc pel vent, la falta de visibilitat i el perill d’allaus. Fem 6 curts runs (uns 150m cada un), tots memorables pels boscos del Goshiki Bowl, al NW de l’Onsen on la carretera a Kutchan queda tallada. Seguim la traça profunda del Pascal, guia que va treballar aquí tot l’hivern del 2017 i es coneix cada arbre de Niseko. És una sort que tenim, per la traça que ens obre sense aparent cansament, pels generosos consells que ens dona i pel tarannà divertit en tot moment. Després de les baixades, aparquem els esquís i visitem l’Onsen (banys termals tradicionals) per entrar en calor. Una delícia i un bon hàbit que ja mirarem d’incorporar al nostre programa a diari. Un cop estovats, posem pells de nou per tornar cap a Moiwa. Seguim les traces del Pascal i l’Alicia cap al coll de Makaeri-zaka (a l’est de la Gate 6 de Moiwa) per tornar esquiant fins a la base de l’estació pels boscos situats entre les estacions de Moiwa i Annupuri.

 

Shinya torrant patata dolça

Preparant la sortida amb en Shinya i en Pascal

Dimecres 25 de gener

¿Shinya, on hem d’anar avui? El vent es preveu intens i acaba sent el dia més fred del que porten de temporada. La recomanació del dia son els boscos de sotavent al vessant SE del Yotei-zan, un volcà perfecte a l’estil Fuji però més modest en alçada (1.898 m). Aquest cop conduïm el nostre cotxe, i arribats a l’aparcament de la Makkimo Route (300 m) saltem del cotxe abans de que la meteo ens faci dubtar. No som els únics amb els mateixos plans, així que 5 o 6 cotxes compartim la traça dels més matiners. La idea es no superar el tree line, i fer runs pel bosc fins a cota 500 (per sota és massa suau). Acabem fent dues pujades, una fins a 1.000 m (el vent ens fa fora) i la segona fins a 1.150 m (darrers arbres). El bosc és un racó màgic semblant a una fageda, on els grans arbres estan arrebossats per la neu enmig d’una boira fantasmagòrica. Temperatures rondant els -20C i vents forts. Som els darrers a arribar al cotxe, amb peus i mans al límit, i les barbes gelades com el Diemberger. Acaba sortint una activitat de +/- 1.350 m. A la tarda visitem l’Onsen de l’Hotel Kanro-no-Mori a 500 m del Woodpeckers (excel•lent, descompte per allotjar-se a Moiwa).

 

 

Shiribetsu-dake

 

Dijous 26 de gener

Avui repetim equip amb en Pascal i l’Alicia. Ens encabim tots dins el nostre cotxe i tornem al Goshiki Onsen, el nostre lloc fetitxe, i un molt bon punt de partida per esquiar pel bosc (i els cims si el temps ho permet). Avui el temps torna a ser sever, amb temperatures una mica menys fredes. Remuntem el Goshiki Bowl i fem diversos runs pels vessants N, E i S del Nitonupuri (1.080 m). Seguim amb la sort de comptar amb un gairebé local que ens obre traça i ens gestiona els descensos al mig del mal temps per les línies més segures. Sense la seva conducció, hauríem estat més conservadors i no ens haguéssim aventurat pel terreny desconegut pel que avui hem esquiat. Acabem fent una volta de +/-1050 m amb 5 runs acabant de nou a Goshiki Onsen. Malauradament, arribant als banys, el Marc es fa un trencament fibril•lar al bessó en clavar les espàtules en una banyera formada pel vent. El viatge no s’acaba per ell, però l’esquí sí. Canviar els esquís per les crosses és un càstig que no mereix, però que suportarà estoicament la resta dels dies. Alguns tornem de nou a Moiwa esquiant per Makaeri-zaka. Tarda d’hospital i Onsen.

 

 

 

 

Divendres 27 de gener

Després de passar la darrera nit a l’allotjament del Shinya i la Norito, volem aprofitar el matí de divendres que promet ser benèvol per fer la darrera esquiada a les muntanyes de Niseko. Podríem anar a investigar algun sector nou, prou que n’hi ha, però no tenim gaires hores i preferim tornar al terreny conegut per fer via i acabar de cobrir les llacunes que hi hem deixat. Des de Goshiki Onsen, fem dos cops el Iwanopuri (1.116 m) per esquiar l’olla del vessant S i la coma del vessant SE. Amb el temps ja canviant, pugem al Little Iwaonupuri (1.039 m) situat entre el Iwaonupuri i el Nitionupuri per esquiar el seu vessant sud abans de tornar al cotxe esquiant per darrer cop el Goshiki Bowl. Activitat de +/-800 m i menys de 4 hores. A la tarda, conduïm fins a Furano (al centre de l’illa) passant per Otaru, Sapporo i Mikasa (225 km, 4h aprox.). Ens allotjarem al Tomar Hostel, una cèntrica opció, en un edifici modern i curiós, però confortable i pràctic.

Goshiki Onsen

Iwaonupuri

 Les llargues cornises, sobretot en terreny planer,

son un perill real quan hi ha mala visibilitat (tot sovint)

 

 

 

 

 

Little Iwaonupuri

 

Dissabte 28 de gener

Cap de setmana i més gent a la muntanya. Triem el sector al nord del Furanodake per fer la nostra sortida. Anem fins a l’Onsen de Fukiage (1.020 m, 33km i 45 min des de Furano), on podem trobar un accés més alt per atansar-nos a les muntanyes. Trobem força gent local amb taules de surf o amb split-boards, menys amb esquís. I sobretot estrangers com de costum, fins i tot catalans de la Garrotxa. El dia es va obrint a mida que pugem al Sandan-Yama (1.748 m), itinerari senzill que sembla molt habitual. Aquí trobem menys neu que a Niseko, i sobretot molt ventada per sobre de límit del bosc, potser degut a la orientació o perquè les muntanyes emergeixen més sobre la plana i queden més exposades, ves a saber. Un cop al cim i de forma inesperada, el dia ja és radiant. Pel descens, accedim a la primera vall que ens separa del Tokachi (2.077 m) cap al nord, i esquiem de tornada pel torrent tot fent la ruta circular. Els primers 100 metres obacs son els més drets. Un cop a barranc, cal seguir-lo fins a 1.400 m aprox., en que és necessari flanquejar a l’esquerra per sortir-ne abans de que s’engorgi. Es guanya així una terrassa elevada del marge esquerre, i amb algun que altre flanqueig s’arriba de nou a la traça de pujada a cota 1.230 m aprox. Fem un segona pujadeta fins 1.480 m per esquiar una coma obaga i protegida que conflueix amb la de l’anterior baixada a 1.320 m. Acabem fent uns +/-1.000 m. Arribats al cotxe, desem els esquis i anem directes cap a l’Onsen de Fukiage, a tocar de l’aparcament. Excel•lents banys, i potser la millor piscina a l’aire lliure que hem visitat. A la tarda voltem per Furano i fem la llista dels restaurants que volem visitar durant la nostra estada. Comencem pel que porta el nom de Cullera de Bruixa (魔女のスプーン) especialitzat en curri, i que porta una padrina encantadora. 

 

Furano-dake

Vince indica el Kami-Horokamettoku

Cim del Sandan-yama

 

Fukiage Onsen

 

Diumenge 29 de gener

La meteo es confirma pitjor avui, i no podrem sortir dels bosc. Tornem al mateix sector, però aparquem el cotxe 2,5 km abans, al trencall amb Ryounkaku. Cal baixar per la carretera uns 100m per sota del trencall per trobar el pont i l’inici de l’itinerari, una mica perdedor pel bosc si no hi ha traça. Fem un parell de runs pels boscos del vessant nord de Furanodake des de la cota 1.450 m / 1.500 m aprox del llom. Fa molt fred, per sobre la visibilitat és dolenta i la neu molt ventada. Sortida bonica pel paisatge, però el bosc és més tupit i s’esquia amb més obstacles del que voldríem. A la tarda el dia millora, el cel queda ras, i podem veure ja les muntanyes que envolten Furano. Se’ns fa fosc mentre ens relaxem al Onsen Highland de Furano amb en Marc que posa en pràctica les qualitats curatives de l’alternança del banys d’aigua freda i caleta. Sopar al restaurant Saigen (富良野ラーメン 彩玄（サイゲン）especialitzat en ramen i shabu-shabu, una variant japonesa de la fondue xinesa en que es bull ràpidament la carn a l’olla de caldo del centre de la taula (aquest plat es podria dir xup-xup aquí).

 

 

Dilluns 30 de gener

La nit serena dona pas al matí més fred de la nostra estada. Sense núvols i amb inversió tèrmica, el cotxe marca -28ºC quan enfilem les rectes de la carretera camí de la serralada. Tornem al mateix racó dels dies anteriors, i aquest cop sortim de Ryounkaku a 1.260 m on hi ha un allotjament amb Onsen que sembla un excel•lent opció per instal•lar-se uns dies i no agafar el cotxe per esquiar. El dia es magnífic, i les vistes de les muntanyes que ens envolten son més que idíl•liques i suggestives. Baixem al torrent que corre sota Ryounkaku i enfilem el llom cap al SE fins a superar els darrers arbres. La ruta és força evident i llisca sempre per la vessat solana (afortunadament pels nostres peus). Fa vent i avui pujaré i baixaré com una ceba, amb 5 capes de roba. Arribem amb grampons a la serra en el cim de Kami Furano (1.893 m), i ens atansem al Kami-Horokamettoku (1.920 m) una mica més al nord. Al nostre voltant, destanquen sobretot el Furanodake (1.920 m) al sud amb la seva vessant obaga súper atractiva, i el Tokachidake (2.077 m) al nord, una piràmide temptadora però massa llunyana. El Sandan-Yama al que vam pujar dissabte es veu molt proper també. Fem el descens pel torrent que flueix al sud de la nostra traça fins a la cota 1.360 m on un ressalt ens barra el pas. Cal malfiar-se dels barrancs encaixonats d’aquestes muntanyes que sovint acaben en ratonera. Posem pells i remuntem de nou al llom per fer un darrer descens directe a Ryounkaku per la vall parallella situada més al nord, entre el Sandan-Yama, el Kami-Horokamettoku i el Kami Furano. A la tarda tornem al Highland Onsen i triem el restaurant Kaiten Sushi Topical (回転寿司トピカル) per sopar peix. És un restaurant popular entre locals i forasters, que no accepta reserva i al que cal arribar amb temps per minimitzar cues. Tanquen d’hora (20h30)

Furano

 

 

Kami Furano

Kami-Horokamettoku

 

Dimarts 31 de gener

Avui només disposem del matí per esquiar i fem una sortida propera a trasdós de l’estació de Furano. Agafem els remuntadors (Ropeway + teleski E) fins al punt més alt de l’estació (1.074 m) i passem la gate més alta per deixar-nos caure cap al SW fins aterrar en el barranc de Sixianchuan (四線川) a la cota 860 m aprox. Posem les pells i remuntem aquesta vall cap al cim de Furanonoshi o Furano Nishidake segons el plànol (1.311 m). El temps és força dolent, però el descens obac pel bosc és un regal amb la neu que nova. Fem una segona pujada cap a la cota 1.100 m al SW del cap de l’estació, i esquiem el vessant E de nou fins al barranc, que ara sí esquiem completament fins a retornar a la base de l’estació on hem aparcat. A la tarda, fem compra al supermercat i viatgem fins a Asahidake (70km, 1h30) on passarem les properes nits. Aquest cul de sac ens atansa definitivament al Parc Nacional de Daisetsuzan. Destaca el volcà Asahidake que amb els seus 2.291 m és el cim més alt de l’illa. A la base, hi ha un grapat d’hotelets amb Onsen. Nosaltres ens estarem al K’s House, que son de fet petits apartaments a l’estil japonès, amb una petita cuina i sense servei de restaurant. Això si, amb un Onsen al que podem baixar tant de dia com de nit.

 

Furanonoshi o Furano Nishidake

 

 

Dimecres 1er de febrer

Ja ens avisa el treballador que no para de treure neu de l’aparcament, “avui serà un bon dia”. I agafem piolet i grampons amb el desig de poder alçar-nos de nou per sobre dels boscos i fer el cim del Asahidake. Agafem l’únic telefèric en el seu primer viatge de les 9h. Fa fred però torna a fer un dia radiant. Criden l’atenció les fumaroles de Sugatami-no-ike, al peu de Jigoku-dani (la vall de l’infern). Ens hi dirigim, juntament amb altres grups que s’atansen a veure l’espectacle. Aquesta muntanya està ben viva i respira. Tanmateix seguim amunt i pel vessant sud i pel llom cada cop més gelat arribem al cim amb grampons. Les vistes cap a les muntanyes dels voltants son espectaculars tindríem feina a fer si el temps no fos tant hostil. Fem el cim en travessa esquiant el vessant nord (castigat pel vent) i vorejant la base del volcà pel vessant oest. Abans de tornar a l’estació superior del telefèric, remuntem una estona cap a Jigoku-dani i poder així veure de prop altre cop les fumaroles i esquiar entres núvols amb olor a sofre. Memorable. Esquiem fins al cotxe per les pistes i fora pistes per sota del telefèric. A la base de l’estació hi ha un restaurant i botiga, únics serveis que ofereix el nucli. Hi dinem abans de tornar a l’allotjament. Tarda de relax, Onsen, i vetllada gastronòmica oferta pel xef Vince.

 

 

Dijous 2 de febrer

El dia promet ser ventós i el telefèric acaba no obrirà per aquest motiu. Jo em prenc el dia lliure i els 3 esquiadors restants fan pells fins a l’estació superior on el vendaval sembla ser de categoria. Tarda de banys, lectura i mandrejar.

 

 

Divendres 3 de febrer

Abandonem Asahidake per tornar a Chitose en el nostre darrer dia a Hokkaido. Son 225 km de viatge que en les condicions hivernals imperants a les carreteres es fan llargs i demanen força temps. Localitzem una sortida ideal per partir el viatge, esquiar una mica, i fer un darrrer Onsen. Ens aturem a Kamisunagawa-dake on hi ha una antiga estació abandonada on farem uns darrers runs. La base es troba a 200 m i el capdamunt de la única pista és a 600 m. Aprofitem la clariana i la darrera pala més sostinguda per firmar unes darreres traces sobre la neu pols abans de passar al restaurant a dinar i a l’Onsen (per no perdre els bons costums en aquest dia de comiat). Tornem al mateix hotel de la primera nit a Chitose (Wing International) i retornem el cotxe a l’aeroport. Sopar excel•lent al Kintaro Sushi, a 2 carrers de l’hotel. Hi ha un munt de locals per menjar amb una pinta excel•lent, però és divendres a la nit i arreu cal esperar una bona estona per obtenir taula.

 

 

Sopar de comiat a Chitose

Dissabte 4 de febrer

Vol matiner a Tokio Haneda i dia sencer per visitar una mica la metròpoli. Missió impossible en una sola jornada, però fem un tast per copsar la dimensió de l’urbs i fer un comiat com cal del país. Naveguem pel metro de la ciutat, passegem pels carres de Shibuya, visitem el Santuari del jardí imperial Meiji Jingu, ens enfilem a la Tokio Tower per veure el Mont Fuji entre les torres de la ciutat al cap vespre i sopem en un restaurant a la vora el mercat del peix a Tsukiji. Vol nocturn llarguíssim (14h) fins a Frankfurt i arribem a Barcelona a les 9 del matí de diumenge.

 

 

4 coses més a saber

Les carreteres del país estan nevades tot l’hivern, i les màquines llevaneus no lleven la capa de neu gelada que cobreix l’asfalt. Tampoc passen amb la regularitat que esperaríem aquí, però els cotxes van ben calçats i les rodes de neu treballen molt bé en aquesta superfície. Tantmateix la conducció (per l’esquerra) en aquestes condicions i amb les nevades intenses i persistents és cansada. La velocitat és imitada a 50 km/h (que sovint els mateixos japonesos incompleixen). Els desplaçaments son doncs lents i exigeixen atenció als conductors (cal carnet internacional).

Les finestres de sol son l’excepció, i acostuma a nevar de forma continuada i persistent al llarg dels dies. Previsions meteorològiques com les de Hokkaido a casa nostra ens farien pensar en un sabotatge al nostre viatge, o en una calamitat bíblica coincidint amb la nostra estada, però son la norma a l’hivern de Hokkaido. Cal estar disposat i mentalitzat a sortir amb mal temps, i cal anar ben equipat per les temperatures baixes (-10 a -20C son habituals al llarg de la jornada, windchill a part). És molt fàcil patir de peus i mans tot el dia. Els mitjons o plantilles calefactats no son cap disbarat. Hem patit fred intens i hem trobat gent amb inicis de congelació. Aprofiteu els dies o hores de sol, son un bé preuat.

Les condicions ens han semblat força estables malgrat els gruixos destacables. Les temperatures es mantenen àmpliament negatives al llarg de les setmanes, i no hi ha gaires episodis de fusió que actuïn sobre el mantell (almenys durant la nostra estada, la temperatura no va pujar mai de -6 o -7ºC). El mantell conserva doncs una estructura piramidal força tranquil•litzadora en aquestes condicions. Les nevades anteriors es van apretant i només vam detectar inestabilitat en el gruix més superficial per canvis en la neu de la darrera nevada o per l’acció del vent. Pel que ens va explicar en Pascal, quan hi ha una pujada de temperatures i es tornen positives, son habituals les esquerdes de lliscament importants en els vessant solans més drets que generalment no arriben a trancar en forma d’allau (suposo que parlava de l´hivern, i no de la primavera). Aquestes esquerdes son un perill mentre la nevada i el vent no les colgui de nou, i amb mala visibilitat poden ser un perill al esquiar si no les detectem al esquiar. Un altre perill destacat son les cornises que es formen en tots el terrenys, tant en arestes com en el terreny més pla. Les formes del terreny, inclús alguns lloms que semblen poca cosa poden acabar generant grans cornises que s’allarguen centenars de metres i que son un obstacle per moure’s d’una banda a l’altra. I son un perill amb la mala visibilitat, ja que sovint son difícils de detectar de baixada i poden provocar inesperades caigudes al buit de diversos metres en llocs imprevistos. El mateix passa amb els parallaus que protegeixen les carreteres, s’han donat accidents seriosos esquiant perquè des de dalt no es detecten. http://nadare.jp/ publica butlletins diaris per les principals zones d’esquí de Japó.

Pel que fa a la millor època, al gener i febrer és quan la neu pols està més present. Sembla ser que avançat febrer i març hi ha més sol, però al març hi poden haver pujades de temperatures i el pow està menys assegurat. Potser sigui bona època per fer cims? No ho sé, però en tot cas, la primavera arriba de cop, i quan comença a ploure, les condicions poden ser nefastes donada la baixa alçada de les muntanyes. 

Woodpeckers de Moiwa (https://nskwood.yu-nagi.com/) és una molt bona opció per allotjarse a Niseko. És el més semblant a un refugi de muntanya al poble, com els gites d’etape de França. S’hi troben extrangers i locals, principalment gent de muntanya. Els àpats son excel.lents i l’acollida de Shinya i Norito és més que agradable. Shinya redacta el butlletí local de condicions nivològiques per la zona de Niseko (http://niseko.nadare.info/). Pels que utilitzin les instal•lacions de l’estació per fer activitat, cal estar al corrent de les Niseko rules, que cal complir rigurosament si no volem ser foragitats de Niseko de forma fulminant. A Furano vam estar al Tomar Hostel, una molta bona opció a preu assequible. És cèntric i còmode per a sopar fora (http://tom-eve.com/). A Asahidake ens vam hostatjar al K’s House (https://kshouse.jp/hokkaido-j/index.html). Habitacions a l’estil japonès, amb cuina compartida, amplis espais comuns i Onsen dins l’hotel.

 

Una web imprescindible per fer esquí de muntanya a Hokkaido és https://hokkaidowilds.org/ on trobareu molta informació de sortides. Son també els autors del mapa 1:25.000 que va sortir l’any passat de Niseko, Yotei-zan i Shiribetsu-dake a la part sud de l’illa. El mapa inclou molta informació pràctica i ressenyes de la zona. Hi ha moltes sortides a fer a l’illa, i nosaltres només vam fer un tast superficial.

Esperem poder-hi tornar ...

Hi hem estat Vicenç, Jordi G., Jordi P., Marc i Carles

Bones traces, també per orient

良い痕跡 Yoi konseki

ありがと ございますArigatogozaimasu