Entre colls i cims: travessa Haute Maurienne

 

Plantegem la travessa en un format “plaissir”: dos nits a cada refugi. Decisió que ens permet tant fer sortides amb la motxilla menys carregada com aprofitar i conèixer pics que envolten els refugis. Com a inspiració hem utilitzat el llibre de Oriol Guasch (Alpes en Skis), el llibre Savoie -Ski de Randonnée, piulades de cegesqui, així com tracks de visu-gpx i wikiloc.

La previsió meteorològica era estable fins meitat de setmana... i acaba sent excel·lent tots els dies (calor i ni un núvol).

Les condicions de la neu, han millorat la última setmana abans d’anar-hi arrel de la depressió Diego, que va deixar una bona capa de neu nova. Segons Meteofrance, ha estat un any sec, com el nostre.

Dissabte vam deixar Barcelona i vam arribar a dormir a la Saint Michelle de la Maurienne on ens allotgem a l’hotel Savoy. Habitacions molt “cuques” i un millor esmorzar. A l’entrar al hotel, ens recorden que no calen les mascaretes, a França ja no és obligat.

A l’endemà comencem l’activitat.

Dia_01-Bonneval_sur_Arc-Refuge_du_Carro 10’5km; +990m F

Deixem preparada la combinació de cotxes: un es queda a l’inici de la vall de l’Averole (no podem accedir ni al poble d’Averole ni  més amunt de la carretera principal per les darreres nevades) i l’altre el deixem a l’estació d’esquí de Bonneval, punt de sortida.

Iniciem el trajecte (1.828m), amb esquis als peus, per la riba dreta (la zona ombrívola) del riu Arc en direcció nord-est seguint la carretera que mena a L’Écot.

 

Al arribar al llogaret de L’Écot, creuem el riu al pont de St. Clair. A partir d’aquest punt, ens endinsem al Parc de la Vanoisse, resseguim el camí d’estiu pel fons de la vall, zona que podria ser allavosa en altres circumstàncies, fins a cota 2.132m

 

Hem recorregut el 70% de la distancia i hem fet 300m.... comencem a guanyar alçada de manera inapel·lable en sentit nord, tot passant pels Chalets de Léchans (Léchans, es un riu que veiem amb prou feines) i patint el que serà una tònica en els dies que vindran: calor... molta calor.

 

Arribem al refuge du Carro, 2.759m, on en Cedrick, el seu guarda i la seva troupe ens atenen meravellosament.

Disposem d’una habitació pel nostre grup, aigua per beure a petició, bones cerveses i un gran sopar (sopa, croziflette, ensalada, formatges, postres i un chupito de limoncelo). No hi ha aigua corrent, així que no hi ha dutxes.

 

Dia_02-Refuge_du_Carro-Levanna_Occidentale_3593m-Refuge_du_Carro 10’2km; +/-855m PD+

Sense matinar i després d’un bon esmorzar complert, amb croissants i tot, abandonem el refugi i deixem els lacs Blanc i Noir a la nostre dreta.  

 

Anem guanyant alçada entre pales amplíssimes en direcció el col de Pariotes, el recorregut està molt traçat fins a cota 2.977. En aquest punt, virem a l’esquerra (sentit nord-est) obrint traça per neu pols, cap a la primera glacera que ens trobarem aquests dies, la glacera de Derrière les Lacs.

 

Es a cota 3250, on girem decididament direcció sud, guanyant alçada ràpidament resseguint ja el llom que ens durà al cim d’avui. Aquest tram amb neu justa i plena de “taurons”.

 

 

Un cim amb unes vistes espectaculars dels cims més important dels Alps: Montblanc, Monte Viso, Grand Paradiso, Gran Combin, La Grand Casse, etc...

La baixada la fem, amb compte fins a arribar a la glacera i allí, cadascú traça la seva baixada gaudint de la neu pols.

Retornem al refugi travessant el lac Blanc, amb una neu ja molt i molt transformada. Neu enganxosa, que diuen els francesos.

 

Per la tarda, repararem els efectes dels taurons a alguns esquis a la terrassa del refugi, gaudint les vistes i el sol... que no marxa.

Dia_03-Refuge_du_Carro-Col_de_Pariotes-Col_de_Trieves-Col_du_Grand_Méan-Refuge_des_Evettes 17’3km; +1.019m/-1.202m PD

Dia llarg i amb previsible pujada de les temperatures (encara mes!!!). Matinem. A les 6:45, amb el croissant a la panxa, deixem el Refuge de Carro en direcció al Col de Pariotes. El recorregut d’avui el trobarem tot traçat.

Repetim bàsicament el recorregut del dia anterior, però avui arribem al col de Pariotes (3.034m), traiem pells mentre observem l’imponent col de Triéves.

Ens afrontem a la primera baixada del dia, que ja sabem que no està en les millors condicions, un esquiadors de l'Arieje, ja ens van advertir: crosta, crosta dels Alps (a lo grande)... i després molt dura i tramb amb poca neu. En fi.

Baixem amb seguretat fins a cota 2.696m. Posem pells i ens dirigim direcció sud, cap al col de Trièves, pujant i baixant turonets, en un entorn immens, bordejats dels cims de mes de 3000m: Levanna Central i Oriental, Pointe Clavarine, Pointe Clavani i totes les seves glaceres. 

                         

Resseguim les traces que ens porten als peus del Ouilles de Trièves, sseguim a la dreta de les Ouilles, per un tram amb força pendent, però amb una neu en unes condicions fantàstiques, que ens ha deixat avançar molt còmodament. Superat aquest tram, només resta seguir foquejant direcció sud amb un pendent suau i constant, lluitant contra els pams.

Arribar al Col de Trieves (3.010m) ens obre l’accés a la glacera de Mulinet... no ens treiem pells i continuem direcció sud i seguim guanyant alçada fins el coll de Grand Mean (3.253m).

 

Per travessar la glacera, tot i que hi ha una traça molt marcada, decidim encordar-nos. La traça passa per zones segures i només som conscients d’haver passat sobre una esquerda, molt coberta per neu. La resta d’esquerdes, les veiem de lluny.

En arribar al coll del Grand Mean, descobrim a l’altre costat una enorme rimaya... enorme.... la superem, seguim guanyant alçada cap al coll de la Gura.

 

Descansem i recuperem forces observant la Pointe de Grand Mean, amb un calor intens.

Aquest cop sí, que treiem pells i ens tirem a creuar per la part superior la Glacera del Grand Mean, deixant a la nostra esquerra la Pointe Francesetti i començant a lliscar per una fina capa de neu pols, que a mesura anem perdent alçada, es va transformant. Gaudim força els diferents tubets que ens trobem fins a arribar al pla dels Evettes.

                          

Per que allí, ja és pla... i cal tornar a posar pells per superar els 90m de desnivell que ens separen del nostre objectiu, Refuge des Evettes.

Al refugi disposem d’una habitació per nosaltres sols. Els sopars correctes i els esmorzars austers. No tenen aigua, ni per oferir als menjars, així que o bé s’agafa d’un sortint a 50m del refugi o s’ha d’adquirir (1,5l a 5€), tampoc ofereixen tovallons. No hi ha dutxa. Al passadissos del refugi, si mes no durant els dies que hi vam estar, feien olor als WC secs. L’habitacle del menjador, gran, acollidor i amb una bona estufa (i lliure d’aromes). El tracte, fred. No ens va agradar, tot que s’ha de reconèixer que té les millors vistes: el circ des Evettes amb L’Albaron presidint.

Dia_04-Refuge_des_Evettes-Pointe_Fancesetti_3.425m-Refuge_des_Evettes 12’8km;+/-1062m

Tot i que el dia abans hem passat molt a prop del cim Pointe Francesetti (3.425m), la jornada del dia anterior ens va deixar exhausts, no tant sols pels 3 colls sinó principalment la intensa calor del dia, i no vàrem pensar en altre cosa que arribar al refugi assedegats.

Així doncs, remuntem la vall que vàrem baixar, desviant-nos al últim moment cap al col de la Disgrâce. La vessant italiana del altre cantó del coll cau a plom. Deixem els esquis al coll, i calcem grampons per fer els últims 230m de desnivell a peu, sense cap dificultat.

 

Tornats al coll on tenim els esquis, descendim vers al NOest en direcció al Lac du Grand Méan amb la intenció de baixar per una petita canaleta per on desaigua el llac. Descobrim bocabadats el final de la glacera que mor sobre el mateix llac en un front de 200m i un tall vertical de 25m. Meravella el seu color blau turquesa en el seu glaç pur. Atenció doncs en cas de boira o neu nova, cal baixar per un dels seu costat (dret o esquerra del llac), donat que la glacera té una pendent suau que res fa sospitar del final d’aquesta de forma sobtada (prendre la direcció abans dels 2900m d’alçada).

 

 

 

Aquest cop abans de pujar al refugi, ens acostem a un dels meandres que fa el riu, per omplir tots els recipients d’aigua.

Dia_05-Refuge_des_Evettes-Alberon_3.637m-Refuge_d’Avèrole 16’5km;+1.524m/-1.930m AD

Tornem a matinar. Abans de les 7am ja em travessat el pla dels Evettes direcció Sud i estem a punt d’enfilar-nos per la magnífica glacera del mateix nom. Som tres grups i la traça esta ben marcada de dies anteriors i la neu en bones condicions.

El recorregut per anar guanyant metres per la glacera son grans diagonals (no exposades i amples pales) que ens acosten lo suficient als seracs per apreciar les seves diferents tonalitats. No presenta cap dificultat tècnica.

 

 

 

 

Un cop dalt de tot de la glacera, podem observar algun tauró, aquest cop de gel, un gel ben blau, que millor no trepitjar. Seguim foquejant en direcció a la Selle de l’Albaron (3.474m).

A la Selle, punt clau de la jornada, decidim no iniciar la cresta que du a L’Albaron (150m de desnivell exposats, dieuen que es fa en una hora) i optar a fer el cim per la seva ruta normal, la seva cara Sud.

Abans però hem de canviar de vesant de la muntanya superant un delicat flanqueig de baixada (cotació AD+) sobre unes barreres rocoses, penjades a la glacera de Collerin, que ens obliga a la màxima concentració i una total prohibició de caure.

Ens trobem de nou, a cota 3.260m, sobre una nova glacera, la de Collerin. 

 En unes voltes maria, algunes una mica dretes, ens situem a un collet (3.425m), aquest cop sobre la glacera de Grand Fond (es un festival de glaceres). Des de aqui, ja es veu la part rocosa del pas clau.

En aquests punt (13h), alguns decidim que saludar d’a prop el majestuos Albaron, és suficient i iniciem el descens (1.200m de desnivell) per una pales amplíssimes de pendent agradables i amb una neu cremeta fantàstica a la part superior, i a mesura que anem perdent alçada, cremeta més pastosa, però tot i la calor, molt esquiable. Arribem amb esquis al refugi d’Averole.

 

La resta del grup: continuem i veiem a la llunyania com muntanyencs estan descendint. Deixem algo de material de les motxilles i ens hi atansem fins a peu de la roca. Ens trobem l’últim grup que ha pujat per la cresta fent el ràpel, i que hem coincidit just a la Selle de l’Albaron quan s’equipaven per a pujar per la cresta. Així doncs hem tardat una mica més que fent la cresta, tot descendint els -300m de desnivell i tornar a remuntar el peu del mur final. 

  

  

El pas té uns 20metres de roca vertical, que dona immediatament al cim (3.637m), actualment equipats amb unes argolles generoses i que a voltes estan molt seguides, a excepció d’un parell de trams que estan allunyades. Pugem assegurats amb vagues i mosquetons al estil de via ferrada. Hem pujat les dos cordes de 35m i 25m, que unim per a fer el ràpel. Hem estat els últims en fer el cim (15:00). Muntem el ràpel i baixem fins al collet on tenim el petit dipòsit de material. Rebem la comunicació de que el sopar al refugi d’Avérole és a les 18:30 pel que, tot i que tenim temps de sobres, ens afanyem no sigui cas que arribem tard. Descens amb neu primavera, tirant a neu “sopa”.

El refugi de l’Averole (2.200m), es troba ubicat en un creuament de torrents, on s’uneixen per formar el riu Averole. El paisatge força diferent dels altres dos refugis, més “encaixonat” entre parets rocoses. Disposem d’una habitació, per nosaltres sols, un altre cop, i pensem que no hi ha restriccions oficials, però si que es prenen certes mesures. Disposa d’aigua calenta i per tant, dutxes (4€/4 minuts), que ens semblen les millors del mon, i també tenim aigua a discreció. El menjar correcte. I el refugi i la seva troupe, molt acollidor.

 Dia_06- Des del Refuge_d’Avèrole

Es l’últim dia que fem activitat, alguns amb efectes secundaris de 6 dies d’esqui i altres en plena forma.

Així, que ens separem amb objectius diferents, uns que volem buscar una bona baixada per marxar amb un bon record i els altres que busquen un últim cim.

Refuge_d’Avèrole-Dents de Collerin 3.333 m-Refuge_d’Avèrole 13km;+/-1.083m F

Lliures de cordes i de material de glacera, ens dirigim cap al Col de la Bessanèse, Nord-Est, resseguint el torrent del riu Veilet, amb amples pales i pendents suaus, fins a arribar als peus de la glacera de Grandes Pareis i de les Cretes del mateix nom.

 

A cota 2.826, sense entrar a la glacera, virem a nord, on hem vist un grup d’esquiadors que baixen d’un cimet... seguim foquejant cap al cimet, entre turonets, deixant a la nostra dreta el col de Bessanèse, passem per un petit llac d’origen glaciar, i tot seguint, ja veient el col des Audras, ens enfilem dalt del Dents de Colerin... mira, un cimet.

 

La baixada, molt disfrutona, aprofitem per buscar les zones no traçades i buscar la millor neu crema que poguem.

En arribar, ens regalem un assiette d’embotits i formatges amb unes bones birres.

 

Refuge_d’Avèrole-Pointe_Marie_3.375m-Refuge_d’Avèrole 18’5km;+/-1.313m PD

Des del finestral del menjador del refugi presideix al fons de la vall, la glacera d’Arnes i el cim Ouille de Arbéron, no obstant la Pointe Marie queda desapercebuda i empetitida sobre la barrera rocosa que tanca el circ de la glacera. Serà l’objectiu d’una part del grup. 

Ens endinsem cap a la vall que porta al coll i glacera d’Arnes, on passarem una petita palanca de fusta aprop del refugi, i tot seguit pujarem per un primer barranc dret amb ganivetes . 

 

Un cop en terreny glacial, resseguim el circ en paral·lel a la barrera rocosa en progressiu ascens. Resseguim unes traces còmodes que ens porten a l’esquerra de la punta Maria, pel que ens caldrà descalçar esquis i continuar amb grampons i piolet per l’aresta (fàcil) fins el punt culminant de la barrera rocosa.

 

L’itinerari podria haver estat directe si hi haguéssim accedit des de la seva dreta buscant el punt més alt de la glacera d’Arnes. Al baixar, descendim pel centre de la glacera d’Arnes, on trobem la millor neu pols i seca de la travessa, per tal de baixar per un itinerari diferent al de pujada, acabant confluent al barranc 

 Dia_07-Refuge_d’Avèrole-Bessanaise 8km; -533m

La carretera que dona accés al refugi, ja es oberta a vehicles... i nosaltres tenim el cotxe als peus de la vall d’Averole. Ens organitzem i uns voluntaris baixen al parking de cotxes, deixen les motxilles i esquis, on ja sense pes, baixen a buscar els cotxes, per venir a buscar a la resta de l’expedició.

Gràcies al que heu vingut, i als que finalment no heu pogut venir, per deixar-vos enredar en aquesta proposta.

I moltes gràcies al portadors de cordes, obridors de traça i cercadors de cotxes.

I hem estat: Mercè B, Roser R, Roger G, Mikel C, Carles S, Alex M i Eli C

 Textos: Roger G, Eli C

Fotos: Mikel, Roger, Eli