Acostumem a parlar de l'esquí senglar, en canvi la versió esquí Gall Fer és més estilista i s'acostuma a fer a terres més occidentals del Pirineu.
Hem pujat al Sobirà tot just després del temporal i hem comprovat que l'estat del mantell era ben estrany.
1er dia: Pic de l'Orri 2449m des de Port Ainé passant per les Comes de Rubió. +900m F/S2
Fa molt de fred i més al nord podem veure la barrufa que envolta els cims. Pugem per l'itinerari de muntanya fins a la cota 2250m als plans de la Portella. Allà traiem pells i baixem per la suau carena en direcció est fins a trobar el millor pas per saltar a la vall de les Comes de Rubió sense fotre's pel barret la neu. Un parell de passos Gall Fer i ja gaudim d'uns quants girs fins a la cota 2000m.
Remuntem pel bosc per anar a buscar l'ampla carena, amb pendent sostingut, que ens porta a les pistes d'esquí a uns 300m del cim. Seguim les pistes fins el cim i baixem immediatament al cotxe amb la cara que es va gelant per moments.
2n dia: Tuc dera Salana 2485m i travessa al refugi d'Amitges +1200m F/S3
Ja han obert el Port de la Bonaigua i aprofitem l'eufòria olímpica per endinsar-nos a la vall de Tredós. Fem la pujada a la Salana per l'itinerari clàssic des de l'aparcament de la pista per la coma de Montaner. Trobem un grupet de gent que es dedica a ratllar la neu amb traces com si no hi hagués demà...
El darrer tram fins el cim és delicat, molta neu i amb alguna placa endurida.
Fem el descens per la cara est i ohhh sorpresa !! Tot gelat fins a la cota 2300m, d'allà girem més al sud per entrar a una vall ampla i molt esquiadora. Finalment prenem la pista de Pruedo que en suau pendent ens porta fins a sota del camí d'accés a Colomers. Ja només queda seguir l'itinerari clàssic fins al refugi.
3er dia: Tomb pel circ de Colomers i travessa al refugi Ventosa i Calvell pel port de Colomers +900m F/S3
L'objectiu era el Gran Tuc de Colomers, però observant el Portell de Colomers des de l'estany Ratera-Colomers no hem vist bones condicions per la neu acumulada. Així doncs fem travessa per sota del cim de Pòdo, per saltar a l'estany Gelat i accedir després sota el port de Colomers.
Un cop remuntat el port ens llencem per les pales cap a la vall i estanys de Colieto, neu variant segons orientació. Seguim les traces, que els seus autors han decidit fer una ruta turística per tots els estanys, i fem servir més els braços del que caldria. Només queda una petita remuntada fins el refugi, on trobem molt bon ambient de guies i formadors.
4rt dia: Port de Caldes 2560m i retorn al pàrquing d'Aiguamog +400m -1000m F/S2
Una nuvolada persistent s'ha enganxat als cims i no te intenció de marxar. Remuntem l'itinerari clàssic cap al Port de Caldes, arribats als darrers estanys guaitem el Montarto (de fet els núvols que l'envolten) i descartem fer cim, la mandra de baixar amb boira pesa més que fer el cim.
Remuntem el darrer tram fins una mica per sobre del Port amb certa dificultat de visibilitat. El descens el fem prou ràpid amb neu canviant però esquiadora. A la cota 2200m la visibilitat ja ha millorat.
Sembla que tenim neu primavera per dies...
Bones traces !! Koki i Ricard
M'agrada això de l'esquí gall fer... és un ocell molt boscà, nosaltres també ;)
ResponElimina- Esqui senglar.
ResponElimina- Esqui gall fer.
- Esqui perdiu blanca?
Anem bé.
Sembla que ens queda neu i amb una bona selecció d'itineraris, no cal patejar amb l'armari a l'esquena...
Bones traces.
Manel C.