Cap de setmana a Andorra

 

Creem grupet de “currantes” per Setmana Santa, és a dir, que només disposem del cap de setmana i comença la pluja de propostes: que si l’Aran, que si l’Ariege, que si Andorra, Núria ... finalment es concreta al Pirineu Oriental i s’acaba amb la frase típica: “pugem el divendres al refugi del Club i ja ho acabarem de decidir”.

Finalment ens encarem cap a Andorra què és una zona a la que no hi tenim massa tirada (almenys jo) i els llibres de la Lore els resseguim de dalt a baix.

Dissabte 9/04/2022 Tossa del Cap de Siscaró (2.818m) i Pic de la Cabaneta (2.818m).

+/-1.100m  14kms   S2-S3

El nostre objectiu d’avui és el Pic de la Cabaneta (o pic de la Cometa segons l’Hector ;-)

Quan arribem al Vall d’Incles (a mà esquerra just passat el poble del Tarter) està nevant, així que de moment ens mantenim dins al cotxe. Fem algun intent de posar-nos en marxa i llavors sembla que s’hi posa més fort així que ens tornem a tancar dins.

La previsió es que el temps vagi millorant al llarg del dia i no falta la frase “no hi ha pressa que el dia ara és llarg” ... el Manel ens recorda que són mantres típics previs a encigalades.

Deixem el cotxe al final de la pista (on hi ha una mena d’oficina d’informació) i quan encara neva però ja va sortint el sol, ens decidim a sortir. Calcem esquís a peu de cotxe i anem seguint el camí sense necessitat de descalçar en cap moment.

Un cop al final de la pista girem direcció Est i anem remuntant pel bosquet. En el nostre cas no passem pel fons de la vall sinó més a la dreta i a major alçada. És per això que veiem la cabana de Siscaró però ens queda lluny (a mà esquerra). 

No volem perdre alçada i anem remuntant pales direcció est. Voregem un petit turó per la dreta fent una llaçada cap a l’Estany de Siscaró per continuar cap a l’estany de les Canals Roges.

Un cop passat el 2on estany ja veiem la canal ampla què ens portarà fins el coll des d’on acabem pujant al cim de la Tossa del Cap de Siscaró (2.818m).

Una mica més enllà veiem el "nostre" cim (Pic de la Cabaneta) i després el Roc Melé. Curiosament els 2 cims d’avui tenen la mateixa alçada però ens caldrà baixar i pujar una mica per anar fins a la Cabaneta (2.818m).

Sense treure pells retornem a la Tossa del Cap de Siscaró per, ara si començar el descens. Una neu primavera perfecta ens permet una bona baixada. Desfem el camí de pujada però ho fem un mica més directe i passant més pel fons de la vall que en la nostra pujada.

Contents del dia i de la tria (és molt bonica aquesta vall) acabem la sortida amb unes fotos – petits efectes secundaris de la jornada ;-)

Ens allotgem a la casa Aina a Canillo i per sopar aprofitem proposta d’una sortida de Cicle de fa un parell d’anys: Blót, també a Canillo. Un lloc una mica “snob” però que s’hi menga bé, tenen un assortit de cerveses artesanes i creiem mereix incloure’l a Cegesqui Gourmant.

Diumenge 10/04/2022 Pic de les Fonts (2.749m).

+/- 1.200m  12kms S2-S3

L’endemà volem canviar de vall i dins les diferents propostes que mirem, ens crida l’atenció el Pic de les Fonts on es destaca el seu bon descens a més, es tracta d’una de les propostes de “l’esquí indòmit”.

En dirigim cap a Arinsal per deixar el cotxe davant els últims apartaments passat el túnel que hi ha després de l’estació d’esquí.

Comencem per la pista (1.580m) del PN del Coma Pedrosa amb els esquís a l’esquena. Avui ens tocarà carregar fins a 1920m passant abans per la Borda de Coruvilla i encara haurem de descalçar algun cop pel que de manera contínua podem dir que la neu està a 2.000m quan arribem al Pla.

Seguim fins al refugi lliure del Pla de l’Estany i uns metres per sobre és quan ja deixem la ruta que compartíem amb l’ascens al Coma Pedrosa per anar cap a la dreta, direcció Est, cap a una canal ampla.

Entre el pendent i que la neu està força gelada, les ganivetes se’ns fan imprescindibles. No arribem al final de la canal sinó que sortim fent un flanqueig una mica delicat (més que res per l’estat de la neu) cap a la dreta en la part superior.

Ja en un terreny més obert, seguim progressant per pendents en la Collada de Montmantell. Al fons veiem el coll on haurem de pujar i la darrera pala és curta però també se’ns fa dreta. Un cop al coll, seguim per l’ampla carena amb esquís fins el cim.

Grans vistes destacant el Coma Pedrosa què ens ha acompanyat durant tota l’ascensió.

La tornada la fem més o menys pel mateix lloc amb una neu primavera i es confirma el que ens indicaven les ressenyes: més de 700 metres de baixada espectacular, molt recomanable i sense complicacions que disfrutem d’allò més (sembla que tots esquiem molt bé) i en 30’ som de nou al punt de descalçar. 

Últims metres carregant esquís i aprofitem per hidratar-nos en la font que trobem de camí.

Un cap de setmana genial, molt ben aprofitat, amb uns cims molt recomanables i un equip molt potent (un luxe això d’anar amb 2 presidents i una bi-tresorera ;-). Moltes gràcies noi@s!!!

Lorena T, Hector A, Manel C i Núria P